&lt;div style='text-align:center'&gt;Marcha en Washington pels Drets Civils en Estats Units, 28 d'agost de 1963.</div>

Una manifestació[1], protesta o marcha és l'exhibició pública de l'opinió d'un grup activiste (econòmica, política o social), per mig d'una congregació en els carrers, a sovint en un lloc o una data simbòlics i associats en eixa opinió. El propòsit d'una manifestació és mostrar que una part significativa de la població està a favor o en contra d'una determinada política, persona, llei, etc.[2] L'èxit d'una manifestació sol ser considerat major quanta més gent participa. En algunes manifestacions es produïxen disturbis i violència contra objectes (com els coches), establiments, peatons o la policia, o inclús contra els mateixos manifestants. Generalment, atres mecanismes de protesta com les folgues (especialment les folgues generals) van acompanyats de manifestacions.

En el contexto de la Guerra Fría, importantes diarios estadounidenses mostraron como noticia principal en sus portadas del 9 de mayo de 1958 las protestas de estudiantes de l'Universidad Nacional Mayor de San Marcos, la universidad más antigua de América, ante la cuestionada visita de Richard Nixon a dicha institucó en Lima, Perú. Años después, Nixon se convertiría en el único presidente estadounidense en dimitir debido a l'escándalo Watergate.
Protesta en contra de la violència contra la dòna en Mèxic.


Reconte de manifestants

Hi ha vàries formes de contar el número de persones que assistixen una manifestació:

  • Contar el número d'individus que passen per un punt determinat en un minut i multiplicar la sifra pels minuts que dura la manifestació.[3]
  • Multiplicar els metros quadrats que ocupa la marcha per un número determinat de manifestants. En la zona central este número sol ser 1,5. Si es dispon de fotografies d'alta resolució des de l'aire, esta tècnica és més precisa, puix es pot determinar millor l'aglomeració.[4]
  • En un programa informàtic adequat, els manifestants poden contar-se un a un en les fotos aérees.[5]


Raons per a protestar

 
Capçalera d'una manifestació estudiantil en l'avinguda d'İstiklal d'Estambul en abril de 2011.
 
Manifestació de gremi en Israel 1969

En un estudi sobre la relació entre la calitat de les institucions i les protestes es varen trobar els següents resultats. Que en els països en institucions que funcionen be hi ha més tendència a participar a través de fòrums institucionalisats, mentres que en els països en institucions menys eficaces s'utilisen mecanismes de participació directa tals com les protestes galliponteres. Les persones més ideologizadas participen en més freqüència en les protestes en els països en institucions fortes, mentres que en els països en institucions dèbils açò no té significancia pel descontent generalisat. Respecte als partits polítics i les relacions en les manifestacions, ocorre lo següent: en els països en bones institucions, les persones que creuen que els partits els representen be tenen més tendència a participar en un partit que aquells que pensen que un partit no els representen be; mentres que en països en males institucions, les persones que creuen que els partits els representen be tendixen a participar en manifestacions. En conseqüència, els partits poden elegir entre les vies institucionalisades o canals més directes. Ademés, les manifestacions s'intensifiquen si els caps polítics creuen que és la millor forma d'afectar les decisions.[6]

Per un atre costat, varis teòrics consideren que per a generar manifestacions es té que donar una combinació de dos factors: insatisfacció en el sistema polític i l'alienació. És per això, que la majoria de les manifestacions es donen dins de minories, persones d'un nivell socioeconòmic més baix o grups oprimits. No obstant, atres teòrics com Albert Bandura i Richard Walters, consideren que independentment de la frustració, la creència de que estes conductes són efectives reforça l'ímpetu de la població repetir-les constantment, sobretot, si les persones que realisen dits moviments poden generar un sentiment d'identitat i pertinença. Per eixemple, si la manifestació està conformada per estudiants d'una universitat, és molt provable que se li unixquen molts atres estudiants de distintes universitats i que estos repetixquen les mateixes accions que varen sorgir en un grup similar al d'ells.[7]


Dret de reunió

Artícul principal → Dret de reunió.

