Espanyol paraguayà

El espanyol paraguayà, castellà paraguayà o dialecte paraguayà (és-PY) és una modalitat del idioma espanyol parlada en la República del Paraguay, pel passat en comú guaraní-espanyol jesuïta que es compartix. Es caracterisa per tindre fortes influències del guaraní, ya que el Paraguai és l'únic país hispanoamericà en la majoria de la seua població bilingüe.

L'espanyol paraguayà en sí posseïx marcades característiques de l'espanyol parlat anteriorment en el nort d'Espanya, degut a que la majoria dels primers colonizadores varen ser castellans vells, gallecs i vascs.

Ademés de la forta influència del guaraní, l'espanyol paraguayà està també influït pel espanyol rioplatense, per la rodalia geogràfica, històrica i cultural, del com compartixen característiques en comuna, com el voseo, part del lèxic i algunes paraules d'orige europeu.

Conforme a lo establit per la constitució paraguayana, el castellà és un dels idiomes oficials (junt en el guaraní). La Constitució arreplega la forma «castellà» per a referir-se a este idioma i, en general, s'usen abdós formes en el país indistintament. L'espanyol és la llengua materna i la segona llengua del 90 % de la població paraguayana: prop del 60 % ho té com a llengua materna, mentres que prop del 30 % ho té com a segona llengua, per part dels guaraní-parlants.

Característiques

Detalls

Vore també: Llengües de Paraguay

Les característiques principals de l'espanyol paraguayà es varen desenrollar en part per l'aïllament primerenc del Paraguai post-independència; per eixemple, José Gaspar Rodríguez de França —president del país des de 1814 fins a 1840— va mantindre tancades les fronteres de Paraguai durant pràcticament tot eixe temps. Ademés, per varis periodos, el país va experimentar l'aïllament geogràfic, polític i econòmic en relació en els seus veïns —en part per la lluntea, i els conflictes—. Tot açò va permetre que l'espanyol parlat en Paraguai desenrollara les seues pròpies característiques úniques, baix l'influència del guaraní, per l'ampli número d'indígenes guaraníes i mestizos que residien en el país en aquell llavors.

Històricament en Paraguai es parlava majorment el guaraní, i l'espanyol quedava relegat als habitants de la capital o de classes més favorides en l'interior del país. Per això, l'espanyol «quotidià» parlat en Paraguai està molt influït pel idioma guaraní, fins al punt de mesclar-se abdós idiomes —cridat jopará o jehe'a—. L'educació pública —impartides principalment en espanyol—, aixina com l'expansió dels mijos de comunicació i la vinguda d'immigrants de parla hispana principalment, ha servit per a expandir la llengua espanyola en l'interior paraguayà.

L'espanyol paraguayà, per la rodalia geogràfica i cultural, compartix moltes similituts en l'espanyol rioplatense (és dir, el parlat en Argentina i Uruguay) com l'us del voseo, i certs vocabularis, com els provinents del lunfardo. Açò és per l'influència —especialment argentina— en la música, el cine, la televisió i la lliteratura en la població paraguayana durant el XX; encara que diferix en el yeísmo i l'entonament.

Parlants

Actualment, prop del 90 % de la població parla i/o entén l'idioma espanyol (ya siga com a primera o segona llengua). Segons l'Informe 2020 "L'Espanyol: Una llengua viva" de l'Institut Cervantes, en Paraguai el 68,2 % de la població (4.946.322 habitants) té un bon domini de l'idioma espanyol. El restant 31,8 % (2.306.350 habitants) pertany al Grup de Competència Llimitada, que té un escàs domini de l'idioma castellà; la majoria d'ells es referix als guaraní-parlants, que tenen a l'espanyol com a segona llengua.

Coloquialmente és molt utilisat el Yopará (mescla d'espanyol i guaraní), i inclusivament el guaraní més tancat —depenent de l'entorn social—, per ser l'Idioma matern de gran part de la població. La majoria de la població (77 %) entén el guaraní bàsic o jopará; mentres que els que parlen fluït este idioma, el número es reduïx considerablement en zones urbanes. El monollingüisme castellà (que no parla ni entén guaraní) sembla estar aumentant igualment en la nova generació de jóvens naixcuts en zones urbanes.

