Anar al contingut

Gestió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Administració.

La gestió és el conjunt d'activitats, processos i decisions coordinades que permeten dirigir, organisar i utilisar eficientemente els recursos (humans, financers, materials i tecnològics) per a alcançar els objectius d'una organisació o proyecte.

Pilars del Procés Administratiu en la Gestió

Segons fonts com Coursera i HubSpot, la gestió es basa en quatre etapes o funcions principals:

<nowiki>*</nowiki> Planeacó: Definir les metes, els objectius i les estratègies necessàries per a alcançar-los.

<nowiki>*</nowiki> Organisació: Distribuir els recursos, estructurar els equips de treball i assignar responsabilitats.

<nowiki>*</nowiki> Direcció: Liderar, motivar al personal i prendre decisions operatives o estratègiques.

<nowiki>*</nowiki> Control: Supervisar l'eixercite, medir resultats front als objectius i aplicar mides correctivas.

Tipos Principals de Gestió

Gestió[1] és la manera ordenada de portar a terme les responsabilitats sobre un procés productiu, açò pot ser empresarial o personal, lo que inclou:

  • La preocupació per la disposició dels recursos i estructures necessàries per a que tinga lloc en el comerç.
  • La coordinació de les seues activitats (i corresponents interaccions) i els seus semblants.

El terme gestió és utilisat per a referir-se al conjunt d'accions, o diligències que permeten la realisació de qualsevol activitat o desig. Dit d'una atra manera, una gestió es referix a tots aquells tràmits que es realisen en la finalitat de resoldre una situació o materialisar un proyecte. En l'entorn empresarial o comercial, la gestió és associada en l'administració d'un negoci.

Segons el marc de referència Objectius de control per a l'informació i tecnologies relacionades COBIT 5 (en anglés: Control Objectives for Information and related Technology), la gestió planifica, construïx, eixecuta i controla activitats alineades en la direcció establida pel cos de govern per a alcançar les metes empresarials i esforços de les persones.


Nivells

La majoria de les organisacions tenen tres nivells de gestió: gerents de primer nivell (line managers en anglés), nivell mig (middle managers en anglés) i nivell superior (senior managers en anglés). Els gerents de primera llínea són el ni vel més baix d'administració i administren el treball de persones no gerenciales que estan directament involucrades en la producció o creació dels productes de l'organisació. Els gerents de primera llínea a sovint es denominen supervisors, pero també poden cridar-se gerents de llínea, gerents d'oficina o inclús capataços. Els mandos intermijos inclouen tots els nivells de gestió entre el nivell de primera llínea i el nivell superior de l'organisació. Estos gerents administren el treball de gerents de primera llínea i poden tindre títuls com a cap de departament, líder de proyecte, gerent de planta o gerent de divisió. Els alts directius són responsables de prendre decisions en tota l'organisació i establir els plans i metes que afecten a tota l'organisació.

Estos gerents estan classificats en una jerarquia d'autoritat i realisen diferents tasques. En moltes organisacions, la cantitat de gerents en cada nivell s'assembla a una piràmide. Cada nivell s'explica a continuació en les especificacions de les seues diferents responsabilitats i possibles llocs de treball.[2]

Superior

La capa superior de l'administració està formada per la junta directiva o a voltes denominada directori (inclosos els directors no eixecutius, directors eixecutius i directors independents), el president, el vicepresident, els directors eixecutius i atres membres dels eixecutius de nivell C. Les diferents organisacions tenen varis membres en el seu C-suite, que poden incloure un director financer , un director de tecnologia , etc. Són responsables de controlar i supervisar les operacions de tota l'organisació. Establixen un "to en el cim " i desenrollen plans estratègics, polítiques de l'empresa i prendre decisions sobre la direcció general de l'organisació. Ademés, els gerents d'alt nivell juguen un paper important en la movilisació de recursos externs. Els alts directius són responsables davant els accionistes, el públic en general i els organismes públics que supervisen les corporacions i organisacions similars. Alguns membres de l'alta direcció poden actuar com la cara públic a de l'organisació i poden fer discursos per a presentar noves estratègies o aparéixer en màrqueting.

