Seleucia Pieria

Seleucia Pieria va ser una antiga ciutat ubicada en la regió de Síria, fundada en l'any 300 a. C. pel rei Seleuco I, al nort de la desembocadura del riu Orontes i als peus de les últimes estribaciones dels monts Amanus (hui Nur); en una planura anomenada Pieria per la seua semblança en la regió homònima de Macedònia.

Seleucia Pieria

Un sarcòfec romà en els tossals de la ciutat.

La ciutat es va consolidar com a port marítim d'Antioquía i va formar junt a esta Laodicea i Apamea, la tetrápolis síria.

Durant les guerres síries la ciutat va adquirir gran importància estratègica per ser clau per al control de la regió i de tot l'occident del regne seleúcida.

En el 64 a. C. va ser ocupada per les tropes de Pompeyo i va quedar baix el domini romà, (Plinio el Vell la cita), i posteriorment bizantino.

Cap al V d. C. la ciutat va decaure a causa del bloqueig del seu port pels sediment i els terremots. Un nou fondeadero es va establir en Sant Simeón (actualment Samandağ o Sūwaydīyah) a uns pocs quilómetros al sur, a on hui es troba la chicoteta població costera de Çevlik (nom derivat de Seleucia). Allí es poden visitar els numerosos restants arqueològics que són prova de la seua antiga grandea.

Història de l'Iglésia

Pablo de Tarso i Bernabé varen partir d'este port en el seu primer viage misionero (Fets 13:4). A partir de el II, el cristianisme estava present en la ciutat, si ben el seu primer bisbe conegut és Zenobio, qui va participar del Concili de Nicea I en 325. Atres bisbes varen ser, durant el IV Eusebio, un arriano i Bizo. En el VI, la Notitia Episcopatuum d'Antioquía, nomena a Seleucia Pieria com arzobispado autocéfalo, sufragáneo de Antioquía (Echos d'Orient, X 144), la diòcesis va existir fins al X i actualment és una sèu titular de l'Iglésia catòlica, en el nom de diòcesis Seleuciensis Pierius.

Enllaços externs

• Seleucia Pieria en Encyclopedia Britannica.