Anex:Criatures de la mitologia grega

Erro al crear miniatura:

Centauro duent a una nimfa (1892) per Laurent Marqueste

La següent és una llista de mònstruos, daimones, sers híbrits, bésties llegendàries, serps i atres criatures que pobla el ric món de la mitologia grega antiga. La llista no inclou les figures divines (per a això, vore Anex:Figures de la mitologia grega).

Mònstruos de la Teogonía

Acàs els mònstruos més coneguts de la mitologia. Són descrits en les narracions genealògiques de la Teogonía i tots descendixen dels deus. A sovint varen ser derrotats per héroes célebres:

• Cerbero (Κέρβερος), gos de tres caps que custodiava les portes del inframundo.
• Cíclopes (Κύκλωπες), tres jagants Uránidas en un sol ull. Hesíodo parla de tres: Arges, Brontes i Estéropes; són experts en herrería i li fabriquen els rajos a Zeus.
• Equidna (Ἔχιδνα), mitat nimfa, mitat serp, és l'esposa de Tifó i la coneguda com a ‘mare dels mònstruos’.
• Erinias (Έρινύες), tres deeses de la venjança de cor implacable, en serps en el cabell i antorches enceses. Es dediquen a castigar implacablement a aquells que tenen les mans tacades de sanc. Virgilio menciona que eren tres: Alecto, Megera i Tisífone
• Esfinge (Σφίγξ), que tenia un cos alado de lleó, en els pits i la part superior d'una dòna. Plantejava un acertijo als tebanos i Edipo va trobar la resposta als seus enigmes.
• Gerión (Γηρυών), un jagant de tres caps, o segons Esquilo tres cossos units, que vivia en l'illa d'Eritea.
• Jagantes (Γίγαντες), una tribu de hòmens naixcuts de la terra de caràcter violent i soberp. En époques tardanes li'ls representen en traces serpentinos en les cames.
• Gorgonas (Γοργώνες), mònstruos femenins en serps per cabellam i la mirada del qual petrificaba. Són tres germanes, Esteno, Euríale i Medusa, l'única mortal i la més famosa.
• Grayas (Γραῖαι), tres germanes velles que compartien una sola dent i un sol ull entre les tres. Apolodoro les flama Enío, Pefredo i Dino.
• Harpías (Άρπυιες), criatures mitat dòna, mitat au rapaz, que desprenen una olor nauseabundo i atormentaven a Fineo. Hesíodo diu que eren dos, Aelo i Ocípete, pero Homero solament parla d'una, Podarge.
• Hecatónquiros (Ἑκατόγχειρες), tres jagants Uránidas proveïts de cent mans i una força insuperable. Es diuen Briareo, Vedat i Giges.
• Hidra (Ὕδρα), una immensa serp aquàtica de molts caps que podia regenerar els seus caps si era cercenadas. Va ser destruïda per Heracles en el seu segon treball.
• Ladón (Λάδων), la serp parlante que custodiava les pomes d'or del jardí de les Hespérides.
• León de Nemea (Λέων τῆς Νεμέας), un lleó la pell del qual era impenetrable i que va ser estrangulat per Heracles.
• Ortro (Ὄρθρος), un gos de dos caps que custodiava les raberes de Gerión.
• Quirón (Χείρων), el major i més sapient dels centauros i preceptor de héroes per antonomàsia.
• Pegàs (Πήγασος), un cavall alado que va ser domat i va servir d'ensellament per a Belerofonte.
• Quimera (Χίμαιρα), una criatura per davant lleó, per darrere serp, i en mig cabra, que exhalaba un alé de fòc.
• Tifó (Τυφών), un mònstruo informe de descomunal tamany que sobrepassava els monts i que la seua força ningú superava. Tenia apariència humana fins a les cuixes, serps per cames, cent caps bestiales i escopinyava un alé de fòc.

Més criatures mitològiques

Atres criatures i mònstruos mitològics, especialment criatures híbrides, que tenen una naturalea més mundana.