La junta directiva o directori generalment està composta principalment per no eixecutius que tenen un deure fiduciario en els accionistes i no estan involucrats de prop en les activitats diàries de l'organisació, encara que açò varia segons el tipo (p. eix., pública versus privat), tamany i cultura de l'organisació. Estos directors són teòricament responsables per l'incompliment d'eixe deure i, per lo general, estan assegurats per un segur de responsabilitat de directors i funcionaris. S'estima que els directors de Fortune 500 dediquen 4,4 hores a la semana a les funcions del directori, i la compensació mija en Estats Units va ser de 212.512 dólars en 2010. El directori establix l'estratègia corporativa, pren decisions importants, com a adquisicions importants,[3] i contracta, evalua i despedix al gerent de nivell director eixecutiu o director eixecutiu). El director eixecutiu sol contractar atres llocs. No obstant, ha aumentat la participació del directori en la contractació d'atres llocs, com el de director financer (CFO).[4] En 2013, una enquesta de més de 160 directors eixecutius i directors d'empreses públiques i privades va trobar que les principals debilitats dels directors eixecutius eren "habilitats de tutoria " i "participació del directori", i el 10% de les empreses mai va evaluar al director general.[5] El directori també pot fer que certs empleats (per eixemple, auditors interns) els informen o contracten directament a contractistes independents; per eixemple, el directori (a través del comité d'auditoria ) normalment selecciona a l'auditor .

Les habilitats útils de l'alta direc ción varien segons el tipo d'organisació, pero normalment inclouen [27] un ampli coneiximent de la competència, les economies mundials i la política. Ademés, el CEO és responsable d'implementar i determinar (dins del marc de la junta) les polítiques generals de l'organisació. La gerència eixecutiva conseguix els detalls del dia a dia, que inclouen: instruccions per a la preparació dels presuposts, procediments i cronogramas del departament; nomenament d'eixecutius de nivell mig, com a gerents de departament; coordinació de departaments; relacions en els mijos i el govern; i comunicació en els accionistes .

Mig

Estan formats per gerents generals , gerents de sucursals i gerents de departament. Són responsables davant l'alta direcció de la funció del seu departament. Dediquen més temps a les funcions organisatives i direccionals. Els seus rols poden emfatisar-se com eixecutar plans organizacionales de conformitat en les polítiques de l'empresa i els objectius de l'alta direcció, definixen i discutixen informació i polítiques des de l'alta direcció fins a la direcció inferior i, lo més important, inspiren i brinden orientació als gerents de nivell inferior cap a un millor rendiment.

La gerència intermija és la gerència intermija d'una organisació categorizada, sent secundària a la gerència superior pero per damunt dels nivells més profunts de membres operatius. Un gerent operatiu pot estar ben pensat per la gerència intermija o pot ser categorizado com a operació no gerencial, subjecte a la política de l'organisació específica. L'eficiència del nivell mig és vital en qualsevol organisació, ya que tanca la brecha entre el personal de nivell superior i el de nivell inferior.

Les seues funcions inclouen:

  • Dissenyar i implementar sistemes d'informació i treball grupales i intergrupales efectius.
  • Definir i monitorear indicadors d'eixercite a nivell de grup.
  • Diagnosticar i resoldre problemes dins i entre grups de treball.
  • Dissenyar i implementar sistemes de recompensa que recolzen el comportament cooperatiu. També prenen decisions i compartixen idees en els alts directius.

Inferior

Els gerents inferiors inclouen supervisors, caps de secció, capataços i caps d'equip. S'enfoquen en controlar i dirigir als empleats regulars. Per lo general, són responsables d'as ignar les tasques dels empleats, orientar i supervisar als empleats en les activitats del dia a dia, garantisar la calitat i cantitat de la producció i / o el servici, fer recomanacions i sugerències als empleats sobre el seu treball i canalisar les preocupacions dels empleats que ells no es pot resoldre en gerents de nivell mig o atres administradors. Els gerents de primer nivell o de "primera llínea" també actuen com a models a seguir per als seus empleats. En alguns tipos de treball, els gerents de primera llínea també poden realisar algunes de les mateixes tasques que fan els empleats, a lo manco partix del temps. Per eixemple, en alguns restaurants, els gerents de primera llínea també atendran als clients durant un periodo molt ocupat del dia.

Els gerents de primera llínea solen proporcionar:

  • Capacitació per a nous amprats
  • Supervisió bàsica
  • Motivació
  • Orientació i comentaris sobre l'eixercite

Alguns gerents de primera llínea també poden proporcionar planificació de carrera per als empleats que pretenen ascendir dins de l'organisació.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Management Levels and Types - Boundless Management». courses.lumenlearning.com. Consultat el 2021-07-05.
  3. ↑ Board of Directors: Duties & Liabilities
  4. ↑ DeMars L. (2006). Heavy Vetting: Boards of directors now want to talk to would-be CFOs — and vice versa. CFO Magazine.
  5. ↑ 2013 CEO Performance Evaluation Survey. Stanford Graduate School of Business.

Enllaços externs