En Espanya, el dret de reunió està reconegut en la Constitució Espanyola de 1978.

1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'eixercici d'este dret no necessitarà autorisació prèvia.<br /> 2. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions es donarà comunicació prèvia a l'autoritat, que solament podrà prohibir-les quan existixquen raons fundades d'alteració de l'orde públic, en perill per a persones o bens.

En Paraguay, el dret de la llibertat de reunió i de manifestació està reconegut en la Constitució Nacional de 1992, la primera considerada realment democràtica.

Les persones tenen dret a reunir-se i a manifestar-se pacíficament, sense armes i en fins lícits, sense necessitat de permís, aixina com el dret a no ser obligades a participar de tals actes. La llei només podrà reglamentar el seu eixercici en llocs de trànsit públic, en horaris determinats, preservant drets de tercers i l'orde públic establit en la llei.

En Mèxic, la Constitució Política dels Estats Units Mexicans consagra, en el seu artícul 9.º, que no podrà coartar-se el dret d'associar-se o reunir-se pacíficament en qualsevol objecte lícit; pero solament els ciutadans de la república podran fer-ho per a prendre part en els assunts polítics del país. Ademés de ser considerat un dret, es pot classificar la participació política en un llindar que comença per la convencional i s'estén fins a la no convencional. Per eixemple, la firma de peticions i l'assistència a manifestacions llegals es troben dins dels llímits de la política democràtica, és dir, de costat esquerre en el llindar. Folgues, boicots i activitats ilegals van sent classificades cada volta més de costat dret fins a aplegar als actes violents. Dit açò, podem entendre a les manifestacions com una expressió llegal de la política convencional conseqüència de la democràcia.[7]


Llista de manifestacions rellevants

 
Protestes antigubernamentales en Birmània.
 
Manifestació en Las Palmas contra la Reforma Laboral.

Archiu:Día de la Memoria 2011 - A donde vayan los iremos a buscar.ogv

Motiu Data Lloc Número aproximat de participants Lema principal Ref.
Marcha en Washington pel treball i la llibertat 28 d'agost del 1963 Washington 300.000 Treball, Justícia i Pau [9]
Maig de 1968 en França Maig de 1968 en França França 9.000.000 Per un canvi polític de progrés social i de democràcia [10]
Revolució EDSA 22 de febrer de 1986 Filipines 2.000.000 No tocs la meua constitució -
Revolucions de 1989 1989-1991 Europa Oriental - Un autumne en busca de la llibertat -
Manifestació de Alexanderplatz 25 de novembre de 1989 Berlín 500,000 Nosatres som el poble -
Fuga de capitals 19-20 de decembre de 2001 Argentina 700.000 ¡Que es vagen tots! -
Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq 15 de febrer de 2003 Múltiples ciutats del món 36.000.000 No a la guerra [11][12]
Revolució de les Roses 3-23 de novembre de 2003 Geòrgia 50.000 - [13]
Manifestació contra els atentats del 11M 12 de març del 2004 Diverses ciutats espanyoles 11.400.000 - [14]
Revolució Taronja 2004 Ucrània 1.000.000 ¡Gloria a Ucrània!
Un milló de veus contra les FARC 4 de febrer del 2008 Múltiples ciutats del món 1.000.000 Colòmbia soc yo [15]
Protestes antigubernamentales en Birmània de 2007 2007 Birmània - - -
Protestas políticas tailandesas de 2010 2010 Tailàndia 100.000 Front Unit per a la Democràcia contra la Dictadura [16]
Primavera Àrap 2010-2011 Oriente mig i Nort d'Àfrica - La gent vol la caiguda del règim -
Manifestació pel canvi global 15 d'octubre de 2011 Centenars de ciutats de tot lo món - "United for Global Change" -
Manifestació del 12M 12 de maig de 2012 Madrit - El poble és la solució -
8N 8 de novembre de 2012 Argentina 700.000 8-N yo no vaig [17]
Protestes en Brasil de 2013 2013 [[Bras

il]]|| 2.000.000 || Ve al carrer||[18]

