Transcripció fonètica de l'espanyol en l'Alfabet Fonètic Internacional
El Alfabet Fonètic Internacional (AFI o IPA per les seues sigles en anglés) és el sistema de transcripció fonètica més àmpliament usat i de més antiga utilisació en el món, per ser especialment adequat per a transcribir qualsevol llengua en el món de parla hispana. No obstant, encara no està molt amprat, tirant-se mà tradicionalment del Alfabet de la Revista Espanyola de Filologia, propost per Tomás Navarro Tomás en 1915. cita requerida
Es mostren els símbols de el AFI empleats per a una correcta transcripció fonètica i fonològica de l'espanyol. Per a això es pren com a base la pronunciació de l'espanyol estàndar, fent referència a les pronunciacions de les majors variants diatópicas de l'espanyol; les varietats castellana septentrional (incloses les subvariantes septentrionals i de transició; rioixana, aragonesa, castellà dels territoris catalanoparlants, castellà dels territoris vascófonos i castellà de Galícia), castellana meridional (incloses les subvariantes meridionals; andalusa, murciana i extremenya) i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicà-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica, si ben no existix un consens o classificació fixa per a les variants americanes.
Consonante
No totes les varietats d'espanyol tenen el mateix número de fonema. En la majoria de varietats es distinguixen a lo manco 18 fonema consonàntics, mentres que algunes varietats (com la varietat castellana) poden aplegar a presentar més fonema en incloure /θ/ i /ʎ/, este últim també present en Bolívia, Paraguai i zones de Colòmbia, Equador, Perú, Argentina o Chile, en gran part per influència de llengües americanes (com l'aimara o les llengües quechuas). Les distintes varietats de l'espanyol poden afegir fonema consonàntics com a vocàlics, degut sobretot a l'influència d'una atra llengua o a un substrat llingüístic més intens; com els fonema /ʃ/, /ʦ/ i /t͡ɬ/ de l'espanyol mexicà-centroamericà. Atres varietats poden permutar fonema; /ʝ̞/ i /ʎ/ → /ʒ/ o /ʃ/ en l'espanyol rioplatense, /r/ → /ʐ/ en l'espanyol andino, sent fonema dialectals i no variants alofónicas. Cada u dels fonema de l'espanyol pot ser articulat de modo llaugerament diferent segons els fonema adjacents, eixes variants són classificades dins de diversos alòfons o articulacions del mateix tipo segons les traces articulatòries. En la discussió següent és convenient recordar la diferència existent entre fonema (conjunt equivalent de sons els quals són distintius) i alòfon (realisació o sò d'un fonema en una determinada posició concreta el qual no és fonémico ni distintiu). Una traça comuna en totes les variants diatópicas de l'espanyol és l'articulació d'un número molt elevat d'alòfons.
La següent taula reproduïx una llista exhaustiva dels fonema i alòfons consonàntics que apareixen en les diverses varietats d'espanyol. Estos alòfons es classifiquen segons el modo d'articulació, el punt d'articulació, i el modo de fonació o sonoritat. En la taula són indicats els fonema de l'espanyol estàndar en negreta, els fonema i alòfons que no apareixen en totes les varietats d'espanyol són indicats entre paréntesis (). Aixina mateix, els fonema són representats entre barres oblicuas // (transcripció fonològica) i els alòfons entre corchetes [] (transcripció fonètica):
| consonants | ||||||||||||||||||||||||||
| Modo de articulació |
Punt d'articulació | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Bilabial | Labiodental | Dental | Interdental | Alveolar | Postalveolar | Retrofleja | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||||||||||||||||
| Consonante pulmónicas | ||||||||||||||||||||||||||
| Oclusiva | p[1] | b[2][1] | t[3][1] | d[3][4][1] | k[1] | g[5][1] | ||||||||||||||||||||
| Africada | (t͡s)[6] | (t͡ɬ)[6] | t͡ʃ[7] | (d̠͡ʒ)[7][8] | ɟ͡ʝ[8] | |||||||||||||||||||||
| Fricativa | (ɸ)[9] | f[9] | v[9] | (θ)[10] | (ð)[10] | s[11] | z[11] | (ʃ)[7][8][12] | (ʒ)[8] | (ʐ)[13] | (ç)[14] | ʝ[8] | x[14] | (χ)[14][13] | (ʁ)[13] | (h)[14][11][15] | ||||||||||
| Aproximante | β̞[2] | ð̞[4] | (ɹ)[11] | (ɻ)[13] | j[16] | w[17] | ɣ̞/ɰ[5] | |||||||||||||||||||
| Vibrant múltiple | r[13] | |||||||||||||||||||||||||
| Vibrant simple | ɾ[13] | (ɽ)[13] | ||||||||||||||||||||||||
| Aproximante lateral | l̪[18] | (l̟)[18] | l[18] (ɫ)[18] | lʲ[18] | (ɭ)[18] | (ʎ)[8][18] | ʟ[18] | |||||||||||||||||||
| Nassal | m[19][20] | ɱ[20] | n̪[20] | (n̟)[20] | n[20] | nʲ[20][21] | (ɳ)[20] | ɲ[21][20] | ŋ[20] | (ɴ)[20] | ||||||||||||||||
Alòfons universals
En la taula anterior alguns sons es donen en totes les varietats d'espanyol sense excepció. Alguns d'estos alòfons poden aparéixer en qualsevol posició (distribució no restringida) mentres que alguns són variants posicionals que solament apareixen en certes posicions de les paraules (distribució restringida). La següent taula arreplega els fonema universals de l'espanyol aixina com les seues variants posicionals:
| Grafia comuna | p | b, v | t | d | c, k, qu- | g, gu(i/i) | ch | f | s | j, g | gui-, hi-, i- | hu-, w-, gu(a/o/o), gü(i/i) | l | rr | r | m | n | ñ | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Fonema | /p/ | /B/ | /t/ | /D/ | /k/ | /G/ | /ʧ/ | /f/ | /s/ | /x/ | /I/ | /w/ | /l/ | /r/ | /ɾ/ | /m/ | /n/ | /ɲ/ | |||||||||||||
| Alòfons | p | b | β̞ | t | d | ð̞ | k | g | ɣ̞ | ʧ | f | vf̬ | s | zs̬ | x | ʝ̞ | ɟ͡ʝ̞ | w | l | l̪ | lʲ | r | ɾ | m | n | m | ɱ | n̪ | nʲ | ŋ | ɲ |
Els contexts d'aparició són:
- Els fonema /B, D, G, I/ tenen varis alòfons:
- El context més freqüent d'estos fonema és entre sons continuantes a on sonen com aproximantes [β̞, ð̞, ɣ̞, ʝ̞].
