Glossina
Glossina és un gènero de mosques hematófagas africanas, conegudes popularment com a mosques tse-tse (o tsetsé). És l'únic gènero de la família Glossinidae. Es coneixen 23 espècies (o fins a 31 segons atres classificacions) i diverses subespècies. Són vectores biològics que transmeten l'agent patógeno Trypanosoma brucei, un protozou que causa la nagana en els animals i la tripanosomiasis africana o malaltia del somi en el ser humà.[1][2]
La malaltia del somi amenaça a més de xixanta millons de habitants de les zones rurals d'Àfrica oriental, occidental i central, especialment a aquells que es dediquen a la peixca tradicional, agricultura, ganaderia i caça.
Les mosques tse-tse actuals existixen des d'a lo manco 34 millons d'anys. S'han recuperat i identificat fòssils del jaciment fosilífero de Florissant en Colorat datats en eixa antiguetat.[3]
Característiques
Este insecte medix entre 6 i 16 mm de llongitut corporal i té una coloració que pot tindre combinacions de grisa, marró obscur i marró groguenc.
Les mosques tse-tse són vagament similars a atres mosques comunes, com la mosca domèstica, pero poden ser distinguides per quatre característiques de la seua anatomia, dos de les quals són fàcils d'observar:
- La mosca tse-tse plega les seues ales completament quan està en repòs de tal modo que una descansa directament sobre l'atra sobre l'abdomen.
- La mosca tse-tse té una llarga probòscide, que s'estén directament cap a davant i està conectada per un bulbo en la part inferior de la seua cap.
- Atres detalls són la forma de la cèlula discal de l'ala i l'aresta de l'antena en pèls ramificados.
Cicle vital
Les mosques tse-tse tenen un cicle vital inusual. La femella produïx un sol ou en cada posada, i la larva permaneix en l'úter durant els tres estats del seu desenroll, un tipo de viviparitat. [4] La femella alimenta a la larva en les secrecions lechosas d'una glándula modificada de l'úter.[5] La larva emergix despuix de completar el seu tercer estadi larvario i desenroll, Les larves recent naixcudes s'arrastren fins al sol i enterren en el sol i desenrollen una closca exterior dura (cridat caixa puparial), dins del com completen les seues transformacions morfològiques en mosques adultes. La mosca adulta emergix despuix de 20 a 30 dies.[6] La mosca tsetsé és multivoltina i de llarga vida, per lo general produïx al voltant de quatre crío per any i fins a 31 crío durant la seua vida útil.[7]
Referències
- ↑ Farrar, Jeremy; Hotez, Peter; Junghanss, Thomas; Kang, Gagandeep (2013). Manson's Tropical Diseases, 23rd edició, Philadelphia: Saunders [Imprint], p. 607. ISBN 978-0702051012.
- ↑ (2001) Encyclopedia of Arthropod-Transmitted Infections of Man and Domesticated Animals, New York, NY [o.a.]: Centre for Agriculture and Biosciences International. ISBN 9780851994734.
- ↑ Cockerell, T. D. A.(1917).«A fossil tsetse fly and other Diptera from Florissant, Colorat».Proceedings of the Biological Society of Washington.30: 19–22.
- ↑ Vreysen, Marc J.B.; Seck, Momar Talla; Sall, Bava; Bouyer, Jérémy(2013).«Mosques tsetsé: La seua biologia i control per mig d'enfocaments de gestió integrada de plagues en tota la zona».Revista de Patologia d'Invertebrats.Academic Press (Elsevier).112: S15-S25.ISSN 0022-2011.doi:10.1016/j.jip.2012.07.026.
- ↑ Geoffrey M. Attardoa, Claudia Lohs, Abdelaziz Heddi, Uzma H. Alama, Suleyman Yildirim, SerapAksoy: Anàlisis de l'estructura i funció de les glándulas mamàries en Glossina morsitans: Producció de proteïnes làctees, poblacions de simbiontes i fecunditat, en: Journal of Insect Physiology, Band 54, Nr. 8, Agost 2008, S. 1236-1242, doi:10.1016/j.jinsphys.2008.06.008
- ↑ «Tsetse Biology». Archivat des de l'original, el 20 de maig de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ Cockerell, T. D. A.(1917).«A fossil tsetse fly and other Diptera from Florissant, Colorat».Proceedings of the Biological Society of Washington.30: 19–22.
Bibliografia
- Buxton, P. (1955). The Natural History of Tsetse Flies: An Account of the Biology of the Genus Glossina (Diptera). London, UK: H.K. Lewis & Co.
- Ford, J. (1971). The Role of the Trypanosomiases in African Ecology. Oxford, UK: Clarendon Press.
- Glasgow, J. (1963). The Distribution and Abundance of Tsetse. International Series of Monographs on Pure and Applied Biology, No. 20. Oxford, UK: Pergamon Press.
- Leak, S. (1998). Tsetse Biology and Ecology: Their role in the Epidemiology and Control of Trypanosomiasis. New York: CABI Publishing. book site
- Maudlin, I., Holmes, P. H., and Mills, M. A. (2004). The Trypanosomiases. CAB International.
- McKelvey, J., Jr. (1973). Man Against Tsetse: Struggle for Africa. Ithaca, NY: Cornell University Press.
- Mulligan, H. & Potts, W. (1970). The African Trypanosomiases. London: George Allen and Unwin, Ltd.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glossina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.