Manifestació

Una manifestació[1], protesta o marcha és l'exhibició pública de l'opinió d'un grup activiste (econòmica, política o social), per mig d'una congregació en els carrers, a sovint en un lloc o una data simbòlics i associats en eixa opinió. El propòsit d'una manifestació és mostrar que una part significativa de la població està a favor o en contra d'una determinada política, persona, llei, etc.[2] L'èxit d'una manifestació sol ser considerat major quanta més gent participa. En algunes manifestacions es produïxen disturbis i violència contra objectes (com els coches), establiments, peatons o la policia, o inclús contra els mateixos manifestants. Generalment, atres mecanismes de protesta com les folgues (especialment les folgues generals) van acompanyats de manifestacions.

Reconte de manifestants
Hi ha vàries formes de contar el número de persones que assistixen una manifestació:
- Contar el número d'individus que passen per un punt determinat en un minut i multiplicar la sifra pels minuts que dura la manifestació.[3]
- Multiplicar els metros quadrats que ocupa la marcha per un número determinat de manifestants. En la zona central este número sol ser 1,5. Si es dispon de fotografies d'alta resolució des de l'aire, esta tècnica és més precisa, puix es pot determinar millor l'aglomeració.[4]
- En un programa informàtic adequat, els manifestants poden contar-se un a un en les fotos aérees.[5]
Raons per a protestar
En un estudi sobre la relació entre la calitat de les institucions i les protestes es varen trobar els següents resultats. Que en els països en institucions que funcionen be hi ha més tendència a participar a través de fòrums institucionalisats, mentres que en els països en institucions menys eficaces s'utilisen mecanismes de participació directa tals com les protestes galliponteres. Les persones més ideologizadas participen en més freqüència en les protestes en els països en institucions fortes, mentres que en els països en institucions dèbils açò no té significancia pel descontent generalisat. Respecte als partits polítics i les relacions en les manifestacions, ocorre lo següent: en els països en bones institucions, les persones que creuen que els partits els representen be tenen més tendència a participar en un partit que aquells que pensen que un partit no els representen be; mentres que en països en males institucions, les persones que creuen que els partits els representen be tendixen a participar en manifestacions. En conseqüència, els partits poden elegir entre les vies institucionalisades o canals més directes. Ademés, les manifestacions s'intensifiquen si els caps polítics creuen que és la millor forma d'afectar les decisions.[6]
Per un atre costat, varis teòrics consideren que per a generar manifestacions es té que donar una combinació de dos factors: insatisfacció en el sistema polític i l'alienació. És per això, que la majoria de les manifestacions es donen dins de minories, persones d'un nivell socioeconòmic més baix o grups oprimits. No obstant, atres teòrics com Albert Bandura i Richard Walters, consideren que independentment de la frustració, la creència de que estes conductes són efectives reforça l'ímpetu de la població repetir-les constantment, sobretot, si les persones que realisen dits moviments poden generar un sentiment d'identitat i pertinença. Per eixemple, si la manifestació està conformada per estudiants d'una universitat, és molt provable que se li unixquen molts atres estudiants de distintes universitats i que estos repetixquen les mateixes accions que varen sorgir en un grup similar al d'ells.[7]
Dret de reunió
- Artícul principal → Dret de reunió.
En Espanya, el dret de reunió està reconegut en la Constitució Espanyola de 1978.
En Paraguay, el dret de la llibertat de reunió i de manifestació està reconegut en la Constitució Nacional de 1992, la primera considerada realment democràtica.
