Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Turquia

Els Llocs del Patrimoni Mundial de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) són llocs d'importància per al patrimoni cultural o natural, tal com es descriu en la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO, establida en 1972. El patrimoni cultural està integrat per monuments (com a obres arquitectòniques, escultures monumentals o inscripcions), conjunts arquitectònics i llocs (inclosos els llocs arqueològics). Els elements naturals (formats per elements físics i biològics), les formacions geològiques i fisiográfiques (inclosos els hàbitats d'espècies amenaçades d'animals i plantes) i els llocs naturals d'importància científica, de conservació o de bellea natural es definixen com a patrimoni natural. Turquia va acceptar la convenció el 16 de març de 1983.

En agost de 2025, Turquia conta en 22 llocs de Patrimoni Mundial, dels quals 20 són culturals i 2 són mixts, catalogats pel seu valor tant cultural com a natural. Els primers llocs en ser inscrits varen ser tres —tots ells en la 9.ª sessió del Comité de Patrimoni Mundial en 1985—: el «Parc Nacional de Göreme i els Llocs Rupestres de Capadocia»; la «Gran mesquita i Hospital de Divriği»; i les «Zones històriques d'Estambul», tots ells en la 9.ª sessió del Comité de Patrimoni Mundial en 1985.L'inscripció més recent, «Sardes i els túmulos lidios de Bin Tepe», es va afegir a la llista en 2025.

Ademés, Turquia conta en 79 llocs en la seua llista provisional (última revisió l'11 d'abril de 2025).

Bens culturals i naturals

Turquia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

	Gran mesquita i Hospital de Divriği
	Be cultural inscrit en 1985.
	Localisació: Província de Sivas
	Zona de protecció: 2016 ha.
	En esta regió de Anatolia conquistada pels turcs a principis del sigle XI, l'emir Ahmet Shah va ordenar construir en 1228-1229 una mesquita proveïda d'una sola sala d'oració i arrematada per dos cúpules, aixina com un hospital contigu. Esta obra mestra de l'arquitectura islàmica es caracterisa tant per la perfecció tècnica de les seues voltes com per la creativitat i exuberància de l'ornamentació esculpida en els tres portals d'accés, que contrasten en la total austeritat de l'interior de l'edifici. (UNESCO/BPI)

	Parc Nacional de Göreme i llocs rupestres de Capadocia
	Be mixto inscrit en 1985.
	Localisació: Província de Kayseri / Província de Aksaray / Província de Niğde / Província de Nevşehir
	Zona de protecció: 9884 ha.
	En la vall de Göreme i les seues afores, en mig d'un espectacular paisage modelat per l'erosió, hi ha toda una serie de santuaris rupestres que són testics d'excepció de l'art bizantí del periodo posticonoclástico, aixina com vivendes i llogarets troglodítiques i subterrànees que són vestigis d'un hàbitat humà tradicional els orígens del qual es remonten al sigle IV. (UNESCO/BPI)

	Zones històriques d'Estambul
	Be cultural inscrit en 1985.
	Localisació: Província d'Estambul
	Zona de protecció: 678 ha.
	Estratègicament situada en la península del Bósforo, entre els Balcans i Anatolia, la Mar Negra i el Mediterràneu, la ciutat d'Estambul ha segut l'escenari de grans acontenyiments polítics, religiosos i artístics durant més de dos mil anys. Entre els seus numerosos monuments cal destacar l'antic hipòdrom de Constantino, la basílica de Santa Sofia, construïda en el sigle VI, i la mesquita de Solimán el Magnífic, que data del sigle XVI. La superpoblación, la contaminació industrial i l'urbanisació incontrolada estan posant en perill estes obres mestres. (UNESCO/BPI)

	Hatusa, la capital hitita
	Be cultural inscrit en 1986.
	Localisació: Província de Çorum
	Zona de protecció: 268 ha.
	El lloc arqueològic de Hatusa, antiga capital de l'Imperi Hitita, és excepcional pels vestigis del traçat i l'organisació de la ciutat, els tipos de construccions conservades –temples, mansions reals i fortificacions– i la riquea ornamental de la Porta dels Lleons i la Porta Real, aixina com pel conjunt d'art rupestre de Yazilikaya. En el segon mileni abans de nostra, esta ciutat va tindre una influència considerable en Anatolia i el nort de Síria. (UNESCO/BPI)

	Nemrut Donağ
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Província de Adıyaman
	Zona de protecció: 11 ha.
	El mont Nemrut alberga els vestigis d'una de les més ambicioses construccions de l'época helenística, el mausoleu del rei Antíoco I, que va ocupar entre els anys 69 i 34 a.C. el tro de Comagene, un regne creat al nort de Síria i el Éufrates despuix del desmembramiento de l'imperi d'Alejandro el Magne. El doble orige de la cultura i l'art d'este regne ho corroboren tant el sincretisme del panteón dels seus deus com el linaje grecopersa dels seus sobirans. (UNESCO/BPI)

	Xanthos – Letoon
	Be cultural inscrit en 1988.
	Localisació: Província de Antalya / Província de Muğla
	Zona de protecció: 126 ha. Zona de respecte: 63 ha.
	El lloc de Xanthos, capital de l'antiga Licia, és representatiu de la mescla de l'estètica tradicional licia en la grega, sobretot en l'art funerari. Les inscripcions dels monuments són d'importància capital per a conéixer el història dels licios i la seua llengua indoeuropea. (UNESCO/BPI)

	Hierápolis-Pamukkale
	Be mixto inscrit en 1988.
	Localisació: Província de Denizli
	Zona de protecció: 1077 ha.
	Creat per les aigües saturades de calcita de manantiales situats en el cim d'un farallón de 200 metros d'altura que domina la planura circumdant, el paisage fantàstic de Pamukkale (“el castell de cotó” en turc) forma boscs minerals, cascades petrificadas i toda una serie de pilones escalonats. Ací va ser a on la dinastia dels atalidas, reis de Pérgamo, va crear el balneari de Hierápolis a finals del sigle II a.C. El lloc alberga les ruïnes de les termes, els temples i atres monuments grecs. (UNESCO/BPI)

	Ciutat de Safranbolu
	Be cultural inscrit en 1994.
	Localisació: Província de Karabük
	Zona de protecció: 193 ha.
	Des del sigle XIII fins a l'arribada del ferrocarril, al començament del sigle XX, Safranbolu va ser una etapa important de les caravanes que es desplaçaven per la principal ruta comercial terrestre entre Orient i Occident. La vella mesquita, els antics banys públics i la madraza de Solimán Pachá es varen edificar l'any 1322. Durant el seu periodo d'apogeu, en el sigle XVII, l'arquitectura d'esta ciutat va eixercir una acusada influència en les realisacions urbanes d'una gran part de l'imperi otomà. (UNESCO/BPI)

	Sitie arqueològic de Troya
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Província de Çanakkale
	Zona de protecció: 158 ha.
	El lloc arqueològic de Troya, en els seus 4.000 anys de història, és un dels més célebres del món. Les primeres excavacions del lloc daten de l'any 1870 i varen ser realisades pel famós arqueòlec Heinrich Schliemann. Des d'un punt de vista científic, els seus numerosos vestigis constituïxen la prova més important del primer contacte entre les civilisacions de Anatolia i el món mediterràneu. El sege de Troya pels guerrers espartanos i aqueos, aplegats de Grècia cap al sigle XIII o XII a.C., va ser immortalisat per Homero en L'Ilíada i des de llavors ha segut una font contínua d'inspiració per a grans artistes del món sancer. (UNESCO/BPI)