• Centauros (Κένταυρος), sers en cap i el tors d'un humà en les cames i grupa d'un cavall. Les femelles en conegudes com centauresas. D'entre ells solament destaquen uns quants: Quirón, el més sapient dels centauros; Neso, conegut principalment per haver segut mort per Heracles; i Folo, un centauro benévolo que va donar el seu nom al mont Fóloe d'Arcàdia.

• Cercopes (Κέρκωπες), dos bessons trabucants o malfatans que varen terminar sent transformats en mones.
• Cobalos (Κόβαλος), una criatura similar a un donyet trabucant de la mitologia clàssica ideada pels clasicistas del s. XIX segons la mitologia comparada.
• Daimones o démones (δαίμων), criatures indefinides sobre sers que estan a mig camí entre un home i una deidad. Poden ser benévolos o maliciosos.
• Estirge (Striges), un mònstruo volador en traces de rat penat i mencionat per Ovidio; que succiona la sanc dels infants.
• Hipalectrión, una criatura en la part davantera d'un gall i el cos d'un cavall.
• Hipogrifo, una criatura en la part davantera d'un àguila i les pates atrasseres i la coa d'un cavall, símbols d'Apolo.

• Lamia (Λάμια), un daimon vampírico que s'alimentada de chiquets, chuplava la sanc i tenia la capacitat de llevar-se i tornar-se a posar els ulls.
• Minotaure (Μινώταυρος), un mònstruo en cap de bou i cos d'un home. Va ser tancat en el llaberint de Creta en a on Teseo va acabar en ell.
• Ofiotauro (Ὀφιόταυρος), un bou la part posterior del qual era una serp i que va ser sacrificat per Zeus.
• Sàtirs (Σάτυροι), companyers de Pa i Dioniso que tenien traces de cabra o moltó (piteus, pelage o banyes). Els pans eren la seua multiplicació. I relacionats en ells estan els silenos.
• Escila (Σκύλλα), apostada en l'estret de Mesina junt a Caribdis, Escila tenia la part superior del cos de dòna, l'inferior des de l'engonal de peix, i sis gossos que naixien de la seua baixa pancha.
• Sirenas (Σειρῆνες), dins de la mitologia grega són criatures híbrides mitat pardal, mitat dòna. Són famoses per la seua aparició en la Odissea i es dedicaven a fetillar en belles vores per a conduir als mariners fins a un destí fatal.

Animals mítics

Animals ordinaris que posseïxen algun atribut extraordinari o tenen una simbologia especial.

• (Aus). l'àguila de Zeus, ánimal mític que auxilia i representa a Zeus i inclús du els seus rajos. l'àguila del Caucas va ser enviat per Zeus per a devorar el fege de Prometeo. Els pardals del Estínfalo eren unes aus devoradores de hòmens en picos de bronze i plomes metàliques esmolades en les que podia matar a les seues víctimes. Apolo va castigar al cuervo, que era el seu emissari, a passar del color blaco al negre, per no haver-li avisat de l'infidelitat de Corónide.

• (Gossos). Argos, el d'Odiseo, està considerat com el paradigma de la fidelitat d'un gos cap al seu amo. Lélape era un gos destinat sempre a atrapar al seu assut. Mera era la gossa d'Erígone, filla d'Icario i va morir despuix d'enterar-se de la mort d'est. Pandáreo va furtar el mastín d'or —que li havia fet Hefesto a Rea per a que cuidara del recent naixcut Zeus— i li'l va donar a Tàntal per a que ho ocultara. Zeus va ser criat per una cabra donant-li de mamar i Rea va enviar un gos d'or per a que custodiara a la cabra. El gos d'Orión va ser catasterizado en els cels com Siri. Els sabueso de Acteón varen devorar al seu amo sense saber de quí es tractava. Els gossos varen buscar al seu amo aullando lastimerament i en la busca varen aplegar fins a la cova de Quirón, qui va modelar una image de Acteón per a calmar la seua pena.

