Rehilamiento

Rehilamiento és el terme en el que es denominen les particularitats que presenten certs fonema en la seua realisació. Servix per a distinguir entre sons diferents pero que tenen idèntic punt i modo d'articulació. El seu us es va generalisar a raïl dels estudis de Tomás Navarro Tomás, i va anar àmpliament seguit pels seus contemporàneus.

Definició

Navarro Tomás definix rehilamiento com

___protected_title_5___.

Navarro Tomás desenrolla este concepte a raïl de les similituts entre els sons [ẓ] i [đ], dels quals el primer presentaria rehilamiento. Atres estudiosos, com Zamora Vicente o Amat Alonso, continuaran estudiant este fenomen, duent-los a l'estudi de sons inclús que es donen solament en alguns llocs i no en tota la geografia hispanohablante. Apareix en el Diccionari de térmens filològics de Lázaro Carreter.

Despuix d'estos treballs, la fonètica espanyola va arreplegar el terme rehilado per a referir-se, puix, a sons d'este tipo, encara que no tots els autors eren capaços d'oferir la mateixa llista tancada de sons que tenien esta característica.

Context

La tradició filològica espanyola, en els seus estudis de fonètica, considerava fricativo com el concepte opost al de oclusivo. Junt als alòfons oclusivos [b], [d] i [g], existixen uns atres, àmpliament estesos en el parla castellana, que eren entesos com fricativas [ƀ] [đ] [ǥ]. Quedaven inclosos, puix, en la categoria de fricativas, una série de sons que presentaven particularitats sobre el restant de les fricativas, aplegant a la coincidència de les traces de modo d'articulació i punt d'articulació entre abdós. És, per tant, la coincidència entre abdós la que fa necessària l'aparició del concepte del rehilamiento.

Vore també

• Yeísmo
• Espanyol rioplatense