- Els alòfons [b, d, g] com a realisació despuix de nassal o en pausa absoluta
- /B, D, G/, en final de paraula o sílaba seguida de sorda (solament en cultismes com subsistir, adscrit, examen i préstams) en alguns dialectes es eliden o geminan la consonant adjacent (com en [les seues:isˈtuɾ], [asːˈkɾito], [iˈsːamen]) en uns atres sonen com [p, t, k].
Alòfons regionals
La següent taula arreplega fonemas i alòfons regionals de l'espanyol aixina com les seues variants posicionals:
| Grafia comuna | sb | c, z | sd | g | ch | s | j | h | i- | l | ll | rr | r | -n | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Fonema | /sB/ | /θ/ | /sD/ | /G/ | /ʧ/ | /s/ | /x/ | /h/ | /I/ | /l/ | /ʎ/ | /r/ | /ɾ/ | /n/ | |||||||||||||||||
| Alòfons | ɸ | θ | ðθ̬ | ð | x | ɰ | ʃ | ʤ | ʦ | c | s̪̺ | s̻ | h | χ | h | ç | h | ʃ | ʒ | l̟ | ɫ | ɭ | ʎ | ʐ | ɻ | ʁχ | ɻ | ʐ | ɽ | n̟ | ɴ |
Eixemples sonors
| IPA | Série de mostra | Archiu de sò |
|---|---|---|
| [p] | pozo; topo; vas a pescar | Archiu:Oclusiva bilabial sorda.ogg |
| [b] | bestia; ámbar; vaca; calçvo; sense billete; sense vestido | Archiu:Oclusiva bilabial sonora.ogg |
| [β̞] | bebé; ¡pobre bibé!; ¡vaig voreva!; anem a ver; cuervo | Archiu:Aproximante bilabial sonora.ogg |
| [t] | tamiz; átomo; per a ti | Archiu:Oclusiva dental sorda.ogg |
| [d] | dado; cuando; en dulzura | Archiu:Oclusiva dental sonora.ogg |
| [ð̞] | donado; Madrid; donad; menjad; partido; arder | Archiu:Aproximante interdental sonora.ogg |
| [k] | caña; laca; quisimos; de Córcega | Archiu:Oclusiva velar sorda.ogg |
| [ɡ] | gnugue; lengua; guerra; donen golosinas | Archiu:Oclusiva velar sonora.ogg |
| [ɣ̞] | trigo; Argvos; jugar; despuix dego; va a ganar; les garras | Archiu:Aproximante velar.ogg |
| [t͡ʃ] | chubasco; acechar | Archiu:Africada postalveolar sorda.ogg |
| [d͡ʒ] | iniección; en llames; sense iva sentir | Archiu:Africada postalveolar sonora.ogg |
| [ɟ͡ʝ] | ¡ia!; llamar; mengen iogur | Archiu:Oclusiva palatal sonora.ogg |
| [ʝ̞] | yo ia vaig; poio; pollo; vas a llamar | Archiu:Aproximante palatal.ogg |
| [f] | fagarra; café; per a financiar | Archiu:Fricativa labiodental sorda.ogg |
| [v] | Afganistán; Donafne; rosbif de vedella | Archiu:Fricativa labiodental sorda sonorizada.ogg |
| [θ] | cereza; zorro; lazo; paz; vaig a cerrar | Archiu:Fricativa interdental sorda.ogg |
| [ð] | portazgo; paz guanyada; haz rams; hazlo; hazme'l treball | Archiu:Fricativa interdental sorda sonorizada.ogg |
| [s] | saco; casa; portas; de sobra | Archiu:Fricativa alveolar sorda.ogg |
| [z] | Israel; isla; is meua; saps l'última | Archiu:Fricativa alveolar sonorizada.ogg |
| [x] | jamón; general; la gent, carcaj, boj | Archiu:Fricativa velar sorda.ogg |
| [χ] | juntar; ruganar; bruja; hijo | Archiu:Fricativa uvular. sorda.ogg |
| [r] | rllaure; perro | Archiu:Vibrante múltiple.ogg |
| [ɾ] | raro; pero; bravo; tronco; amer; menjar | Archiu:Vibrante simple.ogg |
| [l] | lino; calor; il sapient | Archiu:Lateral alveolar.ogg |
| [l̪] | caldo; alto; il adolixc; mal treballe | Archiu:Lateral dental.ogg |
| [lʲ] | colcha; salchicha; il chic; il ñu; il yoyó; il llavero | Archiu:Lateral palatalizada.ogg |
| [ʎ] | Valla; calli; Llivia; llorar; lluvia | Archiu:Ll (lateral palatal).ogg |
| [m] | madre; comer; vaig a Málaga | Archiu:Oclusiva bilabial sorda.ogg |
| [ɱ] | anfibio; infilar; un ánfora; on fanfarrón | Archiu:Lateral dental.ogg |
| [n] | nanat; anillo; inroscar; consejo; cura't in salut; sin ràdio; sin aigua | Archiu:Lateral alveolar.ogg |
| [n̟] | pinza; ponzoña; sin sabates; donanzad; con cereals; baixn cireres | Archiu:Lateral dental.ogg |
| [n̪] | donde; cuanto; menjan tiramisú; ven de jugar | Archiu:Lateral dental.ogg |
| [nʲ] | concha; panchitos; allí pastan ñúes; ven ya; anuncian pluja; ven chinencs | Archiu:Lateral palatalizada.ogg |
| [ŋ] | cinco; veunga; ángel; sobran cuixots; dun cántaras; con guanyes | Archiu:Lateral alveolar.ogg |
| [ɲ] | ñoquis; cabaña | Archiu:Lateral palatalizada.ogg |
Vocals
| Vocals | ||||||
| Anterior | Semiant. | Central | Semipost. | Posterior | ||
| Tancada | 
| |||||
| Casi tancada | ||||||
| Semicerrada | ||||||
| Mija | ||||||
| Semiabierta | ||||||
| Casi oberta | ||||||
| Oberta | ||||||
Notes:
- Deu notar-se que la i i la o espanyoles són miges. A diferència del restant de les llengües romançades (llevat el rumà), l'espanyol tant d'Amèrica com de l'Espanya castellanoparlante carix de i i o semicerradas i semiabiertas com a traça distintiva, per lo que els parells opositivos [i] / [ɛ] i [o] / [ɔ] (oberta/tancada) confluïxen en /i̞/ o /ɛ̝/ i en /o̞/ o /ɔ̝/ respectivament, que són miges (ni tancades ni obertes), sent este un de les principals traces fonètiques de l'espanyol, compartit en llengües com el japonés, el rumà o el grec modern. Per això s'han d'utilisar els diacrítics, [ ̞ ] i [ ̝ ], ya que no existix un símbol intermig de [ɛ] i [i] com de [ɔ] i [o]. No obstant, les vocals miges espanyoles /i̞/ o /ɛ̝/ i /o̞/ o /ɔ̝/, tendixen a obrir-se i tancar-se depenent de la consonant que les traven, donant com resultat els alòfons [i], [ɛ], [o] i [ɔ]; sent una traça no distintiva per als hispanohablante, pero comú en totes les zones a on es parla l'espanyol.