	Mesquita i complex social de Selimiye
	Be cultural inscrit en 2011.
	Localisació: Província d'Edirne
	Zona de protecció: 2,5 ha. Zona de respecte: 38 ha.
	Esta mesquita de planta quadrada en la seua gran cúpula i les seues quatre esvelts minarets domina el perfil de la ciutat d'Edirne, antiga capital otomana. Sinan, el més célebre dels arquitectes otomans del sigle XVI, considerava la seua obra mestra esta mesquita i el conjunt arquitectònic anex, format per madrazas (escoles coràniques), un mercat cobert, la casa del rellonge, un pati exterior i la biblioteca. Realisada en ceràmiques de Iznik fabricades en el periodo més floreciente de la seua producció, l'ornamentació interior és una mostra d'eixecució artística en este tipo de material que mai s'ha aplegat a igualar. Este conjunt arquitectònic es considera l'expressió harmònica més consumada del külliye otomà, açò és, un conjunt d'edificis construïts entorn a una mesquita i administrats conjuntament en ella. (UNESCO/BPI)

	Sitie neolític de Çatalhöyük
	Be cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Província de Konya
	Zona de protecció: 37 ha. Zona de respecte: 111 ha.
	Dos tossals formen este lloc del sur de la planura de Anatolia, la superfície de la qual supera els 137.000 metros quadrats. El mónticulo de major altura, situat a l'est, conté chafades de 18 nivells d'ocupació neolítica entre els anys 7.400 i 6.200 a. de C., que inclouen pintures murals, relleus, escultures i atres traces simbòliques i artístics. Junts, atesten l'evolució de l'organisació social i les pràctiques culturals a mida que els humans es varen adaptar a la vida sedentaria. El tossal occidental mostra l'evolució de les pràctiques culturals del Calcolítico (6.200 a 5.200 a. de C.). Çatalhöyük conté vestigis importants de la transició de pobles a aglomeracions urbanes que es varen mantindre en el mateix emplaçament durant més de 2.000 anys. Es tracta d'un conjunt únic de cases agrupades sense carrers. (UNESCO/BPI)

	Bursa i Cumalikizik: naiximent de l'Imperi Otomà
	Be cultural inscrit en 2014.
	Localisació: Província de Bursa
	Zona de protecció: 27 ha. Zona de respecte: 249 ha.
	Esta propietat és una série de huit components en la ciutat de Bursa i la propenca vila de Cumalıkızık. El lloc ilustra la creació d'un sistema d'establiment urbà i rural de l'Imperi Otomà a principis del sigle XIV. La propietat aglutina les funcions clau de l'organisació social i econòmica de la nova capital la qual es va desenrollar entorn a un centre cívic. Estes inclouen els districtes comercials dels khans, kulliyes (institucions religioses) que integraven mesquites, escoles religioses, banys públics i una cuina per als pobres, aixina com la tomba de Orhan Ghazi, fundador de la dinastia otomana. Un component que se situa fòra del centre històric de Bursa és la vila de Cumalıkızık, l'única vila rural del sistema que mostra la prestació de respal interior a la capital.(UNESCO/BPI)

	Pérgamo i el seu paisage cultural d'estrats múltiples
	Be cultural inscrit en 2014.
	Localisació: Província de Esmirna
	Zona de protecció: 333 ha. Zona de respecte: 477 ha.
	El lloc se situa just damunt de la planura de Bakirçay, en la costa turca de la mar Egeo. L'acrópolis de Pérgamo va ser la capital de la dinastia helenística dels atálidas i un important centre del saber en l'Antiguetat. Els seus temples monumentals, teatres, estoas (pòrtics), gimnasi, altar i biblioteca se situaven junt a un tossal i estaven protegits per una àmplia muralla circumdant. El santuari de Cibeles, tallat en la roca, es troba al noroest, en un atre tossal visualment unit a l'Acrópolis. Més vesprada, la ciutat es va convertir en capital de la província romana d'Àsia i va ser coneguda per la seua Asclepeion, o temple curativo. L'Acrópolis corona un paisage que conté túmulos i vestigis dels imperis romà, bizantino i otomà repartits al peu dels tossals, en l'actual ciutat de Bergama i les seues afores. (UNESCO/BPI)

	Éfeso
	Be cultural inscrit en 2015.
	Localisació: Província de Esmirna
	Zona de protecció: 663 ha.
	Situada en lo que una volta va ser l'estuari del riu Kaystros, Éfeso comprén successius assentaments helens i romans fundats en noves ubicacions a mida que la costa es desplaçada a l'oest. Les excavationes han anat revelant grans monuments del periodo de l'Imperi Romà que inclouen la Biblioteca de Celso i el Gran Teatre per a més de 25.000 espectadors,les molt ben conservades viles romamas,el temple d'Adriano,l'odèon... Només queden menuts restros del famós Temple de Artemisa, una de les Sèt Maravelles del Món, que rebia peregrins vinguts de tot el Mediterràneu. Des del sigle V, la basilica de Sant Joan a on esta enterrat el ápostol i la Casa de la Verge María, una capella cruciforme abovedada a sèt quilómetros de Éfeso, es va convertir en un gran lloc de pelegrinage per als cristians. L'antiga ciutat de Éfeso és un espectacular eixemple de ciutat monumentap grecorromana portuària, en canal marítim,biblioteca gran teatre i port. (UNESCO/BPI)

	Paisage cultural de la fortalea de Diyarbakır i els jardins de Hevsel
	Be cultural inscrit en 2015.
	Localisació: Província de Diyarbakır
	Zona de protecció: 521 ha.
	Situada sobre una escarpadura en la conca superior del Tigris, formant part del cridat "Creixent Fèrtil", la vila fortificada de Diyarbakir i el seu paisage associat han conegut numeroses cultures a lo llarc dels sigles. El lloc va ser un important centre des dels periodos helènic, romà, sasánida i bizantino i despuix otomà i islàmic fins als nostres dies. El be comprén el tossal de Amida, cridada İçkale (castell inferior), les muralles de Diyarbakir d'una llongitut de 5.800 m -en les seues numeroses torres, portes, contraforts i 63 inscripcions que daten periodos diferents de l'història- i els jardins fèrtils del Hevsel -que unixen la vila al riu Tigris i aprovisionan la ciutat de menjar i aigua. (UNESCO/BPI)

	Lloc arqueològic de Ani
	Be cultural inscrit en 2016.
	Localisació: Província de Kars
	Zona de protecció: 250,7 ha. Zona de respecte: 432,45 ha.
	Situats al nordest de Turquia, en un solitari replanell empinat sobre la vall que delimita l'actual frontera natural entre este país i Armènia, els vestigis de la ciutat migeval de Ani comprenen un gran conjunt de vivendes i edificacions religioses i castrenses dotades d'una estructura urbanística típica de l'Edat Mija, que es va ser configurant a lo llarc dels sigles baix la sobirania de diferents dinasties cristianes i musulmanes. La ciutat va alcançar el seu màxim esplendor entre els sigles X i XI, quan va ser capital del regne armeni dels Bagrátidas i es va beneficiar del control que eixercia sobre un dels ramals de la Ruta de la Seda. Posteriorment, baix el successiu domini dels bizantino, selyúcidas i georgianos, va conservar el seu ranc d'encreuament important del tràfic mercantil de caravanes. L'invasió mongola de 1239 i el devastador terremot de 1319 varen assolar la ciutat i varen precipitar la seua decadència. Ani oferix un ampli panorama del desenroll arquitectònic migeval gràcies a la presència de casi totes les innovacions arquitectòniques que varen emergir en la regió entre els sigles VII i XIII de la nostra era. (UNESCO/BPI)