• (Cavalls). Arión era un cavall immortal fill de Poseidón que podria córrer a grans velocitats i era cavalcat per Adrasto. Janto i Balio eren dos cavalls immortals d'Aquiles que havien segut engendrats per Céfiro i Podarga. Les quatre egües de Diomedes que eren una feres antropófagas. Segons uns atres eren cavalls i es dien Podargo, Lamponte, Janto i Dino. Escifio va ser el primer dels cavalls i va sorgir del semen de Poseidón. Hermes els va entregar als Dioscuros als cavalls Flogeo i Hárpago, veloços fills de Podarga; i Hera ademés a Janto i Cílaro. Els cavalls que tiren del carro del Sol es diuen, segons Ovidio, Piroente, Eoo, Etón i Flegonte.

• (Porcs i javalins). La cerda de Cromión, cridada Faya, que era un cerda salvage que va assolar la regió entorn al poble de Cromión i va anar finalment morta per Teseo en les seues primeres aventures. El javalí de Calidón era un espècimen jagantesc enviat per Artemisa per a castigar a Eneo i aixina assolava els camps de Calidón. El javalí de Erimanto era una béstia fera que Heracles va recuperar en un dels seus treballs.

• (Lleons). El lleó de Nemea tenia una pell invulnerable i va ser estrangulat per Heracles. Heracles també havia vençut, anteriorment, al lleó de Citerón que destruïa els bous d'Amfitrió i Tespio.

• (Bous) El bou de Creta va ser aquell del que Pasífae es va enamorar i de l'unió del qual va nàixer el Minotaure. Egeo, sense reconéixer al seu propi fill Teseo, ho va enviar contra el bou de Marató.
• (Moltons i ovelles). El moltó d'or, de la pell del qual es va obtindre el vellocino d'or i que Frixo va penjar en un bosc de la Cólquida. Els argonautas varen ser en la seua busca. En una de les proves impostes per Afrodita Psique va tindre que obtindre un mechón de llana d'una manada d'ovelles en banyes de llana dorada i ademés venenoses.

• (Atres animals). [Cabra]: La nodriça de Zeus en Creta era una cabra anomenada Amaltea que inclús va ser catasterizada en els cels en agraïment. [Rabosot]: La rabosot teumesia, que era l'assot dels tebanos, estava destina a no ser mai capturada. [Carranc]: Hera va enviar en auxili de la Hidra de Lerna un enorme carranc que va picar a Heracles en el taló. [Delfí]: Poseidón va posar entre les estreles al delfí perque es va dur en el llom a Anfitrite i li la va dur per a casar en ella. [Cierva]: La cierva de Cerinea, que posseïa banyes, estava consagrat a Artemisa pero Heracles va ser enviat per a obtindre-la com un dels seus treballs. [Escorpión]: Orión va prometre aniquilar tot animal que hi haguera sobre la terra per lo que Gea es va enfadar i va fer nàixer un escorpión enorme que va picar a Orión i ho va matar. [Tortuga]: Escirón tirava a la mar a tots els estrangers i una enorme tortuga acostumava a nadar baix de les roques per a dilacerar als que eren tirats.

Dragons

Els dragons de la mitologia grega eren serps, a sovint prodigioses. La paraula «dragó», en grec δράκων (drákon), significa simplement «serp».

• Dragó cicreida, una serp que aterrorizaba a Salamina abans de ser assessinat per Cicreo.
• Dragó de la Cólquida, una serp insomne que guardava el vellocino d'or.
• Dragó de la Gigantomaquia, una serp que va ser llançada contra Atenea durant la guerra dels jagants. Ella ho va llançar cap al cel a on es va convertir en la constelació de Draco.
• Dragó de Meonia, una serp que vivia en el regne de Brega i que va ser assessinada per Damasén.
• Dragó de Rodas, una serp que habitaven l'illa de Rodas i va ser matada per Forbante.
• Dragó de Tespias, una serp que aterrorizaba a la ciutat de Tespias de Beòcia
• Dragó ismenio, una serp que custodiava la font sagrada de Llaures prop de Tebas; que va ser assessinat per Cadmo.
• Dragó «ofiogeneo», una serp que custodiava el bosc sagrat de Artemisa en Misia.
• Dragons troyanos, un parell de serps enviades per Poseidón per a matar a Laocoonte i als seus fills en la finalitat de que deixara de revelar el secret del cavall de Troya.
• Hidra de Lerna, una immensa serp aquàtica de molts caps que podia regenerar els seus caps si era cercenadas. Va ser destruïda per Heracles en el seu segon treball.
• Ladón, una serp parlante que custodiava les pomes d'or del jardí de les Hespérides.
• Pitón, una serp que custodiava l'oràcul de Delfos i que va ser morta per Apolo.