Euromaidan 2013-2014 Plaça de l'independència,

Ucrània

1.000.000 ¡Gloria a Ucrània! [19]
Protestes en Veneçola de 2014 2014 Veneçola 800.000 Veneçola lliure [20][21]
Protestes prorrusas en Ucrània 2014 Ucrània 100.000 Eleccions netes [22]
Manifestacions en Equador de 2015 2015 Equador 350.000 Fora Correja, fòra [23]
Protestes contra Donald Trump 2016 EEUU 8.000 Trump no és el meu president [24]
Protestes en Veneçola de 2017 2017 Veneçola 6.000.000 No + Dictadura [25]
Protestes en Nicaragua de 2018 19 d'abril de 2018 Nicaragua - Units per la Llibertat [26][27]
Protestes en Veneçola de 2019 2019-2020 Veneçola 4.500.000 Cessació a l'usurpació, govern de transició, eleccions lliures [28]
La marcha més gran de Chile 25 d'octubre de 2019 Santiago, Chile 1.200.000 Chile va despertar [29]
Protestes en Colòmbia de 2021 28 d'abril de 2021 Bogotà i Cali, Colòmbia - Nos estan matant -
Protestes en Cuba de 2021 2021 Cuba - Pàtria i vida [30]
Protestes en Veneçola de 2024 2024 Veneçola - ¡Veneçola va guanyar! [31]
Protestes en Geòrgia de 2024-present 2024-205 Geòrgia 200.000 ¡Geòrgia és Europa! [32]
Protestes en Veneçola de 2025 2025 Veneçola - Gloría al Brau Poble [2]
Protestes en Eslovàquia de 2025 2025 Eslovàquia 130.000 ¡Eslovàquia és Europa! [33]
Protestes en Turquia de 2025 2025 Turquia 2.000.000 - [34]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 «Las 10 razones de las marchas». Consultat el 8 de julio de 2013.
  3. ↑ Lynce. Medida de flujo
  4. ↑ Lynce. Medida de densidad
  5. ↑ Lynce. Contaje individualizado
  6. ↑ Political Institutions and Street Protests in Latin America
  7. ↑ 7,0 7,1 Somuano Ventura, María Fernanda(1 de enero de 2005).«Más allá del voto: modos de participación política no electoral en México».Foro Internacional, vol. XLV, no. 1.Consultat el 7 de febrero de 2018.
  8. ↑ Constitución Española de 1978, Artículo 21
  9. ↑ http://www.wikilingua.net/es/articulos/m/o/v/Movimiento_por_los_derechos_civiles_en_Estados_Unidos_8f76.html#Marcha_sobre_Washington.2C_28_de_agosto_de_1963
  10. ↑ «El Mayo del 68 en diez claves» (en es). La Vanguardia (2018-05-05). Consultat el 2023-03-28.
  11. ↑ https://www.guinnessworldrecords.com/content_pages/recort.asp?recordid=54365
  12. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 21 de marzo de 2006. Consultat el 12 de septiembre de 2012.
  13. ↑ Georgia’s Rose Revolution. A Participant’s Perspective
  14. ↑ https://www.elmundo.es/elmundo/2004/03/13/espana/1079142574.html
  15. ↑ http://www.wikilingua.net/ca/articles/u/n/_/Un_mill%C3%B3n_de_voces_contra_las_FARC_6ee8.html
  16. ↑ lainformacion.com (2010-03-27). «Miles de ”camisas rojas” marchan por Bangkok para exigir comicios anticipados» (en es). La Información. Consultat el 2023-03-28.
  17. ↑ «8N: se cumplieron 10 años del multitudinario cacerolazo contra el gobierno de Cristina Kirchner» (en es-es). infobae. Consultat el 2023-03-28.
