Amasya

Amasya

Amasya (en grec, Ἀμάσεια, antigament Amaseia) és el districte administratiu de la província de Amasya, al nort de Turquia. Té una població de 201.331 habitants (2007).

Amasya està situada en les montanyes que s'alcen sobre la costa del mar Negra, en una estreta vall a lo llarc de les vores del ric Yeşil. A pesar de la seua rodalia a la Mar Negra, la zona es troba a gran altitut, per lo que el clima és d'interior, favorint la producció de pomas per la que és coneguda la regió.

En l'antiguetat, Amaseia era una ciutat fortificada ubicada en una montanya sobre el riu. Ha segut capital provincial durant molt temps, breçol de reis i príncips, artistes, científics, poetes i pensadors, des dels reis de Ponto, passant pel geógrafo Estrabón, fins a numeroses generacions de la dinastia imperial otomana. També va ser escenari d'un important periodo en la vida d'Atatürk. En les seues cases de fusta del periodo otomà i les tombes excavades en les montanyes dels reis de Ponto, Amasya és un lloc atractiu per al turisme.

Etimologia

Balık-ekmek sobre una llancha a la vora del riu Yeşilırmak.

Segons Estrabón, el nom de Amasya prové de les amazones, els qui es pensava que vivien en la regió. El nom no ha variat molt en el pas del temps: Αμάσεια, Amaseia, Amasea, Amassia i Amasia, tots ells falcats en monedes gregues i romanes. Despuix de l'arribada dels turcs, el nom va canviar a Amasya.

Geografia

Situada entre la Mar Negra i l'interior d'Anatolia, en una regió de fèrtils planures regades pels rius Tersakan, Çekerek i Yeşil, Amasya descansa en una estreta vall rodejada per precipicis i cims de les montanyes de Canik i Pontus.

La major part de la ciutat es troba en la vora sur del riu, conectada a l'atra per mig de cinc ponts. Les verticals parets de les montanyes han obligat a que la ciutat s'estenga a lo llarc d'un dels recodos del riu.

Història

Casas otomanes i tombes pónticas excavades en la roca.

La seua ubicació en la vall la convertix en una fortalea fàcil de defendre, per lo que ha tingut una història destacada.

Periodo helenístico

Va ser la capital del regne del Ponto des de l'any 333 a. C. fins a el 26 a. C. En l'any 183 a. C., la ciutat va ser colonisada per ciutadans helens. Actualment es conserven importants ruïnes, entre les que destaquen les tombes reals de Ponto excavades en la roca.

Periodo Romà-Bizantino

Amaseia va ser conquistada per Lucio Licinio Lúculo en l'any 70 a. C. i Cneo Pompeyo Magne la va convertir en ciutat lliure i centre administratiu de la nova província de Bitinia i Ponto. En eixe moment, Amaseia es trobava en la seua época dorada, en numerosos pensadors, escritors i poetes; un d'ells, Estrabón, va deixar una completa descripció de cóm era Amaseia entre els anys 60 a. C. i 70 a. C. En els romans, va rebre els títuls de "Metròpoli" i "Primera ciutat" en el II Despuix de la divisió del Imperi romà per part de l'emperador Diocleciano, la ciutat va passar a formar part del Imperi romà d'Orient. En aquella época, la llengua majoritària de la població era el grec.

Primers governants turcs

En l'any 1075, despuix de 700 anys de domini bizantí, Amasya va ser conquistada pels emirs danisméndidas turcomanos. Es va convertir en la capital fins que el governant selyúcida Kilij Arslan I la anexionó. En els selyúcidas i els iljanes, es va convertir en un centre cultural islàmic. Encara es conserven madrasas, mesquites i tombes d'este periodo, entre atres construccions.

Els otomans

Una volta incorporada al Imperi otomà pel sultà Beyazid I, Amasya va guanyar importància com a centre d'aprenentage, ya que s'enviaven ací als descendents dels governants otomans. Com a part de la preparació, rebien el càrrec i la responsabilitat de governador de Amasya. A partir de Beyazid I, els futurs sultans des de el XIV fins a Murat III en el XVI varen ser educats en la ciutat.

En este periodo, la població de Amasya era molt diferent de la de la majoria de les ciutats de l'Imperi, pel seu paper en la formació de futurs sultans i l'educació sobre les diferents nacions de l'Imperi. Cada millet (comunitat confessional) estava representat en un poble diferent de Amasya, com el poble póntico, l'armeni, el bosnio, el tàrtar, el turc, l'àrap, el kurdo, etc.