Dracaenas

Les dragonas, drácenas o dracaenas («serps femella») eren una sòrt de criatures mig dòna, mig serp, que a sovint són la versió femenina dels dragons.

• Campe, la carcelera del Tàrtar que custodiava la presó dels Cíclopes i que va ser morta a mans de Zeus.
• Delfine, companyera de Tifó que va guardar els tendons de Zeus pero va ser morta per Hermes i Egipán.

• Dracaena de Escitia, la reina drácena d'Escitia que va furtar el ganado de Gerión que Heracles cuidava.
• Equidna, esposa de Tifó i mare dels mònstruos.
• Lamia, un daimon vampírico que s'alimentada de chiquets, chuplava la sanc i tenia la capacitat de llevar-se i tornar-se a posar els ulls.
• Poine, una drácena enviada per Apolo a assolar el regne d'Argos com a castic per la mort del seu chicotet fill Lli i que va ser assessinada per Corebo.
• Síbaris, un drácena que vivia en una montanya prop de Delfos, menjava pastors i viagers; va ser espentada per un penya-segat per Euribaro.

Mònstruos i criatures marines

La mar estava repleta de criatures monstruosas, a sovint en traces de reptil o peix (cf. serp marina i mònstruo marí).

• Caribdis (Χάρυβδις), que tenia la forma d'una mola que devorava tot al seu alcanç i absorbia aigua i barcos tres voltes.
• Cetos (κήτεα), dos mònstruos marins femenins enviats per la còlera de Poseidón com a castic a una afronta. Una dels cetos o ceteas va devastar les costes d'Etiopia per a castigar a Andrómeda i l'atra va alcançar les costes de Troya per a castigar a Hesíone.
• Escila (Σκύλλα), apostada en l'estret de Mesina junt a Caribdis, Escila tenia la part superior del cos de dòna, l'inferior des de l'engonal de peix, i sis gossos que naixien de la seua baixa pancha.
• Escolopendra (Σκολοπένδρα), una criatura similar a una langosta jaganta en centenars de peus.
• Hipocamps (Ίππόκαμπος), un cavall marí en la part inferior del cos des del pit en forma de mònstruo marí o peix.
• Ictiocentauros (ἰχθυοκένταυρος), un parell de centauros marins en la part superior de home, la part inferior de cavall i la posterior de peix.
• Sirenas (Σειρῆνες), dins de la mitologia grega són criatures híbrides mitat pardal, mitat dòna. Són famoses per la seua aparició en la Odissea i es dedicaven a fetillar en belles vores per a conduir als mariners fins a un destí fatal.
• Telquines (Τελχίνες), ferrers en el cap de gos i aletes en lloc de mans. Eren experts en herrería i uns poderosos macs capaç d'alterar el clima.
• Salamandres (Τρίτωνες), multiplicacions de Salamandra, apareixen especialment en l'art, en companyia de Poseidón, les nereidas i delfins.

Criatures del inframundo

Les profunditats subterrànees i tenebroses del inframundo eren propícies per a l'ubicació de tot de tipo de terrors inefables.