  18. ↑ «Grandes historias de 2013: Brasil, las protestas que sacudieron la sede del Mundial» (en es). BBC News Mundo (2013-12-11). Consultat el 2023-03-28.
  19. ↑ «Historia - 10 años del final del Maidán, el origen del rechazo ucraniano a Vladimir Putin». France 24 (2024-02-21). Consultat el 2024-12-14.
  20. ↑ «Movilizaciones estudiantiles en Venezuela. Del carisma de Chávez al conflicto en redes | Nueva Sociedad». Nueva Sociedad | Democracia y política en América Latina (2014-05-01). Consultat el 2023-03-28.
  21. ↑ «ENTREVISTA-Ola de protestas en Venezuela está lejos de terminar: Capriles», Reuters, 2014-02-27. Consultat el 2023-03-28 (en en).
  22. ↑ https://nuso.org/articulo/el-modelo-putin-de-la-normalizacion-politica-a-la-crisis-de-ucrania/
  23. ↑ «En Quito y Guayaquil marchan nuevamente contra Rafael Correa» (en es). BBC News Mundo (2015-06-26). Consultat el 2023-03-28.
  24. ↑ {{Cita web|url=https://www.dw.com/es/las-protestes-ciutadanes-contra-trump-no-cessen/a-36374044%7Ctítul=Les protestes ciutadanes contra Trump no cessen {{!} } DW | 13.11.2016|fechaacceso=2023-03-28|llinages=Welle (www.dw.com)|nom=Deutsche|sitioweb=DW.COM|idioma=es-ÉS}}
  25. ↑ «Dolor país, versión Venezuela | Nueva Sociedad». Nueva Sociedad | Democracia y política en América Latina (2018-04-16). Consultat el 2024-12-14.
  26. ↑ «El abril que marcó un antes y un después en Nicaragua». France 24 (2020-04-18). Consultat el 2023-03-28.
  27. ↑ «Nicaragua continua estrategia de represión y criminaliza el derecho a manifestarse» (en es). Amnistía Internacional (2018-10-15). Consultat el 2023-03-28.
  28. ↑ editor (2020-01-24). «2019 cerró con un récord de 16.739 protestas en Venezuela | Observatorio Venezolano de Conflictividad Social» (en es). Consultat el 2024-12-22.
  29. ↑ Montes, Rocío. «Más de un millón de personas protestan en Chile en una histórica marcha», El País(Madrid), 26 de octubre de 2019. Consultat el 27 de noviembre de 2019.
  30. ↑ «[https://www.amnesty.org/es/documents/amr25/8266/2024/es/ Cuba: A tres anys de les manife staciones de l'11 i 12 de juliol de 2021 les autoritats deuen lliberar a les persones injustament encarcerades i eliminar lleis repressives]» (en es). Amnistía Internacional (2024-07-07). Consultat el 2024-12-14.
  31. ↑ «Venezuela: Brutal represión contra manifestantes y votantes | Human Rights Watch» (en es) (2024-09-04). Consultat el 2024-12-14.
  32. ↑ EFE (2024-12-05). «Georgia amanece tranquila tras una semana del inicio de protestas» (en es). EL NACIONAL. Consultat el 2024-12-14.
  33. ↑ «Liveblog: Resistance 2025 | Demonstrators Gather in Kutaisi in Support of Mzia Amaghlobeli» (en en-us). Civil Georgia. Consultat el 2025-01-27.
  34. ↑ Latinoamericano, Resumen (2025-03-29). «Turquía. Dos millones de personas protestan por arresto del alcalde de Estambul (+video)» (en es). Resumen Latinoamericano. Consultat el 2025-03-30.

Enllaços externs