Anar al contingut

San Eustaquio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
San Eustaquio
Per a atres usos d'este terme vore Sant Eustaquio (desambiguación).

Sant Eustaquio[1][2] (, pronunciat /sɪnt øːˈstaːtsijʏs/ (🔊 escoltar); en inglés: Saint Eustatius o Statia)[3][4][5] és una illa neerlandesa en la mar Carib[6] que forma part de l'archipèlec de les illes de Barlovent, que a la seua volta formen part de les Antilles Menors, posseïx 21 km²[7][8][9] i una població de 3800 habitants segons estimacions de 2016.[10] La capital regional és Oranjestad.[11][12][13]

És un municipi especial[14][15] dels Països Baixos des del 10 d'octubre de 2010. Va formar part de les Antilles Neerlandeses fins a la seua dissolució el 10 d'octubre eixe mateix any.[16][17] Des de llavors conta en l'estatus de «comunitat d'interés particular» dels Països Baixos.[18]

Sant Eustaquio medix 10 km de llarc i fins a 5 km d'ample i, en l'illa de Saba, forma la terminació noroest del arc volcànic de les Antilles Menors.[19]

Història

Història precolombina

Els primers habitants varen ser els caribes,[20] que es creu que procedien de la conca de l'Amazones i varen emigrar al nort des de Veneçuela a través de les Antilles Menors. A principis d'el XX es varen descobrir rastres d'assentaments en Golden Roc i Oranjebaai (Baïa d'Oranje).

Exploració espanyola, anglesa i francesa

Cristóbal Colón va ser el primer que va posar l'illa en un mapa i qui la va batejar en honor a Eustaquio de Roma, sant i màrtir, el dia de la seua festa, en l'any 1493. En el moment de la seua arribada, la població original s'havia marchat abans, possiblement per les condicions naturals (no hi havia aigua dolça en l'illa, per eixemple).[21]

L'illa de Sant Eustaquio va ser colonisada per primera volta pels francesos i els anglesos en 1625. S'han trobat múltiples jaciments precolombins en l'illa, entre els que destaca el denominat "jaciment de la roca dorada".[22] Des del primer assentament europeu, en el XVII, fins a principis d'el XIX, Sant Eustaquio va canviar de mans vintiuna voltes entre Espanya, els Països Baixos, Gran Bretanya, i França.

Colonisació neerlandesa

En 1636, la cambra de Zeeland de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals va prendre possessió de l'illa, que en eixe moment estava deshabitada. Segons fonts franceses, els francesos ya havien construït allí un chicotet fort en 1629, pero varen tornar a abandonar l'illa per falta de fonts naturals d'aigua. Els holandesos (zelandeses) varen construir un nou fort, l'encara existent Fort Oranje, i varen resoldre el problema del aigua construint cisternes (també existents). En 1678, les illes de Sant Eustaquio, Sant Martín i Saba varen quedar baix el mando directe de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, en un comandant destinat en Sant Eustaquio per a governar els tres territoris. En aquella época, l'illa tenia certa importància pel cultiu de tabac i canya de sucre.

Comerç d'esclaus i port franc

Antic camí per a esclaus en Sant Eustaquio

En el XVIII, l'ubicació geogràfica de Sant Eustaquio en mig dels territoris danesos (Illes Vérgens), britànics (Jamaica, San Cristóbal, Barbados, Antiga), francesos (Saint Domingue, Santa Lucía, Martinica, Guadalupe) i espanyols (Cuba, Sant Dumenge, Puerto Rico), el seu gran port, la seua neutralitat i la seua condició, des de 1756,[23] de port lliure sense drets d'aduana, varen ser factors que la varen convertir en un important punt de transbordo de mercaderies i en un lloc de comerç de contrabando.[23][24] l'economia de Sant Eustaquio va florir baix els holandesos en ignorar les restriccions comercials monopolísticas de les illes britàniques, franceses i espanyoles; va aplegar a ser coneguda com La Roca d'Or. Sant Eustaquio es va convertir en la propietat més rendable de la Companyia de les Índies Occidentals (WIC) i en un port de trànsit per als esclaus africans en el comerç transatlàntic d'esclaus. En l'illa es varen establir plantacions de canya de sucre, tabac i añil que es treballaven en mà d'obra esclava. El comandant Jan de Windt va enviar dos barcos a Berbice en 1763 per a ajudar a reprimir un tumult dels esclaus. En 1774, hi havia 75 plantacions en l'illa en noms com Gilboa, Kuilzak, Zelandia, Zorg en Rust, Nooit Gedacht, Ruym Sigt i Golden Roc.[25] En el XVIII, l'illa es dia la Roca d'Or (Gouden trencats). Tota la ciutat baixa de la baïa d'Orange estava plena d'almagasens a on es guardaven les mercaderies més luxoses. En 1779, més de 3000 barcos procedents d'Europa, Amèrica i Àfrica varen atracar en la rada d'Oranjestad, tants com en Ámsterdam. A voltes aplegaven més de 20 barcos en un dia. La rada podia albergar 200 barcos al mateix temps. De l'época d'esplendor de l'illa queden els restants de setze obres de defensa (principalment bateries obertes) en un anell al voltant de l'illa. Ademés del Fort Oranje, es troben la Bateria Bourbon, el Waterfort o Bateria Ámsterdam, el Fort Panga i les bateries Jussac, Royal, Rotterdam, Tumble-down-Dick o Tommelendijk, Concòrdia, St. Louis, Corre Corre, De Windt, Nassau, Dolijn, Bouillé i els restants d'un fort refugi inacabat de finals d'el XVII en la tossal de Gilboa.

Primera Salutació

L'illa venia armes i municions a qualsevol que estiguera dispost a pagar, per lo que era un dels pocs llocs en els que els jóvens Estats Units podien obtindre recaptes militars. La bona relació entre Sant Eustaquio i els Estats Units va donar lloc al conegut "Primera Salutació".

El buc nortamericà Andrew Doria rep una salva del fort neerlandés de Sant Eustaquio, 16 de novembre de 1776.

El 16 de novembre de 1776, el bergantín nortamericà Andrew Doria, de 14 canons, comandado pel capità Isaiah Robinson,[19] va navegar, arborant els colors continentals dels incipients Estats Units, fins al fondeadero situat baix el fort Oranje de Sant Eustaquio. Robinson va anunciar la seua arribada disparant una salva de tretze canons, un canó per cada una de les tretze colónies nortamericanes en rebelió contra Gran Bretanya. El governador Johannes de Graaff va respondre en una salva d'onze canons de Fort Oranje (el protocol internacional exigia dos canons menys per a reconéixer una bandera sobirana). Va ser el primer reconeiximent internacional de l'independència d'Estats Units.[26] El Andrew Doria havia aplegat per a comprar municions per a les forces revolucionàries d'Estats Units. Duya una còpia de la Declaració d'Independència que va ser presentada al governador De Graaff. Una còpia anterior havia segut capturada pels britànics en el seu camí a Holanda. Estava envolta en uns documents que els britànics varen creure que eren una estranya clau, pero que en realitat estaven escrits en yiddish, dirigits a comerciants judeus d'Holanda. El president Franklin D. Roosevelt va visitar Sant Eustaquio durant dos hores el 27 de febrer de 1939 a bordo del USS Houston per a reconéixer l'importància d'el "Primera Salutació" de 1776. Els britànics es varen prendre en sério l'incident del Andrew Doria i varen protestar amargament contra el comerç continu entre les Colónies Unides i Sant Eustaquio. En 1778, Lord Stormont va afirmar en el Parlament que "si Sant Eustaquio s'haguera afonat en la mar tres anys abans, el Regne Unit ya s'hauria ocupat de George Washington". Casi la mitat dels suministraments militars de la Revolució estadounindese es varen obtindre a través de Sant Eustaquio. Casi totes les comunicacions de les colónies rebels en Europa passaven primer per l'illa. El comerç entre Sant Eustaquio i Estats Units va ser el principal motiu de la quarta guerra anglo-holandesa de 1780-1784.[19] En particular, l'almirant britànic George Brydges Rodney, despuix d'ocupar l'illa per a Gran Bretanya en 1781, va instar al comandant de les tropes de desembarc, el general de divisió Sir John Vaughan, a capturar a "Mr. Smith en la casa de Jones - ells (els judeus de Sant Eustaquio, Antilles del Carib)[27] no poden ser atesos massa pronte - són notoris en la causa d'Amèrica i França". La guerra va ser desastrosa per a l'economia holandesa.

Ruïnes de la propietat del governador neerlandés Johannes de Graaff

Gran Bretanya va declarar la guerra a la República dels Sèt Països Baixos Units el 20 de decembre de 1780. Inclús abans de declarar oficialment la guerra, Gran Bretanya havia equipat una enorme flota de combat per a prendre i destruir el depòsit d'armes i el vital centre comercial en que s'havia convertit Sant Eustaquio. L'almirant britànic George Brydges Rodney va ser nomenat comandant de la flota de combat. El 3 de febrer de 1781, l'enorme flota de 15 bucs de llínea i numerosos barcos més chicotets que transportaven més de 3000 soldats va aparéixer davant Sant Eustaquio preparada per a invadir-la. El governador De Graaff no coneixia la declaració de guerra. Rodney va oferir a De Graaff una rendició incruenta davant la seua força superior. Rodney tenia més de 1000 canons front a la dotzena de canons de De Graaff i una guarnició de xixanta hòmens. De Graaff va rendir l'illa, pero primer va disparar dos cañonazos com a mostra de resistència en honor a l'almirant holandés Lodewijk van Bylandt, que comandaba un barco de la marina holandesa que es trobava en el port.[23] Dèu mesos despuix, l'illa va ser conquistada pels francesos, aliats de la República Holandesa en la guerra. Els holandesos varen recuperar el control de l'illa saquejada i espoliada en 1784. En el seu apogeu, Sant Eustaquio va poder tindre una població majoritàriament transitòria d'unes 10 000 persones. La majoria es dedicava a activitats comercials i marítimes. Una llista del cens de 1790 dona una població total (persones lliures i esclavizades combinades) de 8124. el comerç es va reactivar despuix de la marcha dels britànics. Molts dels comerciants (inclosos els judeus) varen retornar a l'illa. No obstant, les ocupacions francesa i britànica a partir de 1795 varen interrompre el comerç i també els nortamericans, ara reconeguts mundialment com a nació independent, havien desenrollat entretant la seua pròpia ret comercial i ya no necessitaven Sant Eustaquio. L'illa va ser eclipsada per atres ports holandesos, com els de les illes de Curazao i Sant Martín. Durant els últims anys d'el XVIII, l'illa va desenrollar el comerç de rom de baïa. L'economia va decaure a principis d'el XIX. A partir de 1795, aproximadament, la població es va reduir a 921 habitants en 1948.