• Aclis (Ἀχλύς), un mònstruo femení de tez pàlida que reprenta les tenebres o una bruixa de Tesalia.
• Caronte (Χάρων), el barquero de les aigües dels rius Aqueronte, Estigia i Cocito.
• Cerbero (Κέρβερος), el de tres caps, gos jagant que guardava les portes del inframundo.
• Empusa (Ἔμπουσα), daimones fantasmales femenins, que poden adoptar diferents formes i seduïxen als hòmens incautos.
• Erinias (Έρινύες), tres deeses de la venjança de cor implacable, en serps en el cabell i antorches enceses. Es dediquen a castigar implacablement a aquells que tenen les mans tacades de sanc. Virgilio menciona que eren tres: Alecto, Megera i Tisífone
• Eurínomo (Εὐρύνομος), un daimon del Hades que menja les carns dels cadàvers, deixant només els seus ossos.
• Mormo (Μορμώ), una criatura femenina similar a Coco que esglayava als chiquets menuts.
• Taraxipo (Ταράξιππος), fantasma que esglayava als cavalls.

Jagants

Una tribu de hòmens «naixcuts de la terra» de caràcter violent i soberp. En époques tardanes li'ls representen en traces serpentinos en les cames. Alguns pertanyen a races colectives, uns atres varen lluitar en la Gigantomaquia i uns atres més són sers individuals vinculats a atres tradicions.

• Agre i Oreo, dos germans jagantescs concebuts de l'unió entre Polifonte i un orso, aixina com eren bisnietos de Llaures.

• Alcioneo, que era invulnerable mentres estiguera en la seua terra natal, Palene. Mort per Heracles.
• Alóadas, que eren jagants forts i agressius. Fills de Poseidón i Ifimedea, no podien ser assessinats i medien sis colzes i mig als dotze anys d'edat, quan varen invadir l'Olimp, al final es varen matar un a l'atre. Eren Oto i Efialtes.
• Ánax, rei de Anactoria i relacionat en els milesios.
• Anteo, que va barallar contra Heracles i el contacte del qual en la terra li revigorizaba.
• Antífates, un rei de Lestrigonia a qui es va topar Ulises.
• Argos Panoptes, un jagant de cent ulls insomne que servia a Hera. Va custodiar a Ío transformada en vedella i va ser mort per Hermes.
• Caco, fill d'Hefesto, era un jaganta mitat home i mitat cabra que vomitava tribulins de flames i fum. Mort per Heracles.
• Cíclopes, una tribu de jagantes d'un sol ull. Hesíodo parla de tres: Arges, Brontes i Estéropes són experts en herrería i li fabriquen els rajos a Zeus. Homero parla de Polifemo, un cíclope salvage i antropófago a qui Odiseo va deixar cego.
• Encélado, que va ser enterrat baix l'illa de Sicília.
• Eurimedonte, el rei dels jagants i antepassat dels feacios.
• Gegenees, una tribu de jagantes de sis braços que varen ser morts pels argonautas.
• Gerión, un jagant que segons Hesíodo tenia un cos i tres caps, mentres que la tradició seguida per Esquilo li va donar tres cossos. Heracles va furtar el seu ganado després de matar-li.
• Hecatónquiros, tres jagants Uránidas proveïts de cent mans i una força insuperable. Es diuen Briareo, Vedat i Giges.
• Lestrigones, una tribu de caníbals jagants. Antífates era el rei dels lestrigones.
• Orión, el jagant caçador qui Zeus va colocar entre les estreles com el constelació de Orión.
• Pala, jaganta assessinat per Atenea en acabant de que intentara violar-la i en la pell de la qual es va fer el seu escut, l'Égida.
• Porfirión, el jagant que més aventajava als seus i que va liderar l'atac contra l'Olimp.
• Ticio, que va intentar violar a Leto i per això va ser mort.
• Tifó, un mònstruo informe de descomunal tamany que sobrepassava els monts i que la seua força ningú superava. Tenia apariència humana fins a les cuixes, serps per cames, cent caps bestiales i escopinyava un alé de fòc.

Autómates

Els autómates («que es mouen per sí mateixos») eren estàtues de metal animades d'animals, hòmens i mònstruos, creades pel ferrer diví Hefesto o en menor mida per l'artesà ateniense Dédalo. En el millor dels casos podien pensar i sentir com a sers vivents.

