Setophaga citrina
La reinita encapuchada[1] (Setophaga citrina) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic, América Central, les Antilles i nort d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita encapuchada (en Costa Rica, Panamà, Nicaragua, Puerto Rico i Colòmbia), se li denomina també chipe encapuchat[2] (en Mèxic i Hondures), chipe careto, cigüita de gorra negra (en la República Dominicana), monjita (en Cuba), reinita de capucha (en Veneçola) o reinita viuda.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx en la major part de l'est d'Estats Units cap al nort fins a l'extrem sur d'Ontario en Canadà. En la porció noreste de la seua àrea de reproducció, està estesa i en aument des de l'est d'Ohio, Pennsilvània i el sur i oest de Nova York, estenent-se cap a l'est fins a Connecticut, Rhode Island i el suroest de Massachusetts. És un reproductor poc comú, pero en aument en el sur de Ontario, sur de Michigan i sur de Wisconsin; és un reproductor poc comú en el surest de Minnesota i surest d'Iowa. Més al sur, l'àrea de reproducció inclou el sur de Misuri, Arkansas, surest d'Oklahoma i est de Texas. Es reproduïx regularment en tot el surest d'Estats Units, des de Luisiana fins a #Virginia, pero en Florida només ho fa en la partix nort de l'estat.[4]
Passa l'hivern principalment en l'alvertent caribenya i del Golf del sur de Mèxic i el nort de Centroamérica, sent la península de Yucatán, la veïna Belize i el nort de Guatemala una zona clau de invernada. Menys comú en Hondures, Nicaragua, Costa Rica, oest de Panamà, i en Sudamérica en zones costeres del nort de Colòmbia i el noroest adjacent de Veneçola.[4] En les Antilles, és un migrant comú en Bahames, Illes Caiman, Cuba, República Dominicana, Haití, Puerto Rico, Islas Turcas y Caicos i Illes Vérgens. I com vagante es registra en Anguilla, Antigua y Barbuda, Aruba, Barbados, Bermuda, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Curazao, Dominica, Martinica, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves, San Martín, Sant Vicente i les Granadines i Trinitat i Tobago.[5] Es registra com de passage migratori en El Salvador, Guadalupe i Jamaica. I com vagante estacionalmente incert en vàries regions de Canadà, en el Regne Unit i en San Pedro y Miquelón i en les illes Azores.[4]
Habita una varietat d'hàbitats boscosos en #elevació de fins a 1100 m, encara que és més abundant en #elevació més baixes. Els territoris solen incloure menuts clars o breches de llum, i a sovint vores de bosc, a on hi ha disponible un sotobosque de arbustos per a anidar. Sol habitar boscs madurs en els que els arbres són lo prou grans com per a crear buits significatius. Sol invadir boscs caducifolios talats selectivament, aixina com plantacions de pins, entre un i cinc anys despuix de la tala, i permaneix mentres hi haja arbustos adequats en el sotobosque per a anidar. S'associa a sovint en boscs humits i quebrades i en chapulls arborats i boscs de frondoses de terres baixes en el surest d'Estats Units. Encara que sol habitar en grans extensions de bosc primari, a sovint es dona en menuts fragments dins de paisages generalment boscosos, pero només en rares ocasions en zones urbanes i suburbanes molt urbanisades.[4]
Durant la invernada ocupa una àmplia varietat d'hàbitats, incloent camps de maleza, arbustos de successió tardana, bosc caducifolio sec, bosc madur i de segon creiximent i bosc siempreverde.[4]
La reinita encapuchada és considera abundant i la seua població total estimada en 5 200 000 individus madurs.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix 12 a 13 cm de llongitut promig en la seua edat adulta. El macho presenta una característica capucha negra que rodeja la cara groga. El restant del plomall de les parts dorsals és oliváceo, i el de les parts ventrales (exceptuant gola i part superior del pit) groc.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. citrina va ser descrita per primera volta pel naturaliste neerlandés Pieter Boddaert en 1783 baix el nom científic Muscicapa citrina; el seu localitat tipo és: «Luisiana».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «citrina» prové del llatí «citrinus» que significa ‘cítric’.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga,[7] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que la present espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[8] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[9]
És monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de decembre de 2011. P. 455.
- ↑ Sada, A.M., Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984) Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 09 de giner de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Setophaga citrina en Birds of the World.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; citrina p. 110»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.