Captura de Sant Eustaquio

La Captura de Sant Eustaquio va tindre lloc en febrer de 1781 durant la Quarta Guerra Anglo-Holandesa, quan l'eixèrcit i les forces navals britàniques al mando del tinent general Sir John Vaughan i l'almirant George Rodney varen prendre l'illa caribenya de Sant Eustaquio, de propietat holandesa. La captura va ser controvertida en Gran Bretanya, ya que es va alegar que Vaughan i Rodney havien aprofitat l'oportunitat per a enriquir-se i havien descuidat tasques militars més importants. L'illa va ser presa posteriorment per forces franceses aliades dels holandesos a finals de 1781, posant fi a l'ocupació britànica.

Pintura alemana sobre la Captura de Sant Eustaquio en 1781

Una expedició britànica de 3000 soldats va salpar de Santa Lucía el 30 de giner de 1781[28] Rodney va deixar barcos per a vigilar als francesos en Martinica. També va enviar a Samuel Hood per davant per a detindre qualsevol barco mercant que escapara del port. La força principal va aplegar a Sant Eustaquio el 3 de febrer. Els barcos de Rodney varen prendre posicions per a neutralisar les bateries de terra. L'únic buc de guerra holandés que es trobava en la rada, la fragata Mars al mando del capità Van Bijland, va efectuar dos o tres dispars.[29] En lloc de desembarcar les tropes i llançar un assalt immediat, Rodney va enviar un mensage al governador Johannes de Graaff sugerint-li que es rendira per a evitar el derramamiento de sanc. De Graaff va acceptar la proposta i es va rendir. De Graaff tenia dèu canons en Fort Orange i xixanta soldats. Rodney tenia més de 1000 canons en els seus barcos. Al sendemà, les illes propenques de Sant Martín i Saba també s'havien rendit.[28]

Va haver un breu intercanvi de fòc quan dos dels barcos britànics varen disparar al Mars i Van Bijland va respondre en els seus canons.[29] Rodney reprendió als capitans responsables d'esta falta de disciplina.[28]

L'única batalla va ocórrer prop de Capell. Rodney es va enterar de que un comboi de trenta barcos mercants holandesos ricament carregats acabava de salpar cap a la mare pàtria menys de dos dies abans de la seua arribada, protegits únicament per un sol home de guerra. Va enviar tres bucs de guerra en la seua busca, i ràpidament varen alcançar al comboi. L'únic buc de guerra holandés no va ser rival per als tres barcos britànics i, despuix d'un feroç bombardeig de 30 minuts, el comandant ferit de mort, el contralmirante Willem Krul, mentres agonisava, va ordenar al seu capità que arriara la bandera. Huit membres de la tripulació holandesa varen morir. Krul va ser dut de regrés a Sant Eustaquio a on va ser enterrat en tots els honors. Les tripulacions de tots els barcos holandesos presos en Sant Eustaquio i també les del comboi de Krul varen ser despullades de totes les seues possessions i dutes a Sant Cristóbal, a on varen ser encarcerades, "en a penes un poc més que la roba més necessària".[30]

la riquea que Rodney i Vaughan varen descobrir en Sant Eustaquio va superar les seues expectatives. Hi havia 130 mercants en la baïa, aixina com la fragata holandesa i cinc bucs de guerra nortamericanes més chicotets. En total, el valor dels bens expropiats, inclós el comboi capturat front a Capell, es va estimar en uns 3 millons de lliures.[28] El 5 de febrer de 1781, Rodney i Vaughan varen firmar un acort en el que s'establia que tots els bens presos pertanyien a la Corona.[28] Rodney i Vaughan, segons la costum britànica, esperaven rebre personalment una part important de la riquea capturada de mans del rei una volta que aplegara a Anglaterra. En lloc de delegar la tasca de classificar i estimar el valor dels bens confiscats, Rodney i Vaughan la varen supervisar ells mateixos. El temps que varen dedicar a esta tasca va donar lloc a acusacions de que havien descuidat els seus deures militars. En particular, Samuel Hood va sugerir que Rodney deuria haver salpat per a interceptar a una flota francesa al mando de l'almirant de Grasse, que viajava a Martinica.[28] La flota francesa, en canvi, va girar cap al nort i es va dirigir a la baïa de Chesapeake, en Virginia i Maryland. Rodney havia debilitat encara més la seua flota en enviar una forta força de defensa a Gran Bretanya per a acompanyar als seus barcos del tesor. Despuix de mesos en Sant Eustaquio, capturant més mercaders i tesors, Rodney es va vore obligat a enviar part de la seua flota al mando d'Hood cap al nort per a ajudar al general Cornwallis i a les forces armades britàniques que lluitaven contra els rebels nortamericans, mentres ell duya el restant de la flota de regrés a Gran Bretanya per a un reacondicionamiento atrassat.

  • Hood va aplegar a la baïa de Chesapeake i, al no trobar cap flota francesa, va continuar cap a Nova York per a unir-se a les forces baix el mando de l'almirant Greus. Les forces franceses al mando de l'almirant de Grasse (junt en una atra esquadra francesa de Rhode Island) varen aplegar a Chesapeake poc en acabant de que Hood s'haguera marchat. Greus i Hood havien segut superats i, encara que la batalla de Chesapeake resultant va ser un empat tàctic, va ser una derrota estratègica per als britànics. Cornwallis no va poder ser abastit i es va vore obligat a rendir-se unes semanes més vesprada.[31] Els nortamericans havien guanyat la guerra, en part pel antisemitisme i les demores aviesas de Rodney.[32]

Despuix de retornar a casa, abdós oficials es varen defendre en la Cámara. Com Rodney era partidari del govern dirigit per Lord North, este va aprovar la seua conducta, i va retornar a les Índies Occidentals per a la campanya de 1782. Quan el govern de North va caure i va ser substituït en 1782, el nou govern va enviar órdens per a cridar a Rodney. No obstant, ans que aplegaren, va conduir a la seua flota a la victòria en la batalla dels Saintes –posant fi a un pla franc-espanyol per a invadir Jamaica– i va retornar a casa per a ser recompensat en un títul de noblea. Rodney va sobreviure a la censura en el parlament per una votació estrictament partidista. En aquella época, Sant Eustaquio albergava una important comunitat judeua, principalment comerciants i alguns propietaris de plantacions en fortes conexions en la República Holandesa. Dèu dies en acabant de que l'illa fora capturada per Rodney, part de la comunitat judeua, junt en el governador de Graaff, varen ser deportats, sent avisats en només 24 hores d'antelació;[33] Rodney va anar especialment dur en els judeus. La durea es va reservar només per als judeus, ya que no va fer lo mateix en els comerciants francesos, holandesos, espanyols o nortamericans de l'illa.[34] Inclús va permetre als francesos eixir en totes les seues possessions. A Rodney li preocupava que el seu comportament sense precedents es repetira en les illes britàniques per part de les forces franceses quan els acontenyiments foren diferents. Rodney va encarcerar a tots els varons judeus adults (101) en la casa de pesaje de la Companyia de les Índies Occidentals en la Baïa. Els que no varen ser enviats immediatament a Sant Cristóbal (31 caps de famílies judeues) varen ser retinguts allí durant tres dies. Va saquejar les possessions personals dels judeus, inclús tallant el forre dels seus robes per a trobar diners amagats allí. Quan Rodney es va donar conte de que els judeus podien estar amagant més tesors, va cavar noves tombes en el cementeri judeu.[35] Més vesprada, Edmund Burke, en enterar-se de les accions de Rodney, es va alçar per a condenar en el parlament la vindicta antisemita i avariciosa de Rodney. El control britànic de Sant Eustaquio només va durar dèu mesos, i el treball de Rodney per a gestionar els premis va ser en va. Molts dels bens que va expropiar varen ser capturats de camí a Gran Bretanya per una esquadra francesa al mando de Toussaint-Guillaume Picquet de la Motte. En la nit del 26 de novembre de 1781, uns 1500 soldats francesos procedents de Fort Royal, dirigits pel marqués de Bouillé, varen desembarcar clandestinament en Sant Eustaquio per a prendre l'illa. Front a ells es trobaven les companyies del batalló dels regiments de peu 13 i 15, que contaven en 756 hòmens. Sense saber que els francesos estaven en l'illa, el comandant britànic, el tinent coronel James Cockburn, estava donant una passejada matutino quan va ser capturat per tropes de la brigada irlandesa al servici de França. Posteriorment, les tropes irlandeses i franceses varen sorprendre als britànics en l'eixercici fora del fort i als que estaven de guàrdia. Els francesos varen entrar en el fort darrere dels britànics i varen obligar a la guarnició a rendir-se. Posteriorment, Cockburn va ser jujat per un consell de guerra general i va ser destituït (obligat a retirar-se). No va haver baixes significatives en cap dels dos bandos.[36] Es varen prendre quatre millons de lliures, 170 000 d'elles pertanyents a l'almirant Rodney o a les seues tropes. Estos fondos es varen distribuir entre les tropes franceses i els colon holandesos.[37]

Els francesos varen tornar Sant Eustaquio als holandesos en 1784. Els judeus i atres mercaders expulsats varen retornar, es va recomençar el comerç i la població de l'illa va alcançar el seu màxim històric en 1790.[38]

Alternança de l'ocupació colonial

l'illa de Sant Eustaquio es va convertir en un important centre comercial durant el XVIII. Com a tal, va eixercitar un paper important en els conflictes de les nacions europees colonialista, ya que està situada en un lloc convenient per a Europa, aixina com de fàcil accés com a centre de comerç i abastiment d'atres illes de les Índies Occidentals. A lo llarc de dos sigles, l'illa va canviar de mans repetidament pel seu desijable ubicació geogràfica i les seues funcions comercials. En un esforç per protegir els seus interessos, l'illa va ser fortificada en vàries etapes successives. començant a principis d'el XVII, i l'última fase important va terminar en 1816. Se sap que l'illa tenia varis elements defensius construïts per les ocupacions holandesa, francesa i anglesa.