• Talos, a els qui els argonautas varen trobar en l'illa de Creta i la vigilibaba tres voltes al dia. Havia segut entregat a Minos per Hefesto. Era un home de bronze o be un bou. Tenia una sola vena que s'estenia des del coll fins als turmells, i l'extrem de la vena estava tancat en una tacha igualment broncíneo.
• Els calcotauros, uns «bous de bronze» que escopinyen fòc i varen ser creats per Hefesto com a regal per a Eetes.
• Els potros dels Cabiros, que tenien enganchats en un carro d'adamante. Estos potros varen fer resonar els caixcos broncíneos arrapant la pols i varen llançar un fer relincho des de les seues goles. El seu pare Hefesto els havia fabricat en art inimitable i respiraven fòc d'entre les dents.
• l'àguila del Caucas que atormentava a Prometeo va ser construïda, segons alguns, per les mans de Hefesto i després Zeus li insufló vida.

• Les Celédones, el nom de les quals significa «encantadores», eren sis donzelles d'or que cantaven en melodiosa veu. Pogueren ser simplement cariátides animades. Hefesto les va construir per al oràcul de Delfos.
• Les donzelles d'or, que eren unes assistentes en les mansions de Hefesto, totes elles fetes d'or.
• Els gossos guardians d'Alcínoo que estaven fets d'or i argent i creats per Hefesto. No envellien ni morien i custodiaven l'entrada del seu palau apostats a abdós costats de la porta.
• Els vint trípodes dorats i dotats de rodes que Hefesto va crear per a desplaçar coses. Podien moure's per sí mateixos i rondaven per l'Olimp.

Bestiario exòtic

Els antics escritors grecs i romans varen imaginar un sinfín de criatures fantàstiques que habitaven els racons inexplorados del món, com Aràbia, Pèrsia, Anatolia, Egipte, Etiopia, Líbia o Índia. La colecció més famosa es troba en la Història natural de Plinio, llibre que va inspirar els bestiarios medievals. Un atre autor que els menciona és Claudio Eliano en la seua obra De natura animalium (Sobre la naturalea dels animals).

• Anfisbena, una serp dels deserts del Sàhara en un cap en cada extrem.
• Basilisco, una serp oriunda de Cirene, carregada de verí letal i que podia matar en la simple mirada.
• Catoblepas, una criatura africana i herbívora similar a un bou en ulls injectats en sanc i un cap tan pesat que no pot fer una atra cosa més que arrastrar-la. Té un alé venenós.
• Eale o Yale, una béstia etíope semblada a un antílop en claus i banyes rotátiles.
• Escolopendra, una criatura inmensament gran i similar a una langosta jaganta en centenars de peus.
• Fénix, un fabulós pardal de color roig dorat les plomes del qual lluïen com la llum del sol. Vénen d'Aràbia o Egipte, viuen centenars de sigles i busquen àvidament la mort.
• Aixeta, una criatura que combina el cos d'un lleó i el cap i les ales d'un àguila.
• Leucrota, també leucrocota o crocuta, és una béstia etíope semblada a la hiena, en una poderosa mandíbula en lloc de dents i que té la capcitat d'imitar la veu humana per a atraure als seus assuts.
• Mantícora, natural de Pèrsia, que tenia la cara d'un humà, el cos d'un lleó i la coa d'un escorpión o be una coa coberta d'espines venenoses paregudes a les púas d'un puercoespín.
• Neades, unes bésties jagantes (de qualsevol tipo d'animals) originàries de l'illa de Samos i que el seu rugit podia obrir el sol.
• Onocentauro, unes criatures mig humanes, mig asno, que està emparentades en els centauros i que poden córrer en les mans si cal.
• Unicorn o monocerato («una banya»), natural de l'Índia, era un cavall majestuós en una sola banya en el seu front.

Atres animals de característiques prodigioses no tenien noms propis i solament li'ls descriu com a estirp.

• Els pegasos de l'Índia, uns cavalls alados en banyes, com una sòrt de mescla entre pegaso i unicorn.

