Campylopterus hemileucurus
_male_in_flight.jpg){kind=link}
El colibrí morat[1] (Campylopterus hemileucurus), també denominat ala de sabre violeta, ala de sabre violáceo (en Costa Rica), ala de sabre coliancha (en Hondures), alasable violáceo (en Panamà), sabre violáceo (en Nicaragua)[2] o fandanguero morat (en Mèxic),[3] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Campylopterus. És nativa d'América Central i surest de Mèxic. És el colibrí més gran del seu gènero i el major d'América Central.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma disjunta per zones montanyoses des del surest de Mèxic, per Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, fins a l'oest de Panamà.[4]
Habita en el sotobosque de boscs montanos siempreverdes humits, en les vores dels boscs, en boscs antics de segon creiximent, en plantacions d'bananero i en jardins de flors. En altitutés entre 500 i 2000 m en Mèxic i entre 1500 i 2400 m en Costa Rica, a on sol baixar fins als 400 m fòra de la temporada reproductiva.[4]
Reproducció
[editar | editar còdic]La femella del colibrí morat posa dos ous blancs en un niu de copa relativament gran en una branca horisontal baixa, generalment sobre una riera.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. hemileucurus va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Wilhelm Deppe en 1830 baix el nom científic Trochilus hemileucurus; el seu localitat tipo és: «Mèxic».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Campylopterus» es compon de les paraules del grec «kampulos» que significa ‘curvat, curve’ i «pteros» que significa ‘d'ales’; i el nom de l'espècie «hemileucurus» es compon de les paraules del grec «hēla meua» que significa ‘mitat’, «leukos» que significa ‘blanc’ i «oura» que significa ‘coa’.[5]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird [7] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Campylopterus hemileucurus hemileucurus (Deppe, 1830) – sur de Mèxic (Guerrero, sur d'Veracruz) irregularment cap al sur fins al centre nort de Nicaragua.
- Campylopterus hemileucurus mellitus Bangs, 1902 – Costa Rica fins al centre oest de Panamà (Veraguas a l'oest de la península de Azuero).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 12 de maig de 2025. P. 130.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 12 de maig de 2025.
- ↑ . Consultat el 2021-01-30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Plantilla:Birds of the World
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Campylopterus p. 87; hemileucurus p. 189»
- ↑ Plantilla:IOC Trochilidae
- ↑ Plantilla:Clements v2023