Manacus candei

El saltarín cuelliblanco^[1] (en Mèxic, Nicaragua i Costa Rica) (Manacus candei), també denominat manaquín coll blanc (en Mèxic) o matraquero de coll blanc,^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Manacus. És natiu de Mèxic i América Central.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx des del surest de Mèxic (nort d'Oaxaca), pel costat caribeny de Guatemala, Belize, Hondures, Costa Rica, fins a l'extrem oest de Panamà (noroest de Boques del Bou).^[3]

Esta espècie és considerada prou comuna en les seues hàbitats naturals; les vores de selves humides, creiximents secundaris i enmarañados, localment també en plantacions de cacao i unes atres; des del nivell de la mar fins als 700 m d'altitut.^[3]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie M. candei va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Émile Parzudaki en 1841 baix el nom científic Pipra candei; la localitat tipo és «Trujillo, Hondures».^[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Manacus» és una latinización del nom holandés «manekken, manakin» que significa ‘menuda cosa bonica’, i el nom utilisat en Surinam per a designar les aus d'esta família; i el nom de l'espècie «candei», commemora a l'explorador francés, governador de Martinica, Antoine Marie Ferdinand Maussion de Vaig Candar (1801–1867).^[4]

Taxonomia

Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com conespecíficas com Manacus manacus, pero les significatives diferències morfològiques i les evidències genètiques justifiquen la separació. La present espècie hibrida en Manacus vitellinus en el noroest de Panamà, i la forma resultant ya va ser descrita com l'espècie Manacus cerritus J.L. Peters, 1927. És monotípica.^[3]

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 9 de decembre de 2011. P. 492..
↑ ^2,0 ^2,1 Saltarín Cuelliblanco Manacus candei (Parzudaki, 1841) en Avibase. Consultada el 4 de maig de 2016.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Manacus candei en Birds of the World.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Manacus, p. 240; candei, p. 88»

[1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 9 de decembre de 2011. P. 492..

[AB-2] 2,0 ^2,1 Saltarín Cuelliblanco Manacus candei (Parzudaki, 1841) en Avibase. Consultada el 4 de maig de 2016.

[BOW-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Manacus candei en Birds of the World.

[JJ-4] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Manacus, p. 240; candei, p. 88»

[1]

[2]

[3]

[4]