Dialecte rioixà

El dialecte rioixà o rioixà (nomenat aixina per la RAE[1]) és el conjunt de varietats dialectals del espanyol parlades en la regió espanyola de La Rioja. Estes presenten traces relacionades en l'antic idioma navarroaragonés i també en el vasc o vascuence.[2]
El dialecte rioixà ha segut estudiat per dialectòlecs com Manuel Alvar o José María Pastor Blanco. Alguns d'ells, com el propi Manuel Alvar, solen subdividir l'àrea en dos subdialectes: el de la Rioja Baixa i el de l'Alta; el de la Rioja Alta tendix a compartir algunes traces en zones pròximes de Castella i Lleó (províncies de Burgos i Soria), i el de la Rioja Baixa a fer lo mateix en Aragó i Navarra, sempre tenint en conte el substrat de traces llingüístiques rioixans comuns a estes dos àrees, molt major que les chicotetes diferències existents entre elles.[3]José María Pastor Blanco discutix no obstant esta classificació i ho considera una unitat o, en tot cas, ho subdivide en els pobles de les valls del alt Najerilla i el restant de la regió.[4]
La llengua romançada de la Rioja en l'Edat Mija sol considerar-se part de l'àrea de l'antic idioma navarrés-aragonés, per a en el temps ser progressivament castellanizada, sobretot despuix de passar la seua sobirania del Regne de Navarra al de Castella. Fins a finals del XV o principis del XVI, hi havia població vascohablante en la part occidental de la regió.[2] Diversos autors han propost que esta llengua estaria estesa provablement a la totalitat de la regió fins a una época indeterminada, lo que explicaria les numeroses chafades existents d'este idioma repartides per tot el seu territori que podem trobar en l'actualitat.[5]
L'importància filològica de l'espanyol parlat hui en La Rioja des del punt de vista de la dialectologia hispànica és la pervivencia d'antigues traces de la primitiva romançada rioixana, que se sol vincular a l'idioma navarrés-aragonés, aixina com el haver segut capaç de sumar i integrar caràcters llingüístics de molt distintes procedències en hibridismo.[6][7] També el conservar fins a l'actualitat diverses formes arcaizantes desaparegudes en el comú de la llengua a pesar de l'uniformismo idiomàtic impost[7] i la sorprenent conservació de mozarabismos altomigevals.[8]
Distribució geogràfica

Alguns autors dividixen esta llengua en dos subdialectes, el de la Rioja Alta, que ocupa les comarques d'Haro, Anguiano, Ezcaray, Nájera i Sant Dumenge de la Calçada i tendix a vore's influenciat pel parla de Castella i Lleó (Burgos i Soria), i el de la Baixa, que ocupa les comarques d'Arnedo, Calahorra i Alfaro, que fa lo mateix en el d'Aragó i Navarra, sempre té en conte per supost les traces dialectals comunes a tot l'espai rioixà; i despuix està La Rioja Mija, que ocupa la serra de Cameros i la comarca de Logronyo, a on hi ha una confluència de traces riojalteños i riojabajeños.[3] No obstant, com ya s'ha mencionat, atres filòlecs discutixen esta divisió i solament troben una possible subdivisió entre els pobles propencs al naiximent del riu Najerilla i el restant de la regió. A pesar d'això, creuen que lo més encertat és considerar a l'espai llingüístic rioixà com una unitat.[4]
Cada una de les comarques anteriors té una part de vall i una atra de serra. Estes zones montanyoses tenen unes poques diferències llingüístiques sobre la part de la vall de l'Ebre per la trashumancia en époques anteriors, que va fer que captaren algunes característiques d'atres llengües com, per eixemple, de l'extremeny, o be es donen perque procedixen de la llengua mozárabe.
Història


Esta regió va ser reconquistada pel Regne de Pamplona. La llengua romançada parlada en La Rioja seria el navarroaragonés en la seua varietat local cridada rioixà precastellano. En esta llengua és en la que estan escrites les glosses emilianenses. Per a alguns experts este dialecte és el precursor del castellà, per a uns atres és alguna cosa completament distint; en La Rioja en esta época també era parlada una varietat de l'idioma vasc.
En l'any 1176 La Rioja es anexionó al Regne de Castella pel laudo arbitral del Rei Enrique II d'Anglaterra i el Regne de Navarra va perdre la seua sobirania sobre la mateixa.
A partir del XII, en el pas del temps, la regió es va anar castellanizando poc a poc, en lo que una bona part de les característiques d'este dialecte serien restants de les llengües parlades anteriorment en la regió. També es conserven algunes traces de l'idioma mozárabe, d'atres llengües de la península que varen poder ser captades per mig de la trashumancia i atres traces als que se'ls atribuïx un orige solament de la llengua llatina.
