Deportació[1] és l'expulsió d'una persona o un grup de persones d'un lloc o un país. El terme expulsió se sol usar com a sinònim de deportació, pero el seu us se sol restringir al context de les Lleis Internacionals, mentres que la deportació es referix a la llei nacional. El terme deportació s'aplica per igual a nacionals i estrangers, no obstant, en l'ús comú l'expulsió dels estrangers sol denominar-se deportació, mentres que l'expulsió dels nacionals es denomina extradició, exili (induït) o desterro penal.

Deportació de judeus austríacs de Viena en 1942

Actualment, encara que no es colocara sagell de deportació en el passaport, queden registrades en el sistema de migració per a detectar la seua tornada. Per eixemple, en el cas dels estrangers, estos poden ser deportats per intentar entrar al país sense acreditar els requisits imposts per l'estat receptor (cantitat mínima obligatòria de diners per cada dia de estadía, vacunació, etc.) o per ingressar o haver ingressat en fins anticonstitucionals, haver comés o intentat cometre algun delicte (com permanéixer en el territori per més temps del permés). En països com Rússia o Iran, la deportació de l'estranger inclús pot portar-se a terme per no ser heterosexual,[2] un mal menor si es té en conte que una volta dins d'este últim país podria ser condenat a la pena de mort per lo mateix.

Segons l'Organisació Internacional per a les Migracions (OIM), una deportació s'entén com: Acte de l'Estat en l'eixercici de la seua sobirania per mig del qual envia a un estranger fòra del seu territori, a un atre lloc, despuix de rebujar la seua admissió o d'haver-se-li terminat el permís de permanéixer en dit Estat.[3]

S'ha aplicat com a castic, en fins aislacionista o esclavistes. En alguns casos la deportació de comunitats té com a causa la neteja ètnica o religiosa. En tot cas, les causals que han dut històricament a la deportació de qualsevol grup és considerada com un acte segregacionista i ha comportat en diverses oportunitats greus abusos i inclús l'extermini o genocidi de poblacions sanceres. Per eixemple, el sofrit en Rússia pels alemans del Volga.

La deportació sol carrejar com a conseqüència la pèrdua de per vida del dret a ingressar al país a on es va produir esta acció, tal com va ocórrer en l'expulsió dels alemans ètnics despuix de la Segona Guerra Mundial dels territoris en els que estos vivien pacíficament des de feya sigles, temps en que havien segut invitats a radicar-se allí pels propis governs locals.

L'únic país en que totes estes polítiques varen ser revertides va ser Alemània, el qual, ni be va terminar la dictadura, va condenar als principals responsables d'implementar-les, va tornar a obrir les seues portes a tots els expulsats otorgant-los la ciutadania alemana, i inclús va indemnisar a les víctimes en sifres millonàries. Ademés, va fundar numeroses organisacions que encara hui es dediquen a l'estudi i la condena d'eixes polítiques passades, va erigir gran cantitat de monuments i costosos museus en la seua memòria, i ha fet, des de llavors, grans contribucions monetàries i de tecnologia militar cap a l'estat d'Israel, convertint-se en uns dels principals aliats. Alemània ha contribuït en quantioses reparacions directament a Israel a pesar de que este no existia com a estat durant la Segona Guerra Mundial, i Alemània mai va ocupar o va atacar el seu territori.


Història

 
Expulsió d'alemans despuix de la Segona Guerra Mundial

Des d'un punt de vista estrictament històric la Bíblia fa referència en varis passages a deportacions massives, reconegudes actualment com a històriques, cal mencionar el trasllat de gran part de la població israelita a Babilonia, evidentment contra la seua voluntat i en fins esclavistes. En l'época de l'Imperi romà diverses tribus varen ser forçades a movilisar-se cap a l'imperi (tracios, dalmacios) o fòra d'este (germans, celtes, magyares) be per voluntat dels eixèrcits romans o per a fugir de l'espente dels enemics d'estos.

