Anar al contingut

Holocaust

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Holocausto»)
Per a atres usos d'este terme vore Holocaust (desambiguació).

El Holocaust[1],[2] conegut en hebreu com Shoá,[lower-alpha 1] va ser el genocidi realisat pel règim de l'Alemània nazi contra els judeus d'Europa i atres grups de persones durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial.[3] Els assessinats varen tindre lloc en tots els territoris ocupats per Alemània en Europa.[4] Seria el desenllaç d'un concepte raciste alemà lloc en pràctica pels nazis, conegut per ells com la solució final a la qüestió judeua, o solament la «solució final» (Endlösung).[5]

La decisió nazi de dur a la pràctica el genocidi va ser presa entre finals de l'estiu i principis de l'autumne de 1941[6] i el programa genocida va alcançar el seu punt culminant en la primavera de 1942 —des de finals de 1942, les víctimes eren transportades en trens de càrrega, en especial conduïts a camps d'extermini a on, si sobrevivien al viage, la majoria eren assessinats de forma sistemàtica en les cámara—.[7] A càrrec de la seua planificació, organisació administrativa i supervisió va estar Heinrich Himmler.[8] Per lo demés, va ser la repetida retòrica antisemita d'Adolf Hitler la que va incentivar l'eixecució de les matances, que ademés varen contar directament en la seua aprovació.[9] D'esta forma, entre 1941 i 1945, la població judeua d'Europa va ser perseguida i assessinada en forma sistemàtica, durant el major genocidi del XX. No obstant, este extermini no es va llimitar només als judeus, sino que els actes d'opressió i assessinat es varen estendre a atres grups ètnics i polítics.[10] Cada braç de l'aparat de l'Estat alemà va participar en la llogística del genocidi, convertint al Tercer Reich en «un «Estat genocida».[11] Les víctimes no judeues dels nazis varen incloure a millons de polacs, comunistes i atres sectors de l'esquerra política, homosexuals, gitanos, discapacitats físics i mentals i presoners de guerra soviètics.

Donada la dificultat per a establir sifres certeres, s'ha pres la sifra simbòlica de sis millons de morts entorn a la comunitat judeua.[12][13] S'estima que, en total, varen morir un mínim d'onze millons de persones i, d'elles, un milló haurien segut chiquets. Dels judeus residents en Europa abans de l'Holocaust, dos terços varen ser assessinats.[14] La maquinària de l'Holocaust tenia una ret de 42 500 instalacions per tota Europa per a confinar i matar a les seues víctimes i va contar en la participació directa d'entre 100 000 i 500 000 persones per a la seua planificació i eixecució.[15] Entre els métodos utilisats varen estar l'asfíxia per gas venenós (Zyklon B), els dispars, l'aforcament, els treballs forçats, el fam, els experiments pseudocientíficos, la tortura mèdica i els colps.[16]

A lo llarc de l'Holocaust es varen produir episodis de resistència armada contra els nazis. L'eixemple més notable va ser l'alçament del gueto de Varsòvia de 1943, quan mils de combatents judeus mal armats es varen enfrontar durant quatre semanes a les SS. S'estima que entre 20 000 i 30 000 judeus varen participar en Europa de l'Est en els moviments partisanos creats durant la Segona Guerra Mundial en els països ocupats per Alemània, que varen contar en millons de guerrillers.[17] Els judeus francesos també varen tindre gran activitat en la Resistència francesa. En total, es varen produir al voltant d'un centenar de alçament judeus armats.

