Varietat del castellà de Galícia

Dialectes de l'espanyol parlats en Espanya. La varietat del castellà de Galícia sol classificar-se més propenca a les varietats de l'espanyol septentrional.

Evolució temporal i extensió dels diferents idiomes de la Península ibèrica.

Es coneix com a varietat del castellà de Galícia o varietat gallega del castellà a la varietat llingüística de castellà parlada en els territoris gallegohablantes i caracterisada en part pel resultat del contacte d'esta varietat en l'idioma gallec en les regions a on este últim compartix àrea llingüística en el castellà, açò és, essencialment, Galícia. Este contacte es veu fomentat pel fet de que la gran majoria o casi totalitat dels gallegohablantes de dita regió són bilingües gallec-castellà.

Les traces d'este dialecte són majoritàriament traces pròpies del idioma gallec usats com a préstams pels seus parlants quan usen el castellà.

Una variant extrema d'este dialecte és el denominat castrapo.

Característiques llingüístiques

L'accent del castellà de Galícia és similar als dialectes septentrionals de l'espanyol.

Fonètica

• Presenta un entonament característic, considerada una forma molt suau de parlar espanyol i sent un de les traces més significatives. Un entonament molt similar existix en els varis dialectes rurals de l'espanyol d'Amèrica.
• Tendència a tancar molt les vocals finals, aplegant casi a identificar la o en la o i la i en la i.
• Reducció dels grups consonàntics cults de certes paraules castellanes: nugue, 'acte', perfeto, 'perfecte'.
• Realisació velar de l'ene final de paraula: camió [ka'mjoŋ], milló [el meu'ʝoŋ], tan ['taŋ], ben ['bjeŋ].
• Seseo i/o gheada en algunes zones.
• Pronunciar la lletra «x» en gallec, en el valor fonètic [ʃ], sobretot al començ de les paraules quan en espanyol es pronuncia en el valor fonètic [s], com en xilòfon [siˈlofono]).

Gramàtica

• Per influència del gallec, al no posseir este pretérito perfecte compost, s'usa en el seu lloc el pretérito perfecte simple; traça també present en Astúries, aixina com en els països hispanohablante d'Hispanoamèrica: 'Hui vaig menjar en casa de la meua yaya', 'Hui he menjat en casa de la meua yaya'. Per regla general es reduïxen tots els temps composts de la següent manera: pretérito perfecte compost i pretérito anterior passen a pretérito perfecte simple, pretérito plusquamperfecte passa a primer forma de pretérito imperfecte de subjuntiu (-llaura/-iera), futur compost passa a futur simple, condicional compost passa a condicional simple i els pretéritos perfecte, imperfecte i plusquamperfecte de subjuntiu passen a la segona forma de pretérito imperfecte de subjuntiu; en ocasions, també s'ampren perífrasis en tindre + participi en situacions en les que normalment s'usarien temps composts.
• Mesclar abdós llengües en algunes expressions: Pecha la finestra 'Tanca la finestra' en castellà i 'Pecha a fiestra' (ídem.) en gallec.
• Creació de diminutivos al modo gallec, en els sufixos -iño, -iña o ino, ina en les variants orientals del gallec.

Vocabulari

• Major us de arcaisme, especialment en les zones rurals, entre els que podrien destacar l'us del voseo, la partícula reflexiva anexada al verp en totes les ocasions, els adverbis indefinits 'fart' o 'be' com a sinònim de 'molt' o 'molt' o lèxic com a 'ros' per roig.

• Substitució de paraules d'us freqüent en castellà per les pròpies del gallec: 'colo' per regazo, 'pota' per gorc o cazuela, 'riquiño' per simpàtic o majo, 'esmagar' per esclafar, 'perrencha' per berrinche, 'pailán' per tòfol, etc.

• Us de la primera forma de l'imperfecte de subjuntiu en lloc del pretérito plusquamperfecte i del pretérito anterior. ('Esta película ya la vera yo' en lloc d'Esta película ya el hi havia vist yo, o 'Lo mateix em feres tu' en lloc de Lo mateix m'havies fet tu). Açò es deu a la traducció lliteral al castellà de la forma gallega (Esta película xa a vira eu).

• Substitució de les formes compostes del futur i del condicional per les seues formes simples o, en alguns casos, per perífrasis en "tindre".

• Substitució ocasional de formes compostes per perífrasis en "tindre" (per l'absència de formes compostes en l'idioma gallec).

• El futur format per "anar" + infinitiu: 'Et vaig dir una cosa', 'Em vaig marchar' per et vaig a dir una cosa o em vaig a marchar.

• Us abundant de diminutivos: bueniño, neniño.

Referències

Bibliografia

• García, C i Blanco, L. (1998). El Castellà de Galícia. Interferències Llingüístiques entre Gallego i Castellà. Anaya

Enllaços externs

• L'espanyol en contacte en el gallec, d'Álvaro Porte Dapena. Ponència en l'II Congrés Internacional de la Llengua Espanyola (Valladolit, 2001).

Vore també

• Castrapo