Canvis

{{Artícul destacat}}

{{Artícul destacat}}

{{Infobox pobles

{{Infobox pobles

|image_país = [[Image: Localisació_de_Mislata_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎‎‎|95px]]

|image_país =  

|image_província = [[Image:‎ Localisació_de_Mislata_respecte_de_l'Horta_Oest.png]]  

|image_província = [[File:Localització de Mislata respecte de l'Horta Oest.png|165px]]  

|nom = Mislata

|nom = Mislata

|image_escut = [[Image: Escut_de_Mislata.png|90px]]  

|image_escut = [[File:Escut de Mislata.svg|90px]]  

|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]

|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|comarca = [[L'Horta Oest]]

|comarca = [[L'Horta Sur]]

|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Mislata]]  

|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Mislata]]  

|coor =  39°28′N 0°24′O  

|coor =  39°28′N 0°24′O  

|superfície = 2,1 km²

|superfície = 2,1 km²

|altitut = 29 msnm

|altitut = 29 msnm

|població = 43.740 hab.

|població = 44.282 hab. (2022)

|densitat = 20.828,57 hab./km²

|densitat = 21.086,66 hab./km²

|gentilici = Mislater/a

|gentilici = Mislater/a

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

|festes = Última semana d'Agost

|festes = Última semana d'Agost

|alcalde = Carlos Fernández Bielsa ([[PSPV]])

|alcalde = Carlos Fernández Bielsa ([[PSPV]])

|uep = [http://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]

|web = [https://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]

|notes =  

|notes =  

}}

}}

 

'''Mislata'''  és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

'''Mislata'''  és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 43.740 habitants ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]).

== Geografia ==

== Geografia ==

Mislata està situada en el marge dret del [[riu]] [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions cuaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.  

Mislata està situada en el marge dret del [[riu]] [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions quaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.  

La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[sigle XVIII]].

La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[sigle XVIII]].

Mislata llimita en les següents localitats: [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] y [[Valéncia]].

Mislata llimita en les següents localitats: [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] i [[Valéncia]].

=== Accessos ===

=== Accessos ===

Mislata se troba junt a l'autovia [[V-30]], que recorre els màrgens esquerres i drets de la nova mare del riu [[Túria]]. L'accés principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la [[V-30]]; pel carrer Valéncia des de l'[[9 d'Octubre]]; per l'Avinguda Gregorio Gea des del Carrer d'[[Alcàsser]] i des de l'Avinguda del Cid entrant pels carrers Dos de Mayo i Sant Miquel.  

Mislata se troba junt a l'autovia [[V-30]], que recorre els màrgens esquerres i drets de la nova mare del riu [[Túria]]. L'accés principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la [[V-30]]; pel carrer Valéncia des de l'[[9 d'Octubre]]; per l'Avinguda Gregorio Gea des del Carrer d'[[Alcàsser]] i des de l'Avinguda del Cid entrant pels carrers Dos de Mayo i Sant Miquel.  

En quant al transport en autobús, l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia ([[EMT Valéncia|EMT]]), manté un bon servici en les llínees d'autobusos 7 i 29 que apleguen fins el municipi i una llínea d'autobús nocturn N4. Atres numeroses llínees del consorci MetroBus creuen també pel terme municipal, enllaçant en els municipis pròxims de [[Quart de Poblet]], [[Manises]], [[Aldaya]], [[Alaquàs]] i atres més alluntats com [[Godelleta]] i [[Turís]]. També tenen parada en Mislata les llínees interurbanes que se dirigixen fins la [[província de Conca]] i la [[província d'Albacete]], comunicant en numeroses localitats de [[La Mancha]] i [[La Manchuela]].

En quant al transport en autobús, l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia ([[EMT Valéncia|EMT]]), manté un bon servici en les llínees d'autobusos 7 i 29 que apleguen fins el municipi i una llínea d'autobús nocturn N4. Atres numeroses llínees del consorci MetroBus creuen també pel terme municipal, enllaçant en els municipis pròxims de [[Quart de Poblet]], [[Manises]], [[Aldaya]], [[Alaquàs]] i atres més alluntats com [[Godelleta]] i [[Torís]]. També tenen parada en Mislata les llínees interurbanes que se dirigixen fins la [[província de Conca]] i la [[província d'Albacete]], comunicant en numeroses localitats de [[La Mancha]] i [[La Manchuela]].