En Mèxic, la Constitució Política dels Estats Units Mexicans consagra, en el seu artícul 9.º, que no podrà coartar-se el dret d'associar-se o reunir-se pacíficament en qualsevol objecte lícit; pero solament els ciutadans de la república podran fer-ho per a prendre part en els assunts polítics del país. Ademés de ser considerat un dret, es pot classificar la participació política en un llindar que comença per la convencional i s'estén fins a la no convencional. Per eixemple, la firma de peticions i l'assistència a manifestacions llegals es troben dins dels llímits de la política democràtica, és dir, de costat esquerre en el llindar. Folgues, boicots i activitats ilegals van sent classificades cada volta més de costat dret fins a aplegar als actes violents. Dit açò, podem entendre a les manifestacions com una expressió llegal de la política convencional conseqüència de la democràcia.[7]
Llista de manifestacions rellevants
Archiu:Día de la Memoria 2011 - A donde vayan los iremos a buscar.ogv
| Motiu | Data | Lloc | Número aproximat de participants | Lema principal | Ref. | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Marcha en Washington pel treball i la llibertat | 28 d'agost del 1963 | Washington | 300.000 | Treball, Justícia i Pau | [9] | |
| Maig de 1968 en França | Maig de 1968 en França | França | 9.000.000 | Per un canvi polític de progrés social i de democràcia | [10] | |
| Revolució EDSA | 22 de febrer de 1986 | Filipines | 2.000.000 | No tocs la meua constitució | - | |
| Revolucions de 1989 | 1989-1991 | Europa Oriental | - | Un autumne en busca de la llibertat | - | |
| Manifestació de Alexanderplatz | 25 de novembre de 1989 | Berlín | 500,000 | Nosatres som el poble | - | |
| Fuga de capitals | 19-20 de decembre de 2001 | Argentina | 700.000 | ¡Que es vagen tots! | - | |
| Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq | 15 de febrer de 2003 | Múltiples ciutats del món | 36.000.000 | No a la guerra | [11][12] | |
| Revolució de les Roses | 3-23 de novembre de 2003 | Geòrgia | 50.000 | - | [13] | |
| Manifestació contra els atentats del 11M | 12 de març del 2004 | Diverses ciutats espanyoles | 11.400.000 | - | [14] | |
| Revolució Taronja | 2004 | Ucrània | 1.000.000 | ¡Gloria a Ucrània! | ||
| Un milló de veus contra les FARC | 4 de febrer del 2008 | Múltiples ciutats del món | 1.000.000 | Colòmbia soc yo | [15] | |
| Protestes antigubernamentales en Birmània de 2007 | 2007 | Birmània | - | - | - | |
| Protestas políticas tailandesas de 2010 | 2010 | Tailàndia | 100.000 | Front Unit per a la Democràcia contra la Dictadura | [16] | |
| Primavera Àrap | 2010-2011 | Oriente mig i Nort d'Àfrica | - | La gent vol la caiguda del règim | - | |
| Manifestació pel canvi global | 15 d'octubre de 2011 | Centenars de ciutats de tot lo món | - | "United for Global Change" | - | |
| Manifestació del 12M | 12 de maig de 2012 | Madrit | - | El poble és la solució | - | |
| 8N | 8 de novembre de 2012 | Argentina | 700.000 | 8-N yo no vaig | [17] | |
| Protestes en Brasil de 2013 | 2013 | [[Bras
il]]|| 2.000.000 || Ve al carrer||[18] | ||||
| Euromaidan | 2013-2014 | Plaça de l'independència, | 1.000.000 | ¡Gloria a Ucrània! | [19] | |
| Protestes en Veneçola de 2014 | 2014 | Veneçola | 800.000 | Veneçola lliure | [20][21] | |
| Protestes prorrusas en Ucrània | 2014 | Ucrània | 100.000 | Eleccions netes | [22] | |
| Manifestacions en Equador de 2015 | 2015 | Equador | 350.000 | Fora Correja, fòra | [23] | |
| Protestes contra Donald Trump | 2016 | EEUU | 8.000 | Trump no és el meu president | [24] | |
| Protestes en Veneçola de 2017 | 2017 | Veneçola | 6.000.000 | No + Dictadura | [25] | |
| Protestes en Nicaragua de 2018 | 19 d'abril de 2018 | Nicaragua | - | Units per la Llibertat | [26][27] | |
| Protestes en Veneçola de 2019 | 2019-2020 | Veneçola | 4.500.000 | Cessació a l'usurpació, govern de transició, eleccions lliures | [28] | |
| La marcha més gran de Chile | 25 d'octubre de 2019 | Santiago, Chile | 1.200.000 | Chile va despertar | [29] | |
| Protestes en Colòmbia de 2021 | 28 d'abril de 2021 | Bogotà i Cali, Colòmbia | - | Nos estan matant | - | |
| Protestes en Cuba de 2021 | 2021 | Cuba | - | Pàtria i vida | [30] | |
| Protestes en Veneçola de 2024 | 2024 | Veneçola | - | ¡Veneçola va guanyar! | [31] | |
| Protestes en Geòrgia de 2024-present | 2024-205 | Geòrgia | 200.000 | ¡Geòrgia és Europa! | [32] | |
| Protestes en Veneçola de 2025 | 2025 | Veneçola | - | Gloría al Brau Poble | [2] | |
| Protestes en Eslovàquia de 2025 | 2025 | Eslovàquia | 130.000 | ¡Eslovàquia és Europa! | [33] | |
| Protestes en Turquia de 2025 | 2025 | Turquia | 2.000.000 | - | [34] |
- Ademés, l'1 de maig, dia del treballador, hi ha manifestacions sindicals en molts països (no en EE. UU., a on no se celebra).
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 «Las 10 razones de las marchas». Consultat el 8 de julio de 2013.
- ↑ Lynce. Medida de flujo
- ↑ Lynce. Medida de densidad
- ↑ Lynce. Contaje individualizado
- ↑ Political Institutions and Street Protests in Latin America
- ↑ 7,0 7,1 Somuano Ventura, María Fernanda(1 de enero de 2005).«Más allá del voto: modos de participación política no electoral en México».Foro Internacional, vol. XLV, no. 1.Consultat el 7 de febrero de 2018.
