Alfabet fonètic de la RFE

L'alfabet fonètic de la Revista de Filologia Espanyola (RFE) és un alfabet fonètic desenrollat originalment per als idiomes i els dialectes de la península ibèrica. L'alfabet és una proposta de Tomás Navarro Tomás, i va ser adoptat pel Centre d'Estudis Històrics de Madrit en la Revista de Filologia Espanyola (RFE) i pel Institut de Filologia de Bons-Aires.^[1] És amprat únicament en treballs d'àmbit hispànic, com el Atles Llingüístic de la Península Ibèrica, o manuals de fonètica. Ademés, este alfabet fonètic s'ensenya en universitats de països hispanohablante com Mèxic.^[2]

Símbols

consonant bilabiales
RFE	eixemple	transcripció	consonant	AFI
b	bondat	bon̹dáđ̥	oclusiva bilabial sonora	b
p	pare	páđre	oclusiva bilabial sorda	p
m	amar	amár	oclusiva nassal bilabial sonora	m
m̥	mateixa (and.)	mím̥mo	oclusiva nassal bilabial sorda	m̥
ƀ	fava	áƀa	fricativa bilabial sonora	β
ƀ̥	les botes (and.)	la ƀ̥ótah	fricativa bilabial sorda	ɸ

consonant labiodentals
RFE	eixemple	transcripció	consonant	AFI
m̯	confús	kom̭fúṡo	oclusiva nassal labiodental sonora	ɱ
f	fàcil	fáθi̧l	fricativa labiodental sorda	f
v	vida (esp. enf.)	vaig voređa	fricativa labiodental sonora	v

consonant interdentales
RFE	eixemple	transcripció	AFI
ḍ	creu divina (esp. enf.)	krúẓ ḍiƀína	d̟
ṭ	fes-te ací	áθṭi aká	t̟
ṇ	onça	n̟
ẓ	jujar	xųẓǥár	z̟
θ	mosso	móθo	θ̟
đ	roda	ð̟
_đ	pres (reduïda)	tomá_đo	⸨ð̟⸩
_đ̥	veritat (reduïda)	bęrđá_đ̥	⸨ð̟̚⸩
ḷ	calçat	kaḷθađo	l̟

consonant dentals
RFE	eixemple	transcripció	consonant	AFI
d	duche	dúĉo	oclusiva dental sonora	d̪
t	prendre	tomáɹ	oclusiva dental sorda	t̪
n̹	monte	món̹et	oclusiva nassal dental sonora	n̪
đ	des de	déz̹đi	fricativa dental sonora	ð
θ	tassa	táθa	fricativa dental sorda	θ
l̹	falda	fál̹dona	aproximante lateral dental sonora	l̪

consonant alveolars
RFE	eixemple	transcripció	consonant	AFI
n	mane	mã́no	oclusiva nassal alveolar sonora	n
n̥	asno (and.)	án̥no	oclusiva nassal alveolar sorda	n̥
ŝ	tsobu (ast. occid.)	ŝoƀo	africada alveolar sorda	ʦ
z	els dies (mex.)	lo zíah
s	rosa (and.)	r̄gosa
ż	esgarrar	r̄ażǥáɹ	fricativa alveolar sonora	z
ṡ	casa	káṡa	fricativa alveolar sorda	s
l	lluna	lúna	aproximante lateral alveolar sonora	l
l̥	cuixa (and.)	mųl̥lo	aproximante lateral alveolar sorda	l̥
r	hora	ǫ́ra	vibrant alveolar sonora	ɾ
r̥	multitut (and.)	mųr̥titú	vibrant alveolar sorda	ɾ̥
r̄	carro	kár̄o	vibrant alveolar múltiple	r
ɹ	color	kolǫ́ɹ	aproximante alveolar	ɹ
ɹ̊	blat (mex.)	tɹ̊íǥo	aproximante alveolar sorda	ɹ̥
ɹ̱	honra (chil.), posaré (mex.)	ónɹ̱a, põɹ̱é	aproximante alveolar sonora llarga	[ɹː]
ɹ̱̊	gos (chil.)	pę́ɹ̱̊o / pę́ɹ̱o	aproximante alveolar sorda llarga	[ɹ̥ː]

consonant prepalatales
RFE	eixemple	transcripció	consonant	AFI
n̮	any	án̮o	oclusiva nassal palatal sonora	ɲ
ŷ	jou	ŷúǥo	africada palatal sonora	ɟ͡ʝ
ĉ	molt	múĉo	africada postalveolar sorda	t͡ʃ
ž	maig (arg.)	mažo	fricativa postalveolar sonora	ʒ
š	rexa (ast.)	r̄iša	fricativa postalveolar sorda	ʃ
i	maig	máyo	fricativa palatal sonora	ʝ
ẙ	cap (chil.)	ẙefe / ẙjéfe
j	net	njéto	aproximante palatal	j
j̊	inquiete	iŋ́ḱj̊éto / iŋ́ḱj̊eto
l̮	castell	ka̹tíl̮o	aproximante lateral palatal	ʎ
ÿ	subyugar	sųƀÿoǥáɹ