	Afrodisias
	Be cultural inscrit en 2017.
	Localisació: Província de Aydin
	Zona de protecció: 152.25 ha. Zona de respecte: 1,040.57 ha.
	Ubicat en el suroest de Turquia, en la vall superior del riu Morsynus, el lloc consistix en dos components: el lloc arqueològic de Aphrodisias i les pedreres de marbre al noreste de la ciutat. El Temple de Afrodita data del sigle III a.C. i la ciutat va ser construïda un sigle més vesprada. La riquea de Aphrodisias va ser gràcies a les pedreres de marbre i l'art que produïen els seus escultors. Els carrers de la ciutat estan ordenades entorn a varis monuments civils com a temples, un teatre, un àgora i dos banys. (UNESCO/BPI)

	Lloc megalític de Göbekli Tepe
	Be cultural inscrit en 2018.
	Localisació: Província de Sanliurfa
	Zona de protecció: 126 ha. Zona de respecte: 461 ha.
	Situat al surest de Anatolia, en la part alta del Mont Germus, este lloc posseïx toda una serie de monuments megalítics circulares i rectangulars disposts en forma de recints, que varen ser erigits per poblacions de caçadors-recolectors en l'etapa del Periodo Neolític anterior a l'alfarería (9600-8200 a.C.). Utilisats per a l'eixecució de rituals, provablement funeraris, estos recints posseïxen alts pilars en forma de T en animals salvages esculpidos que nos donen una idea de la cosmovisión i les creències dels pobladors de l'Alta Mesopotamia fa uns 11.500 anys. (UNESCO/BPI)

	Tell d’Arslantepe
	Be cultural inscrit en 2021.
	Localisació: Província de Malatya
	Zona de protecció: 4,85 ha. Zona de respecte: 69,22 ha.
	El túmulo de Arslantepe és un lloc arqueològic de 30 metros d'altura situat en la planura de Malatya, a 12 km al suroest del riu Éufrates. Els vestigis arqueològics del jaciment atesten la seua ocupació des d'a lo manco el sext mileni a.C. fins a finals del periodo romà tardà. Els estrats més primerencs del periodo Uruk antic es caracterisen per cases d'atobó de la primera mitat del quart mileni a.C. El periodo més destacat i floreciente del jaciment va ser el Calcolítico tardà, durant el qual es va construir el cridat complex palatí. També existixen proves importants del periodo de la primerenca Edat del Bronze, identificades sobretot pel complex de la tomba real. L'estratigrafia arqueològica s'estén després als periodos paleoasirio i hitita i inclou nivells neohititas. El jaciment ilustra els processos complexos que varen conduir a l'aparició d'una societat estatal en Orient Pròxim i d'un sofisticat sistema burocràtic anterior a l'escritura. En el lloc s'han excavat excepcionals objectes metàlics i armes, entre ells les primeres espases conegudes fins ara en el món, lo que sugerix l'inici de formes de combat organisat com a prerrogativa d'una èlit que les exhibia com a instruments del seu nou poder polític.

	Gordio
	Be cultural inscrit en 2023.
	Localisació: Província d'Ankara
	Zona de protecció: 1 064 ha. Zona de respecte: 4 430 ha.
	Situat en un paisage rural obert, el lloc arqueològic de Gordion és un antic assentament de varis nivells, que comprén els restants de l'antiga capital de Frigia, un regne independent de l'Edat de Ferro. Els elements clau d'este lloc arqueològic inclouen el túmulo de la ciutadella, la ciutat baixa, la ciutat exterior i les fortificacions, i varis túmulos funeraris i uns atres en el seu paisage circumdant. Les excavacions arqueològiques i l'investigació han revelat una gran cantitat de restants que documenten tècniques de construcció, disposicions espacials, estructures defensives i pràctiques de inhumaació que tiren llum sobre la cultura i l'economia frigias.

	Mesquites hipóstilas de fusta de l'Anatolia migeval
	Be cultural inscrit en 2023.
	Localisació: En tot el país
	Zona de protecció: 765,5 ha. Zona de respecte: 356 ha.
	Este lloc seriat consta de cinc mesquites hipóstilas construïdes en Anatolia entre finals del sigle XIII i mediats del XIV, cada una situada en una província distinta de l'actual Türkiye. L'inusual sistema estructural de les mesquites combina un tancament exterior de mampostería en múltiples rencs de columnes interiors de fusta (“hipóstilas”) que sostenen un sostre pla de fusta i la techumbre. Estes mesquites són famoses per l'habilitat en que es talla i es treballa la fusta de les seues estructures, els seus elements arquitectònics i el seu mobiliari.

	Sardes i els túmulos lidios de Bin Tepe
	Be cultural inscrit en 2025.
	Localisació: Província de Manisa
	Zona de protecció: 9,244 ha. Zona de respecte: 6,835 ha.
	Sardis va ser la capital dels lidios, una poderosa civilisació de l'Edat de Ferro (sigles VIII-VI a.C.) coneguda per la seua riquea i per ser de les primeres en falcar monedes. La ciutat tenia una estructura urbana única en murs fortificados, terrats i zones diferenciades en assentaments, santuaris, i cementeris. El cementeri de Bin Tepe conta en algunes de les tombes de túmulos més grans del món. Els lidios varen desenrollar un llenguage i un sistema religiós propis i varen anar àmpliament mencionats en els texts grecs, romans i europeus. Despuix de la seua caiguda, Sardis va seguir sent rellevant baix el domini grec, romà i bizantino.