L'accés en ferrocarril i tramvia era el transport històric de Mislata, que comunicava en Valéncia en la llínea 7; en [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en la llínea 22; en [[Chirivella]], [[Alaquàs]] i [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] en la llínea 21; i en [[Quart de Poblet]], [[Manises]], La Presa, [[Ribarroja del Túria]], [[Vilamarchant]] i [[Llíria]] en el ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. Primer varen substituir-se en autobusos les llínees de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] i [[Manises]] el 12 de juny de 1963, i la llínea 7 deixà de circular com [[tramvia]] el [[1 juliol]] de [[1964]] (tingué el dubtós honor de ser la primera llínea de tramvia que passà a autobusos el mateix dia que desaparegué la [[CTFV]] y començà la [[SALTUV]]). També el tren de [[Llíria]] deixà de passar per Mislata en [[1969]], per la construcció del [[Pla Sur]]. Pero el 20 de maig de [[1999]] s'inaugurà la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]], sent el mateix traçat que l'antic ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]].  

L'accés en ferrocarril i tramvia era el transport històric de Mislata, que comunicava en Valéncia en la llínea 7; en [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en la llínea 22; en [[Chirivella]], [[Alaquàs]] i [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] en la llínea 21; i en [[Quart de Poblet]], [[Manises]], La Presa, [[Ribarroja del Túria]], [[Vilamarchant]] i [[Llíria]] en el ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. Primer varen substituir-se en autobusos les llínees de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] i [[Manises]] el 12 de juny de 1963, i la llínea 7 deixà de circular com [[tramvia]] el [[1 juliol]] de [[1964]] (tingué el dubtós honor de ser la primera llínea de tramvia que passà a autobusos el mateix dia que desaparegué la [[CTFV]] y començà la [[SALTUV]]). També el tren de [[Llíria]] deixà de passar per Mislata en [[1969]], per la construcció del [[Pla Sur]]. Pero el 20 de maig de [[1999]] s'inaugurà la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]], sent el mateix traçat que l'antic ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]].  

En el [[sigle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[sigle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''.  

En el [[sigle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[sigle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''.  

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[sigle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[sigle XVIII]] s'incorporà a Mislata.

L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[sigle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[sigle XVIII]] s'incorporà a Mislata.

En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.

En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.

[[Image:MislataEn1848.JPG|300px|right|thumb|Anotació referent a Mislata en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar.

[[File:MislataEn1848.JPG|300px|right|thumb|Anotació referent a Mislata en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar.

Escrit per Pascual Madoz-1848]]

Escrit per Pascual Madoz-1848]]

== Demografia ==

== Demografia ==

En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'[[horta valenciana]] que fon en un passat no molt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'[[Europa]]. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals son que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen l'impossibilitat d'estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.  

En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'[[horta valenciana]] que fon en un passat no molt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'[[Europa]]. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals són que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen l'impossibilitat d'estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.  

A data de [[2008]], conta en una població de 43.740 habitants. En 20.828 habitants per quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la de el restant de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de [[Paris]] (24.783), aumentant sense problemes la que [[Shangai]] o [[Tokio]] han alcançat. Ni que dir té que és netament superior a la de les tres capitals de la [[Comunitat Valenciana]], Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per [[Caixa Madrit]].

Conta en 44.282 habitants segons el cens del [[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. En 21.086 habitants per quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la del restant de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de [[Paris]] (24.783), aumentant sense problemes la que [[Shangai]] o [[Tòkio]] han alcançat. Ni que dir té que és netament superior a la de les tres capitals de la [[Comunitat Valenciana]], Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per [[Caixa Madrit]].