- Totes les vocals es nasalizan llaugerament en espanyol quan traven sílaba en consonant nassal o quan se situen entre dos consonant nassals lliures, inclús en fonètica sintàctica. No obstant, no és una traça distintiva com lo és en francés i en portugués. Esta nasalisació és més marcada en parles del sur i el noroest d'Espanya, del Carib, en zones del nort de Mèxic i en certes parles del sur dels Estats Units; ya que les consonant nassals, /m/ i /n/, o be s'emmudixen o be es neutralisen velarizándose, [ŋ]. Les vocals nasalisades espanyoles són [ã̠], [ẽ̞], [ĩ], [õ̞], [ũ].
- La a espanyola és central (com el de totes les llengües romançades), per lo que deu transcribirse en el diacrític de centralisació [ä] o [a̠].
- La a tònica de tot el domini llingüístic espanyol es velariza llaugerament [aˠ] en contacte en consonant velar i davant la vocal o i o.
- La a tònica de tot el domini llingüístic espanyol també es palataliza llaugerament [aʲ] davant consonant palatal, inclús sense estar travada.
- La i, o, i a átonas poden reduir-se a [j̝], [w̝] i completa elisió, respectivament. Eixemples; beatitud [bj̝a̠t̪iˈt̪oð̞], llínea [ˈlĩnj̝a̠], Mediterràneu [em̞ð̞it̪i̞ˈrã̠nj̝o̞], héroe [ˈi̞ɾw̝i̞], coixí [a̠lmw̝ˈa̠ð̞a̠], ahorita [o̞ˈɾit̪a̠]. En pronunciacions més cuidades es realisen; [i̯], [o̯] i [a̯], i es pronunciarien; [be̯a̠t̪iˈt̪oð̞], [ˈlĩne̯a̠], [em̞ð̞it̪i̞ˈrã̠ne̯o̞], [ˈi̞ɾo̯i̞], [a̠lmo̯ˈa̠ð̞a̠] i [a̯o̞ˈɾit̪a̠], respectivament.
- La i i la o poden ser les semivocales [i̯] i [o̯] (diptongos decreixents) o les semiconsonants [j] i [w] (diptongos creixents).
- En l'espanyol popular de la península ibèrica, una volta perduda l'aproximante de les terminacions en -ado, el segment resultant sol pronunciar-se [a̠ʊ̯], en l'introducció de l'alòfon [ʊ̯], que pot fer-se [o̯] en pronunciacions més cuidades i [o̯] en les més descuidades.
- En diversos dialectes de l'espanyol, com els dialectes meridionals d'Espanya o els de el Carib, totes les vocals espanyoles [a̠], [i̞], [i], [o̞], [o] poden canviar a [æ̞], [ɛ], [ɪ̝], [ɔ], [ʊ̝]. Açò ocorre quan les vocals espanyoles van davant els fonema; /x/, /s/ i /θ/ (davant /θ/ en Regió de Múrcia i parts d'Andalusia). Els fonema consonàntics /x/, /s/ i /θ/ resulten emmudits o elididos, produint una obertura de la vocal. Açò aumenta el sistema de cinc vocals de l'espanyol a un sistema de dèu fonema vocàlics, únicament realisats per estos dialectes.
- En alguns llocs de Mèxic es pronuncien les vocals átonas d'una forma dèbil, en una vocal neutra, [ə̥], principalment en contacte en el sò /s/.[22] Donant-se el cas que les paraules pesos, peses i peixos tinguen la mateixa pronunciació [ˈpe̞sə̥s].
Vore també
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Les consonant oclusives /p t k/ en sílaba travada (obstruents oclusives) poden realisar-se relajadament [β̞ ð̞ ɣ̞]; optar [o̞p.ˈt̪äɾ][o̞β̞.ˈt̪äɾ], ritme [ˈrit.mo̞][ˈrið̞.mo̞], anècdota [ä̃.ˈne̞k.ð̞o̞.t̪ä][ä̃.ˈne̞ɣ̞.ð̞o̞.t̪ä]. De manera similar, /b d g/ en sílaba travada es pronuncien [β̞ ð̞ ɣ̞] poden realisar-se emfàticament com [b d g]; obturar [o̞β̞.t̪o.ˈɾa̠ɾ][o̞b.t̪oˈɾäɾ], admirar [äð̞.el meu.ˈɾäɾ][äd.el meu.ˈɾäɾ], assignar [ä.siɣ̞.ˈnäɾ][ä.sig.ˈnäɾ].
- És comú l'elisió o relaixació total d'estos grups consonàntics cults en molts dialectes a pesar de que no siga propi de parles formals i estandardisades del espanyol. Esta traça pot inclús donar-se en el dialecte castellà septentrional, encara que està més estés en els dialectes meridionals o de transició d'Espanya; andalús, murcià, extremeny, manchec i canari. I igualment en l'espanyol caribeny; anècdota [ä̃.ˈne̞.ð̞o̞.t̪ä].
- ↑ 2,0 2,1 El fonema /b/ solament presenta esta realisació oclusiva [b] en principi absolut d'oració o despuix del archifonema nassal /N/. En les demés posicions, inclús quan l'inicial queda en posició intervocàlica per fonètica sintàctica, la seua realisació és aproximante [β̞]; bebé [be̞.ˈβ̞i̞]. A pesar d'això, este alòfon aproximante se sol tindre encara com fricativo [β] en molts àmbits, sobretot de la filologia hispànica, a pesar de que les seues traces distintives són clara i inequívocament els de una aproximante. Per eixe motiu se li afig el diacrític de descens llingual [ ̞ ], resultant l'aproximante [β̞]. Una transcripció més simplificada també permet l'us de [β].
- En l'espanyol de Cuba, aixina com en atres zones del Carib hispanohablante, [β̞] es pronuncia labializado [β̞ʷ], podent sonar casi elidido; Cuba [ˈku.β̞ʷä].
- En el dialecte andalús, murcià, manchec i canari i també en les Antilles hispanohablante l'aproximante [β̞] es pot tornar fricativa sorda [ɸ] quan va precedida de /s/ aspirada, [ʰ]; desbordar [dɛʰ.ɸo̞ɾ.ˈð̞äɾ][dɛʰ.ɸo̞ð̞.ˈð̞ä(ɾ)].
