Anex:Comparació dels inventaris fonètics llatí i espanyol

En este anex es compara els valors fonètics de les lletres de l'abecedari llatí i espanyol en les principals époques de l'idioma. L'objectiu no és presentar l'evolució fonètica històrica en respecte de els canvis de l'ortografia, aixina que és possible que un sò representat per certa grafia en época moderna no procedira del sò representat per la mateixa en una atra época històrica (per eixemple la -c- i la h- actuals de l'espanyol no sempre deriven de la -c- i la h- llatines). Les lletres que no formen part del alfabet llatí internacional apareixen ací en lletra itálica.

Lletra Valor fonètic en AFI
Llatí Espanyol
clàssic vulgar medieval contemporàneu i dialectal fonològic estàndart
A [a], [aː], [ã] [a], [ã] [a], [ã] [a][ã] /a/
B [b], [b:] [b][β][1] [b][β] [b][β] /b/
C [k], [k:], [kʰ], [kʲ] [k], [ʦ] [k], [ʦ] [k], [θ] o [s] /k/, /θ/, /s/
CH
(< -ct-, -lt-)
[ʧ] [ʧ] /ʧ/
D [d], [d:] [d] [d][ð][1] [d][ð] /d/
I [i], [iː], [ẽ] [ɛ], [i], [ẽ] [i̞], [ẽ̞] [i̞][ẽ̞] /i/
F [f][ɸ], [f:] [f][ɸ] [f][ɸ][h] [f][ɸ][2][v] /f/
G [g], [g:], [gʲ] [g], [ʤ] [g][ɣ],[1] [ʒ] [g][ɣ],[1] [x][χ] o [h] /g/, /x/
H [h][∅] [∅] [∅] [∅] o [h][3] /∅/
I [i][j], [iː][j:][1], [ĩ] [i][j], [ĩ], [ʝ][1] [i][j] [i][j][ĩ], [ʝ][ɟ] o [ʃ][ʒ][4] /i/
J [5] [ʒ] [x][χ] o [h] /x/
K [6] [k] [k] [k] [k] /k/
L [l][ɫ], [l:] [l][ɫ], [ʎ][7] [l][ɫ] [l][lʲ][l̪][l̟] /l/
LL
(< cl-, pl-, -ll-)
[ʎ] [ʎ] o [ʝ][ɟ] o [ʃ][ʒ] /ʎ/
M [m][ɱ], [m:], [∅] [m][ɱ], [m:], [∅][8] [m][ɱ], [m:], [∅] [m], [n:][m:],[9][n][10] o [ŋ][ɱ] o [∅] /m/, /n/
N [n][n̪][ŋ][ɲ][m][ɱ], [n:], [∅] [n][n̪][ŋ][ɲ][m][ɱ], [∅] [n][n̪][nʲ][ŋ][ɲ][m][ɱ], [n:], [∅] [n][n̪][n̟][nʲ][ŋ][ɲ][ɴ][m][ɱ], [n:][m:] o [ŋ][ɱ] o [∅] /n/
Ñ
(< -nn-, -ni-, -gn-)
[ɲ] [ɲ] /ɲ/
O [o], [oː], [õ] [ɔ], [o], [õ] [o̞], [õ̞] [o̞][õ̞] /o/
P [p], [p:], [pʰ] [p] [p] [p] /p/
QU [kw] o [kʷ] [k(ʷ)] [kw], [k] [k][11] /k/
R [r][ɾ], [r:] [r], [ɾ] [r], [ɾ] [r], [ɾ] /r/, /ɾ/
RR
(< -rr-)
[r] [r] /[r]/
S [s], [s:][12] [s], [z][1] [s], [z] [s][z] /s/
T [t], [t:], [tʰ], [tʲ][13] [t], [ʦ][13] [t] [t] /t/
O [14] [o][w], [oː], [ũ] [o][w], [ũ], [β][1] [o][w], [β] [o][w][ũ] /o/
V [b][β][1] /b/
W [15] [b][β],[16] [gw][ɣw][17] /b/, /gw/
X [ks] [js] [ks], [gz], [ʃ] [ks][gs][ɣs], [s], [x], [ʃ][18] /ks/, /gs/, /s/, /x/
I [19] [i], [iː] [i] [i][j] [i][j], [ʝ][ɟ] o [ʃ][ʒ] /i/, /j/
Z [19] [ʣ][z], [ʣ:] [ʣ][z] [ʣ][ʦ] [θ][ð] o [s][z] /θ/, /s/

Vore també

editar
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Entre vocals.
  2. La f- inicial llatina es va convertir en una aspiració en espanyol, pronunciada encara en el castellà antic i igual representada durant llarc temps per la grafia f- en l'escritura; en l'espanyol contemporàneu ya no es pronuncia (llevat alguns dialectes meridionals), encara que es conserva en l'ortografia representada per una h- muda. La majoria dels vocables de l'espanyol actual que escomencen per f- són cultismes o préstams posteriors.
  3. En l'espanyol dialectal existix el sò d'una h aspirada procedent del canvi de f- a h-, [f][ɸ][h]: forumejar, hartar, halar. També hi ha paraules prestades de l'anglés que incorporen tal sò, o be [x], com en hàmster, hall, hándicap.
  4. En la sílaba inicial hie-.
  5. En el llatí clàssic no era una lletra aparte, tant el sò [i] com [j] varen ser representats per i.
  6. En el llatí arcaic s'usava tres grafies diferents per a representar el sò /k/: la Q davant O i O (k velar), la K davant A (k mija) i la C davant I, I (k palatal: [k']). Després, per a l'época clàssica varen canviar la K a favor de la C (exceptuant algunes poques paraules, com Kalendae, 'primer dia del més') i varen mantindre la Q solament per al grup QU [kw] representant a la k labiovelar [k°].
  7. Provablement va ser esta la seua pronunciació en els grups inicials CL-, FL- i PL en gran part de la Romania.
  8. En posició final provablement ya no es pronunciava en l'época clàssica (tal volta tinguera un efecte de nasalisació en la vocal precedent).
  9. Paraules com a solemne [solenne], himne [inno]. I paraules com a immortal [immortal].
  10. En final de paraules.
  11. En l'ortografia moderna s'usa solament davant i, i per a representar el fonema /k/. El sò [kw] és marcat hui pel grup cu davant vocals.
  12. És possible que la seua pronunciació corresponguera a la s apicoalveolar, típica de les varietats ibèriques del castellà, llevat les d'Andalusia. Este tipo de realisació de la /s/ és freqüent en aquelles llengües en l'inventari fonètic de les quals no existix un atre fonema corresponent a /ʃ/ (com sh anglesa o la ch francesa o portuguesa), encara que sí es dona en idioma català, que sí té eixe fonema. Esta és la pronunciació de la /s/ també encara hui en varis dialectes d'Itàlia.
  13. 13,0 13,1 En la sílaba tu- (pero no en sti-) davant vocals.
  14. En el llatí clàssic no era una lletra diferent a la v; tant la [o] com la [w] varen ser representades per V.
  15. Originalment no forma part de l'abecedari llatí, al com va ser introduït posteriorment per les llengües germàniques. Aixina mateix, en espanyol apareix solament en alguns préstams germànics.
  16. En els préstams del alemà.
  17. En els préstams del anglés.
  18. x com [ʃ] en els préstams del náhuatl, maya, català, vasc, gallec, portugués. Aixina com en referència al castellà antic. També comú en la toponímia mexicana, catalana, vasca i gallega.
  19. 19,0 19,1 Originalment apareixia solament en préstams grecs.

Bibliografia

editar


Referències

editar