Hipalectrión

Hipalectrión

Jove cavalcant un hipalectiónn, kílix ática de figures negres, 540-530 a. C., Altes Museum (Berlín)

El hipalectrión (ἱππαλεκτρυών / hippalektryṓn) és una criatura híbrida fantàstica de la mitologia grega. La part anterior del seu cos era la d'un cavall, i la seua part posterior d'un gall, ales, coa i patas incloses. Tenia un plomall groc o roig segons les traduccions. Els mits i llegendes associats es desconeixen.

Esta criatura poc comuna apareix en prop de 85 objectes d'art grecs coneguts fins a començos de el XXI. El més antic data de el IX Es troba en freqüència en el VI en la ceràmica grega, i més rarament en l'escultura, montat per un jove cavaller desarmat. Provablement va adornar peces de monedes gregues. En el V, és mencionat pel dramaturc ateniense Esquilo i sobretot pel comediógrafo Aristófanes, que ho amprava com una de les seues injúries preferides.

La seua funció seguix sent alguna cosa misteriós, com un animal apotropaico i profiláctico, podria haver segut consagrat a Poseidón i encarregat de protegir als bucs. Atres estudis ho veuen com una béstia grotesca per a entretindre als chiquets, o com una simple decoraraació fantàstica sense una funció determinada.

Etimologia

El terme «hipalectrión» deriva directament del grec antic ἱππαλεκτρυών, compost de ἵππος/híppos, que significa «cavall», i de ἀλεκτρυών/alektryốn, que significa «gall». Es tracta d'un nom que posa en relleu la doble naturalea d'esta criatura híbrida. Sembla que el terme va ser utilisat per primera volta per Esquilo en una obra perduda cridada Els mirmidones. L'utilisació còmica que fa Aristófanes en Les granotes sugerix que a finals de el V la majoria dels habitants d'Atenes no havien sentit parlar mai d'esta criatura.

Descripció

És descrit en els texts de Esquilo i Aristófanes en l'adjectiu xouthos, que el seu significat provablement es va perdre ya en l'Antiguetat, generalment traduït com «de color groc», «color de fòc», «roig», inclús «bermejo», segons les traduccions. Un escolio de La pau explica que «té les ales púrpures». Aristófanes es burla del seu aspecte poc agraciat. No posseïx ni mit ni llegendas relacionades. Les representacions artístiques permeten obtindre una idea de l'apariència d'este animal. Tota la seua part anterior és la d'un cavall, lo que inclou el cap, el coll i els dos membres anteriors. El cos i la part posterior són les d'un gall, en les ales, la coa i les pates posteriors. L'entrada del diccionari d'Hesiquio d'Aleixandria menciona que existirien tres tipos de hippalectriones: un gall jagant, un buitre jagant i una criatura fabulosa pareguda als aixetas pintats en els teixits de Pèrsia. hi ha numeroses confusions perque els texts poden fer referència a un cavall, a un blasón i a un mònstruo marí. el hipalectrión és un híbrit compost de dos elements de dos animals, com molts uns atres en la mitologia grega, encara que per lo general es combinen els atributs d'un animal i d'un ser humà, com el centauro, el Minotaure o la sirena.