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Turquia. * Xhantos-Letoon

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Turquia té 15 elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	L'art dels meddah, narradors públics
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
	El Sema, cerimònia mevlevi
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).
	El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz (Festivitat de l'Any Nou)
	Be immaterial inscrit en 2009, estés en 2016.
	Este element és compartit en Erro al crear miniatura: Afganistàn,  Azerbaijan, , Iran, Iraq, Kazajistán Kazajistán, Kirguisistàn, PakistánErro al crear miniatura: , Tadjikistàn, Turkmenistàn i Uzbekistàn
	La festivitat de l'Any Nou sol ser una efeméride en la que les persones expressen els seus desijos de prosperitat i renove de les seues vides. En numeroses regions d'Afganistan, Azerbaiyan, Índia, Iran, Iraq, Kazajstán, Kirguizistan, Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia i Uzbekistan, este acontenyiment se celebra el 21 de març i rep les denominacions Nauryz, Navruz, Nawruz, Nevruz, Novruz, Nowruz o Nuruz, que tenen la mateixa significació de “dia nou” en les distintes llengües d'eixos països. Durant unes dos semanes tenen lloc diverses celebracions de ritos, cerimònies i events culturals. Una important costum tradicional característica d'este periodo és la de reunir-se per a menjar en la família i aplegats entorn a una taula ornada en objectes que simbolisen la purea, la lluminositat, la vida i la prosperitat. Els participants en les celebracions s'engalanen en penyores de vestir noves i visiten als seus veïns i parents, especialment als més vells. També es fan regals –sobretot als chiquets– que solen consistir en objectes fabricats per artesans. En esta festivitat de l'Any Nou es representen espectàculs galliponters de música i dansa, se celebren ritos de l'aigua i el fòc en públic, s'organisen competicions de deports tradicionals i es fabriquen diversos objectes artesanals. Totes estes costums tradicionals, que les generacions de més edat transmeten a les més jóvens per mig de l'observació i la participació en elles, contribuïxen a fomenten la diversitat cultural i la tolerància, aixina com a enfortir el sentiment de solidaritat i les relacions pacífiques en les comunitats. (UNESCO/BPI)
	El karagöz
	Be immaterial inscrit en 2009.
	El karagöz és un teatre d'ombres turc en el que els porritos de personages i objectes, denominades tasvirs i fabricades en pell de camello o bou, es mantenen en palillos davant un foc de llum per a proyectar les seues siluetes en una pantalla de tela de cotó. Les obres comencen en la proyecció d'un personage que presenta la situació escènica i fa alusions a l'argument de l'obra, abans de desaparéixer al són estrident d'un chiulet i deixar pas a la representació teatral pròpiament dita. Esta pot comprendre també cançons, músiques eixecutades en pandereta, poesies, relats mitològics, trabalenguas i adivinanzas. Les obres teatrals són generalment còmiques i tenen per protagonistes a dos personages, Karagöz i Hacivat, als que vénen a afegir-se molts atres més, entre els que destaquen Kantocu, una cantant de cabaret, i Hokkabaz, un acróbata ilusioniste. Els jocs de paraules i les imitacions d'accents regionals són numerosos. Els porritos són manipulats per un mestre de l'art, el hayali, al que a voltes ajuden un o varis aprenents que s'instruïxen participant en la creació dels tasvirs i realisant l'acompanyament musical. En atres temps, el karagöz se solia representar en cafens, jardins i places, especialment durant el més del Ramadà i en les festes de circumcisió, pero hui les representacions s'efectuen en sales d'espectàculs, escoles i galeries comercials de les grans ciutats, a on seguixen atraent al públic. Este teatre tradicional no només contribuïx a reforçar el sentiment d'identitat cultural, sino que ademés estretix els llaços entre les persones per mig de la diversió. (UNESCO/BPI)
	L'art tradicional âşıklık (la juglaría)
	Be immaterial inscrit en 2009.
	L'art tradicional âşıklık (la juglaría) perdura en Turquia gràcies als juglares ambulants cridats âşıks. Vestits en parament tradicional i rasgueando un instrument de cordes cridat saz, els âşıks solen actuar en bodes, cafens i festivitats públiques de tota índole. Despertada per un somi, la seua vocació els du a mamprendre un llarc aprenentage per a dominar les arts que són la mèdula de la seua professió: tañer instruments de corda i percussió, cantar, narrar relats i dialogar en rèpliques ingenioses. Els seus poemes solen versar sobre l'amor i estan escrits en metros silàbics rimados en un quartet final en el que enuncien el mâhlas, el seu pseudónimo. En les seues actuacions, les improvisacions poden comprendre adivinanzas, narracions de contes populars, duels verbals en atres âşıks per a mostrar la seua agudea d'ingeni i creativitat, i la recitació cantada de poemes en una agulla en la boca per a evitar la pronunciació dels sons B, P, V, M i F. En el seu pelegrinage de comunitat en comunitat, els âşıks no només contribuïxen a la difusió de valors culturals i idees, sino que ademés faciliten el brot d'un diàlec social vigoroso gràcies als seus poemes sobre temes d'actualitat candente i les seues sàtira de la vida social i política. En les bodes, en particular, se'ls considera instructors i guies posseïdors d'un art que s'inspira en la cultura lliterària turca i l'enriquix a la seua volta, de la mateixa manera que enriquix la vida diària de les comunitats de tot el país. (UNESCO/BPI)
	La sohbet, reunió tradicional
	Be immaterial inscrit en 2010.
	La sohbet és una reunió tradicional que eixercita un paper essencial en la transmissió de la lliteratura, les danses i músiques populars, les representacions escèniques rurals i els valors socials de Turquia. Els hòmens turcs se solen reunir regularment en cases o locals, sobretot en hivern, per a discutir problemes locals d'índole social i cultural, salvaguardar les tradicions i fomentar la solidaritat, el respecte mutu i el sentiment de comunitat. Estes reunions poden anar acompanyades de l'interpretació de músiques i danses, aixina com de representacions escèniques, de les que gogen tots els presents mentres degusten plats de la cuina local. Una sohbet pot durar fins a l'amanecer. En este tipo de reunions poden participar tots els hòmens majors de 15 o 16 anys, siguen cuales siguen la seua ètnia, religió o condició social, i solament es requerix que pertanyguen a famílies honrades, siguen dignes de confiança, respecten als seus majors, no es juguen els diners i no es mostren en públic en estat d'ebrietat. Els membres d'una sohbet poden ser penalisats en una multa si falten a una reunió, a no ser es donen circumstàncies atenuants. Les mares i esposes inciten als seus fills i marits a que acodixquen a estes reunions pels beneficis socials i culturals que aporten. Les comunitats adeptes d'esta pràctica cultural solen tindre entre cinc i trenta membres i estan encapçalades per un cap nomenat per votació o propost pels més vells. Tots els membres de la comunitat tenen els mateixos drets i obligacions. La sohbet complix una important funció educativa, ya que és un vector de transmissió de valors ètics com la justícia social, la tolerància, la benevolència i el respecte. (UNESCO/BPI)
	Semah, ritual dels alevi-bektaşis
	Be immaterial inscrit en 2010.
	El semah es pot definir com un conjunt de moviments corporals, místics i estètics, eixecutats en harmonia rítmica. Estos moviments constituïxen un dels dotze servicis dels rituals religiosos cridats Cem, practicats pels membres de l'orde dels alevi-bektaşis que venera a Alí, el quart califa successor del profeta Mahoma. El semah els eixecuten ballarins (semahçıs) acompanyats per músics devots que toquen un llaüt de màstil llarc denominat saz. Les comunitats dels alevi-bektaşis de Turquia interpreten distintes varietats de semah en característiques musicals i estructures rítmiques diferents. Una característica constant és la representació del ritual per dònes i hòmens, colocats uns al costat d'uns atres. El ritual del semah es basa en l'unitat en Deu concebuda com un cicle natural: el ser humà ve de Deu i retorna a Deu. Hi ha dos formes de semah: el semah içeri, que solament ho eixecuten els membres de l'orde en el marc dels dotze servicis dels rituals Cems; i el semah dışarı, que no s'eixecuta en el context del servici religiós i té per objecte promoure el semah entre les generacions jóvens. El semah és el mig de transmissió més important de la cultura tradicional dels alevi-bektaşis. Totes les pràctiques, motius i ensenyances tradicionals es transmeten oralment i els distints gèneros lliteraris i artístics associats a esta tradició cultural se seguixen desenrollant. Per això, el semah eixercita un paper important en fomentar i enriquir la cultura musical tradicional de Turquia. (UNESCO/BPI)
	Festival de lluita en oli de Kırkpınar
	Be immaterial inscrit en 2010.
	El festival tradicional de lluita en oli de Kırkpınar té lloc en la ciutat turca d'Edirne. Mils de persones de diferents edats, regions i cultures es desplacen cada any a esta ciutat per a presenciar els combats dels pehlivanes (lluitadors) per la conquista del cinturó d'or de Kırkpınar i del títul de pehlivan en cap. El festival ho inaugura el seu patró, el Agá de Kırkpınar, en el transcurs d'una cerimònia en la que toquen quaranta bandes de tambors (davules) i flautes (zurnas). El cinturó d'or es du en processó per tota la ciutat i després es reciten oracions en la mesquita de Selimiye. Els tornejos de lluita tenen lloc tradicionalment en el cridat “Camp dels Hòmens”. El mestre de cerimònies presenta als pehlivanes al públic, anunciant en vers els seus noms, títuls i ardits. Després, un massagiste, assistit per un portador de tovalla, ajuda als lluitadors a untar-se el cos d'oli, ans que estos inicien els seus eixercicis de calfament i saluden. Els lluitadors duen un kıspet, pantaló gros fet en cuiro de vaca o de búbalo. Durant els combats, les bandes de tambors i flautes toquen el repertori musical tradicional del festival. El torneig de lluita en oli de Kırkpınar està obert a hòmens de totes les edats, regions i cultures sense cap discriminació religiosa, llingüística o racial. Als pehlivanes se'ls considera personages eixemplars de la societat dotats de virtuts com la generositat, el honradea i el sentit de respecte i apego pels usos i costums tradicionals. La formació de tots els pehlivanes s'efectua segons el sistema tradicional d'ensenyança transmesa per un mestre a un aprenent. (UNESCO/BPI)
