Província de Ağrı
Ağrı és una de les 81 províncies en que està dividida Turquia, administrada per un Governador designat pel Govern central.
Està situada en la Regió de Anatolia Oriental de Turquia, en la frontera en Iran a l'est, la província de Kars al nort, Erzurum al noroest, les províncies de Muş i Bitlis al suroest, Van al sur i Iğdır al noreste. Té un àrea d'11.099 km² i una població de 571.243, segons el cens de l'any 2006 i una densitat de població de 51,47 hab./km². La capital Ağrı conta en una població de 79.764, segons el cens de l'any 2000, està situada a 1650 m. d'altura.
Districtes
Els districtes (en turc ilçeler) i la seua població al 31 de decembre de 2020:
- Ağrı (districte): 150 263
- Diyadin: 41 789
- Doğubayazıt: 119 941
- Eleşkirt: 32 316
- Hamur: 17 908
- Patnos: 123 203
- Taşlıçay: 20 028
- Tutak: 29 987
Geografia
Ağrı deu el seu nom al propenc mont Ararat, l'estratovolcán de 5165 m d'altura, el mont més alt de Turquia, ya que mont Ararat en turc és Ağrı Donağı.[1] Pot ser escalat des d'ací i es pot vore des de parts d'Armènia, Iran, Geòrgia i Azerbaiyan. La ciutat més propenca a la montanya és Doğubeyazıt.
El 46% de la província és montanyosa, el 29% és pla, el 18% és replanell, i el 7% d'alt prat. Ademés del Ararat hi ha molts atres picos de més de 3000 m, el Aladağlar i el Tendürek. Les planures són fèrtils, i estan coberts per depòsits volcànics, que s'utilisen per al cultiu de grans i el pastoreig. Varis afluents del riu Murat (una de les dos fonts del riu Éufrates) fluïxen a través de la zona i reguen estes planures.
El clima ací és molt fret (temperatures tan baixes com -45 °C en hivern) i les ales de les montanyes estan principalment nuetes, sense vegetació. Hi ha una série de passos importants i rutes a través de les montanyes.
Història
El replanell de Ağrı va ser històricament controlada pel regne de Urartu fins a la seua transició a la dinastia Oróntida del regne d'Armènia. La zona va ser codiciada per molts invasores estrangers com a pas entre l'est i l'oest. Va ser conquistada en numeroses ocasions pels assiris, grecs, romans, bizantino, àraps, mongoles, perses, i finalment per la selyúcidas i els turcs otomans.
La primera presència turca en la regió va ser la breu ocupació de la zona de Doğubeyazıt Saka en l'any 680. Els primers musulmans en la zona varen ser els abasidas en el 872. Les hordes turques varen començar a passar en gran número despuix de la derrota dels eixèrcits bizantins en Mancicerta en 1071, perseguits pels mongoles. La terra va ser anexionada a l'Imperi otomà pel sultà Selim II despuix de la batalla de Chaldiran.
Baix domini otomà, la zona que ara és la província de Ağrı estava habitada en la seua majoria per armenis i kurdo. L'ex vixcut prou ben fins que el massacres hamidianes i el genocidi armeni. Els armenis que varen conseguir escapar de la liquidació varen fugir cap al nort a l'Armènia russa.
Des de la creació de la moderna República de Turquia, la zona es va convertir una volta més en lloc inestable en numerosos pobles kurdo (un inclús va dur a la creació temporal d'un estat kurdo, la República de Ararat).
Acontenyiments recents
El 19 d'agost de 2006, un gasoducte turc-iraní de gas natural va explotar en la província. Les autoritats turques varen sospitar que el PKK estava darrere de l'incident.
Vore també
Referències
- ↑ https://web.archive.org/web/20080411033116/http://www.wan-press.org/article3057.html "... Mont Ararat o Ağrı Donağı, com se li coneix en turc".
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Ağrı.
Província de Ağrı en OpenStreetMap.- La governació provincial en turc
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Ağrı» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.