Hacı Bektaş-ı Veli

Hacı Bektaş-ı Veli

Hacı Bektaş-ı Veli (o Hacı Bektaş Veli) va ser un místic sufí de el XIII, fundador de l'orde Bektashi i un dels primers autors en utilisar el turc com a llengua lliterària.

Va nàixer en la ciutat de Nishapur, en el Jorasán, al nort de Pèrsia (actual Iran), que era en l'época un important centre cultural, encara que va ser arrasada per l'invasió de Genghis Khan. Era fill d'Ibrahim Sani, també conegut com Seyyid Ibrahim, un sultà del Khorasán, i de Khatem Khatun, de la ciutat de Nishapur. Va passar la seua infància i joventut en Nishapur, a on va deprendre filosofia, física, lliteratura i atres ciències. Va viajar per Turquestán, Pèrsia i Síria, i peregrinó a La Meca. Invitat per Ahmet Yesevi, es va instalar en Anatolia, en Sulucakarahuyuk (actual Hacibektas). Va casar en Fatma Nuriye Hamm, cridada també Kadincik Ana, filla de Idris Hoca.

Va fundar l'orde de derviches Bektasi. La seua fama de santitat va fer que se li donara el nom de Haci Bektas Veli (haci pot traduir-se com "pelegrí", i veli significa aproximadament "derviche i sant"). La seua filosofia té un caràcter humaniste, basat en la tolerància i en l'amor a la humanitat, i conte entre els seus preceptes l'idea de l'igualtat de la dòna. Va prestar gran atenció a les tradicions dels clans turcs, i va ser un dels primers autors que va utilisar el turc com a llengua lliterària, en llibres com Makalat, Feviad, Sadhiyye i Serh-i Besmele.

Es creu que va ser assessinat pels governants selyúcidas, per a els qui va poder haver-se convertit en una amenaça. El seu sepulcro es troba en la ciutat de Hacibektas, aixina denominada en honor seu, centre de pelegrinage al que apleguen anualment mils de visitants. Els dies 14 i 15 d'agost se celebren festivitats per a commemorar a Hacı Bektaş-ı Veli.