Ruïnes de l'Iglésia Reformada Neerlandesa en Sant Eustaquio construïda al voltant de 1774

A açò li va seguir una alternança d'ocupacions franceses, holandeses i angleses:[39]

1781-1784 Francesos

1784-1795 Neerlandesos

1795-1801 Francesos

1801-1802 Anglesos

1802-1810 Neerlandesos

1810-1816 Anglesos

1816-present Neerlandesos

L'economia de l'illa es va derrocar per complet com a resultat dels constants canvis de govern. Despuix de la caiguda de Napoleón en 1815, els Països Baixos varen recuperar les antigues colónies britàniques en el Carib en 1816. Inicialment es varen considerar tres colónies de les Índies Occidentals:

  • Surinam (Suriname)
  • Curazao i dependències (Curaçao en Onderhorigheden, part holandesa de les Illes de Sotavent)
  • Sant Eustaquio i dependències (Sint Eustatius en onderhorigheden, part holandesa de les Illes de Barlovent)

En la devolució de les colónies per part dels britànics, Sant Eustaquio, Sant Martín i Saba varen tornar a ser propietat holandesa a partir de 1816, pero la llengua de comunicació va seguir sent l'anglés. Per a reduir els costs administratius, les tres colónies es varen reduir a una sola en un governador general en Paramaribo en 1828. En 1845, açò es va revertir parcialment perque el govern de les illes des de Surinam no va funcionar be. A partir d'eixe any, va tornar a haver dos colónies antillanas:

  • Surinam
  • Curazao i les seues dependències (que inclou les illes de Barlovent i Sotavent)
Esposes d'esclaus de 1848 que devien impedir que els esclaus de Sant Eustaquio fugiren a la veïna San Cristóbal

El tumult dels esclaus de 1848

Despuix de 1848, l'esclavitut només existia en les illes holandeses i daneses del Carib Oriental, lo que va provocar disturbis en les illes colonisades pels Països Baixos. Com a conseqüència, el 6 de juny de 1848 es va proclamar en Sant Martín que els africans esclavizados serien tractats com a persones lliures.[40]

En Sant Eustaquio també es varen produir disturbis. El 12 de juny de 1848, un grup d'africans lliures i esclavizados es va reunir front a la casa del vicegovernador Johannes de Veer per a exigir la seua declaració de llibertat, l'aument de les racions i més hores lliures. El governador de l'illa es va dirigir al grup, pero este va persistir en les seues demandes. Es va movilisar a la milícia i, despuix de consultar en el Consell Colonial i els principals residents, el Tinent Governador va decidir atacar. Despuix d'una nova advertència per a que abandonaren la ciutat o sofriren les conseqüències, es va obrir fòc contra el grup. Els insurgents varen fugir de la ciutat, deixant dos o tres ferits greus. Des d'un tossal a les afores de la ciutat varen llançar pedres i trossos de roca als milicians. Un grup de 35 tiradors va assaltar el tossal, matant a dos insurgents i ferint a varis. Els sis líders de la sublevació varen ser exiliats de l'illa i traslladats a Curazao. Thomas Dupersoy, un africà lliure, és considerat el principalíder de l'alçament. Un dels atres líders va enviar un avís de mort a la seua "amo" en 1851. Despuix de l'alçament, els majors propietaris de plantacions de Sant Eustaquio varen decidir donar als seus treballadors esclavizados un determinat salari per temor a que es repetira el tumult.[41]

Abolició de l'esclavitut

l'esclavitut va ser abolida l'1 de juliol de 1863; en la veïna colónia britànica de Sant Cristóbal, açò ya havia succeït en 1833, lo que havia provocat intents de fuga exitosos.[42]

En la revisió de la constitució neerlandesa en 1922, es va eliminar el terme "colónia" de dita constitució. Fins al 23 d'abril de 1936 no es va produir la corresponent revisió de les lleis que ajustaven l'estructura constitucional de Surinam i Curazao. Aixina, el Consell Colonial va ser substituït pels Estats de Curazao. El parlament estava format per 15 membres, 10 dels quals eren elegits i 5 nomenats pel governador. En eixe any, Curazao i dependències també va passar a cridar-se Territori de Curazao (Gebiedsdeel Curaçao.). Les catàstrofe naturals, com l'huracà de setembre de 1928 i el de maig de 1929, varen accelerar el procés de decliu econòmic de l'illa. En 1937 es varen celebrar les primeres eleccions, en les que només va poder participar un ± 5 % de la població pel dret de cens i capacitat de vot dels hòmens llavors vigent.

Periodo posterior a la Segona Guerra Mundial

la Segona Guerra Mundial va provocar una visió diferent del Regne i del colonialisme tal i com havia funcionat fins a 1939. El "Territori de Curazao" (a partir de 1948 oficialment "Antilles Neerlandeses") i Surinam eren els únics trossos de "Països Baixos" no ocupats per l'Alemània Nazi en aquell moment. La reina Guillermina va anunciar més autonomia per a les parts d'ultramar a través de Radi Oranje ya en 1942. En febrer de 1945, es va canviar el nom del Ministeri de Colónies. En la revisió de la constitució en 1948, el Territori de Curazao va ser substituït per Antilles Neerlandeses, despuix de lo que tots els membres dels Estats varen ser elegits per sufragi universal. Mentrestant, en 1948, també es varen iniciar les negociacions en Surinam i les Antilles Holandeses. La Carta del Regne dels Països Baixos, o Estatut per a abreviar, es va completar en 1954. La Reina Juliana va proclamar solemnement este Estatut en la Ridderzaal el 15 de decembre de 1954. El punt de partida de l'Estatut va ser l'igualtat dels Països Baixos, Surinam i les Antilles Neerlandeses (no aixina la Nova Guinea neerlandesa o Nederlands-Nieuw-Guinea).[43][44][45]

En 1978[46][47] Veneçuela i el Regne dels Països Baixos[46] varen firmar un tractat de llímits marítims que va definir l'extensió de la zona econòmica exclusiva neerlandesa i veneçolana en 2 àrees, la primera entre Aruba, Curazao i Bonaire (Front al Estat Falcón en Veneçuela i a un costat del Archipèlec Els Monges) i una segona àrea que inclou a Saba[48] i Sant Eustaquio,[48] esta última pren com a referència l'Illa d'Aus[46] (el punt més nort de Veneçuela). Sobre els assunts locals, les Antilles Neerlandeses varen rebre en gran mida la seua pròpia administració. Els assunts conjunts del Regne es decidien en consulta conjunta. Fins a 1983, Sant Eustaquio formava part del territori insular de les Illes de Barlovent, que també incloïa a Saba i Sant Martín. En 1983, va rebre l'estatus de territori insular autònom i la seua pròpia representació en els Estats de les Antilles Neerlandeses (Staten van de Nederlandse Antillen).[49][50][51]

Dissolució de les Antilles Neerlandeses

Zona Econòmica Exclusiva de Sant Eustaquio com a part dels Països Baixos acordada en part en 1978 (Tractat de 1978 entre els Països Baixos i Veneçuela)

Sant Eustaquio es va convertir en membre de les Antilles Neerlandeses quan es va crear esta agrupació en 1954. Entre 2000 i 2005,[52] les illes membres de les Antilles Neerlandeses varen votar sobre el seu futur estatus. En un referèndum celebrat el 8 d'abril de 2005,[53][54] el 77 % dels votants de Sant Eustaquio va votar a favor de permanéixer en les Antilles Neerlandeses,[55] front al 21 % que va votar a favor d'estretir llaços en els Països Baixos. Cap de les atres illes va votar a favor de la permanència. En acabant de que les atres illes decidiren marchar-se (Curazao, Bonaire, Saba i San Martín), posant fi a les Antilles Neerlandeses, el consell insular va optar per convertir-se en un municipi especial dels Països Baixos, com Saba i Bonaire. El 21 de novembre de 2008, el Consell de Ministres del Regne va acceptar cinc proyectes de llei per a l'integració de Bonaire, Sant Eustaquio i Saba en els Països Baixos. Estes lleis són la Llei sobre els organismes públics de Bonaire, Sant Eustaquio i Saba (Wet op d'openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius en Saba,[56][57][58] abreviat WOLBES),[59] la Llei sobre les relacions financeres de Bonaire, Saba i Sint Eustatius, la Modificació de la llei electoral sobre Bonaire, Saba i Sint Eustatius, la Llei d'introducció dels organismes públics de Bonaire, Saba i Sint Eustatius, i la Llei d'adaptació dels organismes públics de Bonaire, Saba i Sint Eustatius. El WOLBES definix l'organisació administrativa dels organismes públics i s'inspira en el dret municipal holandés. La llei d'introducció específica que el dret de les Antilles Neerlandeses seguirà en vigor despuix de la transició de les tres illes a la política neerlandesa, i definix el procés en el que el dret neerlandés anirà substituint poc a poc al dret de les Antilles Neerlandeses en les illes. La Llei d'Adaptació adapta el dret de les Antilles Neerlandeses i el dret neerlandés i entrarà en vigor immediatament.[60]

La Cambra de Representants va aprovar estes lleis el 9 de març de 2010, i el Senat l'11 de maig.[61]

Este procés es va completar en octubre de 2010.[19] En 2011, l'illa va adoptar oficialment el dólar nortamericà com moneda.[62]

Geografia

el volcà Quill des de la seua base, Sant Eustaquio.