	La tradició ceremonial del keşkek
	Be immaterial inscrit en 2011.
	El keşkek és un plat tradicional turc preparat per a ocasions solemnes com a bodes, cerimònies de circumcisió i festes religioses. Hòmens i dònes s'activen junts per a preparar en grans calderos este plat, a pur de blat i carn, que se servix als invitats a les festivitats. El llavat del blat, acompanyat d'oracions, s'efectua la vespra, abans de dur-ho a un gran morter de pedra al són del “davul (tambor) i de la zurna” (flauta de dos filtre). Després, dos, tres o quatre persones, colpegen en malls, a un ritme establit, el cereal depositat en el morter, a fi de separar el gra del salvat. El plat se sol cuinar a l'aire lliure, tirant en el caldero el blat descascarillado, trossos de carn sense deshuesar, cebes, espècies, aigua i oli, que es posen a còure durant tota la nit. Al migdia, es diu als jóvens més forzudos del poble per a que acodixquen a espesar el keşkek a colps de malls de fusta. Mentres ho fan, el públic els anima en ovacions i els flautistes interpreten peces musicals, anunciant el espesamiento del guis en una melodia específica. Moltes de les expressions relacionades en la selecció i transport del blat, les bendicions i oracions, o la preparació i cocció de plat, s'han convertit en frases corrents del llenguage de la vida diària. Ademés, la tradició del keşkek comprén també una série de regocijos i espectàculs teatrals i musicals. S'invita als habitants dels llogarets i pobles veïns als llocs a on se celebra el ritual per a que participen en la festa. La tradició de la preparació d'este plat la salvaguarden mestres cuiners que la transmeten a aprenents. (UNESCO/BPI)
	La festivitat de Mesir Macunu
	Be immaterial inscrit en 2012.
	En esta festivitat, celebrada en la ciutat turca de Manisa, es commemora la curació de Hafsa Sultan, la mare de Solimán el Magnífic, gràcies a l'invenció d'una pasta denominada mesir macunu. Despuix de recobrar la salut, Hafsa Sultan va demanar que eixe preparat es difonguera públicament. Per això, tots els anys, entre el 21 i el 24 de març, un cuiner en cap i els seus marmitones preparen la pasta, confeccionada en 41 espècies i yerbas fresques mesclades segons la recepta tradicional. Un grup de 14 dònes envolen chicotetes porcions de pasta en trocitos de paper, ans que 28 imans i aprenents la beneïxquen i repartixquen entre la flota, llançant-la des de lo alt del minaret i les cúpules de la mesquita de Hafsa Sultan. Mils de persones acodixen des de les diferents regions de Turquia per a tractar de fer-se en una de les porcions envoltes en paper aixina dispersades. Moltes d'elles creuen que, si ho conseguixen, els seus desijos de casar-se, trobar un bon treball i tindre fills es compliran en eixe mateix any. Una orquesta de 45 músics abillats en trages tradicionals toca peces del repertori històric otomà mentres es prepara la pasta i durant tot el temps que duren festejos. L'adheriment emotiu dels veïns de Manisa a esta festa és molt profunda. La força d'esta festa tradicional genera un vigoroso sentiment de solidaritat entre les comunitats i la ciutat acull en hospitalitat a persones aplegades de casi totes les regions de Turquia. (UNESCO/BPI)
	La cultura i tradició del café a la turca
	Be immaterial inscrit en 2013.
	El café a la turca és un element del patrimoni cultural en el que van unides una série de tècniques de preparació especials i una rica cultura comuna tradicional. Els grans recent torrefactados es molen per a obtindre una pols fina que es posa en un cace en aigua freda i sucre, i esta mescla es posa a còure a fòc llent fins que espumee tal com un desija. La beguda aixina obtinguda se servix en tacitas acompanyada en un got d'aigua i es consumix principalment en els cafens a on la gent es reunix per a discutir, intercanviar notícies i llegir llibres. Esta tradició cultural és un símbol de hospitalitat, amistat, refinament i espargiment que impregna tots els àmbits de la vida. Una invitació a prendre café entre amics oferix una ocasió per a parlar d'assunts personals o compartir preocupacions de la vida diària. El café a la turca eixercita també un paper important en events socials com desposorios i festes. Els coneiximents i ritos vinculats a este element del patrimoni cultural es transmeten entre els membres de la família per mig de l'observació i la participació. El pos que queda en les tasses buides se sol usar a sovint per a predir la sòrt de les persones. Es considera que el café a la turca forma partix integrant del patrimoni cultural de Turquia, com ho confirma el fet de que siga celebrat en la lliteratura i les cançons i de que constituïxca un element indispensable en els actes socials. (UNESCO/BPI)
	El ebru, art turc de fabricació de paper jaspeado
	Be immaterial inscrit en 2014.
	El “ebru” és l'art tradicional turc de creació de motius colorits, aplicant primer en contagotes o pinzell pigments de color a una fina capa d'aigua en matèries grasses depositada en un recipient i transferint despuix a un paper els motius aixina creats. Els dibuixos i efectes conseguits en esta tècnica de fabricació de paper jaspeado comprenen, entre uns atres, flors, fulls, adorns, entrellaçats, mesquites i llunes que s'utilisen com a ornamentacions en l'encuadernaació clàssica. Els artífexs recorren a métodos naturals per a extraure les diferents tenyides dels pigments naturals i mesclar-los en un àcit natural a pur de fel de bou. Després els van depositant en contagotes o en un pinzell en una preparació líquida densa, en la que suren formant motius de múltiples colors. Els artífexs, aprenents i practicants del “ebru” consideren que este art forma partix integrant de la seua cultura tradicional, la seua identitat i el seu modo de vida. La filosofia del “ebru”, aixina com els coneiximents i tècniques conexos es transmeten oralment i per mig de la pràctica, en el marc d'una relació mestre-aprenenta. Per a adquirir coneiximents elementals sobre la pràctica del “ebru” es necessiten com a mínim dos anys. Practicat per persones de tota edat, sexe i orige ètnic, este art tradicional eixercita un paper important en l'emancipació de la dòna, aixina com en la millora de les relacions en el sí de les comunitats. Art colectiu, el “ebru” fomenta el diàlec gràcies als intercanvis amistosos, enfortix els vínculs socials i consolida les relacions entre els individus i les comunitats. (UNESCO/BPI)
	La tradició cultural de fabricar i compartir el pa pla denominat lavash, katyrma, jupka o yufka
	Be immaterial inscrit en 2016.
	Este element és compartit en  Azerbaijan, Iran, Kazajistán Kazajistán i Kirguisistàn
	En numeroses comunitats d'Azerbaiyan, Iran, Kazajstán, Kirguizistan i Turquia, l'estesa costum tradicional de fabricar i compartir un pa pla complix funcions socials que han permés que la seua pràctica perdure entre moltes poblacions. En el sí de les famílies són tres persones per lo manco les que solen participar en la fabricació d'eixe pa denominat lavash, katyrma, jupka o yufka, segons els països. Cada una elles eixercita una funció distinta en la preparació i cocció de l'aliment. En les zones rurals és el veïnat el que ho fabrica i compartix en comú. Este tipo de pa també es prepara i hornea en els forns tradicionals. Cuit en forns de fanc o pedra afonats en el sol (tandyrs o tanūrs), en plaques metàliques (sājs) o en calderos (kazans), el pa pla es compartix en els menjars diaris i en motiu de celebracions de naiximent, bodes, festivitats, funerals o oficis religiosos. En Azerbaiyan i Iran es coloca en els muscles de les desposadas o es desmigaja damunt dels seus caps per a impetrar la prosperitat dels recién casado, mentres que en Turquia s'oferix als veïns de la nova parella. En Kazajstán es prepara el pa durant els funerals perque existix la creència de que açò protegix als difunts en espera de la sentència divina, mentres que en Kirguizistan es presumix que és el repartiment del pa el que garantisarà als morts una millor estància en el més allà. Transmesa activament de mestres a aprenents o en el sí de les famílies, esta pràctica cultural és una expressió de hospitalitat, de solidaritat i de determinades creències que simbolisen les raïls culturals compartides per les comunitats i reforcen el sentiment de pertinença dels seus membres a ell (UNESCO/BPI)
	L'artesania tradicional de la ceràmica çini
	Be immaterial inscrit en 2016.
	En Turquia reben el nom de çini les rajoletes i objectes de ceràmica en motius multicolors que es troben per tot el país, tant en les fronteres com en l'interior de les cases. La fabricació de la ceràmica çini requerix les següents operacions: en primer lloc modelar l'argila, donar-li un primer revestiment, secar-la i còure-l'en forns especials; en segon lloc traçar els motius inspirats en creències o costums locals, perforant-los primer en paper i aplicant-los després en pols de carbó a la superfície de les peces; en tercer lloc dibuixar els contorns dels motius a mà i aplicar els colors; i per últim esmaltar els objectes i tornar-los a còure. En els tallers de fabricació de ceràmica çini treballen aprenentes, artesans i contramaestres. Cada artesà realisa una tasca distinta: modelar, decorar, colorear, polimentar, aplicar, barnizar o còure les peces. Els que practiquen la fabricació tradicional de la ceràmica çini consideren que esta constituïx un mig per a expressar-se, realisar-se i sentir-se millor personalment, i també per a preservar un tipo d'art que no només constituïx un element simbòlic de l'identitat cultural de Turquia, sino que també contribuïx a garantisar la seua continuïtat en reforçar el víncul entre el passat i el present. L'art tradicional de la ceràmica çini no se circumscriu als tallers de fabricació, ya que també es practica en llars, escoles públiques, centres de formació professional i universitats de tot el país. L'edat, el gènero o l'orige ètnic no impedixen en modo algun adquirir, compartir i transmetre les tècniques i coneiximents relacionats en esta pràctica cultural. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Turquia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'11 d'abril de 2025, ha presentat els següents 79 llocs:

