Leiothlypis ruficapilla
La reinita de Nashville[1] (Leiothlypis ruficapilla) és una espècie d'au passeriforme de la família Parulidae pertanyent al gènero Leiothlypis. És un au migratòria que anida en el noreste, centre nort i noroest d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en la costa oest d'Estats Units, Mèxic i nort d'Amèrica Central.

Noms comuns
A banda de reinita de Nasville (en Colòmbia), se li denomina també chipe cap gris, chipe de coronilla, chipe de Nashville o chipe gorrigris (en Mèxic),[2] reinita cachetigrís (en Panamà, Costa Rica i Puerto Rico), cigüita de Nashville (en la República Dominicana) o bijirita de Nashville (en Cuba).[3]
Distribució i hàbitat
Es reproduïx en dos grans àrees disjuntas; en Canadà des del centre de Saskatchewan cap a l'est fins a les Províncies marítimes, cap al sur en Estats Units des del nort de Minnesota a l'est fins a Nova Anglaterra, al sur fins a Virginia Occidental; i en l'oest, des de la Colúmbia Britànica i nort de Washington cap al sur per mig de la cordillera de les Cascades (pero no en l'est ni en la partix suroest de l'estat) cap al nort, oest i suroest d'Idaho i noroest de Montana, també en el centre i sur d'Oregó a lo llarc de la cordillera de la Cascada, fins al nort de Califòrnia, i en l'extrem oest-centre de Nevada.[4]
En autumne migra al sur en l'extrem sur de Texas i des de Tamaulipas, este de Nuevo León, Durango i sur de Sonora cap al sur per tot Mèxic fins al centre de Veracruz, centre d'Oaxaca, sur de Guatemala i localment fins al norest d'El Salvador, també en Bahames. Menuts números invernan en les terres baixes costeres de Califòrnia.[4] Visitant ocasional en el Carib en Aruba, Cuba, República Dominicana, Haití, Guadalupe, Jamaica, Puerto Rico i Illes Turques i Caicos, en América Central com errante hivernal en Belize, Hondures, Costa Rica i Panamà, aplegant també a Colòmbia. Com errante estacionalment incert en Groenlàndia i Saint-Pierre i Miquelon.
Durant la críes preferix els boscs secundaris, caducifolis oberts o d'espècies mixtes, en un alt nivell de penetració de la llum; preferentment en sotabosc arbustiu. Mai es troba en boscs intactes. Durant la invernada es troba en una àmplia varietat d'ambients.[4]
Descripció
Medix uns 12 cm de llongitut i pesa uns 10 g.[4] Esta espècie és de parts dorsals pardo-olivàcees i les parts ventrales grogues. Es distinguix d'atres espècies paregudes per la gola groga i un rogle blanc molt evident al voltant dels ulls. Els mascles tenen el cap gris i una taca rojosa en la corona, que no obstant no és sempre visible. Les femelles i els individus inmaduros tenen el cap grisácea en matisos oliváceos.
Forma grups alimenticis en diferents espècies. Busca aliment entre els arbres o els arbusts, movent la coa quan bota. S'alimenta principalment d'insectes.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie L. ruficapilla va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Alexander Wilson en 1811 baix el nom científic Sylvia ruficapilla; la seua localitat tipos és: «prop de Nashville, Tennessee».[3]
Etimologia
El nom genèric femení «Leiothlypis» es compon de la paraules del grec «leios» que significa ‘pla’, i «thlupis» un chicotet pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «ruficapilla» es compon de les paraules del llatí «rufus» que significa ‘rufo, rojós’, i «capillus» que significa ‘de gorra’.[5]
Taxonomia
Un estudi de Sangster (2008) va apuntar que tres estudis filogenètics independents indicaven que el gènero Vermivora com llavors constituït era polifilético en el grup format per sis espècies de patró de plomall pla, entre les quals la present espècie Vermivora ruficapilla, distant de les tres espècies remanentes. George Sangster va propondre un nou gènero Leiothlypis per a este grup.[6] Este nou gènero va ser inicialment rebujat pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamèrica (N&MACC) que va transferir les sis espècies per al gènero Oreothlypis. No obstant, un estudi més ampli dels parúlidos de Lovette et al. (2010) va comprovar que el agrupament en Oreothlypis era incorrecte;[7] En base en este estudi, el N&MACC va reconéixer al nou gènero Leiothlypis en la Proposta 2019-B-2.
La forma proposta L. ruficapilla gutturalis (Ridgway, 1874), es considera indistinguible de la nominal.[3]
Subespècies
Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[8] es reconeixen dos subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Leiothlypis ruficapilla ridgwayi (Van Rossem), 1929 – es reproduïx des del suroest de Canadà cap al sur en Estats Units fins al centre de Idaho en l'est i les montanyes del sur de Califòrnia a l'oest; migra a zones de invernada principalment en l'oest de Mèxic (unes poques també en la costa del sur de Califòrnia).
- Leiothlypis ruficapilla ruficapilla (A. Wilson), 1811 – es reproduïx en el sur i surest de Canadà i el norest d'Estats Units, i al sur en els Apalaches fins a Virginia Occidental); migra a l'est de Mèxic i Guatemala, i localment al Salvador, unes poques també en el sur de Texas (i casualment a lo llarc de la costa del Golf fins al noroest de Florida).
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Reinita de Nashville Leiothlypis ruficapilla(Wilson, A, 1811) en Avibase. Consultat el 4 de decembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Leiothlypis ruficapilla en Birds of the World.
- ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Leiothlypis p. 221; ruficapilla p.341»
- ↑ Sangster, G.(2008).«A revision of Vermivora (Parulidae), with the description of a new genus».Bulletin of the British Ornithologists' Club.128 (3): 207–211ISSN 0007-1595.(en en)
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).«A comprehensive multilocus phylogeny for the wood-warblers and a revised classification of the Parulidae (Aus)».Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.(en en)
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.