Salpinctes obsoletus

cucarachero roquero (Salpinctes obsoletus)

El cucarachero roquero (Salpinctes obsoletus), també denominat chivirín saltarroca, saltaladera roquera, saltapared de roques, saltapared roquero (en Mèxic), colchonero de pedres (en Hondures), charralero de les roques (en Nicaragua), soterrey roquero (en Costa Rica) o ratona de les roques, és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae, l'únic membre del gènero monotípico Salpinctes. És natiu d'Amèrica del Nort i América Central.

Distribució i hàbitat

Es reproduïx des del suroest de Canadà, per tot l'oest d'Estats Units i Mèxic, al sur fins a Oaxaca; existixen poblacions disjuntas: en el sur de Mèxic, El Salvador, Guatemala i Hondures, en el noroest de Nicaragua i en el suroest de Costa Rica. Les poblacions de Canadà i noroest i oest d'Estats Units migran cap al suroest en els hiverns boreales.

Esta espècie és considerada comuna en les seues hàbitats naturals: àrees relativament obertes casi en qualsevol lloc a on hi haja roca exposta i clavills associats: canons, penya-segats, camps de vores rodades, ales rocoses, colades i drenages rocosos secs i també en molts hàbitats alterats per l'home com represas, vies férrees, edificis i murs de contenció de rajola o pedra. Es dona casi en qualsevol lloc a on hi haja clavills rocosos que sondejar i cavitats rocoses a on anidar, des de l'alt desert als boscs alpins, els corredors ribereños i els penya-segats oceànics. Habita en un ampli gradient altitutinal, des de 60 m per baix del nivell de la mar fins als 3600 m. És més comú per baix dels 2000 m.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie S. obsoletus va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Thomas Say en 1822 baix el nom científic Troglodytes obsoleta ; el seu localitat tipo és: «near junction (prop de la confluència) of Plum Creek i South Platte River, Douglas County, Colorat».

El gènero monotípico Salpinctes va ser propost pel ornitólogo alemà Jean Cabanis en 1847; i la present espècie va ser designada posteriorment com la espècie tipo.

Etimologia

El nom genèric masculí Salpinctes prové del grec «salpinktēs» que designa als ‘cucaracheros’; i el nom de l'espècie «obsoletus» en llatí significa ‘pla’, ‘ordinari’, ‘gastat’.

Taxonomia

La sistemàtica d'esta espècie en Mèxic i América Central no es coneix be. Existix molta variació individual dins de les poblacions i els patrons generals estan mal delimitats. S'han reconegut de sis a onze subespecies per a descriure la variació en esta espècie, pero les diferències estan mal caracterisades, cartografiades de forma imprecisa i es necessiten més estudis.

Les formes descrites S. o. pulverius Grinnell, 1898 i S. o. proximus Swarth, 1914, es consideren sinònims de obsoletus.

Subespecies

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist es reconeixen huit subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:

• Grup politípico obsoletus:
  • Salpinctes obsoletus obsoletus (Say), 1822 – anida des del suroest de Canadà i oest d'Estats Units fins al nort i centre de Mèxic; abandona les àrees nortenyes en els hiverns.
  • Salpinctes obsoletus guadeloupensis Ridgway, 1876 – illa Guadalupe, front a la costa occidental de Baixa Califòrnia.
  • Salpinctes obsoletus tenuirostris van Rossem, 1943 – illa de Sant Benito, front a la costa occidental de Baixa Califòrnia.
  • †Salpinctes obsoletus exul Ridgway, 1903 – antiga illa Sant Benedicto (Archipèlec de Revillagigedo), front al sur de Baixa Califòrnia. Subespecie exterminada pel naiximent del volcà Bárcena, que va entrar en erupció en agost de 1952.
  • Salpinctes obsoletus neglectus Nelson, 1897 – terres altes des del sur de Mèxic (Chiapas) fins al centre d'Hondures.

• Grup politípico guttatus:
  • Salpinctes obsoletus guttatus Salvin & Godman, 1891 – terres altes del Salvador.
  • Salpinctes obsoletus fasciatus Salvin & Godman, 1891 – terres altes del noroest de Nicaragua.
  • Salpinctes obsoletus costaricensis van Rossem, 1941 – terres altes del noroest de Costa Rica.