Ya en époques més recents diversos grups ètnics s'han vist obligats llargues movilisacions per l'espente de les invasions islàmiques de la Baixa Edat Mija, i inclús posteriorment poblacions sanceres gregues, albaneses i de l'antic Imperi bizantí es varen vore forçades a retirar-se de les seues fronteres naturals cap al noreste d'Europa per les trobades entre els eixèrcits Creuats i els otomans.

En l'Antic Mèxic, quan la Triple Aliança Tenochtitlan-Tetzcuco-Tlacopan varen conquistar la ciutat de Azcapotzalco en 1428, i luego que Nezahualcóyotl va sacrificar al caudillo tepaneca Maxtla, mando a destruir la ciutat i deportar com a castic a tota la població original de Azcapotzalco a Tlacopan, ciutat aliada de la Triple Aliança, per a usar-los com a mà d'obra productiva per a la ciutat en tots els àmbits (socials, culturals, polítics i militars) i als hòmens com a futurs guerrers per a futures incursions bèliques de conquista.

En l'Imperi Inca podem trobar el cas dels Mitimaes, que s'origina de la paraula quechua mitmay, idioma en el que significa desterrar, estos Varen ser grups de famílies separades de les seues comunitats pel Imperi inca i traslladades de pobles lleals a conquistats (o viceversa) per a complir funcions econòmiques, socials, culturals, polítiques i militars. Cap atra política va afectar tant la demografia i conjunts ètnics andinos com esta dels mitimaes: s'aplega a afirmar que fins a una quarta part de la població de l'imperi va ser deportada per eixa pràctica.

En Rússia la deportació en massa de presoners polític s o grups ètnics a camps de concentració com els gulags de Siberia va ser una pràctica comuna des de l'época d'Iván Grozny i va proseguir fins a l'era soviètica.

Durant la Primera Guerra Mundial, la població armènia de la província d'Anatolia va patir deportacions massives i accions genocida.

Durant la Segona Guerra Mundial el Govern alemà va portar a terme l'extermini judeu, realisat, en la seua major part, despuix de la deportació de les víctimes des dels llocs d'orige fins als camps i centres d'extermini, situats en la Polònia ocupada.[4][5] Els nazis varen deportar també a atres grups ètnics, polítics i socials a lo llarc de l'Europa ocupada per ells, com a mida de repressió.

Erro al crear miniatura:
ISSE (Policia d'immigració d'USA)

Despuix de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels alemans ètnics i descendents d'alemans (13 millons) varen ser expulsats de les antigues regions germanes de Pomerania, Silèsia, Prússia Occidental-Danzig i Prússia Oriental, hui territoris polac i rus, Alsàcia, hui territori francés, aixina com els Sudetes checs i atres països del centre i este europeus.

Estats Units és un dels països en majors deportacions d'estrangers en les décades recents, si be al mateix temps és un dels que més cantitat d'immigrents té en el seu territori.

En 2015, en Veneçola el govern del president Nicolás Maduroooooooooooooooooo va donar l'orde d'estat d'excepció en les fronteres en Colòmbia i els guàrdies veneçolans varen deportar als colombians que vivien en Veneçola i ademés els va llevar el dret a llar. Esta situació encara es contínua vivint, a l'espera que s'aplegue a un acort entre els governs de Colòmbia i Veneçola.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Página12.com
  3. ↑ Calba Sánchez, Luis Enrique; Alarcón Acosta, Rafael(30 d'abril de 2018).«Migrants mexicans deportats i els seus plans per a reingresar a Estats Units a l'inici del govern de Donald Trump».Revista Mexicana de Ciències Polítiques i Socials.63(233)doi:10.22201/fcpys.2448492xe.2018.233.62603.Consultat el 28 d'agost de 2020.(en es)
  4. ↑ La deportación a los campos de exterminio, Yad Vashem
  5. ↑ Database of deportations during the Holocaust - The International Institute for Holocaust Research, Yad Vashem (anglés)

Enllaços externs