- ↑ 3,0 3,1 Les oclusives dentals són en espanyol, com en el restant de les llengües romançades, de realisació dental plena (denti-alveolars), [t̪] i [d̪]. En una transcripció simplificada, ni contrastiva en atres llengües a on /t/ i /d/ siguen d'una realisació distinta, es permet [t] i [d]; tuétano [ˈtwe̞.tä̃.no̞], donyet [ˈdwẽ̞n̪.de̞].
- ↑ 4,0 4,1 El fonema /d/ solament presenta esta realisació oclusiva [d] en principi absolut d'oració o despuix del archifonema nassal /n/ i el lateral /l/. En les demés posicions, inclús quan l'inicial queda en posició intervocàlica per fonètica sintàctica, la seua realisació és aproximante [ð̞]; dit [ˈde̞.ð̞o̞]. A pesar d'això, este alòfon aproximante se sol tindre encara com fricativo [ð] en molts àmbits, sobretot de la filologia hispànica, a pesar de que les seues traces distintives són clara i inequívocament els de una aproximante. Per eixe motiu se li afig el diacrític de «descens llingual» [ ̞ ], resultant l'aproximante [ð̞]. Una transcripció més simplificada també permet l'us de [ð].
- La debilitat de [ð̞] és major que la de [β̞] i [ɣ̞].
- És comú en moltes de les varietats de l'espanyol la seua elisió entre vocals; mercat → mercao [em̞ɾ.ˈkä.o̯][em̞ɾ.ˈkä.ʊ̯][em̞ɾ.ˈkäu̯].
- En parles meridionals d'Espanya, Chile i en el Carib hispanohablante, els participis femenins i paraules acabades en -ada(s) es reduïxen a [a] tònica; maquillada → maquillá [mä.ci.ˈʝ̞a̠].
- En sílaba travada com en final absolut de paraula pot variar la seua pronunciació dialectalment; es pronuncia [ð̞] (en la varietat mexicana, castellana), es elide (comú en tot el domini hispà sent encara més comú en les varietats meridionals d'Espanya aixina com en la varietat caribenya, chilena), es pronuncia [θ][ð] (en la varietat castellana) o es pronuncia [t][d] (en la varietat del varietat del castellà en territoris catalanoparlants i andina); amistat [a̠les meuesˈta̠ð̞][ä̃.els meus̪.ˈt̪ä][ä̃.els meus̪.ˈt̪a̠θ][ä̃.els meus.ˈt̪a̠t̪].
- La debilitat de [ð̞] és major que la de [β̞] i [ɣ̞].
- ↑ 5,0 5,1 El fonema /g/ solament presenta esta realisació oclusiva [g] en principi absolut d'oració o despuix del archifonema nassal /n/. En les demés posicions, inclús quan l'inicial queda en posició intervocàlica per fonètica sintàctica, la seua realisació és aproximante [ɣ̞]/[ɰ]; guagua [ˈgwä.ɣ̞wä]. A pesar d'això, este alòfon aproximante se sol tindre encara com fricativo [ɣ] en molts àmbits, sobretot de la filologia hispànica, a pesar de que les seues traces distintives són clara i inequívocament els de una aproximante. Per eixe motiu se li afig el diacrític de descens llingual [ ̞ ], resultant l'aproximante [ɣ̞]. Una transcripció més simplificada també permet l'us de [ɣ]. Segons l'Alfabet Fonètic Internacional [ɣ̞] està representat ya per [ɰ], sent abdós el mateix sò. No obstant, en la transcripció en espanyol s'amprarà la forma tradicional, [ɣ̞] o [ɣ].
- En el parla urbana de Madrit es debilita tant que pot aplegar a caure entre vocals, especialment junt a /o/ i /i/, com els seus alòfons [w] i [j]; jugar → juar [χwäɾ].
- En el dialecte castellà, és comú que /g/ en sílaba travada no es relaixe i es pronuncie com fricativa velar /x/ o fricativa uvular [χ] quan li precedix /o/ o /i/; assignar [ä.siχ.ˈnäɾ].
- ↑ 6,0 6,1 Els sons /t͡s/ i /t͡ɬ/ són propis de l'espanyol mexicà, presents en noms i paraules oriundes com Coatzacoalcos [ˌko̯ä.t͡sa̠.ˈko̯äl.ko̞s], tlapalería [t͡ɬä.pä.li̞.ˈɾi.ä] (nahuatlismes).
- En préstams vascs es dona tz [t͡s]; Ertzaintza [i̞ɾ.ˈt͡sã̠n.t͡sä], ertzaina [i̞ɾ.ˈt͡sä̃ĩ̯.nä]. Si ben la seua realisació més específica en vasca siga [t͡s] ya que contrasta en el seu inventari fonològic entre sibilants i africadas de realisació apical i laminar.
- En atres préstams es dona ts [t͡s]; tsunami [t͡la seuaˈna̠la meua], mosca tse-tse [ˈmo̞s.kä.ˌt͡es̞.ˈt͡es̞].
- No obstant, en el dialecte castellà com en atres dialectes esta pronunciació pot fer-se /s/; tsunami [sũ.ˈnä̃.el meu].
- En préstams italians es dona zz [t͡s], si be és més comuna que es pronuncie /t.θ/ ([t.θ][d.θ][ð̞.θ]) o /t.s/ ([t.s][d.s][ð̞.s]); mezzosoprano [ˌem̞t.θo̞.baix̞.ˈpɾä̃.no̞][ˌem̞d.θo̞.baix̞.ˈpɾä̃.no̞][ˌem̞ð̞.θo̞.baix̞.ˈpɾä̃.no̞][ˌem̞t.baix̞.baix̞.ˈpɾä̃.no̞][ˌem̞d.baix̞.baix̞.ˈpɾä̃.no̞][ˌem̞ð̞.baix̞.baix̞.ˈpɾä̃.no̞].
- No obstant, en el dialecte castellà com en atres dialectes esta pronunciació pot fer-se com /θ/ o /s/; mezzosoprano [ˌem̞.θo̞.baix̞.ˈpɾä̃.no̞][ˌem̞.baix̞.baix̞.ˈpɾä̃.no̞].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 En la majoria de dialectes es pronuncia /t̠͡ʃ/. Si be pot variar dialectalment pronunciádose /ʃ/, /d̠͡ʒ/ i /t͡s/.
- En zones d'Andalusia occidental com en Chile i el nort de Mèxic es pronuncia desafricado [ʃ], com la sh anglesa; escolta [ɛʰ.ˈku.ʃä].
- En zones de les illes Canàries i les Antilles hispanófonas es pronuncia sonorizado [d̠͡ʒ]; escolta [ɛʰ.ˈku.d̠͡ʒä].
