Anar al contingut

Musca domestica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Musca domestica

La mosca domèstica o comuna (Musca domestica) és una espècie d'insecte dípter braquícero de la família Muscidae. És la mosca més comuna i habitual en la majoria dels climes de la Terra.

La femella de la mosca domèstica sol aparearse una sola volta i almagasena l'esperma per al seu us posterior. Posa lots d'uns cent ous sobre matèria orgànica en descomposició, com a restants de menjar, carronya o heces. Pronte eclosionan en larvas blanques sense pates, conegudes també com cresas. Despuix de dos a cinc dies de desenroll, estes sofrixen metamorfosis en bues de color marró rojós, d'uns 8 milímetros (0.3 plg) de llarc. Les mosques adultes viuen normalment de dos a quatre semanes, pero poden hibernar durant l'hivern. Els adults s'alimenten de diverses substàncies líquides o semilíquidas, aixina com de materials sòlits reblandecidos pel seu saliva. Poden portar patógenos en el cos i en les heces, contaminar els aliments i contribuir a la propagació de les malalties transmeses pels aliments, ademés de que, en número, poden resultar físicament molests. Per tot això, es consideren pesta.

Les mosques domèstiques s'han utilisat en el laboratori per a investigar l'envelliment i la determinació del sexe. Les mosques domèstiques apareixen en la lliteratura des de la mitologia de l'Antiga Grècia i L'insecte impertinent d'Esopo en avant. Els autors a voltes elegixen la mosca domèstica per a parlar de la brevetat de la vida, com en el poema de William Blake de 1794 "La mosca", que tracta de la mortalitat subjecta a circumstàncies incontrolables.

Descripció

La seua tórax és de color gris, en quatre llínees llongitudinals obscures en l'esquena. La part inferior del abdomen és groga o anaranjada, ocasionalment transparent als costats i en una banda central obscura que s'eixampla i cobrix els últims segments abdominals. El seu cos es troba cobert de pelusses. Els ulls composts són de color roig. Les femelles són una miqueta més grans que els mascles i posseïxen un espai major entre els seus ulls. Posseïxen dos ales funcionals, havent-se convertit l'atre parell en balancines o halterios que estabilisen el vol.

Cap d'una femella de mosca domèstica en dos grans ulls composts i tres ocelli.

Els adults poden aplegar a medir prop de 5-8 mm de llongitut i 13-15 mm d'envergadura alar. Les femelles solen tindre ales més grans que els machos, mentres que estos tenen pates relativament més llargues. Les femelles tendixen a variar més en tamany[1] i existix variació geogràfica en individus de major tamany en latitut més altes.[2] El cap és fortament convexa per davant i plana i llaugerament cònica per darrere. El parell de grans ulls composts casi es toquen en el macho, pero estan més separats en la femella. Tenen tres ulls simples (ocelli) i un parell d'antenes curtes.[3] Les mosques domèstiques processen l'informació visual unes sèt voltes més ràpit que els humans, lo que els permet identificar i evitar els intents d'atrapar-les o donar-els un espadazo, ya que veuen efectivament els moviments de l'humà a cambra llenta en el seu major taxa de fusió de parpadeo.[4][5]

Parts bucals de la mosca domèstica, mostrant les pseudotráqueas, regates semitubulares (bandes paraleles obscures) utilisades per a succionar aliments líquits.

Les peces bucals estan especialment adaptades per a una dieta líquida; les mandíbules i els maxilars són reduïts i no funcionals, i les atres peces bucals formen una probòscide retràctil i flexible en una punta carnosa engrandida, el labelo. Es tracta d'una estructura pareguda a una esponja que es caracterisa per molts recalats, cridades pseudotráqueas, que succionen decorreguts per acció capilar.[6][7] També s'utilisa per a distribuir saliva per a ablanir aliments sòlits o arreplegar partícules soltes.[8] Les mosques domèstiques tenen quimiorreceptors, òrguens del gust, en el tarsi de les seues pates, per lo que poden identificar aliments com a sucres en caminar sobre ells.[9] Les mosques domèstiques a sovint es netegen les pates fregant-les entre sí, lo que permet als quimiorreceptores provar de nou lo que chafen a continuació.[10] Al final de cada pata hi ha un parell de garres, i baix d'elles hi ha dos almohadillas adhesives, pulvilli, que permeten a la mosca domèstica pujar per parets i sostres plans utilisant forces de Van der Waals. Les garres ajuden a la mosca domèstica a desapegar el peu per a donar el següent pas. Sobre superfícies horisontals i verticals, les mosques domèstiques caminen en una marcha comuna, en tres pates en contacte en la superfície i tres en moviment. En superfícies invertides, modifiquen la marcha per a mantindre les quatre pates pegades a la superfície.[11] Les mosques domèstiques aterrisen en un sostre volant directament cap a ell; just abans d'aterrisar, fan un mig gir i apunten en les sis pates a la superfície, absorbint l'impacte en les pates davanteres i pegant-se un moment despuix en les atres quatre.[12]

Un ala d'una mosca domèstica baix una ampliació de 250x.

El tórax és d'un to gris, a voltes inclús negre, en quatre bandes obscures llongitudinals d'esgambi uniforme en la superfície dorsal. Tot el cos està cobert de pèls curts. Com uns atres dípters, les mosques domèstiques només tenen un parell d'ales; lo que seria el parell posterior es reduïx a chicotets halterios que ajuden a l'estabilitat del vol. Les ales són translúcidas en una tenyida groguenca en la seua base. Característicamente, la vena medial (M1+2 o quarta vena llarga) mostra una marcada curvatura cap a dalt. Cada ala té un lòbul en la part posterior, el calipter, que cobrix el halterio. L'abdomen és gris o groguenc en una franja obscura i marques obscures irregulars en el costat. Té dèu segments que duen espiràculs per a la respiració. En els machos, el nové segment du un parell de ganchos per a la còpula, i el dècim du seges anals en abdós sexes.[3]

Micrografía del tarso de la pata mostrant garres i cerdes, incloent la central entre les dos pulvillas coneguda com empodio.