Guerra d'Independència Turca

En 1919, varen tindre lloc en Amasya les últimes reunions de planificació de Mustafa Kemal Atatürk per a crear un eixèrcit turc que ajudara a establir la República de Turquia despuix de la desaparició de l'Imperi otomà al final de la Primera Guerra Mundial. Va ser ací des d'a on Atatürk va anunciar l'inici de la Guerra d'Independència Turca per mig de la Circular de Amasya.

República de Turquia

En la fundació de la República, la població grega de Amasya va ser substituïda per turcs de Grècia durant l'intercanvi de població que es va produir llavors.

Amasya en l'actualitat

La província de Amasya és coneguda per la producció de pomes de gran calitat, tabac i llavors de rosella. També destaca la mineria, l'indústria textil i la fabricació de formigó. Amasya és una ciutat atractiva i ben conservada. Les tendes locals depenen en gran mida del turisme i la base militar de la zona. La llínea de ferrocarril de Sivas a Samsun pansa per Amasya, en parada en una estació que data de l'época otomana.

Existixen numerosos bars i cafeteries, aixina com alguns restaurants. La gastronomia local inclou l'especialitat toyga çorbası, una sopa en yogurt que es beu calent o freda. També destaquen la rebosteria en llavors de rosella i el té.

Llocs d'interés

Estrabón va ser un geógrafo, filòsof i historiador grec de Amasya.

• Sobre la roca de Harşena es troben les ruïnes del palau real i les tombes dels reis del Ponto.
• Harsene Kalesi, ruïnes de la fortificació nomenada per Estrabón i reconstruïda en gran part durant l'Edat Mija. També s'alça sobre un promontori. En el districte de Nerkis, es troben els restants d'un atre castell, Enderun Kalesi.
• La ciutat conserva numerosos edificis valiosos històrica i arquitectónicament, entre els que es emcuentran l'aqüeducte de Ferhat, la mesquita Seljuk Burmali (XIII), l'hospital psiquiàtric iljano de Bimarhane (XIV), la tomba de l'estudiós Pir Ilyas (XV) i la mesquita de Yildirim Beyazit, de el XV. Per la situació de Amasya, els numerosos terremots que s'han produït a lo llarc de l'història han danyat molts monuments.
• Existixen diferents mansions tradicionals otomanes, alguns dels millors eixemples de l'arquitectura nacional turca. S'ha restaurat cuidadosadament Hazeranlar Konağı, que data de el XIX i conta en una chicoteta galeria d'art i un museu etnogràfic. També s'estan restaurant atres cases de fusta i habilitant-les com a hotels o pensions.
• El Museu Arqueològic de Amasya conta en una gran colecció d'objectes de l'antiguetat, entre les que es troben les mòmies dels gobernant iljanos de Amasya.

• Diferents tombes de sants musulmans (en turc, yatır) de les que es diu que emanen poders curativos.
• El llac Borabay (a 65 km al noreste de Amasya, en el districte de Taşova) és una massa d'aigua atrapada per un corriment de terres. Normalment acodix gent a peixcar (especialment trucha), fer pícnic i practicar deports. També destaquen l'embassament de Yedikir i el Parc nacional d'Omarca.

Gent notable

• Estrabón (c. 63 a. C.-c. 19), geógrafo i historiador.
• Sant Teodoro de Amasea, que va morir en l'any 306 i va aplegar a ser el primer sant patró de Venècia.
• Léon Tutundjian (1905-1968), artiste.
• Mahmut Demir, lluitador, campeó olímpic, del món i d'Europa.
• Hamit Kaplan, lluitador, campeó olímpic i del món.
• Özkan Yalçın, escritor; seguint els passos d'Ahmet Hamdi Tanpinar i la seua obra Beş Şehir (en espanyol, Cinc Ciutats), i d'Ahmet Turan Alkan i la seua 6th City (en espanyol, Sexta Ciutat), va escriure una sèptima sobre Amasya.
• Yağmur Yüksel, actriu turca que es va donar a conéixer per la série Kan Çiçekleri.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amasya.
• Govern (en turc)
• Ajuntament (en turc)
• Allaboutturkey.com - Amasya (en anglés)
• Fotos de Amasya (en turc)