- En zones de Castella-la Mancha, Madrit, Castella i Lleó com el nort peninsular pot pronunciar-se alveolar [t͡s]; escolta [i̞s.ˈku.t͡sä].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Ya des de mediats de el XX va començar la pèrdua de /ʎ/ (ll) en la major part de dialectes de l'espanyol en favor de /ʝ/ (i). A dia de hui, el fonema lateral /ʎ/ es pot considerar com pràcticament perdut en els majors dialectes de l'espanyol. Este procés es coneix com la deslateralisació de /ʎ/, i més àmpliament com yeísmo; pollet [ˈpo̞ʝo̞] i poyo [ˈpo̞ʝo̞]. La distinció d'estos fonema subsistix solament en l'espanyol paraguayà, l'andino, algunes zones rurals de Castella i Lleó, Castella-la Mancha, Aragó, Regió de Múrcia, Ñuble, aixina com en els parlants bilingües d'espanyol i català, gallec, quechua, aimara i atres llengües; poyo [ˈpo̞ʝo̞] i pollet [ˈpo̞ʎo̞]. El fenomen opost al yeísmo, lleísmo (neutralisar /ʝ/ i /ʎ/ en /ʎ/), també pot donar-se escassament a on es distinguix /ʝ/ i /ʎ/; pollet [ˈpo̞ʎo̞] i poyo [ˈpo̞ʎo̞].
- /ʝ/ es torna l'africada [ɟ͡ʝ] o la seua variant dialectal i emfàtica [d͡ʒ] en principi absolut d'oració i despuix de l'archifonema /N/; enyesar [ẽ̞ɲɟ͡ʝi̞ˈsa̠ɾ][ẽ̞nʲd͡ʒi̞ˈsa̠ɾ], ¡yo! [d͡ʒo̞].
- En l'espanyol rioplatense, de l'entorn de Buenos Aires i atres zones d'Argentina i Uruguay, no es dona la presència de /ʝ/ ni /ʎ/, mes sí es dona un yeísmo en rehilamiento ([ʒ] o [ʃ]), zheísmo i sheísmo; pollet [ˈpo̞ʒo̞][ˈpo̞ʃo̞] i poyo [ˈpo̞ʒo̞][ˈpo̞ʃo̞].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 El fonema /f/ contrasta en posició inicial com entre vocals; fofo [ˈfo̞.fo̞]. Es dona escassament en sílaba travada i en final absolut de paraula, encara que es pot donar en tecnicismes com en paraules i noms prestats d'atres llengües; nafta [ˈna̠f.ta̠], oftalmólogo [ˌo̞f.ta̠l.ˈmo̞.lo̞.ɣ̞o̞], grup [dif.ˈet̞.ɾja̠] gòlf [go̞lf], Garraf [ga̠.ˈra̠f]. El fonema /f/ presenta vàries realisacions alofónicas i dialectals:
- /f/ es sonoriza [v] davant consonant sonora, sent molt rar els contexts en els que apareix; afgà [a̠v.ˈɣ̞a̠.no̞], Dafne [ˈdona̠v.ne̞]. La presència de tal fenomen és molt reduïda en espanyol per l'escassa existència de f en sílaba travada, i que adicionalment esta siga travada davant consonant sonora.
- És destacable mencionar que hi ha alguns hispanohablante que diferencien entre b /b/ i v /v/ encara que no siga normatiu per a la Real Acadèmia Espanyola i el castellà estàndar. Açò és pel coneiximent de l'existència del sò /v/ (potser per conéixer una atra llengua a on existixca tal sò), sumat a la vacilació de l'us correcte de b i v en l'ortografia de l'espanyol. En Espanya solament es distinguixen estos sons en la varietat del castellà en territoris catalanoparlants, i en el castellà churro, parlat en zones de l'interior de la província de Valéncia; vaca [ˈva̠.ka̠] i baca [ˈba̠.ka̠]. Tal distinció no és reconeguda per la Real Acadèmia Espanyola, ni és realisada per la majoria de parlants del espanyol (llevat aquells que puguen ser instruïts en esta diferenciació); vaca [ˈba̠.ka̠] i baca [ˈba̠.ka̠].
- /f/ es pronuncia bilabial [ɸ], com la f de la romanisació del japonés (Rōmaji). És sentit en algunes zones aïllades d'Espanya i sobretot en l'Amèrica andina; fòra [ˈɸwe̞.ɾa̠].
- ↑ 10,0 10,1 Este fonema és típic del dialecte castellà. Es dona en la major part de l'Espanya peninsular, en abdós Castellas, Madrit, Múrcia, l'Andalusia no seseante, l'occident de la Comunitat Valenciana, tot el nort i Aragó, aixina com en Catalunya i Balears encara que no forme part de l'inventari fonètic del català. Este fonema es considera com a norma de facto en Espanya, i fa referència a l'espanyol europeu estàndart; caça [ˈka̠.θa̠] i casa [ˈka̠.sa̠].
- /θ/ es sonoriza [ð] davant consonant sonora; jujar [χoð.ˈɣ̞a̠ɾ].
- En la major part del món hispà este fonema es pronuncia com /s/; caça [ˈka̠sa̠] i casa [ˈka̠sa̠]. I com [z] el seu alòfon sonor; jujar [xuzˈɣ̞a̠ɾ][çuzˈɣ̞a̠ɾ].
- Les seqüències castellanes /sθ/ com /ksθ/ ([ɣ̞sθ][sθ]) es realisen [s] i [ks], ascensor [a̠sẽ̞nˈbaix̞ɾ], excelència [i̞kse̞ˈlẽ̞nsja̠].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 El fonema /s/ pot ser apical [s̺] (nort i centre d'Espanya, espanyol andino) o laminar [s̻] (la major part d'Amèrica, sur d'Espanya, Canàries i oest de Galícia); poste [ˈpo̞s̺et̞][ˈpo̞s̻et̞]. Segons una transcripció més o menys específica s'utilisa [s], [s̺] o [s̻].
- /s/ es sonoriza [z] davant consonant sonora, podent ser apical [z̺] (major part d'Espanya aixina com en els Andes centrals) o laminar [z̻] (major part de Hispanoamèrica); verdet [ˈmuz̺ɣ̞o̞][ˈmuz̻ɣ̞o̞]. Segons una transcripció més o menys específica s'utilisa [z], [z̺] o [z̻].
- En alguns dialectes esta sonorizaació va més allà, sobretot en l'espanyol dels Andes centrals, aixina com l'espanyol parlat pels parlants bilingües de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes Balears. La sonorizaació de [z] ocorre inclús al final de paraula quan li succeïx una vocal; els amics [loz a̠ˈel meuɣ̞o̞s].
- En atres dialectes no ocorre esta sonorizaació per lo que [s] permaneix sorda inclús davant consonant sonora; verdet [ˈmus̺ɣ̞o̞][ˈmus̻ɣ̞o̞]. Açò és comú en alguns parlants del dialecte castellà, castellà de Madrit, el nort peninsular com alguns parlants de l'espanyol d'Amèrica. De la mateixa forma i en obvietat no ocorre sonorizaació a on /s/ s'aspira, es velariza, es gemina la consonant que li succeïx o simplement es elide.