La franja que engloba terres rioixanes, navarreses i aragoneses, és un tot dotat de grans afinitats geogràfiques, històriques, socioeconòmiques, etc., i, per això, llingüístiques. Encara que la primitiva situació idiomàtica d'esta àrea haja desaparegut des de fa varis sigles, en el camp llingüístic sobreviuen encara numerosos vestigis de la seua personalitat llingüística perduda.[9]
Ademés de la llengua romançada de la regió en l'época migeval, que sol considerar-se part de l'antic idioma navarrés-aragonés, en la part occidental de la Rioja es va parlar vasca (en les valls dels rius Oja i Tirada en extensions fins al riu Najerilla)[3][5][10] com a mínim fins a aproximadament finals del XV i principis del XVI[2] i provablement s'havia estés a tot el territori rioixà fins a una época remota indeterminada.[5] Esta situació va deixar abundants restants toponímics vascs repartits per tota La Rioja que han sobrevixcut fins a l'actualitat i en menor medida traces llingüístiques, especialment lèxic relatiu a la vida rural i mig ambient, (ferramentes, plantes, animals, activitats agro-ganaderes etc..) que són les de major provabilitat de conservació.[11] El vasc parlat en La Rioja no era una mera importació del nort, sino que tenia traces dialectals i peculiaritats pròpies, ademés partia d'un substrat de parlants del mateix en la zona molt antic, molt anterior als suposts repoblaments vascs habidas en l'Edat Mija.[12][13] Antigament es pensava que el vasc parlat en la regió era pels mencionats repoblaments, pero les noves troballes i el nostre millor coneiximent de les llengües peninsulars nos indiquen que no va anar aixina, sino que ya era utilisat en la regió en époques molt primitives prerromanas.[14][15] Hui en dia se sap que existix toponímia vasca repartida per tota la regió, encara que la major densitat es troba localisada en la seua zona occidental i dins d'ella en la partix sur de la vall del Oja, mentres que la menor se situa en la zona noreste, en el llímit en Navarra. Per esta raó s'ha postulat que el vasc aniria desapareixent de la Rioja en direcció este-oest nort-sur i aplega a conservar-se en la zona suroest fins a l'Edat
Moderna.[12] No cal descartar en absolut la possibilitat del bilingüisme, ya que esta situació és habitual en zones fronterices del vasc en un atre idioma, com era el cas de la Rioja.[16]
Aixina mateix, ademés de tot lo anterior devem tindre en conte també per a explicar estos fets llingüístics els estrets llaços que han existit a lo llarc de l'història d'esta regió en Àlaba, Navarra i Aragó,[17] aixina com la gran influència cultural que va eixercir sobre la mateixa la diòcesis de Calahorra, la qual va ser sufragánea de la de Saragossa fins a 1547.[18] També el seu alluntament i localisació perifèrica sobre els principals centres de poder (Burgos, Toledo, Pamplona...),[19] i la seua peculiar geografia que l'ailslan d'atres territoris peninsulars, especialment de la replanell.[20] I és que en paraules del professor Buesa: "Esta visió de certes traces fòniques, morfològics i lèxics és una prova dels estrets llaços que varen existir en el passat entre Àlaba, La Rioja, Navarra i inclús Aragó. No són casos fortuïts deguts a l'encert: la geografia i el història condicionen els fets llingüístics".[21]
Estes traces s'han conservat gràcies a l'aïllament geogràfic de la zona.
Vore també
- Navarroaragonés
- Dialectes del castellà en Espanya
- Idioma espanyol
- La Rioja
- Rioixà precastellano
- Història de la Rioja
- Gonzalo de Berceo
- Castellà de Hegoalde
Referències
- ↑ ASALE, RAE-. «rioixà, rioixana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-07-11.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Aznar Martínez, Eduardo (2017). «Topònims vasc-rioixans», Terres gents i veus. El llegat del vasc rioixà, Pamiela, p. 153. ISBN 978-84-9172-006-5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alvar, Manuel (1975). El Dialecte Rioixà (en espanyol), Gredos, p. 19. ISBN ISBN 84-249-1219-5.
- ↑ 4,0 4,1 Pastor Blanc, José María(2007).«Caràcters llingüístics de la Rioja (1). Claus fòniques i claus morfosintàctiques.».Berceo.: 8.Consultat el 7 d'agost de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Aznar Martínez, Eduardo (2017). «Lèxic vasc rioixà i comparacions vasc rioixanes», Terres gents i veus. El llegat del vasc rioixà (en espanyol), Pamiela, p. 142 i 153. ISBN 978-84-9172-006-5.
- ↑ Alvar, Manuel (1976). El dialecte Rioixà (en espanyol), Gredos, p. 83. ISBN 9788424912192.
- ↑ 7,0 7,1 Pastor Blanc, José María(2004).«Caràcters llingüístics de la Rioja (I): Calves fòniques i claus morfosintàctiques.».Berceo.: 8.Consultat el 7 d'agost de 2017.
- ↑ Pastor Blanc, José María(2010).«Presencia de mozarabismos en el castellà parlat hui en La Rioja».Kalakorikos: Revista per a l'estudi, defensa, protecció i divulgació del patrimoni històric, artístic i cultural de Calahorra i el seu entorn.(15): 490.ISSN 1137-0572.Consultat el 9 d'agost de 2017.
- ↑ «NOTAS SOBRE LAS RELACIONES ENTRE EL LÉXICO RIOJANO I NAVARROARAGONÉS, Frago Gràcia». www.vallenajerilla.com. Consultat el 31 de decembre de 2017.
