Thryothorus ludovicianus
El cucarachero de Carolina o cucarachero cejiblanco[1] (Thryothorus ludovicianus), també denominat chivirín de Carolina, saltapared de Carolina o saltapared carolinense (en Mèxic), ratona carolinense o charralero cejiblanco (en Nicaragua),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae, l'únic membre del gènero monotípico Thryothorus. És natiu de l'est d'Amèrica del Nort i del nort d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del surest de Canadà, per la mitat oriental d'Estats Units, al sur fins al sur de Texas i noreste de Mèxic, poblacions disjuntas en la península de Yucatán, en el nort de Guatemala i nort de Belize i de l'interior de Guatemala, extrem sur d'Hondures al noroest de Nicaragua.[3]
Esta espècie és abundant en tota la seua distribució pero més comuna en el sur d'Estats Units, a on cada parcela de bosc sembla estar habitada per este nerviós i a sovint tímit resident permanent. Utilisa una àmplia gama d'hàbitats, des de clars arbustivos i pantans de ciprers de terres baixes (Taxodium) fins a quebrades asfixiades per cicutas (Tsuga) i rododendros (Rhododendron). Els requisits d'hàbitat inclouen una cobertura de arbustos o maleza de moderada a densa. Habita 20 dels 23 tipos de vegetació reportats en els Estats Units. També es troba en zones residencials arboladas en arbustos.[3] En altitutés entre el nivell de la mar i 2000 m.[4]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El cucarachero de Carolina ha segut calificat com «preocupació menor» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) per la seua immensa zona de distribució i la seua gran població, estimada en 18 000 000 d'individus madurs.[4]
Amenaces
[editar | editar còdic]La presència de mercuri en aus com per eixemple Thryothorus ludovicianus mostra una reducció en l'èxit reproductiu d'en llocs contaminats en mercuri, comparat en llocs de referència (reducció del 34%).[5] La concentració de mercuri en la sanc de les femelles nidificantes prediu adequadament l'èxit de cria. Les aus que estaven anidando en els llocs contaminats varen tindre tres voltes més provabilitats d'abandonar els seus nius que les aus de llocs de referència no contaminats. Una reducció del 10% de l'èxit de cria es va correspondre en concentracions de 0.7 µg/g de mercuri en sanc, 2.4 µg/g de mercuri en les plomes del cos (3.0 µg/g en les plomes de la coa) i 0.11 µg/g de mercuri en els ous.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie T. ludovicianus va ser descrita per primera volta pel naturaliste britànic John Latham en 1790 baix el nom científic Sylvia ludoviciana; el seu localitat tipo és: «Luisiana, Estats Units».[2]
El gènero Thryothorus va ser propost pel naturaliste francés Louis Pierre Vieillot en 1816 com Thirothorus, corregit en la mateixa publicació per a Thryothorus, la espècie tipo definida per monotip va ser Troglodytes arundinaceus Vieillot, 1807,[6] en realitat un sinònim posterior de Sylvia ludoviciana, la present espècie.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí Thryothorus es compon de les paraules del grec «thruon» que significa ‘canya, carrizo’ i «throuros» que significa ‘botant, corrent’; i el nom de l'espècie «ludovicianus» deriva del llatí modern «ludovicius» i es referix a la localitat tipo, Luisiana.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El present gènero era anteriorment conformat per numeroses espècies de distribució neotropical, pero els estudis genètics de Mann et al. (2006),[8] complementats pels estudis vocals de Mann et al. (2009),[9] varen demostrar que este gènero no era monofilético, per #lo que les seues integrants varen ser classificades en quatre clados separats: el propi Thryothorus, que va quedar monotípico, els gèneros resucitats Pheugopedius i Thryophilus, i un nou gènero descrit Cantorchilus. Les modificacions taxonómicas varen ser aprovades en la Proposta N° 408-411 al Comité de Classificació de Sudamérica (SACC),[10] i 2011-A-8 al Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC).[11]
Les subespecies es diagnostiquen principalment en base en el color i la saturació del mant i la superfície superior de les rectrices, el color del ventrum i els supercilios, i l'extensió del barrado en els flancs.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[12] es reconeixen dèu subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Grup politípico ludovicianus (norteño):
- Thryothorus ludovicianus ludovicianus (Latham), 1790 – surest de Canadà (sur d'Ontario, irregularment deleste al sur de Quebec) i Est d'estats Units (des del sur de Wisconsin i Nova Anglaterra al sur fins a Texas i el nort de Florida).
- Thryothorus ludovicianus miamensis Ridgway, 1875 – península de Florida
- Thryothorus ludovicianus nesophilus Stevenson, 1973 – illa Dog, llitoral noroest de Florida.
- Thryothorus ludovicianus burleighi Lowery, 1940 – illes Cat, Ship i Horn, llitoral de Mississippi.
- Grup politípico berlandieri (sur de Texas, nort de Mèxic):
- Thryothorus ludovicianus oberholseri Lowery, 1940 – suroest de Texas i nort de Mèxic.
- Thryothorus ludovicianus lomitensis Sennett, 1890 – Texas i extrem noreste de Mèxic (nort de Tamaulipas).
- Thryothorus ludovicianus berlandieri Baird, 1858 – noreste de Mèxic (est de Coahuila, Nou #León, sureoste de Tamaulipas).
- Thryothorus ludovicianus tropicalis Lowery & Newman, 1949 – noreste de Mèxic (est de Sant Luis Potosí, sur de Tamaulipas).
- Grup politípico albinucha/subfulvus (cejiblanco):
- Thryothorus ludovicianus albinucha (Cabot), 1847 – península de Yucatán: este de Mèxic (Yucatán, Campeche llevat el suroest, Quintana Rosegue), nort de Guatemala (Petén) i nort de Belize.
- Thryothorus ludovicianus subfulvus W.D. Miller & Griscom, 1925 – centre de Guatemala, extrem sur d'Hondures i oest de Nicaragua.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 21 de setembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Thryothorus ludovicianus en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ (2011).«Mercury exposure affects the reproductive success of a free-living terrestrial songbird, the Carolina wren (Thryothorus ludovicianus)».Auk.128: 759-768doi:10.1525/auk.2011.11106.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaVieillot1816 - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Thryothorus p. 385; ludovicianus p. 232»
- ↑ Mann, N.I., Barker, F.K., Graves, J.A., Dingess-Mann, K.A. & Slater, P.J.B. (2006). «Molecular data delineate four genera of "Thamnophilus" antbirds». Molecular Phylogenetics and Evolution.
- ↑ Mann, N.I., et al. (2009). «Molecular data delineate four genera of "Thamnophilus" antbirds». Molecular Phylogenetics and Evolution.
- ↑ Donegan, T. & Barker, F.K., agost de 2009. Canviar la seqüència linear de l'actual Thryothorus, reconéixer els gèneros Pheugopedius, Thryophilus, Cantorchilus Proposta (408-411) al South American Classification Committe. En anglés.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.