Anar al contingut

Espanyol equatoguineà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Espanyol ecuatoguineano»)
Extensió de l'idioma espanyol en Àfrica, en roig se senyala l'espanyol equatoguineà.

El o guineoecuatoriano (és-GQ)[1][2][3] és l'idioma espanyol o castellà parlat en la República de Guinea Equatorial[4][5] en la zona d'Àfrica Central. D'acort en l'Institut Cervantes per a 2006-2007, el 13,7% de la població té un domini natiu i el 74% ho parla be, lo que totalisa un 87,7% de la població total.[6][7] L'espanyol equatoguineà està regulat per l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola.

L'espanyol és oficial en Guinea Equatorial des de la seua independència. Des de 1984, també ho és el francés, el qual li està guanyant terreny a l'espanyol des de llavors com a idioma de treball, en el que inclús es donen notícies en TV i ràdio, i, en general, en parla comuna s'està donant una assimilació entre el francés i l'espanyol cridat «espaguifrancés».[nota 1][8] Més recentment (des de 2007), també és oficial el portugués, no obstant, l'espanyol és la llengua més parlada.

Aspectes històrics, socials i culturals

Història

Centre Cultural d'Espanya en Malabo.
Centre Associat de l'UNED en Malabo.

La Guinea Espanyola va ser el chicotet territori africà (illes Annobón i Fernando Poo) que Espanya va obtindre de Portugal a canvi de diversos territoris americans per mig del Tractat de Sant Ildefons (1777) i el Tractat del Pardo en 1778. La colonisació efectiva de la zona continental solament va escomençar a fins del XIX. Al país li va ser concedida l'independència el 12 d'octubre de 1968.

Pel Tractat del Pardo, en 1778 Portugal cedix Guinea Equatorial a Espanya. En la segona mitat del XIX escomençarà la seua colonisació efectiva, fins que en 1968 Guinea Equatorial conseguix la seua independència. Despuix de l'independència, en la dictadura de Francisco Macías, l'espanyol va ser perseguit, encara que es va mantindre el seu us per a dictar lleis i en les relacions internacionals, ademés l'espanyol era l'única llengua escrita, puix les natives (el bubi, el ndowé, el bisió i el bujeba) són de tradició oral. En l'actualitat l'espanyol està reconegut per la seua Constitució. Guinea Equatorial és un dels països més chicotets d'Àfrica, pero també un dels més rics gràcies als jaciments de petròleu i gas trobats allí.[9]

El país conserva la seua pròpia diversitat de llengües, pero l'espanyol és la llengua nacional de caràcter oficial i comunicació interétnica.[10]

L'espanyol és parlat en Bioko i la zona costera de Riu Muni (continental) per un 90% de la població[11] i en zones de l'interior del continent por entre 60 i 70% de la població.[11] El seu coneiximent també guarda relació en la classe socioeconòmica del parlant; l'espanyol en Guinea Equatorial és vist com un continuum entre les varietats més estandardisades que parlen la classe intelectual fins a un nivell bàsic parlat per agricultors, peixcadors, criats, etc., molts d'ells no llegits i que deprenen l'espanyol sobre la marcha ignorant totalment les seues normes i mezclandolo molt en les seues llengües maternes ('guineanismes').[8]

Estadístiques

El 13,7 % parla espanyol en domini natiu i que solen tindre més de 40 anys. La majoria, un atre 74 %, ho parla be, ya que l'espanyol s'ensenya en les escoles. Del restant 12,3 % no se sap el seu nivell d'espanyol, puix necessiten programes d'alfabetisació.[9] Açò es traduïx que la majoria de la població (prop del 88 %) pot parlar-ho, pero solament entorn a un 10-15 % de la població té un nivell alt de competència en espanyol.[12]

Desenroll

Reunió Plenària de l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola, en Malabo


Tots els països veïns de Guinea Equatorial són països francòfons, i ademés estos són els seus socis econòmics més pròxims. L'Estat equatoguineà va oficialisar el francés com a llengua oficial del país en 1998, per un conflicte diplomàtic que va tindre el president Teodoro Obiang en el llavors primer ministre d'Espanya, José María Aznar.[13] No obstant, segons acadèmics de l'Universitat Nacional de Guinea Equatorial tals com Julián Bibang i Mikel Larre en una entrevista realisada en 2022, est seria una maniobra política que no es reflectiria en la pràctica, puix el sistema educatiu del país seguix mantenint-se exclusivament en espanyol en tots els àmbits i nivells d'ensenyança.[13] Ademés, l'espanyol vindria a ser usat activament en l'àrea administrativa de l'Estat, a voltes en conjunt en llengües locals depenent de la regió, tals com el fang en Bata o el bubi i el pichi en Malabo, encara que Larre va senyalar que este últim idioma es trobava en reculada.[13]