Image	Be	Província	Data inclusió	Criteris	Breu descripció
	Cova de Karain	Província de Antalya	1994-02-011994de febrer de 1	iii, iv	Lloc arqueològic paleolític en restants i artefactes humans primerencs.
	Parc nacional de Güllük Dagi-Termessos	Província de Antalya	2000-02-252000de febrer de 25	Mixt	Ruïnes de la ciutat de Pisidia ben conservades, situades en la part alta dels monts Tauro.
	Kekova	Província de Antalya	2000-02-252000de febrer de 25	Mixt	Ruïnes d'illes i ciutats afonades visibles en aigües cristalines.
	Palau de Ishak Pachá	Província de Ağrı	2000-02-252000de febrer de 25	i, iii, iv	Complex palatí d'estil otomà-safávida en la frontera oriental.
	Iglésia de Sant Pablo, pou de Sant Pablo i barris històrics circumdants (Tarso)	Província de Mersin	2000-02-252000de febrer de 25	ii, iii, iv	Complex de pelegrinage cristià primitiu que inclou una iglésia, un pou i carrers antics.
	Paisage cultural de Mardin	Província de Mardin	2000-02-252000de febrer de 25	ii, iii, iv	Paisage urbà en el cim d'un tossal en cases de pedra i carrers estrets en vistes a les planures mesopotàmiques.
	Alanya	Província de Antalya	2000-02-252000de febrer de 25	iii, iv	Fortalea selyúcida, obres portuàries i paisage urbà històric que formen un conjunt coster.
	Konya. Capital de la civilisació selyúcida	Província de Konya	2000-02-252000de febrer de 25	i, ii, iv	Centre religiós i educatiu en el Mausoleu de Mevlana i mesquites selyúcidas.
	Caravasares selyúcidas en la ruta de Denizli a Dogubeyazit	Tot el país	2000-02-252000de febrer de 25	ii, iii, iv	Ret de posades migevals que ilustren l'arquitectura comercial i vial seléucida.
	Les tombes de Ahlat Urartian i la ciutadella otomana	Província de Bitlis	2000-02-252000de febrer de 25	i, iii	Antigues làpides urartianas i otomanes en epitafis inscrits.
	Harrán i Şanlıurfa	Província de Şanlıurfa	2000-02-252000de febrer de 25	i, ii, iii, iv	Les cases colmena de Harran i el patrimoni multirreligioso de Urfa que comprén milenis.
	Iglésia de Sant Nicolás (Demre)	Província de Antalya	2000-02-252000de febrer de 25	iii, iv	Iglésia bizantina primitiva famosa per les seues fresca i la seua associació en Sant Nicolás.I
	Monasteri de Alahan	Província de Mersin	2000-02-252000de febrer de 25	i, iii, iv	Complex monástico cristià del V excavat en la roca, en l'ala d'una montanya.
	Monasteri de la Verge Maria (Monasteri de Sumela)	Província de Trabzon	2000-02-252000de febrer de 25	i, iii	Monasteri armeni tallat en la roca, famós pels seus interiors en fresca.
	Lloc arqueològic de Perge	Província de Antalya	2009-02-062009de febrer de 6	ii	Capital provincial romana en carrer en columnes, ninfeo i estadi.
	Lloc arqueològic de Sagalassos	Província de Burdur	2009-02-062009de febrer de 6	ii, iii	Ciutat romà-bizantina en el cim d'una montanya en teatre, font i àgora.
	Antigues ciutats de la civilisació licia	Província de Antalya i Província de Muğla	2009-02-062009de febrer de 6	iii, iv	Tombes excavades en la roca i restants urbans de la civilisació licia.
	Iglésia de Sant Pedro, Hatay	Província de Hatay	2011-04-152011d'abril de 15	iii, iv	Una de les iglésies excavades en la roca més antigues que encara es conserven, que data del IV.
	Complex de Hacı Bektaş-ı Veli	Província de Nevşehir	2012-03-132012de març de 13	iii, iv	Logia sufí, mausoleu i sala ritual dedicada al fundador de l'orde Bektashi.
	Castell de Mamure	Província de Mersin	2012-03-132012de març de 13	iv, v	Fortalea costera en restants d'arquitectura romana, bizantina i creuada.
	Lloc històric urbà de Odunpazarı	Província de Eskişehir	2012-03-132012de març de 13	iii, iv	Mansions otomanes en estructura de fusta i tallers d'artesania tradicional.
	Pedrera de Yasemek i obres escultòriques	Província de Gaziantep	2012-03-132012de març de 13	ii, iii	Forn a l'aire lliure i taller en escultures de pedra inacabades.
	Monuments històrics de Niğde	Província de Niğde	2012-03-132012de març de 13	ii	Conjunt de mesquites selyúcidas, madrases i ruïnes de ciutadelles.
	Ciutat migeval de Beçin	Província de Muğla	2012-03-132012de març de 13	ii	Ruïnes de la ciutadella, mesquita i hammam germànics del XIII.
	Mausoleu i àrea sagrada de Hecatomo	Província de Muğla	2012-03-132012de març de 13	i, iii, iv	Monument funerari del sátrapa cario Hecatomno situat dins d'un recint sagrat.
	Ciutat històrica de Birgi	Província de Esmirna	2012-03-132012de març de 13	ii, iv	Mesquites, madrases i bazares del XIII de la capital, Aydın Beylik.
	Lloc arqueològic de Zeugma	Província de Gaziantep	2012-03-132012de març de 13	ii, iii, iv	Ciutat romana famosa pels seus sols de mosaic de rics colors.
	Ciutat antiga de Azanos	Província de Kütahya	2012-03-132012de març de 13	ii, iv	Ciutat antiga que conta en un temple romà i bizantino ben conservat, i restants d'un àgora i d'un teatre. .
	Llac Tuz, Àrea de Protecció Ambiental Especial (SEPA)	Província d'Ankara	2013-04-152013d'abril de 15	vii, viii, x	Segon llac més gran de Turquia; important lloc d'extracció de sal i d'aus aquàtiques.
	Lloc arqueològic de Laodicea	Província de Denizli	2013-04-152013d'abril de 15	ii, iii, iv	Ciutat helenístic-romana en banys, estadi i ruïnes d'una iglésia cristiana.
	Eflatun Pinada: Santuari hitita de la primavera	Província de Konya	2014-04-152014d'abril de 15	iii, iv, vaig vore	Santuari hitita en un manantial i un relleu d'una deïtat tallat en la roca.
	Çanakkale (Dardanelos) i Gelibolu (Gallipoli): Zones de batalles en la Primera Guerra Mundial	Província de Çanakkale	2014-04-152014d'abril de 15	vaig vore	Campos de batalla del desembarc aliat de 1915 i la defensa otomana.
	Antiga ciutat de Anazarba	Província de Adana	2014-04-152014d'abril de 15	iii, iv, vaig vore	Ruïnes d'una ciutat romana que inclouen un arc de triumfo, un teatre i muralles defensives.
	Antiga ciutat de Córico	Província de Mersin	2014-04-152014d'abril de 15	ii, iii, iv	Castell insular fortificado (Kızkalesi) i assentament coster que comprén des del periodo bizantí fins a l'otomà.
	Madrasas selyúcidas en Anatolia (madrasa Buruciye, madrasa Cacabey, madrasa Çifte, madrasa Çifte Minareli (Erzurum), madrasa Çifte Minareli (Sivas), madrasa Gök, madrasa İnce Minareli, madrasa Karatay, madrasa Sahabiye, madrasa Yakutiye)	Tot el país	2014-04-152014d'abril de 15	ii, iv	Série d'escoles selyúcidas dels sigles XIII i XIV que ejemplifican l'arquitectura i l'aprenentage islàmics migevals.
	Ciutat antic de Cauno	Província de Muğla	2014-04-152014d'abril de 15	i, ii, iii, iv	Ciutat portuària ribereña en àgora, teatre i fronteres de temples.
	Lloc arqueològic de Kültepe-Kanesh	Província de Kayseri	2014-04-152014d'abril de 15	ii, iii	Colónia comercial neohitita (c. 2000 a. C.) en archius cuneïformes i restants palatins.
	Túnel de Tito Vespasiano	Província de Hatay	2014-04-152014d'abril de 15	i, iv	Túnel d'aigua romà del I construït baix l'emperador Vespasiano.
	Tomba de Ahi Evran, Kırşehir	Província de Kırşehir	2014-04-152014d'abril de 15	iii, vaig vore	Tomba del fundador del moviment gremial Ahi de Anatolia.
	Mesquita i complex de Abidin Zeynel i iglésia Mor Yakup (San Jacobo), Nísibis	Província de Mardin	2014-04-152014d'abril de 15	iii, iv	Mesquita del VII i iglésia adjacent de Mor Yakup, que reflectixen la coexistència primerenca de l'islam i el cristianisme.
	Íznik	Província de Bursa	2014-04-152014d'abril de 15	ii, iii, v	Centre de fabricació de rajoletes otomanes, en la Mesquita Verda i tallers històrics.
