Heliomaster constantii
El colibrí pochotero[1] (en Hondures, Nicaragua i Costa Rica) (Heliomaster constantii), també denominat colibrí picudo occidental, colibrí picudo o picolargo coronioscuro (en Mèxic), heliomaster gorrioscuro (en Panamà) o colibrí estrela encapotada,[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Heliomaster. És natiu de Mèxic i d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del noroest de Mèxic cap al sur a lo llarc de l'alvertent del Pacífic de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, fins al noroest de Costa Rica. La població de Sonora en el noroest de Mèxic, migra cap al sur en els hiverns boreales, encara que alguns individus poden ser residents permanents. És un visitant rar i no reproductiu en Arizona, suroest d'Estats Units.[3] Registrat recentment en Panamà.[4]
Esta espècie és considerada de prou comuna a comuna en Mèxic i de poc comú a prou comú en Costa Rica, en les seues hàbitats naturals: els boscs àrits a semiáridos i vores de boscs, boscs espinosos, xares àrides, boscs en galeria, creiximents secundaris i en zones semiabiertas en arbres dispersos i bardices. En altitutés des del nivell de la mar fins als 1500 m, pero solament fins als 1000 m en Costa Rica.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie H. constantii va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Adolphe Delattre en 1843 baix el nom científic Ornismya constantii; el seu localitat tipo és: «Guatemala», error, substituido per «Bolsón, Costa Rica».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Heliomaster» es compon de les paraules del grec «hēlios» que significa ‘sol’, i «mastēr» que significa ‘buscador’; i el nom de l'espècie «constantii», commemora al taxidermista i recolector francés Charles Constant (1820-1905).[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie, junt en Heliomaster longirostris ya varen ser separades en un gènero Anthoscenus en base en la coa quadrada, les rectrices redonejades i els detalls de la morfologia del pico; les traces distintives, no obstant, varien en un continu entre estes espècies i H. furcifer, en H. squamosus ocupant una posició intermija, i el tractament de les quatre com a congèneres es considera ara generalment més apropiat.[3]
La forma descrita Anthoscenus constantii surdus van Rossem, 1934, és un sinònim de leocadiae.[2]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird [7] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Heliomaster constantii pinicola Gould, 1853 – Oest de Mèxic (Sonora al sur fins a Jalisco).
- Heliomaster constantii leocadiae (Bourcier & Mulsant), 1852 – Suroest i sur de Mèxic (de Michoacán a Chiapas) i Guatemala.
- Heliomaster constantii constantii (Delattre), 1843 – El Salvador al sur en l'alvertent del Pacífic fins al sur de Costa Rica.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 04 de setembre de 2024. P. 130.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Avibase. Consultat el 9 d'octubre de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Heliomaster constantii en Birds of the World.
- ↑ «Audubon Panamà publica 'Llista oficial d'aus de Panamà'» La Prensa, 31 de març de 2016.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Heliomaster, p. 188; constantii, p. 117»
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.