Característiques principals

Mapa del voseo: En blau obscur, les zones en voseo oral i escrit, com tot el territori de Paraguay.

Com tots els dialectes americans de l'espanyol, l'espanyol paraguayà té seseo, per lo que carix de la distinció entre /θ/ i /s/ que està present en l'espanyol europeu estàndart. Per eixemple: la lletra /s/ i /z/ sonen igual.

Absència de yeísmo en algunes parts del país, la pronunciació del dígraf <ll> com a consonant lateral palatal [ʎ] és diferent a la de la que s'articula la major part de les voltes com a consonant africada [dʒ], encara que en algunes zones la diferència és casi indetectable. La preferència pel futur perifràstic (vaig a anar) sobre el futur imperfecte (aniré), l'elecció d'un passat simple (vaig dir, dia) front a passats composts (vaig haver dit, he dit) i els imperatius voseantes ("vení" en lloc de "veuen", "hacelo" en lloc de "fes-ho", "ací" en lloc de "ací", entre uns atres)

• Voseo pronominal i verbal, idèntic al rioplatense (us de el "vós", en lloc de "tu". Per ej.: "Vós tenés" en lloc de "Tu tens").

• Leísmo: substitució dels pronoms personals "lo" i "la" per "li" en la posició de complement directe.

• Entonament més pausada i menys "musical" que l'espanyol rioplatense, no s'assembla en l'espanyol parlat en Argentina ni Uruguay.

• Lèxic (vocabularis) heretat principalment del guaraní, i en menor mida d'atres llengües o dialectes europeus, com el lunfardo (de l'espanyol rioplatense), del portugués, etc.

Pronunciació

• El grup "tr" es pronuncia com una postalveolar africada sorda [tɹ̥̝], semblant al sò del dígraf /ch/.

• Asibilación de la "r".

• Àmplia difusió de la labiodental [v] per al fonema /b/.

• Té una semblança a l'espanyol parlat en Andalusia i les illes Canàries

• La /n/ final de paraula té articulació alveolar, no velar.

Pronunciació propenca de la lletra /f/ com a /j/. Per eixemple: "fòc" sol ser pronunciat com "joc". Degut provablement a l'absència d'este sò en l'idioma guaraní.

• Realisació no aspirada de /x/.

• Conservació dels hiats.

• Vocalisme fix i resistent.

• Articulació dèbil de /b/, /d/, i /g/ en posició intervocàlica (i inclús inicial).

• En algunes variacions de l'espanyol paraguayà la "rr" es pronuncia no com un trinat alveolar, com es fa en moltes de les regions de parla espanyola, sino com una [ɹ̝] similar a com es fa la R anglesa o siciliano en Itàlia.
• Us de l'aproximante alveolar [ɹ] per la "r" preconsonántica i final, semblant a la pronunciació en l'anglés americà o el neerlandés. Eixemple: firmar [fiɹ.maɹ]

• Tendència al manteniment de hiat, encara entre vocals homòlogues: [al.ko.'ol] [la meua 'i.xo] ‘el meu fill’.

• Tendència a oclusió glotal entre paraules, sobretot entre consonante i vocal.

• Tendència a la nasalización vocàlica.

• Tendència a vocalisar /k/ i /b/ en final de sílaba: pauto ‘pacte’; caule ‘cable’.

• Tendència a fer sonores /p, t, k/ en grups consonàntics cults: cambo ‘camp’, mànec ‘manco’, candar ‘vora’.

Pla gramatical:

• Tendència a falta de concordancia de gènero i número: camisa blanc; rius profunt; dos pa; tortuosa el lloc.

• Us de leísmo: li vullc a la meua filla.

• Us de morfema possessiva che ‘la meua, meu’, derivat del pronom guaraní "che": che patró; che nóvia.

• Tendència a eliminació de còpula: la meua nóvia [és] germana del patró.

• Us d'indicatiu per subjuntiu depenent de verps de creència, mandat, desig o voluntat: no crec que ve hui.