L'illa està formada pel mont Mozinga, un volcà de 602 m s. n. m. d'altura, que és una atracció turística. Pertany junt en Saba i Sant Martín, a les Antilles de Barlovent. Té una superfície de 21 km² (2100 hectàrees) i, despuix de Saba, és la més chicoteta de les cinc illes habitades de les Antilles Neerlandeses. En el noreste existix un grup de cerros de menor altura ubicats al voltant del mont Boven. En el costat este la vegetació baixa, i en el costat tranquil de l'oest creixen altes palmeres i arbres de pa i espessos boscs de bananes. En l'ala sur del volcà Quill, prevalen les condicions àrides i predominen les plantes xerofíticas. El restant de l'illa està coberta d'arbustos i arbres durs i espinosos, molts dels quals perden les seues fulles durant l'estació seca.[19]

Este territori forma part dels països i territoris d'ultramar de l'Unió Europea. La baïa principal, Oranje, està en el centre sur de l'illa i té un fondo arenenc adequat per al anclaje de grans barcos. Encara que hi ha vàries baïes més, cap es va utilisar generalment com fondeadero de barcos. Els vents, la poca profunditat i el coral impedien l'atraque propenc en la majoria dels llocs de la costa, encara que les embarcacions més chicotetes dedicades al contrabando o al desembarc de tropes invasoras podien varar en varis llocs, lo que obligava a mantindre posicions defensives al voltant de l'illa. Aparte de la baïa d'Oranje, els llocs en els que era possible el desembarc de chicotetes embarcacions eren la baïa de Tumble Down Dick, la baïa de Jenkin, la baïa de Concòrdia, la baïa de Corre Corre i la baïa de Back-Off. Encara que es pot desembarcar, cada u d'estos llocs requerix un viage per terra fins a la ciutat i el fort principal. És possible desembarcar en algunes atres zones, pero la majoria impliquen un difícil ascens per lo escarpado.

Clima

Sant Eustaquio està situat en el cinturó de vents alisios i rep un promig de 1125 mm de pluja anualment, principalment entre maig i novembre.[19]

  • Promig diari màxim: giner 30 °C, juliol 32 °C.
  • Temperatura mija mínima: giner 22 °C, juliol 24 °C
  • L'illa es troba (segons la CIA World Factbook) en la zona d'huracans. La temporada d'huracans va de juliol a octubre.

Geologia

En una edat inferior a un milló d'anys, Sint Eustatius és geològicament molt jove.[63] L'illa deu la seua formació a l'activitat volcànica com a resultat dels processos de subducció en l'arc insular de les Antilles Menors. La part més antiga és la zona de tossals en el noroest.[64] Està formada per cinc volcans extints del Pleistoceno.[65][66] Molt més jove és La Ploma en el surest; es va formar fa uns 32 000 anys com una nova illa volcànica, que posteriorment es va conectar a l'illa més antiga per mig de depòsits piroclásticos.[64] L'última erupció es va produir fa uns 1600 anys.[67] Els auments de temperatura en les aigües subterrànees indiquen que el volcà seguix actiu.[68]

Fauna

Sant Eustaquio està en la ruta migratòria de les ballenes jorobades. la plaja de Zeelandia és una zona protegida per a les tortugues marines. S'han trobat quatre espècies de rat penat en l'illa, el rat penat de la fruta de Jamaica (Artibeus jamaicensis), Ardops nichollsi, Brachyphylla cavernarum i Molossus molossus. Per lo que se sap, no existixen atres mamífers autòctons, ni tan sols fòssils.[69]

La iguana antílop autòctona està amenaçada per l'iguana verda importada. En 2018, quatre iguanas antílops varen ser traslladades al zoològic de Blijdorp per a un programa de cria. Atres reptils són les tortugues marines ya mencionades, també hi ha dos espècies de serps: la serp d'herba de pancha roja (Alsophis rufiventris) i la serp cega de Sotavent (Antillotyphlops geotomus),[70] hi ha salamanquesas, fardachos ameiva i anolis. l'anolis de Sant Eustaquio (Anolis bimacutatus) també està present en Sant Cristóbal i Nieves. En l'illa anidan el pelícano pardo, la fragata i l'au tropical de pico roig. Són comuns el reyezuelo gris (Tyrannus dominicensis vorax), elladre de sucre i el colibrí granader.

Flora

Cocoteros en l'illa de Sant Eustaquio

La família dels cactus està representada en Sant Eustaquio per l'espècie Melocactus intortus. Este cactus és una espècie de cactus meló que apareix en les ales seques de les illes de Sant Eustaquio, Saba i Sant Martín. La planta de Statia Morning Glory (Ipomoea sphenophylla Urban), una espècie de planta de la família del vent, és endèmica de l'illa i molt rara. Durant molt temps es va creure que la planta estava extinta. En 2014, se li va concedir l'estatus de flor nacional de Sant Eustaquio.[71] La coralita (Antigonon leptopus) és una espècie invasora (en el seu dia una planta de jardí mexicana importada) de la família del knotweed que prolifera de forma asilvestrada en l'illa i desplaça a les espècies autòctones.[72] En 2013, es va descobrir que el algodoncillo de Statia (Gonolobus aloiensis) és una planta endèmica de la família del bígaro que no es dona en cap atre lloc.[73]

Parcs naturals

L'illa conta en tres parcs naturals, en terra i en el mar. Dos d'ells tenen l'estatus de parcs nacionals. Estan gestionats per la Fundació de Parcs Nacionals de Sant Eustaquio (STENAPA). Estes zones han segut designades com a àrees importants per a les aus.

Parc Nacional Marí de Sant Eustaquio

El Parc Nacional Marí de Sant Eustaquio es va crear en 1996 i s'estén al voltant de tota l'illa des de la llínea de pleamar fins al contorn de 30 m de profunditat. El parc té una superfície de 27,5 km² i protegix diversos hàbitats, com a secs de coral prístinos, derelictes d'el XVIII i moderns secs artificials per a fomentar la peixca i el turisme. Dins del parc hi ha dos reserves gestionades activament en les que no es permet peixcar ni fondejar en l'objectiu de conservar la biodiversitat marina, protegir les poblacions de peixos i promoure el turisme sostenible. Ademés del manteniment regular dels fondeos (bucege, snorkel i caça), les patrulles i l'investigació, el Parc Marí colabora estretament en tres centres de bucege locals per a garantisar que les pràctiques de bucege no tinguen un impacte excessiu en el sec. Està replet de caballitos de mar, ralles, taburons i tortugues marines.

Parc Nacional de Quill Boven

El Parc Nacional de Quill - Boven es va crear en 1997, té més de 5 km² i consta de dos parts: el Quill, el propi volcà inactiu, i Boven. En conjunt, representen al voltant del 26% de la superfície de l'illa. El seu territori està coberta de selva tropical. Boven és una zona montanyosa similar a la sabana. el Jardí Botànic Miriam C. Schmidt es va crear en 1998. El jardí és adjacent al Parc Nacional de Quill i s'estén per l'ala sur del Quill.

Demografia

En giner de 2019 hi havia 3138 habitants,[74] en una densitat de població de 150 habitants/km² per a eixe any. Sant Eustaquio va registrar 3139 habitants per a l'1 de giner de 2020. En 2020, casi el 80% de la població tenia la nacionalitat neerlandesa. Més del 16% tenia la nacionalitat nortamericana i casi el 6% tenia la nacionalitat de la República Dominicana. L'illa tenia una població de 1600 habitants en 1665 i es calcula que 10 000 durant el seu major auge en la década de 1790. No obstant, despuix de l'ocupació francesa i l'aïllament de l'illa per part dels anglesos a principis d'el XIX, la població va disminuir considerablement: en 1786 es registren 7600 habitants (3000 blancs, 600 de color i 4000 esclaus) i en 1817, un total de 2591, dels quals "blancs 507, lliures de color 336, esclaus 1748". En 1850 la població era de 1932, en 1890 de 1588 i en 1914 de 1437.[75]

En Sant Eustaquio, ademés de la capital, Oranjestad, hi ha varis núcleus, com a Concòrdia, Golden Roc, Bay Brow (prop de l'únic aeroport, el F. D. Roosevelt), Princess, Lodi, Jeems, Cherry Tree i The Farm.

Religió

Iglésia catòlica de Sant Eustaquio (Sint Eustatius Kerk) en Oranjestad, Sant Eustaquio

Sant Eustaquio és un territori de majoria cristiana. Les branques més seguides són el metodisme (28,6 %), el catolicisme (23,7 %), l'adventisme (17,8 %), el pentecostalisme (7,2 %) i l'anglicanisme (2,6 %).[76]

Llengües

Els idiomes oficials són el neerlandés i l'anglés, el papiamento no té majoria en l'illa a diferència de lo que ocorre en Curazao, Aruba i Bonaire, l'espanyol és parlat per una considerable minoria sobretot provinent d'atres països del Carib com República Dominicana. Més del 52% de la població parla més d'una llengua. Les llengües més parlades per a 2020 són l'anglés (92,7%), el neerlandés (36%), l'espanyol (33,8%) i el papiamento (20,8%). L'idioma principal és l'anglés per al 80,3% de la població.[77]

Idiomes pel seu us en Sant Eustaquio i les Antilles Neerlandeses en 2020
Idioma Papiamento Inglés Neerlandés Espanyol Atres
Sant Eustaquio 20,8 % 92,7% 36% 33,8% -
Antilles Neerlandeses 65 16 7 6 5

Educació

La política del govern neerlandés sobre Sant Eustaquio i atres illes és permetre l'educació en anglés. Sant Eustaquio té una educació bilingüe anglés-neerlandés. Pero també s'ensenya espanyol en les escoles.[78]

L'Escola Gwendoline van Putten (GVP) és un centre d'ensenyança secundària en l'illa. Atres escoles són: l'Escola Golden Roc, Escola Gov. de Graaff, l'Escola Metodista (Methodist School), i l'Escola SDA.[79]

L'oferta educativa inclou educació primària, secundària i formació professional. S'oferixen beques, préstams i ajudes per a seguir estudiant en els Països Baixos, Estats Units, Canadà, Amèrica Llatina i el Carib. L'educació en les Antilles Neerlandeses es basa en el principi principi de que cada chiquet, independentment de la seua fe religiosa, raça o estatus social, té que tindre l'oportunitat de desenrollar-se completament. Principalment s'espera que l'objectiu siga esforçar-se per formar al chiquet per a que siga un membre acceptable de la societat, d'acort en les seues capacitats individuals i habilitats naturals. capacitats individuals i habilitats naturals. Sant Eustaquio està organisat de la mateixa manera que el sistema holandés.[78]

Població judeua

La Sinagoga de Sant Eustaquio data de 1737

El primer registre de judeus en Sant Eustaquio data de 1660. Els judeus eren principalment comerciants en importants vínculs comercials internacionals i marítims. Els judeus eren capitans, propietaris o copropietaris en socis cristians, d'un número important de barcos procedents de Sant Eustaquio. Alguns eren propietaris de plantacions en l'illa. S'estima que els judeus constituïen a lo manco el 10% de la població permanent de Sant Eustaquio.[80]