Diverses espècies de tot lo món semblen similars a la mosca domèstica, com la mosca domèstica menor (Fannia canicularis); la mosca dels estables (Stomoxys calcitrans); i atres membres del gènero Musca com la mosca dels arbusts australiana (M. vetustissima) i varis tàxons estretament relacionats que inclouen M. primitiva, M. shanghaiensis, M. violacea, i M. varensis.[13]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 161–167  L'identificació sistemàtica de les espècies pot requerir l'us de claus taxonòmicas específiques de la regió i pot requerir dissecció de les parts reproductores masculines per a la seua confirmació.[14][15]

Cicle vital

Cada femella pot posar prop de 500 ous blancs en lots de 75 a 150, d'uns 1,2 mm de llongitut.[16] En les següents 24 hores les larves eclosionan i comencen a devorar restants orgànics rics en nutrients. Tenen un color pàlit i un tamany de 3 a 9 mm de llongitut, en forma d'huso en la boca terminal, i sense pates. Despuix de l'alimentació es transformen en bua, coloreades de roig o marró i de 8 mm de llongitut. En concloure la metamorfosis, l'adult trenca un extrem de la bua en un tall circular i vola en busca de congèneres per a aparearse i concloure el seu cicle vital. Els adults poden viure mig més en la naturalea, podent-se prolongar este temps en el laboratori.

Referències

  1. ↑ Bryant, Edwin H.(setembre de 1977).«Morphometric adaptation of the housefly, Musca domestica L., in the United States».Evolution; International Journal of Organic Evolution.31(3): 580-596.doi:tb01046. x 10.1111/j.1558-5646.1977. tb01046. x.(en anglés)
  2. ↑ (agost de 2002).«Morphometric Variations in the Housefly, Musca Domestica (L.) with Latitude».Genetica.115(3): 243-251.doi:10.1023/a:1020685727460.(en anglés)
  3. ↑ 3,0 3,1 Hewitt, C. Gordon (2011). The house-fly: Musca domestica Linn: Its structure, habits, development, relation to disease and control, Cambridge University Press, pp. 5–6. OCLC 752674879. ISBN 978-0-521-23299-9.
  4. ↑ Johnston, I.. «Q. ¿Per qué és tan difícil esclafar una mosca domèstica? R. Et veu vindre cambra llenta», The Independent, 15 de setembre de 2013. Consultat el 4 de decembre de 2017.
  5. ↑ (octubre de 2013).«Metabolic rate and body size llaure linked with perception of temporal information».Animal Behaviour.86(4): 685-696.doi:anbehav.2013.06.018 10.1016/j. anbehav.2013.06.018.
  6. ↑ (2010) The insects: An outline of entomology, 4ª edició (en anglés), Wiley, pp. 41, 519. ISBN 978-1-118-84615-5.
  7. ↑ (2001) Encyclopedic reference of parasitology. Biology, structure, function, Springer Science & Business Mija, p. 310. OCLC 247490283. ISBN 978-3-540-66819-0.
  8. ↑ Dessì, Giancarlo (8 de giner de 2017). «Morphology and anatomy of adults: Mouthparts». Mosques. Archivat des de l'original, el 27 de setembre de 2017. Consultat el 27 de setembre de 2017.
  9. ↑ (1935).«The Tarsal Chemoreceptor Response of the Housefly, Musca Domestica L., to Sucrose and Levulose».Annals of the Entomological Society of America.28(4): 467-474.doi:10.1093/aesa/28.4.467.(en anglés)
  10. ↑ C. Claiborne Ray. «Q&A; Gleeful Flies?», The New York Claves, 17 de decembre de 2002. Consultat el 4 de decembre de 2017.
  11. ↑ Gorb, S. N.(2005).«Uncovering Insect Stickiness: Structure and Properties of Hairy Attachment Devices».American Entomologist.51(1): 31-35.doi:10.1093/ae/51.1.31.(en anglés)
  12. ↑ Dahlem G. A. (2009). «House Fly (Musca domestica)», Encyclopedia of Insects, 2ª edició, Ámsterdam: Elsevier, pp. 469–470. OCLC 500570904.
  13. ↑ West LS (1951). La mosca domèstica. Its natural history, medical importance, and control, Comstock Publishing Company.
  14. ↑ Paterson HE(2009).«El complex Mosca domestica en Sri Lanka».Journal of Entomology Series B, Taxonomy.43(2): 247-259.doi:tb00134. x 10.1111/j.1365-3113.1975. tb00134. x.
  15. ↑ Tumrasvin W, Shinonaga S(1977).«Informe de les espècies pertanyents al gènero Mosca Linné, inclosa la clau taxonómica (Diptera: Muscidae)».Bull. Tòquio Med. Dent. Univ..24: 209-218.Consultat el 23 de decembre de 2022.
  16. ↑ Sanchez-Riera, H and J. L. Capinera (agost de 2017). UF-IFAS, University of Florida (ed.): «Featured Creatures. Entomology & Nematology». Consultat el 19 de març de 2021.

Bibliografia

  • Chinery, Michael (1980). Guia de camp dels insectes d'Espanya i Europa, Barcelona: Omega, pp. 402. ISBN 84-282-0469-1.
  • Leraut, Patrice (2007). Insectes d'Espanya i Europa, Barcelona: Lynx Edicions, pp. 528. ISBN 978-84-96553-27-9.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Musca_domestica&oldid=1507659»