Onychorhynchus mexicanus
El mosquero real centroamericà o mosquero real norteny (Onychorhynchus mexicanus), també denominat atrapamoscas real centroamericà (en Veneçuela), cazamoscas real (en Hondures) o mosquero real (en Mèxic, Costa Rica i Panamà),[1] és una espècie —o el grup de subespècies Onychorhynchus coronatus mexicanus/fraterculus, depenent de la classificació considerada— d'au passeriforme de la família Onychorhynchidae —encara que situat en Tityridae[2] o en Oxyruncidae[3] depenent de la classificació adoptada—. És natiu de Mèxic, Amèrica Central i del nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat
Es distribuïx des de l'est i sur de Mèxic, per Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, fins al nort de Colòmbia i noroest de Veneçuela.[4]
Esta espècie és considerada poc comuna i prou local en les seues hàbitats naturals: el sotabosc de selves humides i caducifòlies, a on preferix la rodalia de cursos d'aigua; principalment per baix dels 1400 m d'altitut.[5]
Descripció
El mosquero real centroamericà medix entre 16.5 i 18 cm de llongitut. Les seues parts superiors són principalment pardes en motas de color crema sobre les coberteras de les ales. El seu copró i coa són de color ocre ojizo. El seu pic és relativament llarc i ample. Té un penacho eréctil en forma de palmito, en plomes roges en els mascles i taronja groguenques en les femelles. Rarament despleguen del tot les plomes del seu penacho.
Generalment són aus poc cridaneres i silencioses, pero que de tant en tant emeten cridades clares i repetitives que sonen com «prii-o» o «kia».
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie O. mexicanus va ser descrita per primera volta pel zoòlec britànic Philip Lutley Sclater en 1857 baix el nom científic Muscivora mexicana; la seua localitat tipos és: «Còrdova, Veracruz, Mèxic.».
Etimologia
El nom genèric masculí «Onychorhynchus» es compon de les paraules del grec «ονυξ onux, ονυχος onukhos» que significa ‘garra’, i «ῥυγχος rhunkhos» que significa ‘pico’; i el nom de l'espècie mexicanus, es referix a Mèxic, la localitat tipossssssssssss.[6]
Taxonomia
Cada u dels tàxons geogràficament o de plomall distints dins de Onychorhynchus han segut originalment descrits com a espècies separades, pero han segut generalment units en una única espècie, Onychorhynchus coronatus, per diversos autors, encara que diverses sugestions han segut fetes en relació en separacions dins del gènero en alguns autors considerant quatre espècies diferents (O. coronatus, O. swainsoni, O. occidentalis i la present) com Ridgely & Tudor (2009), versions anteriors del Congrés Ornitológico Internacional (IOC) i Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI).[7] No obstant, les vocalisacions semblen ser similars per a tots en excepció de O. swainsoni del surest de Brasil; segon els estudis d'Harvey et al. (2020) la divergència més profunda seria entre O. swainsoni i els atres tàxons.[8] En base en estes evidències, tant el IOC (que reconeixia quatre espècies) com Clements/eBird (que reconeixia solament una) des de l'any 2023 reconeixen l'existència de dos espècies separades (O. coronatus i O. swainsoni). Els recents i posteriors estudis de Reis et al. (2023) no solament reforcen esta antiga divergència com també sugerixen atres futures separacions.[9]
Subespècies
Tractat com a grup politípico mexicanus/fraterculus, i segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC) i Clements Checklist/eBird es reconeixen dos subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:
- Onychorhynchus coronatus mexicanus (P.L. Sclater), 1857 – sur i est de Mèxic (sur de Veracruz, nort i surest d'Oaxaca) al sur fins a Panamà.
- Onychorhynchus coronatus fraterculus Bangs, 1902 – nort de Colòmbia (al sur fins al nort d'Antioquia i nort de Santander) i noroest de Veneçuela (oest de Zulia fins a Barinas).
Referències
- ↑ Mosquero real norteny Onychorhynchus mexicanus (Sclater, PL, 1857) en Avibase. Consultada el 7 de novembre de 2023.
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ Onychorhynchus mexicanus en Birds of the World.
- ↑ Ridgely, Robert; Tudor, Guy (2009). Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Onychorhynchus mexicanus, p. 444»
- ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Onychorhynchu, p. 282; mexicanus, p. 252»
- ↑ del Hoyo, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ Plantilla:Harvey et al., 2020
- ↑ Reis P., Bats, J.M., Naka, L.N., Miller, M.J., Cavaller, I., González-Quevedo, C., Parra, J.L., Rivera-Gutiérrez, H.F., Bonaccorso, I. & Tello, J.G.(2023).«Phylogenetic relationships and biogeography of the ancient genus Onychorhynchus (Aus: Onychorhynchidae) suggest cryptic Amazonian diversity».Journal of Avian Biology.i03159ISSN 0908-8857.doi:10.1111/jav.03159.(en en)
Bibliografia
- Ridgely, R.S. and Gwynne, Jr., J.A. (1999) Birds of Panama with Costa Rica, Nicaragua, and Hondures, Princeton University Press.
Enllaços externs
- Videos, fotos i sons de Onychorhynchus coronatus mexicanus/fraterculus en eBird.
- Sons i mapa de distribució de Onychorhynchus mexicanus en xeno-canto.