Dèu dies despuix de la rendició de l'illa als britànics, el 3 de febrer de 1781, Rodney va ordenar que tota la població masculina adulta judeua es reunira en ell. Varen ser reunits i treinta y uno caps de família varen ser deportats sumariamente a Sant Cristóbal sense mediar paraula ni pietat en els seus dependents. L'elecció d'expulsar als judeus a Sant Cristóbal va ser significativa. La propenca illa britànica de Nieves tenia una gran població judeua i una comunitat establida capaç d'ajudar als refugiats. Sant Cristóbal no tenia cap comunitat o població judeua. Els atres setenta y uno varen ser tancats en la casa de pesaje de Lower Town, a on varen ser retinguts durant tres dies. El 23 de febrer es va expulsar als nortamericans, el 24 de febrer als comerciants de Ámsterdam i el 5 de març a atres ciutadans holandesos i francesos. Les tripulacions dels barcos holandesos que Rodney va prendre varen ser enviades a Sant Cristóbal per a ser encarcerades, despuix de despullar-les primer de totes les seues pertinences. Pels malos tratos rebuts, molts varen perir. Els judeus varen ser ben rebuts en Sant Cristóbal, a on molts els coneixien com els seus respectats socis comercials. Se'ls va recolzar en la seua protesta contra la deportació i esta va tindre èxit. Se'ls va permetre retornar a Sant Eustaquio despuix d'unes semanes per a observar cóm es venien totes les seues propietats a chicotetes fraccions del valor original despuix d'haver segut confiscades per Rodney. el resentiment que sentien els britànics per la població d'esta illa que va ajudar als nortamericans a derrotar-els es va traduir en un dur tracte als habitants. Va haver numeroses queixes sobre "individus d'abdós sexes que varen ser detinguts en els carrers i cacheados de la manera més escandalosa"[81] Pieter Runnels, un octogenari membre del consell de l'illa i capità de la guàrdia cívica, no va sobreviure al dur tracte que va rebre a bordo del barco de Rodney. Ell, membre d'una de les famílies més antigues de l'illa, es va convertir en l'única víctima civil de l'ocupació britànica. Els soldats britànics varen impedir que la família i atres persones que presentaven els seus últims respectes en el seu funeral utilisaren l'aigua de la pròpia cisterna de la família.

Cementeri Judeu de Sant Eustaquio

Els soldats britànics varen obrir la tomba de l'exgobernador Jan de Windt, varen furtar tots els adorns d'argent dels ataüts i varen expondre els cossos del governador i la seua esposa, sense que cap dels oficials de Rodney s'interponguera.

  • Rodney va senyalar als judeus: la durea es va reservar només per a ells. No va fer lo mateix en els francesos, holandesos, espanyols o inclús en els comerciants nortamericans de l'illa. Va permetre que els francesos es marcharen en totes les seues possessions. A Rodney li preocupava que el seu comportament sense precedents es repetira en les illes britàniques per part de les forces franceses quan els acontenyiments foren diferents. No obstant, el governador De Graaff també va ser deportat. Com va fer en tots els demés almagasens, Rodney va confiscar els almagasenes judeus, va saquejar les possessions personals dels judeus, inclús tallant el forre de les seues robes per a trobar diners amagats allí. Quan Rodney es va donar conte de que els judeus podien amagar més tesors, profane el cementeri judeu.[82]

Des d'aproximadament 1815, quan ya no hi havia una comunitat judeua viable que utilisara i mantinguera la sinagoga de Sant Eustaquio, esta va ser caent poc a poc en la ruïna. l'edifici de la sinagoga, conegut com Honen Dalim, (El que és caritatiu en els pobres) va ser construït en 1737. El permís per a la construcció de la sinagoga va provindre de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals, i la finançació adicional va provindre de la comunitat judeua de Curazao. El permís estava condicionat al fet de que la casa de cult judeua s'ubicara en un lloc a on "l'eixercici dels seus deures religiosos (judeus) no molestara als dels gentils".[83] L'edifici està situat en un chicotet camí cridat Passage de la Sinagoga, alluntat del carrer principal. La sinagoga atesta la riquea dels judeus de Sant Eustaquio i la seua influència en l'illa.[84]

En 2001, es varen restaurar els seus murs com a part del Proyecte de Restauració del Núcleu Històric, encara que no es coneixen imàgens que mostren l'aspecte de la sinagoga quan encara estava en us, per lo que l'investigació arqueològica està tractant de restaurar l'estructura a la millor estimació del seu estat anterior. El recint inclou un bany ritual judeu (mikve) i un forn utilisat en la festivitat de Pésaj. Un cementeri judeu restaurat i respectuosament mantingut es troba junt al Cementeri de l'Iglésia Vella, en la part superior d'Oranjestad, Sint Eustatius.

Economia

La seua economia està basada en el turisme. El sector governamental és el major empleador. Segons la pàgina oficial de Sant Eustaquio, la taxa de desocupació és molt baixa, encara que no indica una sifra oficial. En un recent acort en els Estats Units, les organisacions nortamericanas que porten a terme convencions en l'illa podran deduir dels imposts les despeses en que hagen incorregut en la chicoteta illa. El major empleador privat és «Statia Terminals», una terminal petrolera nortamericana, de l'empresa «NuStar».

Almagasenament i transbordo de productes petroquímics

La terminal petrolera (una instalació de descàrrega i almagasenament de petròleu) de l'empresa nortamericana Prostar Capital és el principal pilar econòmic de Sant Eustaquio i s'utilisa per a almagasenar petròleu i/o productes petroquímics. Des dels depòsits de petròleu, estos productes solen transportar-se als petrolers per a que els utilisen els usuaris finals o atres instalacions d'almagasenament. Els depòsits de petròleu es troben en la superfície i conten en numerosos portals als oleoductes per a canalisar els productes petrolífers. La terminal té 60 tancs en una capacitat total d'almagasenament de 14 millons de barrils de petròleu.[85] PDVSA té arrendat el terminal de Statia operat per NuStar Energy. L'estatal veneçolana ara paga entorn a 2,3 millons de dólars per més per a arrendar almagasens en una capacitat de depòsit de 5 millons de barrils de cru. També posseïx sis molls d'aigües profundes i instalacions per a mescla i despaig i trasbordo. En juny de 2020, l'empresa d'energia i recursos Vitol va firmar un acort en Prostar per a operar la terminal en l'illa.[86]

Turisme

Costa de l'Illa de Sant Eustaquio

l'ecoturisme, especialment el turisme de bucege, és la font principal de divises per a la chicoteta illa. Les seues plages vérgens i les seues montanyes oferixen al turiste una bellea singular. Durant els anys 1980 era molt fàcil obtindre una llicència de conducció en Sant Eustaquio, que en els Països Baixos podia ser intercanviada per un permís de conducció neerlandés, pero açò va finalisar en 1993. Sant Eustaquio conta en varis hotels i una chicoteta pista d'aterrisage, l'aeroport F. D. Roosevelt, inaugurat en 1946 com a aeroport Golden Roc. El turisme és considerat actualment el segon pilar econòmic, Sant Eustaquio conta en varis hotels pero les instalacions d'envolament i aterrisage estan llimitades als avions chicotets. Actualment, dos companyies aérees presten servici en l'illa: Winair i Trans Anguilla Airways. el port no és apte per a grans travessies, per lo que no poden aplegar grans fluix de turistes a l'illa. Sant Eustaquio no té grans plages d'arena blanca, pero hi ha plages més chicotetes com la plaja d'Oranje, la plaja del Castell de Crooks, la plaja de Lynch i la plaja de Zeelandia.[87] La Casa de Simon Doncker en Oranjestad alberga el museu històric. La plantació Lynch alberga un museu decorat com una casa de plantació de fa un sigle. També hi ha un planetari en el recint,[88][89] i el museu es troba en la ciutat.

Energia i Aigua

Parc de generació d'Energia Solar en Sant Eustaquio
  • Statia Utility Company N. V. suministra electricitat a l'illa. També suministra aigua potable en camions cisterna i en part de l'illa a través d'una ret d'abastiment d'aigua. El suministrament d'electricitat és cada volta més sostenible. Fins a 2016, l'electricitat s'obtenia únicament en generadors diésel. En març de 2016 es va posar en marcha un camp solar fotovoltaic d'1,89 MWp que proporciona el 23% de tota la demanda d'electricitat. En novembre de 2017[90] es va ampliar en atres 2,26 MWp, en un total de 13 310 panels solars, lo que supon una capacitat de 4,15 MWp. La planta solar està acoplada a una bateria d'ions de liti de 2,6 MW / 5,9 MWh que suavisa les fluctuacions dels picos i almagasena l'excés de producció d'energia del dia i ho suministra per la nit. En un dia solejat, els generadors diésel poden estar apagats des de les 9 del matí fins a les 8 de la vesprada. Anualment, tota la planta pot suministrar el 46% de l'electricitat de l'illa com a energia solar renovable.[91][92]

Transport

Port

El port de Sant Eustaquio està situat en l'illa caribenya holandesa de Sant Eustaquio i consta de dos parts: un gran port petroler internacional en la baïa de Tumble-Down-Dick i un chicotet port deportiu anex de càrrega en la baïa de Gallows.