- En molts dialectes /s/ en sílaba travada es pronuncia en una llaugera aspiració [ʰ] (realisació més comuna), una velarisació [x], una geminació (o allargament [:]) de la consonant que li succeïx o be una completa elisió, poste [ˈpɔʰet̞][ˈpɔxte̞][ˈpɔtte̞][ˈpɔet̞]. Açò ocorre en els dialectes meridionals d'Espanya; andalús, murcià, canari, extremeny, i també en el castellà de Madrit i Castella-la Mancha. Aixina com l'espanyol caribeny, centroamericà, rioplatense i chilé.
- En subdialectes d'Andalusia, Canàries, com en l'espanyol caribeny este procés aplega a atres contexts, a on l'aspiració de /s/ es dona també entre vocals; nosatres [no̞ˈho̞tɾɔʰ].
- En el dialecte andalús, madrileny i manchec /s/ pot pronunciar-se [ɹ] en les seqüències /sθ/ i /sr/; ascensor [a̠ɹθẽ̞nˈbaix̞(ɾ)], israelita [iɹra̠i̞ˈli].
- /s/ es sonoriza [z] davant consonant sonora, podent ser apical [z̺] (major part d'Espanya aixina com en els Andes centrals) o laminar [z̻] (major part de Hispanoamèrica); verdet [ˈmuz̺ɣ̞o̞][ˈmuz̻ɣ̞o̞]. Segons una transcripció més o menys específica s'utilisa [z], [z̺] o [z̻].
- ↑ El sò /ʃ/ va existir antigament en el castellà (castellà antic), era representat en el grafema x; com en l'actualitat el portugués, el català i el vasc. No obstant este sò va mudar en espanyol (reajustament de les sibilants), i es va transformar en l'actual realisació velar /x/ del grafema j de l'espanyol. No existix el seu us com /ʃ/ en el castellà contemporàneu, pero sí l'us del grafema x pronunciat com la realisació actual velar /x/ en paraules que conserven l'ortografia arcaica del castellà antic; Axarquía [a̠xa̠ɾˈkia̠], Texas [ˈet̞xa̠s], Mèxic [ˈem̞xiko̞], Oaxaca [o̯a̠ˈxa̠ka̠][w̝a̠ˈxa̠ka̠],
- Existix el sò prestat /ʃ/, de l'anglés i japonés en el dígraf sh i del náhuatl, maya, català, vasc, gallec i portugués, aixina com en referència al castellà antic en el grafema x; show [ʃo̞o̯], sushi [ˈla seuaʃi], xoloitzcuintle [ʃo̞ho̞i̯t͡sˈkwĩnt͡ɬi̞], Renaixença [re̞na̠i̯ˈʃẽ̞nsa̠], Rexurdimento [re̞ʃoɾð̞iˈmẽ̞n̪to̞].
- No obstant, també pot pronunciar-se com /t͡ʃ/ o /s/ en distintes varietats; show [t͡ʃo̞o̯] o [baix̞o̯].
- Existix el sò prestat /ʃ/, de l'anglés i japonés en el dígraf sh i del náhuatl, maya, català, vasc, gallec i portugués, aixina com en referència al castellà antic en el grafema x; show [ʃo̞o̯], sushi [ˈla seuaʃi], xoloitzcuintle [ʃo̞ho̞i̯t͡sˈkwĩnt͡ɬi̞], Renaixença [re̞na̠i̯ˈʃẽ̞nsa̠], Rexurdimento [re̞ʃoɾð̞iˈmẽ̞n̪to̞].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 L'espanyol contrasta /r/ i /ɾ/ entre vocals; carro [ˈka̠ro̞] i car [ˈka̠ɾo̞].
- Es pronuncia /r/.
- A principi de paraula; roca [ro̞ka̠].
- Entre vocals en r doble; carro [ˈka̠ro̞].
- Despuix dels fonema /n/, /l/ i /s/ i les prefijacions llatines sub i ab; enredador [ẽ̞nre̞ð̞a̠ˈð̞o̞ɾ], entorn [a̠lre̞ð̞i̞ˈð̞o̞ɾ], israelita [izra̠i̞ˈli] subrogar [el seuβ̞ro̞ˈɣ̞a̠ɾ], abrogar [a̠β̞ro̞ˈɣ̞a̠ɾ].
- En sílaba travada es neutralisa, podent realisar-se [ɾ] o [r]. [r] sent més típica d'una pronunciació emfàtica; tornada [re̞ˈto̞ɾno̞][re̞ˈto̞rno̞].
- Es pronuncia /ɾ/.
- Entre vocals en r simple; car [ˈka̠ɾo̞].
- Despuix dels fonema /b/, /p/, /d/, /t/, /k/, /g/ i /f/ com els seus alòfons i variants (excepció despuix de /n/, /l/ i /s/ i els prefixos llatins sub i ab); brusc [ˈbɾusko̞], fresc [ˈfɾi̞sko̞].
- En sílaba travada es neutralisa, podent realisar-se [ɾ] o [r]. [r] sent més típica d'una pronunciació emfàtica; tornada [re̞ˈto̞ɾno̞][re̞ˈto̞rno̞].
- /r/ es pronuncia retrofleja [ʐ] o [ɻ] (r asibilada), com la ż i rz polaca. Açò ocorre en bona part d'Amèrica associat a substrat indígena, des de Mèxic als Andes, i pot aplegar inclús a ser la norma culta d'Equador i Bolívia (espanyol andino); gos [ˈpe̞ʐo̞][ˈpe̞ɻo̞].
- En les parles andinas la r asibilada pot estendre's a contexts més amplis de l'archifonema /R/. Ocorrent també en el fonema /ɾ/, pronunciant-se [ɻ] o [ɽ]; pero [ˈpe̞ɻo̞][ˈpe̞ɽo̞]. I igualment en [ɾ]/[r] en sílaba travada, [ɻ]/[ɽ]; curt [ˈko̞ɻto̞][ˈko̞ɽto̞].
- /r/ es pronuncia uvular [ʁ] o [χ] (r gutural), com la r portuguesa i francesa. Açò ocorre en les Antilles hispanohablante; Puerto Rico, en certes zones de Cuba i la República Dominicana, aixina com en l'espanyol del Yucatán; gos [ˈpe̞ʁo̞][ˈpe̞χo̞].
- En les Antilles i en l'entorn del Carib hispanohablante, aixina com en Andalusia, Múrcia i Canàries, [ɾ]/[r] en sílaba travada pugues elidirse, o ocasionar un allargament de la consonant que li succeïxca; menjar [ko̞ˈem], carn [ˈkã̠nne̞].