• Les serps monstruosa també tenen la seua cabuda. Els dragons d'Etiopia, terra en la que banyen els deus, alcancen una llongitut de cent huitanta peus i no se'ls crida pel nom de cap espècie. La gent diu que maten elefants i estes serps rivalizan en els animals més longeus. Els dragons d'Índia són serps tan grans que són capaces de capturar als elefants. Descendixen de les montanyes de Caucas i inclús derriben troncs d'arbres. Els dragons de Frigia són unes serps jagantes de Anatolia que s'empinaven sobre les seues coes per a atrapar a les aus des de l'aire. Es diu una serps aladas volen des d'Aràbia i protegixen els seus camps cultivats en mirra.
• Els sàtirs també abunden per terres exòtiques. Els sàtirs o egipanes de Líbia moraven prop dels etíops occidentals. Alguns diuen que en els tossals de poca altura d'estar regió, revestides d'agradables xares umbríos, estan repletes de egipanes i sàtirs. Es diu que un sol sàtir fantasmal d'Etiopia era infame per dedicar-se a assolar una ciutat africana. Els sàtirs de les illes Satirides són un tipo de sers simiescos natius de les illes de la costa norteafricano. Es diu que un sàtir de Lemnos va consolar i es desposó en una chicona nativa.
• Els mònstruos marins (cetos) híbrits de l'Índia són mitat animals i mitat peixos que habitaven l'oceà Índic. Entre ells hi havia lleons en coa de peix, orsos, llops, moltons i sirenes de pèl espinós. El salamandra de Tanagra també es correspon a un mònstruo marí. Tenia la part superior del cos d'un home i la coa d'un peix. Era un mònstruo escamoso i carnívor proveït d'esmolats dents.
• Es diu que Etiopia produïx gats cervals en gran número i esfinges de pèl castany, en un parell de ubres en el pit.
• Les formigues de l'Índia, similars a atres formigues pero més grans i que custodien jaciments d'or per eixos llocs.
• Els bous d'Etiopia són uns jagantescs i agressius bous africans les pells roges dels quals eren impermeables a l'acer.
• També es diu que en les riberes del riu Indo proliferaven uns enormes cucs blancs.

Tribus llegendàries

• Acéfals (en grec akephalos , akephaloi plural, des de a-, "sense", i kephale , "cap") són humans sense cap, en la boca i els ulls en el pit.
• Amazones, una nació de dònes guerreres.
• Arimaspos, una tribu de hòmens d'un sol ull.
• Autòctons, reis primitius que havien brotat del sol.
• Cinocéfalos, un poble en cap de gos.
• Coribantes, eren ballarins armats i en cresta.
• Curetes, poble llegendari que varen prendre part en la caça del pico dorat
• Dàctils, mítica raça de menuts sers masculins fàlics.
• Esciápodos o monóscelos, una tribu de hòmens libios en una sola cama.
• Espartos, guerrers mítics que varen sorgir a partir de les dents del dragó.
• Hiperbóreos, poble mític que va viure "més allà del Vent del Nort".
• Ipotanos, una raça de criatures en traces similars als centauros, descrita per la lliteratura pero fòra de la mitologia clàssica.
• Isedones, tribu llegendària que vivia al nort dels escitas.
• Lápitas, tribu emparentada en els centauros i enemiga natural d'estos.
• Lestrigones, una tribu de caníbals jagants. Antífates era el rei dels lestrigones.
• Maquiles, hermafroditas, els cossos del qual eren hòmens per un costat i dònes per l'atre.
• Mirmidones, llegendaris guerrers comandados per Aquiles.

• Panotii, una tribu de hòmens del nort en els oïts jagantescs.
• Pigmeos, una tribu d'un peu i mig d'altura de hòmens africans que montaven cabres.
• Telquines, ferrers en el cap de gos i aletes en lloc de mans. Eren experts en herrería i uns poderosos macs capaç d'alterar el clima.

Vore també

• Mitologia clàssica
• Anex:Figures de la mitologia grega
• Anex:Genealogia de la mitologia grega

Fonts

• (1982) Estructura i Història en la mitologia grega i Ritual, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-04770-9.
• Morford, Mark; Robert Lenardon (2003). Mitologia Clàssica (7 ed.). Nova York: Oxford University Press.