consonant postpalatales
RFE	eixemple	transcripció	AFI
ǵ	guitarra	g̟
ḱ	quimera	ḱiméra	k̟
ŋ́	inquirir	iŋ́ḱirír	ŋ˖
ǥ́	seguir	ṡiǥ́iɹ	ɣ̟
x́	regir	r̄ex́ír	x̟

consonants velares
RFE	eixemple	transcripció	consonant	AFI
g	agradar	gųs̹táɹ	oclusiva velar sonora	g
k	casa	káṡa	oclusiva velar sorda	k
ŋ	mai	nṹŋka	nassal velar sonora	ŋ
ǥ	pregar	r̄oǥár	fricativa velar sonora	ɣ
x	jamai	xamás	fricativa velar sorda	x
ł	malalt (cat.)	məlạł	aproximante lateral alveolar velarizada	ɫ
w	os	wéṡo	aproximante labiovelar sonora	w
w̥	fora (esp. enf.)	fw̥éra	aproximante labiodental sorda	ʍ

consonant uvulares
RFE	eixemple	transcripció	consonant	AFI
ŋ̇	dò Juan	doŋ̇ ẋwán	nassal uvular	ɴ
ǥ̇	agulla	aǥ̇úxa	fricativa uvular sorda	χ
ẋ	enjuagar	iŋ̇ẋwaǥár	fricativa uvular sonora	ʁ

consonant laringales
RFE	eixemple	transcripció	consonant	AFI
h	forn (and.)	hǫ́rno	fricativa glotal sorda	h

vocals
RFE	descripció	AFI
į ę ǫ ų	obertes	ɪ i̞ o̞ ʊ
i i a o o	miges	i i a o o
ẹ ọ	tancades	i̝ o̝
ą	a palatal	æ
ạ	a velar	ɒ
ǫ̈	ę labializada	ø̞
ö	i labializada	ø
ų̈	į labializada	ʏ
ü	i labializada	i
ə	vocal indistinta	ə
ĩ ã ũ õ ẽ	vocals nassals	ĩ ã ũ õ ẽ
á o ę́ ã́	vocals en accent d'intensitat
aː oː lː sː mː nː, etc.	sons llarcs	ː
_đ _đ̥, etc.	sons reduïts	⸨sò⸩

RFE (1915) "Alfabet fonètic de la revista de filologia espanyola"; Revista de Filologia Espanyola 2: 374-376.

Navarro Tomás, Tomás (1966) "L'alfabet fonètic de la Revista de Filologia Espanyola"; Anuari de Lletres 6: 5-19.

Alvar, Manuel; & Mouton, Pilar García. Texts Andalusos en transcripció fonètica. Madrit : Editorial Gredos. [1]
Cuétara Priede, Javier. 2004. Fonètica de la ciutat de Mèxic: Aportacions des de les tecnologies del parla. Mèxic : Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
Face, Timothy L. 2008. Guide to the Phonetic Symbols of Spanish. Sommerville, MA: Cascadilla Press.
García Mouton, Pilar; & Moreno Fernández, Francisco (dir.). 2003. « Alfabet fonètic i atres signes », in Atles Llingüístic (i etnogràfic) de Castella - La Mancha, Universitat d'Alcalà. <http://www2.uah.es/alecman [2] archivat en Wayback Machine.> [3] [4] archivat en Wayback Machine.
Llisterri, Joaquim. 2012. La transcripció fonètica [5] archivat en Wayback Machine., Universitat Autònoma de Barcelona.
Navarro Tomás, Tomás. 1915. “Alfabet fonètic ”, in Revista de Filologia Espanyola, tom 2, pp. 374-376.
Navarro Tomás, Tomás. 1966. “L'alfabet fonètic de la Revista de Filologia Espanyola”, in Anuari de Lletres, tom 6, 1966, pp. 5-19. [6]
Martín Butragueño, Pedro. 2012. Fonologia variable de l'espanyol de Mèxic. secció Alfabet fonètic
Pop, Sever. La dialectologie : aperçu historique et méthodes d'enquêtes linguistiques, J. Duculot, Louvain, 1950, 2 vol. (volum 1 i volum 2)
L'Alfabet Fonètic Internacional i el de la RFE [7]

Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto fonético de la RFE» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.