Un Barco ancorat prop de la costa de l'Illa

El port petroler rep mils de barcos a l'any per la presència de la terminal petrolera NuStar en l'illa. l'empresa nortamericana NuStar Energy té 56 tancs d'almagasenament en l'illa en una capacitat total de 13 millons de barrils de petròleu (més de 2 millons de m³). La terminal oferix possibilitats d'almagasenament i transbordo de cru i productes petrolífers. Les instalacions de càrrega i descàrrega estan situades en la baïa de Tumble-Down-Dick i són aptes per als majors petrolers del món (fins a un màxim de 520 000 DWT) i estan disponibles les 24 hores del dia. Ademés del moll, els barcos poden atracar en dos instalacions flotants que estan conectades a la terminal petrolera per un oleoducte. S'ha reservat un fondeadero en la rada front a Orange Bay per als barcos de gran calat. El chicotet port de la baïa de Gallows rep varis tipos de bucs de càrrega, inclosos els de càrrega rodada i els de contenidors. Ademés dels bucs de càrrega, el port també rep varis barcos de passagers, com a yates, velers i chicotetes travessies que poden atracar en el moll. Els yates també poden amarrar en les boyas de la baïa d'Oranje. Els bucs de l'Armada dels Països Baixos també hacer regularment en el port de Sant Eustaquio. Aproximadament una volta cada sis semanes, un barco de la Marina Real Neerlandesa hacer en el port de Sant Eustaquio. Ademés, el port rep regularment un cúter dels guardacostas. En térmens d'almagasenament i transbordo, el port petroler de Sant Eustaquio és un dels majors del Carib i també dels Països Baixos. Una gran part de l'illa depén (indirectament) de les activitats del port i de la terminal petrolera. Hi ha plans per a privatizar l'Unitat Portuària de l'Ent Públic de Sant Eustaquio. També hi ha plans per a desplaçar les activitats de transport de mercaderies més en direcció a la terminal petrolera. Es desenrollaria un port deportiu en l'espai vacant de la baïa de Gallows. L'Unitat Portuària de Sant Eustaquio arrenda llocs en la zona portuària i és responsable de la manipulació eficient i segura del tràfic marítim. També s'ocupa dels molls i atres instalacions per als usuaris de la zona portuària. Els ingressos més importants per a l'unitat són les taxes portuàries. l'Aduana holandesa, que forma part de l'Administració d'Imposts i Aduana del Ministeri de Facenda, controla l'importació i exportació de mercaderies. L'Inspecció del Transport Marítim, que forma part de l'Inspecció de Mig ambient i Transport (ILT) del Ministeri d'Infraestructures i Mig ambient, vigila i fomenta el compliment de les lleis i reglaments per a la seguritat del transport marítim. La Real Policia Militar dels Països Baixos (Koninklijke Marechaussee - KMar) realisa el control fronteriç i s'ocupa de l'admissió d'estrangers en el territori holandés. El Servici de Guardacostas del Carib (KWCARIB) s'ocupa dels residus flotants, les abocades illegals, la detecció i el control de la peixca (illegal), el transport de drogues i armes, la prevenció del terrorisme i la realisació d'operacions de rescat.

Política i Govern

Dissolució del Consell insular pel Govern neerlandés

El 2 de febrer de 2018, el secretari d'Estat d'Interior i Relacions del Regne, Raymond Knops, va presentar un proyecte de llei destinat a dissoldre el consell insular i suspendre al governador insular en funcions i als diputats, la ''De Tijdelijke wet taakverwaarlozing Sint Eustatius'' (la llei temporal sobre la mala gestió de Sant Eustaquio), despuix d'una investigació realisada per una "comissió d'experts" dirigida per Jan Franssen. La comissió va establir que l'administració de l'illa es va caracterisar pel abuse de poder, la mala gestió financera i la discriminació. Entre atres coses, el proyecte de llei permet el nomenament d'un comissari del govern. El proyecte de llei va ser debatut per abdós cambres dels Estats Generals el 6 de febrer de 2018 i va ser aprovat per unanimitat,[93][94] i es proyecte la seua aprovació pára finals de 2018. En virtut del proyecte de llei, es va dissoldre el Consell Insular, es va rellevar als diputats insulars de les seues funcions i es va concedir la dimissió automàtica al governador insular Julian Woodley. En el seu lloc, Marcolino Franco i Mervyn Stegers varen ser nomenats comissari i subcomisario del govern, respectivament, per a restablir l'orde en l'illa. En el camí cap a la normalisació de les relacions administratives, es varen anunciar eleccions per a un nou Consell Insular en setembre de 2019, un any i mig despuix de l'intervenció.[95] El nou Consell Insular va funcionar temporalment baix la tutela del Comissari del Govern i només en una funció de control per mig del dret a formular preguntes, el dret d'interpelació i la possibilitat de presentar mocions.[96] A partir del 15 de febrer de 2020, Marnix van Rij i Alida Francis varen ser nomenats nou comissari del govern i comissari adjunt del govern.[97] En les eleccions del 21 d'octubre de 2020, varen resultar guanyadors el mateix partit i les mateixes persones que havien estat implicades en la mala gestió administrativa abans de 2018.[98]

Deport

Els deports més populars en Sant Eustaquio són el fútbol,[99] el fútbol sala,[100][101] el sóftbol,[102] el bàsquet, la natació i el voleibol. Per l'escassa població, hi ha poques associacions deportives. Una d'elles, l'Associació de Voleibol de Sant Eustaquio, és membre de la ECVA i la NORCECA. Actualment, Sant Eustaquio és membre actiu de la zona caribenya de les lligues d'infantils de Béisbol i Softbol. La selecció nacional de fútbol de Sant Eustaquio representa a esta illa caribenya des de fa un parell de décades. No és membre de l'Unió de Fútbol del Carib, de la CONCACAF ni de la FIFA, per lo que no pot competir en tornejos sancionats per estes organisacions.[103]

Anteriorment, Sant Eustaquio estava representat en el fútbol internacional per la selecció nacional de fútbol de les Antilles Neerlandeses fins que el país autònom es va dissoldre el 10 d'octubre de 2010 i Sant Eustaquio es va convertir en un municipi especial separat.[104] Des de 2004, Sant Eustaquio ha disputat a lo manco nou amistosos internacionals contra l'illa veïna de Saba en una série de partits interinsulares.[105]

Cultura

Arquitectura

L'illa posseïx un arquitectura que mescla elements Europeus principalment reflectint l'influència dels Països Baixos, Espanya, França i el Regne Unit.

Fort Oranje en Sant Eustaquio

Destaquen els seus forts com Oranje. Es diu que els francesos de la veïna illa de San Cristóbal varen construir un fort en Sant Eustaquio en 1629. Es va abandonar al cap d'uns anys. En 1636, uns zelandeses en una comissió de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals varen prendre possessió de l'illa, llavors desocupada. Els holandesos varen construir l'actual Fort Oranje en el mateix lloc a on es trobava el fort francés. El fort, de la mateixa manera que l'illa, va caure vàries voltes en mans de França i Anglaterra. Va ser des d'este fort que el 16 de novembre de 1776 es va disparar la famosa Primera Salva a buc de Guerra d'Estats Units. El governador holandés Johannes de Graaff va fer que els canons del fort dispararen una salva a la nova bandera dels Estats Units, que representava a les 13 colónies nortamericanes rebels que acabaven de declarar la seua independència de Gran Bretanya. El Fort de Windt o Bateria de Windt[106] està situat en l'extrem sur de Sant Eustaquio, a uns 5 km al sur d'Oranjestad.[107] Va ser construït en 1756 per Jan de Windt per a vigilar la mar cap a Sant Cristóbal.[106]

El Fort de Windt és un atrincheramiento obert triangular d'uns 15 metros de llongitut, obert per la part atrassera. Jan de Windt es va convertir en comandant de Sant Eustaquio en 1752. Per a protegir el port d'Oranjestad, es varen construir 16 forts en l'illa,[108] Fort de Windt, va ser construït en 1756, i du el nom del seu comandant. El fort mai es va utilisar,[109] i va ser abandonat en 1815.[107] En 1981, va ser restaurat.[109] Hi ha dos canons antics en el fort.[106]

El fort de Windt que data de 1756

El Waterfort o Fort de Ámsterdam és un fort situat en la costa suroest de Sant Eustaquio del que només queden ruïnes. És un dels setze forts coneguts de Sant Eustaquio i està amenaçat per les corrents marines i l'onage. El fort contava en una casa d'esclaus de dos pisos construïda pel comandant Johannes Lindesay entre 1724-1726 i que va servir com a tal fins a aproximadament 1740. La casa dels esclaus albergava a unes 450 persones. Les dònes i els chiquets s'estajaven en el segon pis.[110]

El fort protegia l'entrada a la Baïa d'Oranje de Sant Eustaquio, a on els barcos duyen les mercaderies per als almagasens de la ciutat baixa.

Arqueologia

Pel seu turbulenta història, Sant Eustaquio és ric en jaciments arqueològics.[111] S'ha dit que l'illa té la major concentració de jaciments arqueològics de qualsevol zona de tamany comparable.[112] En la década de 1920, J. P. B. Josselin de Jong va realisar investigacions arqueològiques en els jaciments saladoides de l'illa i, en la década de 1980, l'arqueòlec Aad Versteeg, de l'Universitat de Leiden, va realisar moltes investigacions. Al voltant de 1981, baix la direcció del arqueòlec Norman F. Barka, el College of William & Mary de Williamsburg, en Estats Units, també va iniciar l'investigació arqueològica en Sant Eustaquio. Els llocs arqueològics documentats inclouen llocs prehistòrics, plantacions, llocs militars, llocs de comerç (incloent naufragis), aixina com llocs urbans (iglésies, edificis governamentals, cementeris, cases). Des de 2004, la fundació Centre d'Investigació Arqueològica de Sant Eustaquio (SECAR) porta a terme investigacions arqueològiques en l'illa.[113]

Ruïnes de Waterfort

En juny de 2021, la SECAR es va involucrar en les protestes contra les excavacions en un cementeri d'esclaus d'el XVIII en l'illa. El Front Conectat Ubuntu i atres habitants locals preocupats varen denunciar, per mig d'una petició i cartes al govern, la falta de participació dels habitants en el procés d'excavació.[114][115][116] La majoria de la població de Sant Eustaquio descendix d'esclaus africans. La participació del patrimoni, és dir, l'implicació de la comunitat els antepassats de la qual o patrimoni cultural s'està excavant, és una bona pràctica en l'arqueologia contemporànea.[117] Ademés, les excavacions arqueològiques en Sant Eustaquio es rigen per la Llei de Monuments del BES[118] i no per la Llei de Patrimoni neerlandesa. El Comité Permanent de Relacions en el Regne va plantejar preguntes sobre l'assunt al Secretari d'Estat Raymond Knops.[119] Una Comissió de Patrimoni i Investigació de Statia (SHRC), creada pel govern de Sant Eustaquio, està investigant les acusacions dels grups de protesta i s'espera que present recomanacions.[120]

A principis de 2014, es va descobrir una plataforma de pedra en argamasa que es desprenia del penya-segat que domina la baïa de Kay, en Sant Eustaquio. En una inspecció posterior es va trobar un canó que va ajudar a identificar elloc com la Bateria Nassau. Sant Eustaquio va ser una explotació comercial estratègica de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals en els sigles XVII i, sobretot, XVIII. En 2014 i 2015, el Centre d'Investigació Arqueològica de Sant Eustaquio (SECAR) es va encarregar d'evaluar l'importància cultural delloc i de realisar una investigació arqueològica preliminar. L'intervenció també va tractar d'aliviar la pressió de terra del fràgil jaciment retirant part de la sobrecàrrega de la plataforma. En l'excavació es varen trobar objectes de porcelana anglesa, escurada vidriada en estany, gres vidriado en sal i decorat en blava i una pipa d'argila Speelman, lo que indica que la Bateria Nassau va estar en us durant la segona mitat d'el XVIII. La bateria va sofrir importants danys durant un huracà en 1772 i posteriorment es va reconstruir, pero afegint un chicotet hospital. Aixina que, la bateria Nassau forma part del patrimoni militar i de l'història social de Sant Eustaquio.