• Us de la preposició en per a indicar direcció: vaig en Asunción.

Pla lèxic:

• Us de lèxic característic de la regió: argel ‘quisquilloso, antipàtic’, argelar ‘estar molest per no conseguir alguna cosa’, estar trobat ‘estar a gust’.

• Us de guaranismes lèxics: ñahatĩ ‘parot’; angá ‘pobrecito, quina pena’; llit ‘ubre’; cháke / hake ‘vés en conte!’ (PY) 'atendé'; ko / nikó, ngo / ningó (émfasis) ‘certament’; katé ‘elegant’; mamangá ‘abellot’; manté ‘solament’; pahagüé ‘últim/a fill/a’; pororó ‘cloches; dacsa torrada’.

• Us de guaranismes semàntics i pragmàtics: pronte, com modificador emfàtic: no importa pronte que ara li veja ella; prestar (alguna cosa) de (algú): yo vaig prestar d'ella el canasto de la bicicleta.

Dinàmica guaraní-espanyol

El típic espanyol paraguayà —parlat coloquialment— presenta una forta influència de les oracions en guaraní en la seua traducció a l'espanyol, aixina com les paraules i partícules prestades del guaraní per a expressions coloquials. Estos són alguns dels casos:

• Partícules del guaraní entre paraules castellanes per a emfatisar expressions. Eixemples:
  • -na ("per favor"). Ej: Anem na = Anem per favor
  • -pa, -pió, -piko, -ta (partícula interrogativa sense traducció). Ej.: ¿Para quin pa?, ¿Para quin pió? = ¿Per a qué?
  • -ko, -nio, -ngo (partícula per a donar émfasis a alguna cosa). Ej.: Eixe ko és d'ella = Eixe és d'ella

• Paraules tretes del guaraní per al seu us en l'espanyol quotidià. Eixemples:
  • -gua'o (falsetat). Ej.: De gua'o nomás era = Era solament una mentira.
  • ¡Mbore! (exclamació, rebujant alguna cosa). Sinònim de: ¡Ni loco!
  • ¡Kore!, ¡Nderakore! (exclamació, coloquialment és usat sobre alguna cosa terrible). Sinònim de: ¡Oh No!

Oracions tretes del guaraní traduïdes parcialment o erròneament per al seu us en l'espanyol quotidià. Eixemples:

• • "Es va anar en Itauguá" (del guaraní "oho Itauguápe", ya que el 'pe' en el guaraní s'utilisa indistintament com 'a' o 'en'. En castellà neutre deu ser "Va ser a Itauguá")
  • "Vaig a vindre" (lliteralment del guaraní "aháta aju". En castellà neutre és equivalent a "vaig i torne" o "en seguida tornada")
  • "Vení una miqueta" (calc semàntic de la paraula "ejúmina" del guaraní. En castellà neutre és equivalent a "Veuen" o "Vení" únicament)
  • "Massa molta calor fa" (calc semàntic de la paraula "hakueterei" del guaraní. En castellà neutre és equivalent a "Fa molta calor" únicament)

• • "Et vaig dir després" (del guaraní "ha'i voi ningo ndéve", en la que el "després" emfatisa l'acció anterior. En castellà neutre és equivalent a "T'he dit" o "Et vaig dir" únicament)
  • "Em vaig a anar ara despuix" (calc semàntic de l'oració en guaraní "aháta ag̃a upéi", en el que el "ara" emfatisa quàn ocorrerà l'acció. En castellà neutre és equivalent a "Aniré despuix" únicament)
  • "Va parlar per mi" (lliteralment del guaraní "oñe'ẽ cherehe". En castellà neutre deuria ser "va parlar de mi")
  • "Va pel seu cap" (influït pel guaraní "oiko iñakãre". En castellà neutre és equivalent a "fa lo que vullgues, sense control, sense juí")
  • "Vaig comprar per a la meua camisa" (influït pel guaraní "ajogua che kamisarã". En castellà neutre deuria ser "em vaig comprar una camisa")