El Parlament Europeu i el Consell de l'Unió varen sancionar una llei que va entrar en vigor a finals de 2007 penant el negacionisme de l'Holocaust i de tots els demés crims nazis;[18] ademés la Comissió Europea va crear en el 2010 la base de senyes d'Infraestructura europea per a l'investigació de l'Holocaust (EHRI), destinada a reunir i unificar tota la documentació i archius que concernixen al genocidi.[19] L'ONU rendix homenage a les víctimes de l'Holocaust des de 2005: va fixar el 27 de giner com el Dia Internacional de la Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, ya que eixe dia de 1945, l'Eixèrcit Rojo de l'Unió Soviètica va lliberar el camp de concentració d'Auschwitz.[20]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Aniversario de la liberación de Auschwitz, 6 claves de redacción». Fundeu (23 de enero de 2020).
  3. ↑ ASALE, RAE-. «holocausto | Diccionario de la lengua española» (en es). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. Consultat el 7 de diciembre de 2019.
  4. ↑ Wistrich, Robert S. Hitler y el Holocausto, pág. 17.
  5. ↑ Roudinesco, Élisabeth. A vueltas con la cuestión judía (Retour sur la question juive, 2009), Barcelona: Anagrama, 2011, capítulo 2: «La sombra de los campos y el humo de los hornos» (49-87).
  6. ↑ Kershaw, Ian. «¿Genocidio improvisado? La aparición de la Solución Final en el Warthegau», en Hitler, los alemanes y la Solución Final, pág. 151.
  7. ↑ Kershaw, «Hitler y el Holocausto» (2000), en Hitler, los alemanes y la Solución Final, pág. 431.
  8. ↑ Wistrich, op. cit., pág 189.
  9. ↑ Evans, El Tercer Reich..., pág. 340.
  10. ↑ Yad Vashem. «The Holocaust: Definition and Preliminary Discussion» (en inglés). Archivat des de l'original, el 28 de abril de 2020. Consultat el 22 de noviembre de 2014.
  11. ↑ Berenbaum 2005, p. 103.
  12. ↑ Hasta la apertura de los archivos de la antigua Unión Soviética en la década de 1990, la cifra considerada por los historiadores era de por lo menos 5,5 millones; Adolf Eichmann, por su parte, había señalado a 6 millones como una probable cantidad (cf. Evans, Richard J. El Tercer Reich en guerra, pág. 409). Según las investigaciones de Michael Brenner, durante la Segunda Guerra mundial los nazis asesinaron entre 5,6 y 6,3 millones de judíos (Kleine Jüdische Gechichte, Múnich: Beck, C. H. 2008; Breve historia de los judíos, Buenos Aires: La Marca y Goethe Institut, 2011, pp. 299-300); Timothy Snyder habla de unos cinco millones cuatrocientos mil cf. Tierras de sangre. Europa entre Hitler y Stalin, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, Barcelona, 2011 (or. 2010), pág. 303.
  13. ↑ Dawidowicz 1 975, p. 403.
  14. ↑ Fitzgerald 2011, p. 4; Hedgepeth & Saidel 2010, p. 16.
  15. ↑ Radcliff, Pamela. «Interpreting the 20th Century: The Struggle Over Democracy» (en inglés) pàgs. 104-107. Archivat des de l'original, el 14 de julio de 2014. Consultat el 22 de noviembre de 2014.
  16. ↑ Vegen-se els texts d'Andrés Ciutat i María Josefa Iglésies: El Holocausto, El ejército del crimen, La moderna clase de esclavos, El exterminio por el trabajo, La "«solución final». Geografía del infierno concentratorio, Auschwitz, [https://web.archive.org/web/2013110108133 9/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/4284.htm Treblinka], Experimentos nazis, ArteHistoria, Junta de Castella i Lleó (accedit 30 d'octubre de 2013). Sobre els experiments supostament científics en humans vius portats a terme pels nazis, Ciutat i Iglésies noten que «A partir de maig de 1941, els experiments pseudocientíficos en els deportats es varen convertir en norma»; i, per una atra part, entre març de 1944 i giner de 1945, els nazis
    practicaron [...] experimentos de esterilización en [...] campos de concentración, y en particular en Auschwitz y Ravensbrück. Su finalidad era [... llegar a] elaborar un mètoto de esterilización susceptible de ser aplicado a millones de seres humanos con un mínimo de tiempo, de esfuerzos y de gastos. Estos experimentos se realizaron por medio de la cirugía, los rayos X y medicaments de diversa índole. Millares de víctimas fueron esterilizadas de este modo y [como] consecuencia sufrieron nefastos efectos físicos y mentales. (Ciudad e Iglesias: "Experimentos nazis").
  17. ↑ United States Holocaust Memorial Museum. «Resistance During the Holocaust» (en inglés). Holocaust Encyclopedia. Consultat el 22 de noviembre de 2014.
  18. ↑ «L'UE castigarà en presó negar l'Holocaust» (20 d'abril de 2007). Consultat el 19 de març de 2012.
  19. ↑ «La UE en acción para que el Holocausto nunca se repita» (17 de noviembre de 2010). Archivat des de l'original, el 17 de mayo de 2013. Consultat el 19 de marzo de 2012.
  20. ↑ «UN marks Holocaust memorial day with exhibitions and pledges of 'never again'» (en inglés) (27 de enero de 2011). Consultat el 11 de marzo de 2012.

Enllaços externs


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>