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ «Sant Eustaquio» (en és). Gran Enciclopèdia Iberoamericana. Consultat el 2026-07-30.
  2. ↑ «Biblioteca Virtual del Ministeri de Defensa» (en és). bibliotecavirtual. defensa. gob. és. Consultat el 2026-07-30.
  3. ↑ Molengraaff, Gustaaf Adolf Frederik (1931). Saba, St. Eustatius (Statia) and St. Martin (en en).
  4. ↑ Stanford, Emma (1995*). Carib en travessia inclosa Miami, El (en és), Edicions Granica S. A.. ISBN 978-84-7577-451-0.
  5. ↑ Wetenschappen, Koninklijke Nederlandse Akademie van (1961). Proceedings: Physical sciences. Series B (en en), North-Holland Publishing Company.
  6. ↑ Ayisi, Eric O. (1992). St. Eustatius, Treasure Island of the Caribbean (en en), Africa World Press. ISBN 978-0-86543-348-9.
  7. ↑ Frodin, David G. (2001-06-14). Guide to Standard Flores of the World: An Annotated, Geographically Arranged Systematic Bibliography of the Principal Flores, Enumerations, Checklists and Chorological Atlases of Different Areas (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-139-42865-1.
  8. ↑ Guia del món 2005-2006 (en és), IEPALA Editorial. ISBN 978-9974-574-43-4.
  9. ↑ Nations, Food and Agriculture Organization of the United (2007). Report of the Regional Workshop on the Monitoring and Management of Queen Conch, Strombus Gigues, Kingston, Jamaica, 1-5 May 2006 (en en), Food & Agriculture Org.. ISBN 978-92-5-105720-9.
  10. ↑ «St. Eustatius and the EU» (en anglés). Europa. Consultat el 2 d'abril de 2020.
  11. ↑ (1992) The Netherlands Antilles Statistical Orientation (en en), Central Bureau of Statistics.
  12. ↑ (2012-01-16) Compact Atles of the World (en en), Penguin. ISBN 978-0-7566-9859-1.
  13. ↑ DK (2015-05-05). Atles of the World: A Practical Companion to the World Today (en en), Penguin. ISBN 978-1-4654-4306-9.
  14. ↑ Morse, Kimberly J. (2022-08-31). The Americas: An Encyclopedia of Culture and Society [2 volumes] (en en), ABC-CLIO. ISBN 978-1-4408-5239-8.
  15. ↑ (2016-11-29) The Palgrave Handbook of Decentralisation in Europe (en en), Springer. ISBN 978-3-319-32437-1.
  16. ↑ Macmillan, Palgrave (2017-02-28). The Statesman's Yearbook 2017: The Politics, Cultures and Economies of the World (en en), Springer. ISBN 978-1-349-68398-7.
  17. ↑ Inc, IBP (2016-04-22). Antilles (Dutch Caribbean) Investment and Business Guide Volume 2 Business, Investment Opportunities and Incentives (en en). ISBN 978-1-57751-881-5.
  18. ↑ «Suministre de corrent sostenible en l'illa caribenya de Sant Eustaquio gràcies a la SMA Fuel Save Solution». SMA Solar Technology AG. Consultat el 2 d'abril de 2020.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 «Sint Eustatius» (en anglés). Encyclopaedia Britannica. Consultat el 2 d'abril de 2020.
  20. ↑ Joh. Hartog, De Bovenwindse eilanden Sint Maarten - saba - Sint Eustatius. De Wit N. N. Aruba (1964), pp. 1-3.
  21. ↑ «Een trencats van drie bij zes mijl» (en nl-nl). Mare Online. Consultat el 2022-09-14.
  22. ↑ «Haviser, Jay B. Jr. (1981). An Inventory of Prehistoric Sites on St. Eustatius, Netherlands Antilles (PDF)».
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Tuchman, Barbara W. (1988). The First Salute: A View of the American Revolution. New York: Ballantine Books.
  24. ↑ «Sint Eustatius | Facts, Culture, History, & Points of Interest | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2022-09-15.
  25. ↑ L. Knappert, Geschiedenis van de Nederlandsche Bovenwindsche eilanden in de 18de eeuw. Martinus Nijhoff (1932), pp. 198-200.
  26. ↑ La primera salutació als Colors pot haver ocorregut un més abans. És discutible si un mercant colonial va rebre una salutació formal des del Fort Frederik en l'illa danesa de Santa Creu (The birth of our Flag page 13 published 1921) i (Biblioteca de les Américas)
  27. ↑ «The American Revolution». www. ouramericanrevolution. org. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2023. Consultat el 2022-09-15.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 Trew, Peter. Rodney & The Breaking of the line. Pen & Sword, 2006.
  29. ↑ 29,0 29,1 Teenstra, Marten D. De Nederlandsche West-Indische Eilanden. Amsterdam, 1836
  30. ↑ Nieuwe Nederlandsche Jaerboeken. 1781. Tweede Stuk, pp. 1080–1081
  31. ↑ «Battle of the Capes - Yorktown Battlefield Part of Colonial National Historical Park (O. S. National Park Service)» (en en). www. nps. gov. Consultat el 2022-09-16.
  32. ↑ «Klinger, J. "The Jews of St Eustatius"».
  33. ↑ «The Jews of St. Eustatius». www. jewishmag. com. Consultat el 2022-09-16.
  34. ↑ Edmund Burke, in his speech to parliament, noted that the Jews had no army or navy to defend them from Rodney's actions, while the French did. (Edmund Burke, en el seu discurs davant el Parlament, va senyalar que els judeus no tenien eixèrcit ni marina per a defendre's de les accions de Rodney, mentres que els francesos sí.)
  35. ↑ «Admiral Rodney Ousts the Jews from St. Eustatius» (en en-us). Journal of the American Revolution. Consultat el 2022-09-16.
  36. ↑ Historical Record of the Fifteenth Regiment of Foot, p. 54.
  37. ↑ Shea, John Gilmary (1864). The Operations of the French Fleet Under the Count de Grasse in 1781-2: As Described in Two Contemporaneous Journals (en en), Bradford Club.
  38. ↑ Hartog, J. Geschiedenis van de Nederlandse Antillen IV. Aruba, 1960
  39. ↑ Dr. Joh. Hartog, De Bovenwindse eilanden Sint Maarten Saba Sint Eustatius. De Wit N. V. Aruba Nederlandse Antillen (1964), pp.715-720.
  40. ↑ Paula, A. F. (1993). 'Vrije' slaven: Een sociaal-historische studie over de dualistische slavenemancipatie op Nederlands Sint Maarten, 1816–1863. Centraal Historisch Archief, Universiteit van de Nederlandse Antillen. p. 98. ISBN 90-6011-841-3.
  41. ↑ Hartog, Joh. (1969). De Bovenwindse eilanden: Sint Maarten, Saba, Sint Eustatius (in Dutch). Aruba: De Wit N. V. pp. 296–297.
  42. ↑ Tentoonstelling Sint Eustatius Historisch Museum
  43. ↑ Schoorl, Johan Willem; Schoorl, Pim (1996). Besturen in Nederlands-Nieuw-Guinea, 1945-1962: ontwikkelingswerk in een periode van politieke onrust (en nl), KITLV Uigeverij. ISBN 978-90-6718-093-1.
  44. ↑ (1972) Bibliographie Van Nederlands-Nieuw-Guinea (en en), K. W. Galis.
  45. ↑ (1959) Nederlands Nieuw-Guinea: politiewerk en rechtspraak in het binnenland (en nl), Ministerie van Zaken Overzee.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Prescott, Victor; Schofield, Clive (2005-01-01). The Maritime Political Boundaries of the World: 2nd edition (en en), BRILL. ISBN 978-90-474-0620-4.
  47. ↑ Dromgoole, Sarah (2006). The Protection of the Underwater Cultural Heritage: National Perspectives in the Light of the UNESCO Convention 2001 (en en), Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 978-90-04-15273-1.
  48. ↑ 48,0 48,1 Charney, Jonathan I.; Colson, David A.; Alexander, {{{nom3}}}; Smith, {{{nom4}}} (1993). International Maritime Boundaries (en en), Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 978-90-04-14461-3.
  49. ↑ Leeuwen (1972). Staten van de Nederlandse Antillen tussen Nederland en Veneçuela: position-paper (en nl), uigever niet vasgesteld.
  50. ↑ Staten, Netherlands Antilles (1948). Reglement van orde voor de Staten van de Nederlandse Antillen (en és).
  51. ↑ ANTILLES), Staten (DUTCH (1962). Staten van de Nederlandse Antillen. Zittingsjaar 1962-1963 [etc.. Notulen no. 11 [etc.].] (en en).
  52. ↑ (2014-07-23) Dissenye institucional de les entitats de fiscalisació superior d'Amèrica Llatina (en és), Editorial Universitat del Rosario. ISBN 978-958-738-456-7.
  53. ↑ Hilpold, Peter (2018-04-27). Autonomy and Self-Determination: Between Llegal Assertions and Utopian Aspirations (en en), Edward Elgar Publishing. ISBN 978-1-78811-171-3.
  54. ↑
  55. ↑ Erp, J. H. M. van; Vliet, L. P. W. Van (2006). Netherlands Reports to the Seventeenth International Congress of Comparative Law, Utrecht 2006 (en en), Intersentia nv. ISBN 978-90-5095-579-9.
  56. ↑ Edward, David A. O.; Lane, {{{nom2}}} (2013-01-01). Edward and Lane on European Union Law (en en), Edward Elgar Publishing. ISBN 978-0-85793-105-4.
