Cyanocompsa parellina

El picogrueso blau[1] (Cyanocompsa parellina), també denominat realejo blau, colorín azulnegro o azulejito (en Mèxic), azulito obscur (en Nicaragua) o piquigrueso blau (en Hondures),[2] és una espècie d'au passeriforme de la família Cardinalidae, l'única pertanyent al gènero monotípic Cyanocompsa. És natiu de Mèxic i del centre nort d'Amèrica Central.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx de forma disjunta; o llarc d'abdós vertents de Mèxic, en la del Pacífic des de Sinaloa i en la del Golf des de Nuevo León cap al sur, per la península de Yucatán, Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, fins a l'extrem nort de Nicaragua.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna a comuna en la major part de la seua distribució, en les seues hàbitats naturals: les vores del bosc, zones de xara i sotabosc de boscs alts. Des del nivell de la mar fins als 1800 m d'altitut en Mèxic; fins als 900 m en Guatemala.[3]
Descripció
És similar al picogrueso negre (Cyanoloxia cyanoides), es distinguix d'est per ser de menor tamany (uns 12 cm de llongitut), tindre el pic més chicotet i no ser tan obscur. Els mascles tenen plomall blau obscur, lluent en la front, galtes i copró. Les femelles són de color castany lluent, de coloració més forta en les parts dorsals.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie C. parellina va ser descrita per primera volta pel zoòlec francés Charles Lucien Bonaparte en 1850 baix el nom científic Cyanoloxia parellina; la seua localitat tipos és: «Alvarado, Veracruz, Mèxic».[2]
El gènero Cyanocompsa va ser introduït pel ornitòlec alemà Jean Cabanis en 1861, que va designar originalment a Fringilla parellina i.i. Cyanoloxia parellina (la present espècie), com l'espècie tipo.
Etimologia
El nom genèric femení «Cyanocompsa» és una combinació de la paraula del grec «kuanos» que significa ‘blau obscur’, i «kompsos» que significa ‘bell’, ‘elegant’; i el nom de l'espècie «parellina» prové del llatí modern «parellinus» que significa ‘de color violeta’.[4]
Taxonomia
El present gènero històricament incloïa tres espècies, fins que els estudis de Robert W. Bryson Jr. i colaboradors en 2014 varen demostrar que dos espècies llavors en el gènero, C. cyanoides i C. brissonii, formaven un clade en Cyanoloxia glaucocaerulea.[5] Com a conseqüència, les dos espècies varen ser transferides per al gènero Cyanoloxia, lo que va ser reconegut pel Comité de Classificació de Sudamèrica (SACC) en la Proposta N° 724 i pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamèrica (N&MACC) en la Proposta 2019-C-1a.[6]
Subespècies
Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[7] es reconeixen quatre subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Cyanocompsa parellina beneplacita Bangs, 1915 – nordest de Mèxic (Nuevo León i extrem oest de Tamaulipas).
- Cyanocompsa parellina indigotica (Ridgway), 1887 – oest de Mèxic des del centre de Sinaloa al sur en l'alvertent del Pacífic fins al sur d'Oaxaca i l'extrem suroest de Chiapas.
- Cyanocompsa parellina lluïda Sutton & Burleigh, 1939 – interior del sur de Tamaulipas.[7]
- Cyanocompsa parellina parellina (Bonaparte), 1850 – est de Mèxic (des de Veracruz, este de Pobla i nort d'Oaxaca fins a Tabasco, centre de Chiapas i península de Yucatán) al sur fins al noroest de Nicaragua.
Alguns autors consideren a la subespècie lluïda com indistinguible de beneplacita.[3]
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ 2,0 2,1 «Picogrueso blau Cyanocompsa parellina (Bonaparte, CLJL 1850)». Avibase. Consultat el 13 de maig de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cyanocompsa parellina en Birds of the World.
- ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Cyanocompsa p. 126; parellina p. 292»
- ↑ Bryson, R.W., Jr.; Chaves, J.; Smith, B.T.; Miller, M.J.(2014).«Diversification across the New World within the ‘blue’ cardinalids (Aus: Cardinalidae)».Journal of Biogeography.41(3): 587–599ISSN 0305-0270.doi:10.1111/jbi.12218.(en en)
- ↑ Chesser, R.T.(decembre de 2018).«Transfer (a) Blue-black Grosbeak Cyanocompsa cyanoides to Cyanoloxia».North & Middle America Classification Committee.: pp. 1–4.(en en)
- ↑ 7,0 7,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.