El "Yopará" pròpiament dit. És la mescla de l'idioma espanyol en el guaraní i és el més utilisat en el país. Sol utilisar-se paraules en guaraní en una conversació en castellà, o conjugacions verbals del guaraní per a una paraula castellana. Eixemples:

• • "Jasolucionáta el nostre problema" (la paraula "jasolucionáta" està influïda del guaraní (Yopará). "Ja" (es pronuncia "ya") equival a "Nosatres", i "ta" es referix a l'acció en temps futur. En castellà neutre deuria ser "Anem a solucionar el nostre problema" o "Solucionarem el nostre problema".).
  • "Eñetranquilizána" (la paraula està influïda pel guaraní (Yopará). "Eñe" equival a "Et", veu passiva en segona persona, i "na" equival a "per favor". En castellà neutre deuria ser "Et tranquilizás per favor" o "Tranquilizate per favor").
  • "Jaha a comprar" (la paraula "Jaha" prové del guaraní que significa "Anem". En castellà neutre equival a "Anem a comprar".)
  • "Oñondive ñaganáta" (la paraula "Oñondive" prové del guaraní que significa "Junts". La paraula "ñaganáta" està influïda pel guaraní (Yopará). "Ña" equival a "Nosatres", i "ta" es referix a l'acció en temps futur. En castellà neutre deuria ser "Junts guanyarem".).

Paraguayismos, paraules i oracions en espanyol. Sol tindre influència guaraní aixina com estrangera. Eixemples:

• • "Em trobe" ("trobar" és utilisat com a sinònim de "alegrar" en lloc d'indicar l'ubicació)
  • "Et vaig a llevar una foto" ("llevar" és utilisat com a sinònim de "traure" o "prendre" en el cas de prendre fotografies)

Similituts en el dialecte rioplatense

Àrees del domini de l'espanyol que presenten aspiració de /-s/ postvocálica.

Per la rodalia geogràfica i cultural, se solen confondre abdós dialectes, degut a que en la frontera entre l'Argentina i Paraguay, apleguen a fusionar-se els seus respectius dialectes, creant una varietat del nordest argentí molt similar a l'espanyol paraguayà en les províncies ya aludides. Eixemples:

• us comú de l'expressió «che». Sol considerar-se un «mal dit» en el país, ya que «che» significa «yo» en guaraní, encara que la seua pronunciació és distinta a l'espanyol, ya que el «che» es pronuncia com /she/ en guaraní.

• esporàdica aspiració de /s/ en el parla coloquial.

• voseo cult i similar en la conjugació.

• compartix part del lèxic rioplatense (ej.: algunes paraules del lunfardo).

Voseo

El voseo (us del «vós», en lloc de «tu») és una peculiar característica de l'espanyol paraguayà, molt influït pel dialecte rioplatense. Aixina, en la segona mitat de el XX, l'ocurrència del voseo depenia casi sempre en si la professora del colege voseaba o no. L'influència argentina en la música, el cine i la lliteratura, ademés dels mijos de comunicació massiva com la ràdio i la televisió, varen ser determinants per al voseo en el país.

En algunes regions de l'interior del país, específicament en zones suburbanes o rurals, o aquells de classe social menys favorits, poden mesclar el tuteo i el voseo. Per eixemple l'us del «tu» en les formes verbals de «vós» i viceversa.^{cita requerida}

Variacions de l'espanyol paraguayà

L'espanyol parlat en el Paraguai té les seues diferències dins del territori nacional, segons la zona geogràfica, segons l'entorn social, i també segons el nivell educatiu o socioeconòmic del parlant.

• <o>Espanyol urbà (major influència rioplatense):</o> L'espanyol parlat en les majors ciutats, com en Asunción, es parla un espanyol en més influència del espanyol rioplatense que del guaraní. Sol associar-se més a la generació jove criada en les majors zones urbanes, o de persones en un nivell socioeconòmic més favorable. Algunes característiques d'esta variant són: l'us predominant del voseo, l'us de l'aproximante alveolar [ɹ] per la "r" preconsonántica i final, semblant a la pronunciació en l'anglés americà o el neerlandés. Eixemple: firmar [fiɹ.maɹ], entre uns atres.