- En les Antilles i en l'entorn del Carib hispanohablante, aixina com en Andalusia i Canàries, [ɾ]/[r] en sílaba travada pot permutar-se en l'archifonema /L/, ([ɾ]/[r]<>/L/); ell [i̞ɾ] o [i̞r], paella [sa̠l̪ˈtẽ̞n].
- Es pronuncia /r/.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 El fonema /x/ contrasta en posició inicial com entre vocals; jején [xe̞ˈxẽ̞n]. Es dona escassament en sílaba travada i en final absolut de paraula sent comuna que es elida en alguns dialectes; rellonge [re̞ˈho̞x][re̞ˈlo̞], boj [bo̞x][bo̞], carcaj [ka̠ɾˈka̠x][ka̠ɾˈka̠]. El fonema /x/ presenta vàries realisacions alofónicas i dialectals:
- En el dialecte castellà, variant estàndar d'Espanya, es pronuncia uvular [χ] davant /i/ i /o/, com els seus alòfons [j] i [w]; goig [ˈχoβ̞ilo̞].
- En el Carib, Andalusia occidental, les illes Canàries i en bona part de Galícia, es pronuncia sempre aspirat [h], com la h anglesa; goig [ˈhuβ̞ilo̞].
- En zones de Mèxic i zones aïllades d'América Central i Sudamérica es pronuncia sempre palatal [ç]; goig [ˈçuβ̞ilo̞].
- ↑ En dialectes meridionals d'Espanya i en el Carib hispanohablante, com entorn a la costa caribenya suramericana i centroamericana es conserva en algunes paraules i els seus derivats la h aspirada de l'espanyol migeval, /h/; hartar [ha̠ɾˈta̠ɾ], forumejar [he̞ˈð̞i̞ɾ], fondo [ˈhõ̞ndo̞]. Este sò era originalment una f en llatí; FARTARE, FŒTERE, FVNDVS, que es va transformar eventualment en castellà en una aspiració /h/, potser per influència del vasc com d'algunes parles pirenaiques, i posteriorment es elidió dita aspiració (es va tornar muda) pero es va conservar la seua grafia en l'espanyol modern, h. Hi ha paraules que s'han incorporat al castellà modern en el grafema actual j /x/; jondo (fondo), chala (folga), procedents de les variants dialectals a on es va retindre la h aspirada.
- Existix el sò prestat /h/, de l'anglés, àrap i alemà com d'atres llengües; hàmster [ˈhã̠nste̞ɾ], hachís [ha̠ˈt͡ʃis] Sàhara [ˈsa̠ha̠ɾa̠] (també Sahara [sa̠ˈa̠ɾa̠]).
- No obstant, en el dialecte castellà se sol pronunciar com la j espanyola /x/; hàmster [ˈxã̠nste̞ɾ], hachís [xa̠ˈʧis] Sàhara [ˈsa̠xa̠ɾa̠] (també Sahara [sa̠ˈa̠ɾa̠]).
- Existix el sò prestat /h/, de l'anglés, àrap i alemà com d'atres llengües; hàmster [ˈhã̠nste̞ɾ], hachís [ha̠ˈt͡ʃis] Sàhara [ˈsa̠ha̠ɾa̠] (també Sahara [sa̠ˈa̠ɾa̠]).
- ↑ Alòfon de /i/, i consonàntica [j]; ionizar [jo̞niˈθa̠ɾ], paranoia [pa̠ɾa̠ˈno̞ja], meiosis [em̞ˈjo̞sis]. També forma part dels diptongos creixents en el grafema i; peus [pje̞s].
- En molts dialectes no hi ha diferència en la pronunciació de hia-/ya-, hie-/ye- (també lla- i lle-) pronunciant-se /ʝ/ ([ʝ̞][ɟ͡ʝ][ʤ][ʒ][ʃ] depenent de la variant, de l'émfasis i de la posició d'este fonema en la paraula); ferro [ˈʝi̞ro̞][ˈɟ͡ʝi̞ro̞][ˈʤi̞ro̞][ˈʒi̞ro̞][ˈʃi̞ro̞] i erre [ˈʝi̞ro̞][ˈɟ͡ʝi̞ro̞][ˈʤi̞ro̞][ˈʒi̞ro̞][ˈʃi̞ro̞].
- No obstant, en l'espanyol estàndar es diferencien hia-/ya-, hie-/ye- (també lla- i lle- a on persistixca la pronunciació de l'aproximante lateral palatal /ʎ/); ferro [ˈje̞ro] i erre [ˈʝi̞ro̞][ˈɟ͡ʝi̞ro̞][ˈʤi̞ro̞][ˈʒi̞ro̞][ˈʃi̞ro̞].
- En molts dialectes no hi ha diferència en la pronunciació de hia-/ya-, hie-/ye- (també lla- i lle-) pronunciant-se /ʝ/ ([ʝ̞][ɟ͡ʝ][ʤ][ʒ][ʃ] depenent de la variant, de l'émfasis i de la posició d'este fonema en la paraula); ferro [ˈʝi̞ro̞][ˈɟ͡ʝi̞ro̞][ˈʤi̞ro̞][ˈʒi̞ro̞][ˈʃi̞ro̞] i erre [ˈʝi̞ro̞][ˈɟ͡ʝi̞ro̞][ˈʤi̞ro̞][ˈʒi̞ro̞][ˈʃi̞ro̞].
- ↑ Alòfon de /o/, o consonàntica [w]; ou [ˈwe̞β̞o̞], saharaui [sa̠ha̠ˈɾa̠wi], whisk(i)i [ˈwiski]. També forma part dels diptongos creixents en el grafema o; puix [pwe̞s].
- En molts dialectes no hi ha diferència en la pronunciació de gua-/hua-, güe-/hue-, güi-/hui-, pronunciant-se [gw][ɣ̞w]; aigua [ˈa̠ɣ̞wa̠] i Chihuahua [ʧiˈɣ̞wa̠ɣ̞wa̠].
- No obstant, en l'espanyol estàndar es diferencien gua-/hua-, güe-/hue-, güi-/hui-; aigua [ˈa̠ɣ̞wa̠] i Chihuahua [ʧiˈwa̠wa̠].
- Este procés va més allà en alguns dialectes en la velarisació de /bw/ ([bw][β̞w] → [gw][ɣ̞w]); bou → güey [gwe̞i̯] ; yayo → agüelo [a̠ˈɣ̞we̞lo̞].
- En molts dialectes no hi ha diferència en la pronunciació de gua-/hua-, güe-/hue-, güi-/hui-, pronunciant-se [gw][ɣ̞w]; aigua [ˈa̠ɣ̞wa̠] i Chihuahua [ʧiˈɣ̞wa̠ɣ̞wa̠].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 18,7 El fonema /l/ contrasta en posició inicial, com entre vocals; sirimomo [ˈlila̠]. I igualment en final absolut de paraula; lleal [li̞ˈa̠l]. I pot adquirir distintes realisacions en sílaba travada, segons la consonant que li succeïxca (archifonema /L/):
- [l̪] ocorre quan /L/ està en sílaba travada en una consonant dental /t/ o /d/; altar [a̠l̪ˈta̠ɾ].
