Manacus vitellinus
El saltarín cuellidorado[1] (Manacus vitellinus), també denominat saltarín barbiamarillo (en Colòmbia) o matraquero de coll dorat,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Manacus. És natiu del surest d'América Central i extrem noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del noroest de Panamà fins a l'oest de Colòmbia, a l'oest dels Vages occidentals.[3]
Esta espècie és considerada comuna en la seua hàbitat natural: el dens sotobosque de vores de selves humides, principalment per baix dels 1000 m s. n. m. d'altitut.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie M. vitellinus va ser descrita per primera volta pel naturaliste britànic John Gould en 1843 baix el nom científic Pipra vitellina; la localitat tipo és «Ciutat de Panamà».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Manacus» és una latinización del nom holandés «manekken, manakin» que significa ‘menuda cosa bonica’, i el nom utilisat en Surinam per a designar les aus d'esta família; i el nom de l'espècie «vitellinus», en llatí modern significa ‘vitelino, de color groc profunt, teñir de roig’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les quatre espècies d'este gènero ya varen ser tractades com conespecíficas com Manacus manacus, pero les significatives diferències morfològiques i les evidències genètiques justifiquen la separació. Alternativament, alguns autors consideren a la present espècie conespecífica a penes en Manacus vitellinus. La present espècie hibrida en Manacus candei en el noroest de Panamà, i la forma resultant ya va ser descrita com l'espècie Manacus cerritus J.L. Peters, 1927. També hibrida en M. manacus en Colòmbia, en el baix vall del Cauca.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird,[7] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Manacus vitellinus vitellinus (Gould, 1843) - Panamà (a l'est des de Boques del Bou) i noroest de Colòmbia (nort del [Va chocar]], i nort d'Antioquia al voltant del golf de Urabá.
- Manacus vitellinus amitinus Wetmore, 1959 - illa Escut de Veraguas (en Boques del Bou).
- Manacus vitellinus milleri Chapman, 1915 - nort de Colòmbia en les valls de Sinú i del baix Cauca.
- Manacus vitellinus viridiventris Griscom, 1929 - oest de Colòmbia a l'oest dels Vages occidentals (al sur fins al suroest de Cauca), també en el costat oriental de l'alta vall del Cauca.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 5 de maig de 2016. P. 492.
- ↑ 2,0 2,1 Saltarín Cuellidorado Manacus vitellinus (Gould, 1843) en Avibase. Consultada el 5 de maig de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Manacus vitellinus en Birds of the World.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Manacus vitellinus, p. 491, làmina 64(2)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Manacus, p. 240; vitellinus, p. 404»
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015.