<div align="center">

<center>

{| {{taulabonica}}

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Mislata<ref><small>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Mislata<ref><small>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

|-

|-

! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]]

! !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]] || [[2018]] || [[2022]]

|-

|-

| Població||align=center| 1.116||align=center| 1.296||align=center| 1.411 || align=center| 1.729 || align=center| 2.580 || align=center| 4.962 || align=center| 6.638 || align=center| 6.970 || align=center| 10.931 || align=center| 20.020 || align=center| 33.384 || align=center| 38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740

| Població||align=center|38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740 || align=cengter| 43.278 || align=cengter| 44.282

 

|}

|}

</div>

</center>

 

La població mislatera que ha naixcut fòra del municipi supera àmpliament el setanta per cent, ademés dels naixcuts en atres comarques de [[Valéncia]] n'hi ha una numerosa presència d'andalusos, castellà-manchecs i aragonesos. Llunt estan els 724 habitants citats per Madoz en [[1848]]. Últimament s'ha multiplicat la presencia de mislaters d'orige comunitari i extracomunitari. Son especialment significatives les comunitats de colombians, armenis i paquistanís. Estes senyes estan ficades en qüestió puix, segons atres fonts en Mislata, existixen més de 50.000 llibretes sanitàries lo que evidencia el desfase entre l'estadística oficial i la realitat.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref> No obstant, ya s'observa l'agotament del increment de població, a pesar de les noves construccions. La falta d'espai als carrers i la saturació dels servicis públics fa que molts habitants consideren la possibilitat de fixar la seua residencia en atres localitats pròximes, sense este gran problema de superpoblació.

La població mislatera que ha naixcut fòra del municipi supera àmpliament el setanta per cent, ademés dels naixcuts en atres comarques de [[Valéncia]] n'hi ha una numerosa presència d'andalusos, castellà-manchecs i aragonesos. Llunt estan els 724 habitants citats per Madoz en [[1848]]. Últimament s'ha multiplicat la presencia de mislaters d'orige comunitari i extracomunitari. Son especialment significatives les comunitats de colombians, armenis i paquistanís. Estes senyes estan ficades en qüestió puix, segons atres fonts en Mislata, existixen més de 50.000 llibretes sanitàries lo que evidencia el desfase entre l'estadística oficial i la realitat.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref> No obstant, ya s'observa l'agotament del increment de població, a pesar de les noves construccions. La falta d'espai als carrers i la saturació dels servicis públics fa que molts habitants consideren la possibilitat de fixar la seua residencia en atres localitats pròximes, sense este gran problema de superpoblació.

El [[Sector servicis|sector terciari]] és el que predomina en l'activitat econòmica, fonamentalment comerços i servicis destinats a una gran població que majoritàriament treballa fòra del municipi, en la capital o en el cinturó industrial de [[Valéncia]].

El [[Sector servicis|sector terciari]] és el que predomina en l'activitat econòmica, fonamentalment comerços i servicis destinats a una gran població que majoritàriament treballa fòra del municipi, en la capital o en el cinturó industrial de [[Valéncia]].

El [[Industria|sector secundari]] ha desaparegut pràcticament del poble, havent-se traslladat les industries cap al polígon industrial ubicat als voltants del cementeri, si be encara cap destacar la presencia de l'important paperera de la S.A. Payá Miralles en el Carrer Sant Antoni, pertanyent al grup Miquel i Costas & Miquel S.A. La seua activitat principal és la producció de paper de fumar, de qui la seua presència dins del caixco urbà de la ciutat ha segut denunciada repetidament per numeroses organisacions socials i polítiques de la localitat, encara que la fàbrica contínua la seua activitat normal i en l'actualitat està remodelant les seues instalacions, restaurant la frontera principal al seu aspecte original, propi de l'arquitectura industrial de inicis del [[sigle XX]].

El [[Industria|sector secundari]] ha desaparegut pràcticament del poble, havent-se traslladat les industries cap al polígon industrial ubicat als voltants del cementeri, si be encara cap destacar la presencia de l'important paperera de la S.A. Payá Miralles en el Carrer Sant Antoni, pertanyent al grup Miquel i Costas & Miquel S.A. La seua activitat principal és la producció de paper de fumar, de qui la seua presència dins del caixco urbà de la ciutat ha segut denunciada repetidament per numeroses organisacions socials i polítiques de la localitat, encara que la fàbrica contínua la seua activitat normal i en l'actualitat està remodelant les seues instalacions, restaurant la frontera principal al seu aspecte original, propi de l'arquitectura industrial d'inicis del [[sigle XX]].

La construcció, sector de gran activitat econòmica en les últimes décades, ha perdut el vigor donat l'agotament del terme municipal. Queden pendents de construir assoles el [[PAI d'El Quint]] (sobre les últimes hortes d'eixa partida) i les proyectades torres de 25 plantes en la marginal del [[Pla Sur]].