- ↑ Constitución Española de 1978, Artículo 21
- ↑ http://www.wikilingua.net/es/articulos/m/o/v/Movimiento_por_los_derechos_civiles_en_Estados_Unidos_8f76.html#Marcha_sobre_Washington.2C_28_de_agosto_de_1963
- ↑ «El Mayo del 68 en diez claves» (en es). La Vanguardia (2018-05-05). Consultat el 2023-03-28.
- ↑ https://www.guinnessworldrecords.com/content_pages/recort.asp?recordid=54365
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 21 de marzo de 2006. Consultat el 12 de septiembre de 2012.
- ↑ Georgia’s Rose Revolution. A Participant’s Perspective
- ↑ https://www.elmundo.es/elmundo/2004/03/13/espana/1079142574.html
- ↑ http://www.wikilingua.net/ca/articles/u/n/_/Un_mill%C3%B3n_de_voces_contra_las_FARC_6ee8.html
- ↑ lainformacion.com (2010-03-27). «Miles de ”camisas rojas” marchan por Bangkok para exigir comicios anticipados» (en es). La Información. Consultat el 2023-03-28.
- ↑ «8N: se cumplieron 10 años del multitudinario cacerolazo contra el gobierno de Cristina Kirchner» (en es-es). infobae. Consultat el 2023-03-28.
- ↑ «Grandes historias de 2013: Brasil, las protestas que sacudieron la sede del Mundial» (en es). BBC News Mundo (2013-12-11). Consultat el 2023-03-28.
- ↑ «Historia - 10 años del final del Maidán, el origen del rechazo ucraniano a Vladimir Putin». France 24 (2024-02-21). Consultat el 2024-12-14.
- ↑ «Movilizaciones estudiantiles en Venezuela. Del carisma de Chávez al conflicto en redes | Nueva Sociedad». Nueva Sociedad | Democracia y política en América Latina (2014-05-01). Consultat el 2023-03-28.
- ↑ «ENTREVISTA-Ola de protestas en Venezuela está lejos de terminar: Capriles», Reuters, 2014-02-27. Consultat el 2023-03-28 (en en).
- ↑ https://nuso.org/articulo/el-modelo-putin-de-la-normalizacion-politica-a-la-crisis-de-ucrania/
- ↑ «En Quito y Guayaquil marchan nuevamente contra Rafael Correa» (en es). BBC News Mundo (2015-06-26). Consultat el 2023-03-28.
- ↑ {{Cita web|url=https://www.dw.com/es/las-protestes-ciutadanes-contra-trump-no-cessen/a-36374044%7Ctítul=Les protestes ciutadanes contra Trump no cessen {{!} } DW | 13.11.2016|fechaacceso=2023-03-28|llinages=Welle (www.dw.com)|nom=Deutsche|sitioweb=DW.COM|idioma=es-ÉS}}
- ↑ «Dolor país, versión Venezuela | Nueva Sociedad». Nueva Sociedad | Democracia y política en América Latina (2018-04-16). Consultat el 2024-12-14.
- ↑ «El abril que marcó un antes y un después en Nicaragua». France 24 (2020-04-18). Consultat el 2023-03-28.
- ↑ «Nicaragua continua estrategia de represión y criminaliza el derecho a manifestarse» (en es). Amnistía Internacional (2018-10-15). Consultat el 2023-03-28.
- ↑ editor (2020-01-24). «2019 cerró con un récord de 16.739 protestas en Venezuela | Observatorio Venezolano de Conflictividad Social» (en es). Consultat el 2024-12-22.
- ↑ Montes, Rocío. «Más de un millón de personas protestan en Chile en una histórica marcha», El País(Madrid), 26 de octubre de 2019. Consultat el 27 de noviembre de 2019.
- ↑ «[https://www.amnesty.org/es/documents/amr25/8266/2024/es/ Cuba: A tres anys de les manife staciones de l'11 i 12 de juliol de 2021 les autoritats deuen lliberar a les persones injustament encarcerades i eliminar lleis repressives]» (en es). Amnistía Internacional (2024-07-07). Consultat el 2024-12-14.
- ↑ «Venezuela: Brutal represión contra manifestantes y votantes | Human Rights Watch» (en es) (2024-09-04). Consultat el 2024-12-14.
- ↑ EFE (2024-12-05). «Georgia amanece tranquila tras una semana del inicio de protestas» (en es). EL NACIONAL. Consultat el 2024-12-14.
- ↑ «Liveblog: Resistance 2025 | Demonstrators Gather in Kutaisi in Support of Mzia Amaghlobeli» (en en-us). Civil Georgia. Consultat el 2025-01-27.
- ↑ Latinoamericano, Resumen (2025-03-29). «Turquía. Dos millones de personas protestan por arresto del alcalde de Estambul (+video)» (en es). Resumen Latinoamericano. Consultat el 2025-03-30.