- [l̟] ocorre quan /L/ està en sílaba travada en una consonant interdental /θ/ (típica del dialecte castellà); alçar [a̠l̟ˈθa̠ɾ].
- [lʲ] ocorre quan /L/ està en sílaba travada en una consonant postalveolar /ʧ/ (aixina com les variants de /ʝ̞/; [ʤ], [ʒ] o [ʃ]); cobertor [ˈko̞lʲʧa̠].
- [ɭ] ocorre quan /L/ està en sílaba travada en una consonant retrofleja [ʐ] o [ɻ] (típica de la r asibilada del espanyol andino); entorn [a̠ɭʐi̞ð̞i̞ˈð̞o̞ɻ][a̠ɭɻi̞ð̞i̞ˈð̞o̞ɽ].
- [ʎ] ocorre quan /L/ està en sílaba travada en una consonant palatal palatal /ʝ̞/ (aixina com el seu alòfon [ɟ͡ʝ], i la variant dialectal de /x/, [ç]); l'enclusa [i̞ʎ ˈɟ͡ʝũŋke̞].
- [ʟ] ocorre quan /L/ està en sílaba travada en una consonant velar /k/, /g/, /x/ (aixina com l'alòfon de /o/, [w] o [gw][ɣ̞w] i l'alòfon de /g/, [ɣ̞]); alcohol [a̠ʟˈko̞(o̞)l].
- [l] ocorre quan /L/ està en sílaba travada en una consonant alveolar /l/, /r/ i /s/, bilabial /p/, /b/ (aixina com l'alòfon de /b/, [β̞] i l'alòfon de /f/, [ɸ]), labiodental /f/, i nassal /n/ i /m/; colp [ˈgo̞lpe̞].
- En els varietat del castellà en territoris catalanoparlants bilingües de Catalunya, Illes Balears i la Comunitat Valenciana, /L/ es pronuncia sempre com una aproximante lateral alveolar velarizada [ɫ] (l obscura) en sílaba travada davant qualsevol consonant i en final absolut de paraula; colp [ˈgɔɫpe].
- ↑ El fonema /m/ contrasta en posició inicial, com entre vocals; mamífer [ma̠ˈmife̞ɾo̞]. En posició final absoluta es neutralisa en /n/ (archifonema /N/); album [ˈa̠lβ̞ũn].
- ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 El fonema /n/ contrasta en posició inicial, com entre vocals; nene [ˈne̞ne̞]. I igual en final absolut de paraula; sabó [xa̠β̞ˈõ̞n]. I pot adquirir distintes realisacions en sílaba travada, segons la consonant que li succeïxca (archifonema /N/):
- [n̪] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant dental /t/ o /d/; ent [ˈẽ̞n̪et̞].
- [n̟] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant interdental /θ/ (típica del dialecte castellà); geniva [ẽ̞n̟ˈθia̠].
- [nʲ] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant postalveolar /ʧ/ (aixina com les variants de /ʝ̞/; [ʤ], [ʒ] o [ʃ]); closca [ˈkõ̞nʲt͡ʃa̠].
- [ɳ] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant retrofleja [ʐ] o [ɻ] (típica de la r asibilada del espanyol andino); honra [ˈõɳʐa̠][ˈõɳɻa̠].
- [ɲ] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant palatal /ʝ̞/ (aixina com el seu alòfon [ɟ͡ʝ], i la variant dialectal de /x/, [ç]); cònjuge [ˈkõ̞ɲɟ͡ʝuxe̞].
- [ŋ] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant velar /k/, /g/, /x/ (aixina com l'alòfon de /o/, [w] o [gw]); ancora [ˈã̠ŋkla̠].
- En parles meridionals d'Espanya, i també en Galícia, com en el Carib hispanohablante /N/ es pot pronunciar de forma velar [ŋ] o [ɱ] quan es troba en sílaba travada davant qualsevol consonant o en final absolut de paraula; cor [ko̞ɾa̠ˈsõ̞ŋ]. En l'espanyol chilote /ŋ/ té valor fonològic en inici de sílaba en préstams presos del mapudungun, de la mateixa forma ocorre en l'espanyol de Guinea Equatorial en préstams de llengües centrafricanes, com la llengua fang.
- [ɱ] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant labiodental /f/; malalt [ẽ̞ɱˈfe̞ɾmo̞].
- [ɴ] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant uvular [χ] o [ʁ] (alòfon de /x/ del dialecte castellà o en les variants uvulares de /r/) ; enjuto [ẽ̞ɴˈχuto̞].
- [m] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant bilabial /b/, /p/ (aixina com la variant dialectal de /f/, [ɸ]) i nassal /m/; convertir [kõ̞mbe̞ɾˈtuɾ], immoral [ĩmmo̞ˈɾa̠l].
- [n] ocorre quan /N/ està en sílaba travada en una consonant alveolar /l/, /r/ i /s/ i nassal /n/; enllaçar [ẽ̞nla̠ˈθa̠ɾ], alumne [a̠ˈlũnno̞]
- En parles meridionals d'Espanya com en el Carib hispanohablante /N/ es pot elidir quan es troba en sílaba travada davant qualsevol consonant o en final absolut de paraula; verge [ˈbiɾhẽ̞]
- ↑ 21,0 21,1 El fonema /ɲ/ contrasta en posició inicial, com entre vocals; ñoño [ˈɲo̞ɲo̞]. No es dona el seu cas en posició final absoluta, pero sí forma part de l'archifonema /N/ donant-se quan /n/ està en sílaba travada en la consonant postalveolar /t͡ʃ/ (aixina com les variants de /ʝ̞/; [d͡ʒ], [ʒ] o [ʃ]).
- En algunes parles d'Amèrica, com en zones de Mèxic i Argentina, [ɲ] es pronuncia [nʲ]; chiquet [ˈninʲo̞].
- ↑ Lope Blanch, J. M. (1964). Entorn a les vocals caedizas de l'espanyol mexicà. Nova Revista de Filologia Hispànica (NRFH), 17(1/2), 1–19. https://doi.org/10.24201/nrfh.v17i1/2.1507.
Bibliografia
- Hualde, José Ignacio (2005): The sounds of Spanish, Cambridge University Press, 2005.
- Martínez Celdrán, Eugenio i Fernández Planes, Ana Ma.: Manual de fonètica espanyola. Barcelona, 2007, Ariel, segona edició.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transcripción fonética del español con el Alfabeto Fonético Internacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.