• <o>Espanyol de l'interior (major influència guaraní):</o> Per un atre costat, l'espanyol del camp o interior del país, està més «mesclat» en l'idioma guaraní —cridat jopará o jehe'a— i la seua influència guaraní és major que en la variant anterior; ademés de ser menys entonat i més pausado. Esta forma de parlar és pròpia de la majoria dels paraguayans bilingües, o d'aquells que són guaraní-parlants i tenen al castellà com a segon idioma. Algunes característiques d'esta variant són que: el grup "tr" es pronuncia com una postalveolar africada sorda [tɹ̥̝], semblant al sò del dígraf /ch/.; la pronunciació de va ser com jue. Per eixemple: «fòc» sol ser pronunciat com a «joc», entre uns atres. El voseo pot mesclar-se en el tuteo en esta variant.

• <o>Espanyol en atres influències estrangeres:</o> Cap a la frontera en el Brasil, en l'est del país, en algunes persones, l'espanyol parlat té certa influència del portugués, per la cantitat d'immigrants brasilers residint en eixa zona del país, ademés de l'importància pel comerç fronteriç. Mentres que en el Chaco Central, l'influència és de l'idioma alemà, pels menonitas presents en dit lloc.

Similituts i diferències en atres dialectes espanyols

Paraguayà	Mexicà	Espanya	Rioplatense	Chilé	Colombià	Cubà	Dominicà	Peruà
carchofa	carchofa	carchofa	alcaucil	carchofa	carchofa	carchofa	alcaucil	carchofa
albocat	albocat	albocat	palta	palta	albocat	albocat	albocat	palta
banana	banana	banana	banana	banana	banano	banana/guineo	guineo	banana
poroto	frijol	judeu/fesol	poroto	poroto	frijol	frijol/fesol	fesol	fréjol
locote	pimentó	pimentó	morrón	pimentón	pimentón	pimentó	ají	pimentó
auto	carro/coche	coche	auto	auto	carro	carro/màquina	carro	carro
castanya de cajú	anou de l'Índia	anacardo	castanya de cajú	castanya de cajú	marañón	marañón	cajuil	castanya de cajú
celular	celular	mòvil	celular	celular	celular	celular	celular	celular
percha	gancho	percha	percha	colgador	gancho	perchero	percha	gancho
computadora	computadora	ordenador	computadora	computador	computador	computadora	computadora	computadora
choclo	elote	mazorca	choclo	choclo	mazorca	mazorca	mazorca	choclo
nafta	gasolina	gasolina	nafta	bencina	gasolina	gasolina	bomba	gasolina
naronja	toronja	naronja	naronja	naronja	toronja	toronja	toronja	naronja
chaucha	ejote	judeua verda	chaucha	poroto vert	fesol	fesol	vainita	vainita
bombacha	calzón	braga	bombacha	calzón	calzón	blúmer	panty/calzón	calzón/trusa
mamón	papaya	papaya	mamón	papaya	papaya	fruta bomba	lechosa	papaya
arveja	chícharo	pésol	arveja	arveja	arveja	chícharo	pitipuá	arveja/chícharo
durazno	durazno	bresquilla	durazno	durazno	durazno	bresquilla	bresquilla	durazno
maní	cacahuate	cacau	maní	maní	maní	maní	maní	maní
papa	papa	creïlla	papa	papa	papa	papa	papa	papa
media	calcetí	calcetí	media	calcetí	mija	mija	mija	calcetí
soja	soya	soja	soja	soya	soya	soya	soya	soya
pajita	popote	pajita	pajita	pera	pitillo	absorbent	calimete	foc
frutilla	fraula	fraula	frutilla	frutilla	fraula	fraula	fraula	fraula
remera	playera	camiseta	remera	polera	camiseta	pulóver	poloché	pol
lavarropas	llavadora	llavadora	lavarropas	llavadora	llavadora	llavadora	llavadora	llavadora

Vore també

• Espanyol austral
• Guaraní paraguayà (dialecte)
• Acadèmia Paraguayana de la Llengua Espanyola
• Guaranismo
• Yopará

Notes

Referències

• «Mapa llingüístic del Paraguay».

Referències