Falconiformes

Els Falconiformes són un orde[1] d'aus neognatas que agrupa 309 espècies[1] d'aus d'assut conegudes com rapaces diürnes. Les rapaces nocturnes s'inclouen en un atre orde, els Strigiformes ya que se supon que les similituts entre rapaces diürnes i nocturnes són conseqüència de la convergència evolutiva i no de que abdós compartixquen un antepassat comú.[2] Es coneixen fòssils del Eoceno Mig. Habiten pràcticament en tot lo món llevat l'Antàrtida i Polinèsia oriental.[3]
Taxonomia
El grup va ser batejat per la paraula llatina per a falcó «Falco», per lo que el nom d'este orde significa «els que tenen forma de falcó». Les rapaces diürnes es classificaven tradicionalment en cinc famílies d'un únic orde, Falconiformes:[1]
- Família Pandionidae
- Família Accipitridae
- Família Sagittariidae
- Família Falconidae
No obstant, la taxonomia de les rapaces actualment solament inclou a Falconidae.[4]
Característiques


Les aus falconiformes tenen un cos fort i compacte, membres robusts i cap voluminós, més o menys redonejada, en un pico fort i tallant en forma de garfio; en la base del mateix i rodejant les obertures nassals, existix un engrosamiento carnoso característic, cridat cera pel seu aspecte, que sol ser del mateix color que les pates. En els falcons el pico presenta una dent característica en la mandíbula superior que es correspon en una entalladura en l'inferior. Les pates són relativament curtes (llevat en el serpentario, pel seu modo de vida) i posseïxen garras especialisades per a agarrar en força als seus assuts; els dits són llarcs i forts i estan armats d'unglas agudes i sòlides. Els buitres, degut a que s'alimenten de cadàvers, tenen les ungles romas i carixen de força i habilitat prensil.[3]
el plomall és recio, compacte i elàstic; les cobertoras, en general escasses, posseïxen abundants mechones de plumón en la base; posseïxen les dèu rémiges primàries i tretze o setze secundàries, i generalment dotze o catorze timoneras, número que es manté molt constant. En moltes espècies les plomes cobrixen el tarso i inclús els dits. El colorit és poc cridaner, críptico, en predomini dels grisos, ocres i azulados, formant barreados que dissimulen a l'au tant quan vola com quan està posada a l'aguaite. la muda ocorre generalment una volta a l'any; és un fenomen de vital importància per a les aus d'assut ya que la seua capacitat de vol i la seua supervivència depén de l'estat del seu plomall. Les aus falconiformes posseïxen una extraordinària agudea visual; un falcó sacre és capaç de vore una avutarda en moviment a dèu quilómetros de distància. la retina té dos fóveas, una central i una atra lateral, que doten a l'ull d'una sensibilitat superior a la dels mamífers.[3]
L'estructura de les ales depén del sistema de vol i de caça; aixina, les espècies que cacen en l'espessor tenen ales curtes, amples i redonejades, per a poder realisar ràpits canvis de sentit; els caçadors d'espais oberts, com els falcons, s'impulsen en ales estretes i puntagudes; les rapaces planeadoras, com les àguilas i els buitres tenen ales amples, llargues i rectangulars en rémiges separades en les seues puntes, com els dits d'una mà.
Història natural
Les falconiformes són aus característicamente carnívores i solen caçar de dia o en el crepúscul, o be alimentar-se de carronya, com els buitres. Els falcons maten als seus assuts d'un picotazo, fracturant-els les vèrtebres cervicals, mentres que el restant solen matar-les per estrangulación, amprant per a això els seus forts garras i no utilisen el pico fins que la víctima deixa de moure's. Són aus poc gregarias que, en general, no solen formar bandades.[3]
Casi totes les espècies crían durant els primers mesos de la primavera; la monogàmia sol ser lo més corrent, colaborant abdós sexes en la construcció del niu; els falcons, no obstant, realisen la posada sobre roca o la terra nueta, sense cap tipo de preparació prèvia. El emparellament va precedit de parades nupcials aérees en les que els mascles emeten penetrants crits i expulsen del seu territori a qualsevol competidor. Les espècies més chicotetes posen quatre o cinc ous, i les de major tamany solament un o dos. Els pollets naixen molt poc desenrollats i coberts d'un dens plumón blanc o grisáceo, creixen corrents i comencen pronte a emplumar. El mascle sol caçar i aportar aliments a la seua companyera i fills; esta dilacera els assuts i les repartix entre les cries. Despuix d'abandonar el niu els jóvens són alimentats i protegits pels seus pares durant algun temps i també els adestren per a la caça.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 archive. org/web/20091213052451/http://www. birds. cornell. edu/clementschecklist/Clements%20Checklist%206.3.2%20December%202008. xls/view Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornellab of Ornithology
- ↑ «Whole-genome analyses resolve early branches in the tree of life of modern birds».Science (New York, N. I.).346(6215)
- 1320–1331.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1253451.Consultat el 2022-09-21.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Rodríguez de la Font, F. 1977. Fauna, vol. 11. Sistemàtica. Ed. Salvat, Pamplona, 299 pp. ISBN 84-7137-402-1
- ↑ «Orders of Birds – IOC World Bird List». www. worldbirdnames. org. Consultat el 2024-08-01.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falconiformes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.