La construcció, sector de gran activitat econòmica en les últimes décades, ha perdut el vigor donat l'agotament del terme municipal. Queden pendents de construir assoles el [[PAI d'El Quint]] (sobre les últimes hortes d'eixa partida) i les proyectades torres de 25 plantes en la marginal del [[Pla Sur]].

=== La Creu Coberta ===

=== La Creu Coberta ===

[[Image:CreuCobertaMislata.jpg|200px|right|thumb|Creu Coberta de Mislata, abans de la seua rehabilitació]]

[[File:Mislata, creu coberta.jpg|200px|right|thumb|Creu Coberta de Mislata, abans de la seua rehabilitació]]

Construcció d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], que marca el llindany municipal de Mislata en Valéncia i que recentment ha tengut una afortunada rehabilitació.

Construcció d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], que marca el llindany municipal de Mislata en Valéncia i que recentment ha tengut una afortunada rehabilitació.

I més avant contínua escrivint:

I més avant contínua escrivint:

''El [[31 d'octubre]] de [[1433]] se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el [[17 de decembre]] del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra cridat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….}}''

''El [[31 d'octubre]] de [[1433]] se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el [[17 de decembre]] del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra nomenat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….}}''

*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.

*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.

=== Atres llocs d'interés ===

=== Atres llocs d'interés ===

[[Image:PAYA.JPG|200px|right|thumb|Fàbrica Payà en el moment del derruït del fumeral]]

[[File:Mislata. Fàbrica de Payá. Xemeneia.JPG|200px|right|thumb|Fàbrica Payà (fumeral)]]

El carrer del Porche en el porche que li dona el seu nom, dona entrada al Barri de La Moreria.

El carrer del Porche en el porche que li dona el seu nom, dona entrada al Barri de La Moreria.

El fumeral i la part de la fàbrica de Payá que dona al Carrer de Sant Antoni, que té que vore en l'arqueologia industrial, son un eixemple de construcció del [[sigle XX]]. Havia atre fumeral de bell format que fon derruïda.

El fumeral i la part de la fàbrica de Payá que dona al Carrer de Sant Antoni, que té que vore en l'arqueologia industrial, son un eixemple de construcció del [[sigle XX]]. Havia atre fumeral de bell format que fon derruïda.

=== Persones célebres de Mislata. ===

=== Persones célebres de Mislata. ===

* [[Gregorio Gea Miquel]], educador, fundador del [[Patronat de la Joventut Obrera]].

* [[Gregorio Gea Miquel]], educador, fundador del [[Patronat de la Joventut Obrera]].

* [[Jogim Martí i Gadea]], llingüista. Encara que naixcut en [[Balones]], localitat valenciana propenca a [[Cocentaina]], desenrollà el seu principal treball en Mislata d'on era retor.  

* [[Jogim Martí i Gadea]], llingüista. Encara que naixcut en [[Balones]], localitat valenciana propenca a [[Cocentaina]], desenrollà el seu principal treball en Mislata d'a on era retor.  

* [[Manuel Monleón Burgos]], pintor, dibuixant, cartelliste. Encara que naixqué en [[Andilla]], des de l'any [[1962]] fon un mislater més.  

* [[Manuel Monleón Burgos]], pintor, dibuixant, cartelliste. Encara que naixqué en [[Andilla]], des de l'any [[1962]] fon un mislater més.  

* [[Miquel Navarro, escultor]].

* [[Miquel Navarro, escultor]].

* Les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a [[Nostra Senyora dels Àngels]], en [[agost]].

* Les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a [[Nostra Senyora dels Àngels]], en [[agost]].

*Els dos dies grans de les festes patronals son l'últim dilluns d'agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, dumenge, festivitat del Crist.  

*Els dos dies grans de les festes patronals són l'últim dilluns d'agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, dumenge, festivitat del Crist.  

*Cap senyalar la gran rivalitat existent entre abdós clavaries, destacant la que se dona en les [[mascletà|mascletaes]] disparades en els dos dies grans, que congreguen gran cantitat d'assistents venguts de tota la comarca. Pot vore uns vídeos penjats en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=q4Aez-15WEQ de la traca correguda] de 2007 i de la [http://es.youtube.com/watch?v=brrh9o3Lm7A mascletà del Carrer Major] de 2006.

