Mantícora (mitologia)
.jpg)
La mantícora és una criatura mitològica, un tipo de quimera en cap humà, el cos d'un lleó, i la coa d'un dragó o escorpión,[1] capaç de disparar espines venenoses per a incapacitar o matar als seus assuts. Depenent del relat mitològic, el seu tamany varia des del d'un lleó fins al d'un elefant, i la seua descripció pot incloure o no la presència d'ales i coraza.
La mantícora té el seu orige en la mitologia persa. El nom prové del llatí Mantichora, derivat del grec antic martichora (μαρτιχώρα), que seria un préstam llingüístic del antic persa martya (مارتیا), «home», i xvar- (خوار), «menjar, devorar», significant «devoradora de persones».[2] Aparentment, la mantícora va entrar a la mitologia grega a través de Ctesias, un mege grec en la cort del rei Artajerjes II en el IV, en la seua obra Indika ('Història de l'Índia'), desapareguda en l'antiguetat. Encara que alguns estudiosos com Pausanias dubtaven de la descripció original de Ctesias i atribuïen l'orige de la mantícora a una descripció exagerada de tigres indis. Plinio el Vell va considerar esta criatura autèntica i la va incloure en el seu influent Naturalis Història.[3] Posteriorment, Claudio Eliano també va introduir a la mantícora en la seua obra De Natura Animalium (IV; 21), obra utilisada com a base per a la majoria dels bestiarios europeus durant l'Edat Mija.
En l'Edat Mija, la mantícora es va convertir en el símbol de la tirania, l'opressió i l'enveja, i finalment, l'encarnació del mal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Manticore - ENCYCLOPÆDIA BRITANNICA».
- ↑ «Merriam-Webster's Encyclopedia of Literature» (en anglés). Consultat el 27 de decembre de 2017.
- ↑ Plinio el Vell, Història Natural, VIII, 30.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mantícora (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.