Hylocharis eliciae
El safir de Elicia[1] (Chlorestes eliciae), també denominat colibrí colidorado (en Costa Rica), colidorada de coll blau (en Hondures), safir colidorado (en Nicaragua), safir gola blava (en Mèxic) o safir gorgiazul (en Panamà, Mèxic i Colòmbia),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Chlorestes, anteriorment inclosa en el gènero Hylocharis . És natiu de Mèxic, América Central i extrem noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per abdós vertents (del Pacífic i caribenya) des del centre sur de Mèxic, per Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà fins a l'extrem nooeste de Colòmbia (nort de Va chocar).[3]
Habita en boscs humits a semihúmedos, boscs de segon creiximent i plantacions i, en regions més seques, en boscs de galeria, en altitutés entre el nivell de la mar i 1000 m; en registres fins a 2000 m en El Salvador.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. eliciae va ser descrita per primera volta pels ornitólogos francesos Jules Bourcier i Étienne Mulsant en 1846 baix el nom científic Trochilus eliciae; es desconeix el seu localitat tipo.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení Chlorestes es compon de les paraules del grec «khlōros» que significa ‘vert’ i «esthēs» que significa ‘robes’, ‘vestimentes’; i el nom de l'espècie «eliciae» va ser dedidado a Claudine Hélène Elicia Alain née Bourcier (1821-1902), filla de Jules Bourcier.[4][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tradicionalment el gènero Chlorestes va ser tractat com monotípico en una única espècie Chlorestes notata. Els estudis filogenético de McGuire et al. (2014)[5] varen trobar que C. notata era germana de Juliamyia julie, formant un clado en Hylocharis eliciae, H. cyanus i Amazilia candida. En la classificació proposta per a resoldre esta situació Stiles et al. (2017) varen propondre l'ampliació de Chlorestes per a albergar les cinc espècies;[6] lo que va ser reconegut pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N.º 781,[7] i pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta N.º 2020-A-03.[8]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[9] i Clements Checklist/eBird [10] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Chlorestes eliciae eliciae (Bourcier & Mulsant), 1846 – surest de Mèxic (des del sur d'Veracruz i el surest d'Oaxaca) i Belize al sur de forma irregular fins al sur de Costa Rica.
- Chlorestes eliciae earina (Wetmore), 1967 – oest de Panamà, incloent la illa Coiba i illes en la Baïa de Panamà, fins a l'extrem noroest de Colòmbia (nort del Va chocar).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 de setembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 23 d'agost de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Hylocharis eliciae en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chlorestes p. 102; eliciae p. 145»
- ↑ McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.
- ↑ (2017).Zootaxa.4353(3): 401–424ISSN 1175-5326.
- ↑ (març de 2018).South American Classification Committee.
- ↑ (maig de 2019).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.