- ↑ «EL CASTELLANO HABLADO EN LA RIOJA, JOSÉ Mª. PASTOR BLANCO - BIBLIOTECA GONZALO DE BERCEO». www.bibliotecagonzalodeberceo.com. Consultat el 30 de decembre de 2017.
- ↑ Aznar Martínez, Eduardo (2017). «Paraules rioixanes d'orige euskérico», Terres, gents i veus. El llegat del vasc rioixà (en espanyol), Pamiela, p. 418, 419 i 420. ISBN 978-84-9172-006-5.
- ↑ 12,0 12,1 Aznar Martínez, Eduardo (2017). «Comparacions vasc-rioixanes i toponímia euskérica en La Rioja», Terres, gents i veus. el llegat del vasc rioixà (en espanyol), Pamiela, p. 142 i 158. ISBN 978-84-9172-006-5.
- ↑ «Les glosses emilianenses en vasca: un problema resoluble, AZNAR MARTÍNEZ - BIBLIOTECA GONZALO DE BERCEO». www.vallenajerilla.com. Consultat el 30 de decembre de 2017.
- ↑ Aznar Martínez, Eduardo (2011). El vasc en La Rioja: Primers testimonis (en espanyol), Pamiela. ISBN 978-84-7681-668-4.
- ↑ Martínez Sáenz de Jubera i González Perujo, Martín i José María«Onomàstica vasca en La Rioja».Biblioteca Gonzalo de Berceo.Consultat el 14 d'abril de 2018.
- ↑ Aznar Martínez, Eduardo (2017). «Toponímia euskérica en La Rioja», Terres, gents i veus.El llegat del vasc rioixà (en espanyol), Pamiela, p. 158. ISBN 978-84-9172-006-5.
- ↑ Martínez Ezquerro, Aurora(2000).«Afinitats entre els dialectes rioixà i aragonés migevals».Archive de filologia aragonesa.: 79.Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ Martínez Ezquerro, Aurora(2000).«Afinitats entre els dialectes rioixà i aragonés migevals».Archive de filologia aragonesa.: 89.Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ Pastor Blanc, José María(2004).«Caràcters llingüístics de la Rioja (1)claus fòniques i claus morfosintàctiques».Berceo.: 8.Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ Alvar, Manuel (1975). El Dialecte Rioixà, Gredos, p. 26. ISBN 9788424912192.
- ↑ Buesa Oliver, Tomás (1984). Afinitats entre les parles rioixanes, alaveses i navarrés-aragoneses, Vitòria: La formació d'Àlaba, p. 164.
Bibliografia
- Aznar Martínez, Eduardo (2017). Terres, gents i veus. El llegat del vasc rioixà. (en espanyol), Pamiela. ISBN 978-84-9172-006-5.
- Pastor Blanc, José María(2004).«Caràcters llingüístics de la Rioja (1)claus fòniques i claus morfosintàctiques».Berceo.ISSN 0210-8550.
- Frago García, Juan(1976).«Notes sobre les relacions entre el lèxic rioixà i el navarrés-aragonés».Berceo.
- Martínez Sáenz de Jubera, González Perujo, Martín, Jose María«Onomàstica Vasca en La Rioja».Biblioteca Gonzálo de Berceo.
- Pastor Blanc, José María(2009).«Presencia de vasquismes en les parles rioixanes».Fontes linguae vasconum: Studia et documenta.ISSN 0046-435X.
- Martínez Ezquerro, Aurora(2000).«Afinitats entre els dialectes rioixà i aragonés medievals».Archive de filologia aragonesa.ISSN 0210-5624.
- Pastor Blanc, José María(2010).«Presencia de mozarabismes en el castellà parlat hui en La Rioja».Kalakorikos: Revista per a l'estudi, defensa, protecció i divulgació del patrimoni històric, artístic i cultural de Calahorra i el seu entorn.ISSN 1137-0572.
- Aznar Martínez, Eduardo«Les glosses emilianenses en vasca un problema resoluble».
- Pastor Blanc, José María(2008).«Dos riojanismes molt singulars: haberío, tapabulleros».Belezos: Revista de cultura popular i tradicions de la Rioja.ISSN 1886-4333.
- Pastor Blanc, José María(2008).«Caràcters llingüístics de la Rioja (i II)».Kalakorikos: Revista per a l'estudi, defensa, protecció i divulgació del patrimoni històric, artístic i cultural de Calahorra i el seu entorn.ISSN 1137-0572.
- Pastor Blanc, José María(2007).«Singularitats lèxiques de les parles rioixanes».Berceo.ISSN 0210-8550.Consultat el 28 de novembre de 2019.
- Pastor Blanc, José María(2016).«Memòries de l'aguasil Buscavino, de E. Barriobero i Herrán, o "escriure en rioixà" en 1923».Berceo.ISSN 0210-8550.
- Fenomens generals que induïxen a incorrecció.
- Algunes característiques llingüístiques del rioixà.
- [enllaç trencat]
- Traces fòniques del dialecte altoriojano.
- El castellà parlat en La Rioja
- Diccionari d'Alfaro
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto riojano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.