L'Institut Cervantes, per mig de proyeccions realisades en 2005 i 2007, havia pronosticat que el francés desplaçaria a l'espanyol com a «llengua obligatòria» en el sector educatiu i que l'espanyol corria grans riscs de desaparéixer o deteriorar-se per la «puixant influència» d'esta llengua, en part per la «considerable ajuda econòmica» que otorgava el Govern francés a Guinea Equatorial.[13] No obstant, d'acort en Larre, per a 2022 estos fets no han succeït, puix el francés «no està desplaçant a l'espanyol ni pot fer-ho, a lo manco a curt i mig determini».[13] L'espanyol, segons ell, es manté com l'únic idioma usat en el sector professional. Les úniques excepcions a esta pràctica ocorren en les empreses de parla francesa i anglesa, els centres de la qual de treball ampren estes respectives llengües, sense impedir que els treballadors equatoguineans puguen conversar entre ells en espanyol.[13] Ademés, va indicar que l'espanyol s'ha enfortit des de la publicació d'abdós proyecciónes per l'Institut Cervantes i que cada volta més chiquets han adoptat l'idioma com a llengua materna.[13]

En 2009 la Real Acadèmia Espanyola va incloure en el planter d'acadèmics a 5 membres de Guinea Equatorial.[14][15]

En 2009, Guinea Equatorial es va convertir en membre associat de la Cim Iberoamericà, en l'expectativa de convertir-se en membre de ple dret en un futur. Ademés, el país és membre de l'Organisació d'Estats Iberoamericans.

En 2013, durant la Quarta reunió del Consell Interministerial del Govern equatoguineà, en la que varen participar el llavors primer ministre Vicente Ehate Tomi, el segon vice primer ministre, Alfonso Nsue Mokuy, i el titular d'Informació, Prensa i Ràdio, Agustín Nze Nfumu, es va abordar i va aprovar l'anteproyecte de decret presidencial pel que es va crear l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola.[16]


El president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, va crear en octubre de 2013 l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola, segons ho va anunciar el director de la Real Acadèmia Espanyola, José Manuel Blecua Perdices,[17] qui també va anunciar que per primera volta el Diccionari de la RAE contindria térmens de l'espanyol de Guinea.[18] En abril de 2014 Teodoro Obiang va ser invitat a donar unes conferències sobre l'espanyol en Àfrica en l'Institut Cervantes de Brusseles.[19][20]

15ª edició de la Tribuna del Hispanismo de l'Institut Cervantes en el Centre Cultural d'Espanya en Malabo (21 de juliol de 2022).

A petició de Guinea Equatorial, l'espanyol és idioma de treball de l'Unió Africana i a través d'una esmena de l'artícul 11[21] de l'Acta Constitutiva de l'Unió Africana, s'ha inclós a l'espanyol entre els idiomes oficials "de l'Unió i de totes les seues institucions".

En juliol de 2022, l'Institut Cervantes va organisar en el Centre Cultural d'Espanya en Malabo la 15.ª Tribuna del Hispanisme, dedicada al hispanisme equatoguineà.[22] En la mateixa, Luis García Montero va anunciar la "pròxima obertura d'un observatori de l'Espanyol en Àfrica en sèu en Malabo".[23]

Mijos de comunicació

Artícul principal → TVGE.

El 31 de maig de 2011, l'Estat equatoguineà va llançar la senyal internacional del canal de televisió pública TVGE, denominat TVGE Internacional, el qual es troba disponible per satèlit i també per mig de la seua pàgina en Internet.

Descripció llingüística

Fonologia

Espanyol equatoguineà en Wikimedia Commons.

Distinció de fonema /s/ i /θ/ en blava obscur, dins dels països a on es parla espanyol.

Els primers estudis ambiciosos de l'espanyol tal com era parlat en Guinea Equatorial es deuen a Castell Barril (1964, 1969). En eixos estudis el seu autor conclou que l'espanyol parlat per cada grup ètnic important de Guinea Equatorial diferix degut a que la llengua bantú, pidgin o criollo que parlen, transferix característiques distintes a l'espanyol parlat pels equatoguineans que en eixa época generalment era una segona llengua. Per eixemple els annabonenses són yeístas i seseantes, els fang tendixen a simplificar diftoncs (bo > abonament) i els "playeros" o ndowé practiquen la lenició ocasional /k/ > [x] o [h].

Entre les traces que poden trobar-se en les diferents varietats d'espanyol equatoguineà estan:

  • Hi ha absència total del fonema vibrant múltiple "rr", fent de car i carro homòfons.
  • Els fonemes /b, d, g/ s'articulen com oclusives en tots els contexts fonètics, mai com aproximantes com succeïx en la majoria de varietats d'espanyol.
  • Freqüentment /d/ s'articula com a vibrant simple [ɾ].[24]
  • Els fonema /p, t, k/ es poden sonorizar, convertint-les en [b], [d] i [g] respectivament, especialment despuix de nassal.
  • El fonema de la /ʎ/ s'articula débilment o es pert: botea. En general és yeísta.
  • La /x/ pot variar de velar [x] com en la major part d'Espanya, a una aspiració [h] com en el Carib o el sur d'Espanya.
  • La /f/ s'articula bilabialment [ɸ] o es torna [θ].
  • Es distinguix entre /θ/ (escrit "z" o "ce, ci") i /s/: casa ['kasa], caça ['kaθa], com en el dialecte castellà peninsular septentrional, encara que també s'observa seseo assimilant-se abdós a la consonant fricativa alveolar sorda /s/.
  • Les paraules es diuen en marcada separació una d'una atra.
  • La major part de l'ètnia bubi pronuncia la "r" de forma gutural [ʀ], com el sò de la "r" inicial del francés.
  • La majoria dels ndowéns intercanvien la "g" i la "j" per eixemple en lloc de jugar tendixen a dir gujar.

