Anar al contingut

Setophaga virens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Black-throated green warbler in PP (14050).jpg
reinita dorsiverde (Setophaga virens)

La reinita dorsiverde[1] (Setophaga virens) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que crío en el nort i est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic, América Central, Antilles i nort d'Amèrica del Sur.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Se li coneix també per chipe negriamarillo dorsiverde (en Mèxic),[2] chipe de gola negra, cigüita pechinegra (en la República Dominicana), reinita cariamarilla (en Equador i Costa Rica), reinita papinegra carigualda, reinita verdinegra, reinita verdosa (en Puerto Rico), reinita gorginegra (en Colòmbia, Veneçola i Nicaragua), reinita negriverde (en Panamà), chipe dorsiverde o esquena verda (en Mèxic) o bijirita de gola negra (en Cuba).[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La seua àrea de reproducció és molt extensa, comprenent principalment pel nort i orient d'Amèrica del Nort, en Canadà des de l'est de la Columbia Britànica cap a l'est fins a Quebec, Labrador i la illa de Terranova; en la regió dels Grans Lagos, des de Minnesota fins a la costa atlàntica, cap al sur a lo llarc de la costa fins a Nova Jersey i a lo llarc dels Apalaches fins a Geòrgia i nort d'Alabama. Existixen poblacions discontínues en Arkansas, i en la costa des de #Virginia a Carolina del Sur. És un au migratòria que en hivern es distribuïx per l'extrem sur de Florida, l'est, sur i surest de Mèxic, per tota América Central, Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, fins al centre de Panamà; en menor número en les Antilles Majors, en Bahames, Islas Turcas y Caicos, Illes Caiman, Cuba, Jamaica, L'Espanyola (Haití i República Dominicana) i en la costa caribenya de Colòmbia i Veneçola.[4] Hi ha registres casuals en Equador. També registres de errantes en la majoria de les illes de les Antilles Menors, en Puerto Rico, i tan llunt com Chile i Brasil.[5]

Ocupa una gran varietat d'hàbitats a lo llarc de la seua àrea de distribució reproductiva; és un habitant característic dels boscs boreales de coníferes i de la zona de transició entre boscs de coníferes i caducifolios; associat a les coníferes, pero també s'estén per boscs mixts de coníferes i caducifolios o boscs completament caducifolios en vàries parts de la seua àrea de distribució. Durant la invernada ocupa una gran varietat d'hàbitats, pero principalment boscosos.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Medix 11 o 12 cm de llongitut quan adult. El macho és de cara groga en una ralla transocular olivácea. La #front, corona, nuca i esquena verda oliva. Ales i coa són de color oliva obscur, en dos barres blanques en l'ala i algunes plomes blanques en la coa. La gola i la part superior del pit són negres. La part inferior del pit i la pancha blancs, en algunes taques negres en els costats i alguna tenyida groga llima en la pancha. Les femelles i els jovenils són similars al macho adult, pero en les galtes oliváceas i menor cantitat de negre en pit i gola. En la gola hi ha una miqueta de blanc en groc.


S'alimenta principalment d'insectes, larvas i aràcnits.

Resulta similar a [Setophaga chrysoparia]], S. occidentalis i S. townsendi.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie S. virens va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Friedrich Gmelin en 1789 baix el nom científic Motacilla virens; el seu localitat tipo és: «Pennsilvània», restringida posteriorment per a «Filadèlfia, Pennsilvània».[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «virens» en llatí significa ‘vert’.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies, entre les quals la #present) era parafilético en relació a Setophaga,[7] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi s'una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[8] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[9]

Es registren híbrits de la present espècie en Setophaga coronata i Setophaga townsendi.[4]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons la classificació Clements Checklist/eBird[10] i del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[11] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]


  • Setophaga virens virens (Gmelin), 1789 – es reproduïx en els boscs boreales de Canadà i el noreste d'Estats Units, cap al sur a través dels Montes Apalaches fins a Alabama. Distribució hivernal en Mèxic a través de Centroamérica fins al nort de Colòmbia i Veneçola.
  • Setophaga virens waynei (Bangs), 1918 – es reproduïx en els pantans de la planura costera de l'Atlàntic mig de Carolina del Sur, Carolina del Nort i el surest de #Virginia. Es desconeix la seua distribució hivernal, pero algunes autoritats sugerixen que passa l'hivern en Cuba.
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 28 de maig de 2026. P. 455.
  2. Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
  3. 3,0 3,1 Reinita dorsiverde Setophaga virens (Gmelin, 1789) en Avibase. Consultat l'1 de juny de 2026.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Setophaga virens en Birds of the World.
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada iucn
  6. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; virens p. 402»
  7. Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
  8. (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
  9. (febrer de 2012).South American Classification Committee.
  10. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  11. IOC World Bird List: New World warblers, mitrospingid tanagers