	Complex del palau d'Iıldız	Província d'Estambul	2015-04-132015d'abril de 13	ii, iii, iv	Palau imperial otomà tardà en pabellons i jardins.
	Tomba de Ismail Fakirullah i el seu mecanisme de refracció	Província de Siirt	2015-04-132015d'abril de 13	iv, vaig vore	Tomba sufí del XVII famosa per les seues pedres tallades.
	Pont de Uzunköprü	Província d'Edirne	2015-04-132015d'abril de 13	iii, iv	El pont de pedra més llarc del món en la seua época, en 174 arcs..
	Antiga ciutat de Estratonicea	Província de Muğla	2015-04-132015d'abril de 13	ii, iv	Ciutat helenística en un gran teatre, carrers en columnes i fonts monumentals.
	Frigia montanyosa	Província de Afyonkarahisar Província de Eskişehir Província de Kütahya	2015-04-132015d'abril de 13	ii, iii, iv	Monuments frigios excavats en la roca i restants d'antics assentaments.
	Monte Harşena i les tombes rupestres dels reis pónticos	Província de Amasya	2015-04-132015d'abril de 13	iii, iv, vii	Tombes reals póntiques en la roca i un districte de vivendes de l'época otomana.
	Històrica ciutat gremial de Mudurnu	Província de Bolu	2015-04-132015d'abril de 13	ii, iv	Casas gremials otomanes i un ajuntament del XIX en un disseny ben conservat.
	Külliye de Eshab-ı Kehf (Complex social islàmic-otomà)	Província de Kahramanmaraş	2015-04-132015d'abril de 13	iii, iv	Complex religiós en iglésia-cova, mesquita i mausoleu vinculat a la llegenda dels “Sèt Durmientes”.
	Teatre i aqüeductes de l'antiga ciutat de Aspendo	Província de Antalya	2015-04-132015d'abril de 13	i, ii, iv	Un dels teatres romans millor conservats i el seu sistema d'aqüeductes.
	Iglésia Akdamar	Província de Van	2015-04-132015d'abril de 13	i, ii, iii, iv, vaig vore	Iglésia insular armènia del X famosa per les seues intrincados frescs.
	Chapull de la delta del Kızılırmak i el seu santuari d'aus	Província de Samsun	2016-04-132016d'abril de 13	x	Important hàbitat d'aus migratòries i complex de chapulls en gran biodiversitat.
	Mesquita de Haci Bayram i les seues afores (districte de Haci Bayram)	Província d'Ankara	2016-04-132016d'abril de 13	iv, vaig vore	Mesquita del XV i districte històric de mercat al voltant de la tomba de Hacı Bayram‑ı Veli.
Erro al crear miniatura:	Antiga ciutat de Kibyra	Província de Burdur	2016-04-132016d'abril de 13	iii, iv	Ciutat romana coneguda pels seus mosaics, el seu estadi i els seus restants de stoa.
	Conjunt de Nuruosmaniye	Província d'Estambul	2016-04-132016d'abril de 13	ii, iii, iv	Mesquita i complex otomà del XVIII en influència barroca.
	Castell de Bodrum	Província de Muğla	2016-04-132016d'abril de 13	ii, iii, iv	Fortalea creuada del XV construïda pels Cavallers Hospitalaris, ara un museu.
Erro al crear miniatura:	Mesquita-Minaret de Yivli	Província de Antalya	2016-04-132016d'abril de 13	ii, iv	Mesquita seléucida del XIII, que es distinguix pel seu minaret estriado.
	Conjunt del Sultà Bayezid II: un centre de tractament mèdic	Província d'Edirne	2016-04-132016d'abril de 13	ii, iv, vaig vore	Hospital otomà, escola de medicina i cuina que funcionaven com un complex assistencial del XVI.
	Tushpa/Fortalea de Van, tossal i antiga ciutat de Van	Província de Van	2016-04-132016d'abril de 13	ii, iii, iv, vaig vore	Ciutadella, tell i capes de ciutat antiga que comprenen des de l'época urartiana fins a l'otomana.
	Pont de Malabadi	Província de Diyarbakır	2016-04-132016d'abril de 13	ii, iv, vaig vore	Pont d'arc seléucida del XI en una llum sorprenentment alta..
Erro al crear miniatura:	Paisage cultural de Ivriz	Província de Konya	2017-04-152017d'abril de 15	ii, iii, iv	Relleu rupestre que representa a un rei hitita junt a antics canals d'aigua.
	Paisage Industrial de Ayvalık	Província de Balıkesir	2017-04-152017d'abril de 15	ii, iii, iv	Fàbriques d'oli d'oliva, molls i cases d'estil grec dels sigles XIX i XX.
	Lloc arqueològic de Assos	Província de Çanakkale	2017-04-152017d'abril de 15	iii, iv, vaig vore	Antic assentament grec en un temple de Atenea en vistes al Egeo..
	Basilica Therma (Sarıkaya Roma Hamamı)	Província de Yozgat	2018-05-022018de maig de 2	iv	Complex de banys romans ben conservat en sales fredes i calentes.
	Ciutat històrica de Harput	Província de Elazığ	2018-05-022018de maig de 2	iii, iv, vaig vore	Ciutadella migeval en mesquites i cases tradicionals encaramallades sobre un tossal.
	Lloc arqueològic de Priene	Província de Aydın	2018-05-022018de maig de 2	ii, iii, iv, vaig vore	Ciutat helenística planificada en cuadrícula en un impressionant Temple de Atenea.
	Pont de Justiniano	Província de Sakarya	2018-05-022018de maig de 2	iii, iv	Pont d'arc de pedra de finals de l'Imperi Romà, de 430 m de llongitut, encarregat per l'emperador Justiniano I.
	The Underground Water Structures in Gaziantep; Livas' i Kastels	Província de Gaziantep	2018-05-022018de maig de 2	iii, iv	Canals qanat subterràneus i cisternes de l'época romana i migeval.
	Primerenc periodo del patrimoni turc anatolio: Niksar, la capital de la dinastia Danishmend	Província de Tokat	2018-05-022018de maig de 2	iii, iv, vaig vore	Ciutat fortalea de Danishmend en restants d'una mesquita migeval i un pont otomà.
	Parc natural de la Cova de Ballıca	Província de Tokat	2019-04-122019d'abril de 12	vaig vore, viii	Cova càrstica en espectaculars formacions d'estalactites i estalagmites i llac subterràneus.
	Valle de Koramaz (Protected ecological area noted for its forested canyon and endemic flora.)	Província de Kayseri	2020-04-142020d'abril de 14	v	Àrea ecològica protegida destacada pel seu canó boscós i flora endèmica.
Erro al crear miniatura:	Castell de Zerzevan i Mithraeum	Província de Diyarbakır	2020-04-142020d'abril de 14	iii, iv, vaig vore	Lloc militar romà tardà i temple mitraico subterràneu..
	El històrica ciutat portuària de Esmirna	Província de Esmirna	2020-04-142020d'abril de 14	ii, iii, iv	Ciutat portuària de vàries capes en àgora helenística i estructures costeres otomanes.
Erro al crear miniatura:	Lloc arqueològic de Karatepe‑Aslantaş	Província de Osmaniye	2020-04-142020d'abril de 14	ii, iii, iv	Fortalea en el cim d'un tossal en inscripcions jeroglífiques i muralles neohititas.
	Ciutat històrica de Beypazarı	Província d'Ankara	2020-04-142020d'abril de 14	iii	Mansions otomanes restaurades i un mercat d'artesania en un districte històric..
	Llocs comercials i fortificacions en les rutes comercials genovesas des del Mediterràneu fins a la mar Negra (castell de Akçakoca, castell de Amasra, castell de Çandarlı, castell de Çeşem, castell de Foça, torre de Galata, castell de Güvercinada, castell de Sinop, castell de Yoros)	Tot el país	2020-04-142020d'abril de 14	ii, iv	Forts costers genoveses i l'icònica Torre de Gálata de les rets comercials migevals.
	Ciutat històrica de Kemaliye	Província de Erzincan	2021-04-152021d'abril de 15	v, vaig vore	Cases de pedra i fusta aferrades a les ales de la gola del Éufrates.
	Iglésies i monasteris de l'Antiguetat Tardana i l'Edat Mija de Midyat i afores (Tur Abdin)	Província de Mardin	2020-04-152020d'abril de 15	iii, iv, vaig vore	Conjunt d'iglésies i monasteris excavats en la roca que daten dels sigles IV al XVI.
	Ankara: la planificació i construcció d'una capital moderna republicana	Província d'Ankara	2025-04-112025d'abril de 11	ii, iv, vaig vore	Teixit urbà planificat a partir de la década de 1920 com a símbol dels ideals republicans moderns.