*Cap senyalar la gran rivalitat existent entre abdós clavaries, destacant la que se dona en les [[mascletà|mascletaes]] disparades en els dos dies grans, que congreguen gran cantitat d'assistents venguts de tota la comarca. Pot vore uns vídeos penjats en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=q4Aez-15WEQ de la traca correguda] de 2007 i de la [http://es.youtube.com/watch?v=brrh9o3Lm7A mascletà del Carrer Major] de 2006.

*Un dels actes més populars i genuïns de la festa de Mislata és la [[paella]] jagant cuinada pels clavaris del Santíssim Crist per a 5.000 comensals. També por vore un vídeo penjat de YouTube gravat en [[2007]] [http://es.youtube.com/v/SXHOoRwr2Yc  de la paella jagant]

*Un dels actes més populars i genuïns de la festa de Mislata és la [[paella]] jagant cuinada pels clavaris del Santíssim Crist per a 5.000 comensals. També por vore un vídeo penjat de YouTube gravat en [[2007]] [http://es.youtube.com/v/SXHOoRwr2Yc  de la paella jagant]

A l'igual que en [[Valéncia]], en Mislata també son típiques [[Falles|les Falles]], festa per excelència i mundialment coneguda, valenciana que se celebra entre el quinze i dèneu de [[març]], de les quals se destaquen els dos últims com punt àlgit de les festes. Conta en les següents onze [[comissió fallera|comissions falleres]]: Creu i Mislata; Felip Bellver-Mare Ràfols; Antoni Molle-Gregori Gea; Pare Santonja-Cardenal Benlloch; Barri del Quint-Pizarro; Salvador Giner-Gregori Gea; Lepanto-En Joan d'Austria; Plaça d'Eduardo Marquina; Doctor Maranyón-Mestre Palau; L'Eliana-El Cid i [[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Plaça de la Moreria]].

A l'igual que en [[Valéncia]], en Mislata també són típiques [[Falles|les Falles]], festa per excelència i mundialment coneguda, valenciana que se celebra entre el quinze i dèneu de [[març]], de les quals se destaquen els dos últims com punt àlgit de les festes. Conta en les següents onze [[comissió fallera|comissions falleres]]: Creu i Mislata; Felip Bellver-Mare Ràfols; Antoni Molle-Gregori Gea; Pare Santonja-Cardenal Benlloch; Barri del Quint-Pizarro; Salvador Giner-Gregori Gea; Lepanto-En Joan d'Àustria; Plaça d'Eduardo Marquina; Doctor Maranyón-Mestre Palau; L'Eliana-El Cid i [[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Plaça de la Moreria]].

Ademés, podem trobar atres com les de La Purísima; les de [[Santa Cecília]] en el més de novembre, que organisen els músics del [[Centre Instructiu i Musical de Mislata|Centre Instructiu i Musical]]; Les del ''carrer Bon Pastor'' i les del ''carrer Sant Carles'' ya no se celebren pero cal mencionar-les per el gran aport que han realisat en la memòria colectiva de Mislata.

Ademés, podem trobar atres com les de La Purísima; les de [[Santa Cecília]] en el més de novembre, que organisen els músics del [[Centre Instructiu i Musical de Mislata|Centre Instructiu i Musical]]; Les del ''carrer Bon Pastor'' i les del ''carrer Sant Carles'' ya no se celebren pero cal mencionar-les pel gran aport que han realisat en la memòria colectiva de Mislata.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

   | Alcalde_9 = D. Carlos Fernández Bielsa   

   | Alcalde_9 = D. Carlos Fernández Bielsa   

   | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]

== Notes ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.cnpiscis.com/ Pàgina oficial del Club de Natació Piscis de Mislata]

* [http://www.cnpiscis.com/ Pàgina oficial del Club de Natació Piscis de Mislata]

* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]

* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]

*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=41 Notícies, acontenyiments i actes de Mislata en Hortanoticias.com, diari digital de l'Horta]

*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=41 Notícies, acontenyiments i actes de Mislata en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta]

*[http://www.comerciolocal.net Guia de comerços de Mislata]

{{Traduït de|es|Mislata}}

{{Llista artículs destacats}}

{{Municipis de L'Horta Oest}}

{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]