Perfil morfosintàctic

Ministeri d'Educació, Ciència i Deports (Malabo)

S'advertix:

  • Extensió de l'ús del femení.
  • Omissions de l'artícul.
  • S'intercanvien els usos de "tu" i "vosté".
  • Ocupació redundante i us diferent de pronoms reflexius i preposicions.
  • Freqüent us del gerundi i mescla dels modos indicatiu i subjuntiu.
  • S'usa la segona persona del plural de la mateixa manera que en l'Espanya Peninsular ("vosatres" i les seues conjugacions), si ben també s'ampra el "vostés".
  • Us peculiar de la preposició en per a marcar un locatiu direcció: Vaig en Bata 'Vaig a Bata'.[25] Este us també es dona en el portugués angoleño.

Vore també

Referències

  1. ↑ és-GQ és el còdic d'idioma per a l'espanyol equatoguineà, definit pel estàndar ISO (vore ISO 639-1 i ISO 3166-1 alpha-2) i STD).
  2. ↑ (1 de giner de 2007) Biografia d'una llengua: naiximent, desenroll i expansió de l'espanyol (en es), Universitat Els Andes. ISBN 9789801110262. Consultat el 11 de març de 2016.
  3. ↑ Fernández, Francisco Moreno (1 de giner de 2010). Les varietats de la llengua espanyola i la seua ensenyança (en es), Arc Llibres. ISBN 9788476358023. Consultat el 11 de març de 2016.
  4. ↑ Granda, Germán de (1 de giner de 1991). L'Espanyol en Tres Móns: Retencions i Contactes Llingüístics en Amèrica i Àfrica (en es), Universitat de Valladolit, Secretariat de Publicacions. ISBN 9788477622062. Consultat el 11 de març de 2016.
  5. ↑ Méndez, Natalia Álvarez (1 de giner de 2010). Paraules desencadenades: aproximació a la teoria lliterària postcolonial i a l'escritura hispà-negroafricana (en es), Universitat de Saragossa. ISBN 9788492774876. Consultat el 11 de març de 2016.
  6. ↑ https://cvc.cervantes.es/llengua/anuari/anuari_06-07/pdf/paises_08.pdf
  7. ↑ Penny, Ralph (2002). A History Of The Spanish Language (en anglés), p. 33. Consultat el 11 de novembre de 2011.
  8. ↑ 8,0 8,1 Mohamadou, Aminou(2008).«Acostament a el "espaguifrancés", l'espanyol funcional de Guinea Equatorial».Revista Internacional de Filologia i el seu Didàctica.(31)Consultat el 2021-02-21.
  9. ↑ 9,0 9,1 [1]
  10. ↑ Les apreciacions són de John Lipski i Antonio Quilis
  11. ↑ 11,0 11,1 http://www.personal.psu.edu/jml34/eg.pdf
  12. ↑ Gloria Nistal Rosique: El cas de l'espanyol en Guinea Equatorial
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Gonzáles, José (10 de giner de 2022). «L'espanyol, ¿amenaçat pel francés i l'anglés?». Archiletras. Consultat el 10 d'abril de 2025.
  14. ↑ Els primers 'corresponsals' de la RAE en Guinea, diari El País, 6 de juliol de 2009.
  15. ↑ La RAE, Real Acadèmia de la Llengua d'Espanya, nomena per primera volta a cinc guineans acadèmics corresponents - La Gasseta de Guinea, agost de 2009
  16. ↑ Quarta reunió del Consell Interministerial - Pàgina oficial del Govern de la República de Guinea Equatorial
  17. ↑ Blecua anuncia la creació d'una acadèmia ecuatoguineana de l'espanyol, diari Sigle XXI, 20 de giner de 2014.
  18. ↑ La RAE contempla admetre publicitat en la versió digital del Diccionari, Diari de Ferrol, 20 de giner de 2014.
  19. ↑ L'Institut Cervantes i la UNED inviten en Brusseles al dictador Obiang, diari El País, 19 de març de 2014.
  20. ↑ Obiang agraïx al Rei el respal per a intervindre en l'Institut Cervantes, diari El País, 1 d'abril de 2014.
  21. ↑ «AU Languages | African Union». au.int. Consultat el 2022-01-05.
  22. ↑ «Tribuna del Hispanismo Ecuatoguineano. Tribuna del Hispanismo. Institut Cervantes». www.cervantes.es. Consultat el 2022-10-31.
  23. ↑ «El Cervantes obrirà un Observatori de l'Espanyol en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE» (en es). www.fundeu.es (2022-07-22). Consultat el 2022-10-31.
  24. ↑ Granda, 1984
  25. ↑ Granda, 1991

Notes

  1. ↑ De espa- ('espanyol'), -gui- ('guineà') i francés.

Bibliografia