Localisació dels bens de la Llista Indicativa de Turquia.

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Antioquía	1984-1985	K	La ciutat actual de Antioquía es troba en el lloc de l'antiga ciutat d'Antioquía del Orontes, que en l'época romana era una de les ciutats més grans i importants del Mediterràneu oriental, junt en l'Aleixandria egipcíaca i (més vesprada) Constantinopla. En 2011, la Gruta de Sant Pedro va ser inclosa en la llista indicativa.
	Temple d'Apolo de Dídima	1984-1996	K	Complex de temples helenístics famós per ser l'emplaçament d'un important oràcul del deu Apolo.
	Parc nacional coster Beydağları	1984-1985	K/N	També cridat parc nacional Olympos-Beydağları.
	Àrea protegida del Ibis eremita del nort en Birecik	1984-1996	N	Àrea protegida en una població lliure del ibis eremita en un penya-segat en mig de la ciutat de Birecik.
	Montanyes Cilo-Sat	1984-1996	K/N	Cordillera de montanyes anomenada Uludoruk i Cilo Donağı, la segona i tercera montanya més alta de Turquia.
	Cràter Nemrut Donağı-Krater	1984-1996	N
	Parc nacional de Dilek Yarimadasi	1984-1996	N
	Reserva natural Iğirdir	1984-1996	N	Àrea protegida per a Quercus vulcanica.
	Güven - fòssils de peixos i insectes	1984-1996	N
	Halicarnaso	1984-1996	K
	El Bósforo en Estambul	1984-1996	K	"Zones històriques d'Estambul" va ser agregada a la Llista del Patrimoni Mundial en 1985.
	Parc nacional Karatepe-Aslantaş	1984-1996	K
	Kula - una ciutat otomana típica prop de Manisa	1984-1996	K
	Parc nacional Kuşcenneti	1984-1996	N
	Parc nacional del canó Köprülü	1984-1996	K/N
	Reserva natural de Köyceğiz	1984-1996	N	Àrea de conservació per al Liquidambar oriental (Liquidambar orientalis)
	Marmaris - Gökova	1984-1996	K	Va cobrir la ciutat costera de Marmaris i uns 20 km al nort, Gökova
	Mines, Maar i Travertino-Konoide en Konya	1984-1996	N
	Salihli - passos fòssils humans	1984-1996	K
	Parc nacional del Sultà Reedy	1984-1996	N
	Caixco antic de Van i llac de Van	1984-1996	K	Inclou el centre històric de la ciutat de Van, en Anatolia oriental i el llac adjacent de Van.
	Parc nacional Yedigöller	1984-1996	N

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Turquia.
• UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Turquia (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Turquia (en espanyol)