  57. ↑ (2012) Wegeving gezondheidszorg (en nl), Maklu. ISBN 978-90-466-0550-9.
  58. ↑ (2015-11-30) Wet op d'inlichtingen - en veiligheidsdiensten - Wiv (Wiv 2002) (en nllinages=Nederland), "Издательство ""Проспект""". ISBN 978-5-392-06315-4.
  59. ↑ Albert, Richard; Wheatle, {{{nom2}}}; O'Brien, {{{nom3}}} (2020-04-09). The Oxford Handbook of Caribbean Constitutions (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-879304-5.
  60. ↑ «Ministerie van Binnenlandse Zaken en Koninkrijksrelaties - Rijksoverheid. nl» (en nl-nl). www. rijksoverheid. nl. Consultat el 2022-09-17.
  61. ↑ «Stand van zaken aanhangige wegeving Staatkundige vernieuwing van het Koninkrijk» (en nl). www. eerstekamer. nl. Consultat el 2022-09-17.
  62. ↑ «Introduction of the dollar on Bonaire, Saint Eustace, Saba | News item | Government. nl». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2019. Consultat el 2022-09-17.
  63. ↑ M. John Roobol, Alan L. Smith: . Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, Amsterdam 2004, ISBN 90-6984-384-6, Geochronology of St. Eustatius, S. 103–107, S. 107 oben
  64. ↑ 64,0 64,1 M. John Roobol, Alan L. Smith: . Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, Amsterdam 2004, ISBN 90-6984-384-6, Geology of St. Eustatius, S. 101–103
  65. ↑ «Global Volcanism Program | Northern Centres» (en en). Smithsonian Institution | Global Volcanism Program. Consultat el 2022-09-11.
  66. ↑ M. John Roobol, Alan L. Smith: . Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, Amsterdam 2004, ISBN 90-6984-384-6, Geology of the Northern Centers, S. 107
  67. ↑ «Global Volcanism Program | The Quill» (en en). Smithsonian Institution | Global Volcanism Program. Consultat el 2022-09-11.
  68. ↑ M. John Roobol, Alan L. Smith: . Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, Amsterdam 2004, ISBN 90-6984-384-6, Heated groundwater on St. Eustatius, S. 256–258
  69. ↑ «De vleermuizen van Sint Eustatius».
  70. ↑ «Nature Today | Mysterieuze blinde slang ontdekt op Sint Eustatius» (en nl). www. naturetoday. com. Consultat el 2022-09-11.
  71. ↑ «St. Eustatius krijgt een nationale bloem | Caribisch Netwerk» (en nl). caribischnetwerk. ntr. nl. Consultat el 2022-09-11.
  72. ↑ «Nature Today | Drastische effecten van coralita op de biodiversiteit van insecten en spinnen» (en nl). www. naturetoday. com. Consultat el 2022-09-11.
  73. ↑ «Alexander Krings & Franklin S. Axelrod (2013) Gonolobus aloiensis (Apocynaceae, Asclepiadoideae), a New Species from St. Eustatius. Systematic Botany (2013), 38(4): pp. 1132–1137 DOI 10.1600/036364413X674904». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2017. Consultat el 2022-09-11.
  74. ↑ «CBS Statline».
  75. ↑ Benjamins, H. D. en J. F. Snelleman (ret.) Encyclopaedie van Nederlandsch West-Indië. Martinus Nijhoff/I. J. Brill, Donen Haag/Leiden 1914-1917
  76. ↑ «Trends in the Caribbean Netherlands 2018, p. 80». Centraal Bureau voor de Statistiek.
  77. ↑ «CBS Statline» (en nl). opendata. cbs. nl. Consultat el 2022-09-12.
  78. ↑ 78,0 78,1 «islandstudies. com».
  79. ↑ «Education - St. Eustatius» (en en-gb). www. statiagovernment. com. Consultat el 2022-09-13.
  80. ↑ «Brief history – SECAR» (en en-us). Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2022. Consultat el 2022-09-17.
  81. ↑ West Indisch Plakaatboek. Amsterdam. 1979.
  82. ↑ «The Jews of St. Eustatius». www. jewishmag. com. Consultat el 2022-09-17.
  83. ↑ Arbell, Mordehai (2002). The Jewish Nation of the Caribbean: The Spanish-Portuguese Jewish Settlements in the Caribbean and the Guianas. Jerusalem: Geffen.
  84. ↑ «Honen Dalim Synagogue». web. archive. org. Consultat el 2022-09-17.
  85. ↑ «StackPath». www. bulktransporter. com. Consultat el 2022-09-13.
  86. ↑ «Prostar Capital and Vitol sign new deal for GTI Statia terminal» (en en-us). Tank Storage Magazine. Consultat el 2022-09-13.
  87. ↑ «Nature» (en en-us). Statia Tourism. Consultat el 2022-09-12.
  88. ↑ «Wat et doen op Sint Eustatius: 8 tips! | Wereldreizigersclub» (en nl). Consultat el 2022-09-12.
  89. ↑ «St. Eustatius Is The Home Of The Caribbean’s First Planetarium – OneCaribbean. org» (en en-us). Consultat el 2022-09-12.
  90. ↑ «Sint-Eustatius haalt nu al d'helft van de stroombehoefte uit zon» (en nl-nl). Trouw. Consultat el 2022-09-13.
  91. ↑ «Duurzame en betaalbare energie in Caribisch Nederland».
  92. ↑ «BES-reporter. com 14 nov 2017».
  93. ↑ «Voorziening in het bestuur van het openbaar lichaam Sint Eustatius (Tijdelijke wet taakverwaarlozing Sint Eustatius)» (en nl). www. tweedekamer. nl. Consultat el 2022-09-11.
  94. ↑ «dinsdag 6 februari 2018, plenaire vergadering» (en nl). www. eerstekamer. nl. Consultat el 2022-09-11.
  95. ↑ «Aanloop gefaseerde verkiezingen Sint-Eustatius van start». koninkrijk. nu. Consultat el 2022-09-11.
  96. ↑ «Sint Eustatius krijgt eilandsraad terug | Nederlandse Vereniging voor Raadsleden». www. raadsleden. nl. Consultat el 2022-09-11.
  97. ↑ «Mike Franco vertrekt van St Eustatius» (en nl-nl). Antilliaans Dagblad. Consultat el 2022-09-11.
  98. ↑ «Tegenvaller voor politiek Donen Haag: PLP opnieuw de grootste op Sint Eustatius». koninkrijk. nu. Consultat el 2022-09-11.
  99. ↑ «Sint Eustatius - Football History». www. rsssf. org. Consultat el 2022-09-13.
  100. ↑ «Cruyff Courts Sint Maarten / Sint Eustatius / Saba » WWR» (en en-us). Consultat el 2022-09-13.
  101. ↑ «1st Cruyff Court Dutch Caribbean Championship 2007 (Aruba)». www. rsssf. org. Consultat el 2022-09-13.
  102. ↑ «Saba and St. Eustatius competix in softball» (en en-us). Pearl FM Radi. Consultat el 2022-09-13.
  103. ↑ «Saint Pierre and Miquelon to build a ground with an artificial pitch and join CONCACAF – CONIFA». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2019. Consultat el 2022-09-18.
  104. ↑ «"Antillen opgeheven op 10-10-2010"». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2009. Consultat el 18 de setembre de 2022.
  105. ↑ «Inter Island Matches Saba/Sint Eustatius». www. rsssf. org. Consultat el 2022-09-18.
  106. ↑ 106,0 106,1 106,2 «Battery de Windt | Sint Eustatius Sightseeing | Sint Eustatius» (en en). www. inyourpocket. com. Consultat el 2022-09-16.
  107. ↑ 107,0 107,1 «Fort de Windt | | Sights» (en en). www. lonelyplanet. com. Consultat el 2022-09-16.
  108. ↑ «Zestien forten» (en nl-nl). Statia Tourism. Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2022. Consultat el 2022-09-16.
  109. ↑ 109,0 109,1 «Gevonden in Delpher - Amigoe» (en nl). www. delpher. nl. Consultat el 2022-09-16.
  110. ↑ Joh. Hartog. - De Bovenwindse eilanden Sint Maarten - Saba - Sint Eustatius. - De Wit N. V. Aruba, 1969, pp. 284-285
  111. ↑ John Arnold Eastman, An Archaeological Assessment of St Eustatius, Netherlands Antilles (1996), vaig vore.
  112. ↑ «Underwater Archaeology . theshipwrecksurvey. com». Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2022. Consultat el 11 de setembre de 2022.
  113. ↑ «About Us – SECAR» (en en-us). Consultat el 2022-09-11.
  114. ↑ «Opgravingen op St. Eustatius: Ontering Afrikaanse voorouders herhaalt zich – Ubuntu Connected Front» (en nl). Consultat el 2022-09-11.
  115. ↑ «Statia suspends archaeological dig at the airport - News item - St. Eustatius» (en en-gb). www. statiagovernment. com. Consultat el 2022-09-11.
  116. ↑ «Brief uit Sint-Eustatius | blog». Consultat el 2022-09-11.
  117. ↑ «Verdrag van Far - Erfgoedparticipatie Far - Rijksdienst voor het Cultureel Erfgoed» (en nl-nl). www. cultureelerfgoed. nl. Consultat el 2022-09-11.
  118. ↑ «Monumentenwet BES» (en nl). wetten. overheid. nl. Consultat el 2022-09-11.
  119. ↑ «Vaststelling van de begrotingsstaten van Koninkrijksrelaties (IV) en het BES-fonds (H) voor het jaar 2022» (en nl). www. tweedekamer. nl. Consultat el 2022-09-11.
  120. ↑ «Statia Heritage Research Commission officially installed - News item - St. Eustatius» (en en-gb). www. statiagovernment. com. Consultat el 2022-09-11.

Enllaços externs

Lloc web oficial


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=San_Eustaquio&oldid=1561017»