Anar al contingut

Revolució EDSA

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revolució EDSA
Per a atres usos d'este terme vore Revolució filipina (desambiguació).

La Revolució EDSA (també denominada Revolució del Poder del Poble, Revolució Filipina de 1986, i Revolució Groga) varen ser una série de protestes i marches populars de protesta en Filipines que varen començar en 1983 i varen finalisar en 1986. Els métodos utilisats varen ser els propis d'una campanya de resistència civil contra la violència del règim que insistia en perpetuar-se en el poder. El seu clímax va ser la reacció popular contra les eleccions convocades per Marcos per al 22 de febrer de 1986, en a on es va proclamar vencedor pese a les fortes acusacions de massiu frau electoral per a favorir la seua reelecció despuix de més de 21 anys de govern.

Esta revolució va conduir a que el president Ferdinand Marcos deixara el govern i es restaurarà la democràcia en el país. Li la denomina també la Revolució Groga a causa de la presència de cintes grogues durant les manifestacions posteriors a l'assessinat de Benigno Aquino, Jr. Va ser àmpliament considerada una victòria del poble contra els 20 anys del règim autoritari i repressiu[1] del llavors president Ferdinand Marcos i els periòdics es varen referir a ella com "la revolució que va sorprendre al món".[2]

La majoria de les protestes es varen realisar en un llarc tram de l'Avinguda Epifanio dels Sants, ubicada en la zona metropolitana de Manila i coneguda popularment en eixos dies per l'acrònim de EDSA, des del 22 al 25 de febrer de 1986. En les mateixes varen participar més de dos millons de civils filipins i varis grups polítics, militars i religiosos liderats per la moradura Jaime Sense, arquebisbe de Manila, resultant en una àmplia aliança d'oposició civil al règim de Marcos, i promovent a Cor Aquino, la candidata presidencial opositora al règim, en una capacitat de convocatòria i popularitat no vistes fins a llavors.

Les protestes varen alimentar la resistència i l'oposició front a anys del govern corrupte de Marcos, qui pronte va perdre el control de la situació interna. Les forces armades i policials es varen resistir a esclafar violentament el tumult popular pacífic, i llavors, en perdre respal dels alts caps militars -alguns com Fidel Ramos i Juan Ponce-Enrile inclús varen recolzar a Aquino- Marcos va decidir fugir a l'exili, pese a que el 25 de febrer s'hi havia juramentado a sí mateixa com a president de Filipines. Eixa mateixa nit Marcos fugia en helicòpter del Palau de Malacañán cap a un aeròdrom militar nortamericà i va partir hores despuix cap a Hawái, a on moriria en 1989. Despuix de la revolució, Cor Aquino va ser proclamada com la llegítima presidenta de Filipines.

Vore també

Referències

  1. ↑ .
  2. ↑ .

Bibliografia

  • Mercat, Paul Sagmayao, and Tatad, Francisco S. People Power: The Philippine Revolution of 1986: An eyewitness history. Manila, Philippines. The James B. Reuter, S.J., Foundation. 1986.
  • Schock, Kurt. Unarmed Insurrections: People Power Movements in Nondemocracies. Minneapolis, USA. University of Minnesota Press. 2005.


Referències