Birecik
Birecik (en grec i llatí: Birtha, Βίρθα ; àrap البيرة ; Plantilla:Lang-ku,[1] Plantilla:Lang-ota), també coneguda anteriorment com Bir, Biré, Biradjik i durant les Creuades com Bile, és una ciutat i districte de la província de Şanlıurfa en Turquia, a la vora del riu Éufrates.
S'emplaça sobre un penya-segat de pedra calcàrea en la vora oriental del Éufrates, "en la part superior d'un tram d'eixe riu, que corre casi de nort a sur, i just baix d'una curva tancada en la riera, a on seguix eixe curs despuix de vindre d'un llarc tram que fluïx més des de l'oest".[2]
Arqueologia
El cementeri de Birecik Dam és un cementeri de l'Edat del Bronze Antic prop de Birecik. Es va utilisar àmpliament durant uns 500 anys a principis del tercer mileni abans de Crist. Més de 300 tombes varen ser excavades ací en 1997 i 1998. El lloc va ser descobert durant la construcció de la presa de Birecik com a part del proyecte GAP .
El cementeri es va utilisar entre 3100-2600 a. C.[3]
Ciutat antiga
La Encyclopædia Britannica de 1911 va identificar Birecik en l'antiga Apamea del Éufrates o el seu suburbi Seleucia i la va descriure com oposta a Zeugma, en la que estava conectada per un pont de barcos. Al mateix temps, va agregar que "el lloc sembla haver tingut una existència pre-seléucida com Birtha, un nom que va reviure baix el domini romà". Descobriments posteriors han demostrat que l'identificació en Apamea i la seua Zeugma (la paraula zeugma significava creuament i es referia a un creuament de camins en un punt a on un pont de pontones creuava un riu)[4] és falsa: Bali, a uns 17 quilómetros ric dalt és ara vist com el lloc de Zeugma, i pot ser que no hi haguera hagut un pont de pots en Birtha/Birecik fins que els creus en Zeugma i en Tell-Ahmar (més avall) varen perdre popularitat.[5] Estos, en lloc del creuament en Birecik/Birtha, per lo tant, poden ser lo que la publicació de 1911 va dir que "es va usar des de temps inmemoriales en el pas del nort de Síria a Faran (Charrae), Edesa i el nort de Mesopotamia, i va anar el segon en importància solament despuix del de Tapsaco, pel que creuava la ruta a Babilonia i Mesopotamia del Sur".
L'ubicació de Apamea-Zeugma ric dalt i l'identificació de Birecik en la Birtha romana ya es varen indicar en el American Journal of Archaeology en 1917;[6] i el Dictionary of Greek and Roman Geography de William Smith (1854) varen identificar clarament a Birtha en Birecik, encara que en un atre punt sembla confondre-ho en "el Zeugma de Comagene",[2] la província en la vora oest del riu.
El nom "Birtha" no es troba registrat en cap escritor grec o romà antic, encara que Bithra (grec : Βίθρα, provablement per a "Birtha")[7] apareix en el relat de Zósimo de l'invasió de Mesopotamia pel emperador romà Juliano en l'any 363 d. C.[2]
Els grecs en una etapa varen cridar a lo que ara és Birecik en el nom de Macedonópolis. La ciutat representada pels bisbes en el Primer Concilie de Nicea i el Concilie de Calcedonia es diu en este nom en els registres llatins i grecs, pero apareix com Birtha en texts siríacos. Una inscripció en siríaco del 6 d. C. trobada en Birecik conté un epitafi de Zarbian, "comandant de Birtha".[5][8][9]
Bisbat
Com sèu episcopal, Birtha/Birecik era sufragánea de la sèu metropolitana d'Edesa, la capital de la província romana d'Osroena. Aixina ho atesta una Notitia Episcopatuum de 599,[10] que li assigna el primer lloc entre els sufragáneos.[11]
Els noms de tres dels seus bisbes estan registrats en documents existents. Marees va firmar les actes del Primer Concilie de Nicea en 325 com a bisbe de Macedonópolis. La crònica de Miguel el Siri parla d'un Daniel de Birtha en el Concilie de Calcedonia en 451, mentres que Giovanni Domenico Mansi ho crida bisbe de Macedònia. La Crònica de Josué el Estilita parla d'un bisbe Sergio de Birtha a qui l'emperador Anastasio I Dicoro li va encomanar la refortificació de la ciutat, alguna cosa que deu haver ocorregut en acabant de que es va fer la pau en els perses en 504.[9] Justiniano va completar l'obra.[11]
Història moderna
Tamerlán va destruir la ciutat en el XIV.[11]
Birecik va ser escenari d'una massacre i persecució inusualment cruel dels armenis en 1895.
l'embassament de Birecik i la planta d'energia hidroelèctrica, part del Proyecte de Anatolia Suroriental, estan situades dins del districte. La ciutat romana de Zeugma ara està ofegada en l'embassament darrere de l'assut. Els famosos mosaics de Zeugma, inclós el 'deu del riu', s'han dut al Museu de Gaziantep, pero alguns restants rescatats de Zeugma s'exhibixen en Birecik. En el seu ric patrimoni arquitectònic, Birecik és membre de l'Associació Europea de Ciutats i Regions Històriques (EAHTR), en sèu en Norwich.[12]
Referències
- ↑ İbrahim Sediyani (2009). Adını arayan coğrafya, Özedönüş Yayınları, p. 187. ISBN 9786054296002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 William Smith, Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)
- ↑ Sertok, K. and Ergeç, R. 1999. A New Early Bronze Age Cemetery: Excavation near the Birecik Dam, Southeastern Turkey. Preliminary Report (1997-98) Anatolica 25: 87-107
- ↑ [1]Christina Phelps Grant, The Syrian Desert (Routledge 2013 ISBN 978-1-13619271-5), p. 41, footnote
- ↑ 5,0 5,1 Christina Phelps Grant, The Syrian Desert (Routledge 2013 ISBN 978-1-13619271-5), p. 165, footnote
- ↑ American Journal of Archaeology, 1917, p. 453
- ↑ Glen Warren Bowersock, Julian the Apostate (Harvard University Press 1997 ISBN 978-0-67448882-3), p. 112
- ↑ Getzel M. Cohen, The Hellenistic Settlements in the East from Armènia and Mesopotamia to Bactria and Índia (University of Califòrnia Press 2013 ISBN 978-0-52095356-7), pp. 81–82
- ↑ 9,0 9,1 G. Levencq, v. Birtha in Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. VIII, Paris 1935, coll. 1538-1539
- ↑ Siméon Vailhé in Échos d'Orient 1907, 94 and 145
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Louis Petit, "Birtha" inCatholic Encyclopedia (New York 1907)
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2008-09-10. Consultat el 2006-05-13.
Enllaços externs
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Birecik» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.