Pala (jaganta)
En la mitologia grega, Pala o Palante (en grec: Παλλάς, Pallás) és un dels jagantes, vinculat en Atenea o Minerva, i que apareix en llegendes tardanes.
Havia naixcut de la Terra i el Tàrtar[1] pero segons el mitógrafo Apolodoro havia naixcut de l'unió convencional entre Gea i Urà. Durant la Gigantomaquia, la batalla còsmica dels jagants en els deus olímpics, Pala va ser desollado per Atenea que va usar la seua pell com a escut.[2] Encara que l'orige de l'epítet de Atenea "Pala" és obscur,[3] d'acort a un fragment d'una obra no identificada d'Epicarmo (c. 540 i c. 450 aC), Atenea, despuix de haver usat la seua pell per al seu mant, va prendre el seu nom del jaganta Pala.[4] Un atre eixemple de desollamiento ho descriu Eurípides. Este nos parla de la "batalla contra els fills de la terra", en la qual Atenea Pala va matar a la Gorgona i des de llavors té en la seua esquena la pell de l'égida.[5] Els poetes llatins nos diuen que també es dia Pala al pare de la pròpia Minerva, i que este Pala va intentar violar a la seua filla.[6] En el seu Gigantomaquia, Claudiano nos diu que Pala va ser un dels jagants convertits en pedra per obra de l'égida de Minerva.[7] Clemente es referix a ell quan diu que de Pala i de Titanis o Titánide, filla d'Oceà, va nàixer Minerva; esta és la que impíament va massacrar al seu pare i està vestida en la pell paterna, com si fora un vellón.[8] Boccaccio ho crida Palene i diu que és un dels Titánidas, naixcut de Titán i Terra.[9]
Pala també va ser el nom d'un titán, en el que el jagant es confon o identifica a voltes.
Referències
- ↑ Higino Faules Prefacio.
- ↑ Apolodoro, 1.6.2.
- ↑ Burkert, p. 139.
- ↑ Vore Lucía Rodríguez-Noriega Guillén, p. 83, que diu que açò podria haver segut una invenció de Epicarmo', "lo que sugerix una etimologia còmica per al nom de Pala". Vore també Suidas S.V. Παλλάς (Pallas), que diu que el seu epítet deriva "de blandiendo (pallein) la llança, o de haver matat a Pala, un dels jagants". Atres contes donen atres derivació del seu nom, vore per eixemple Pala la filla de Salamandra.
- ↑ Eurípides, Ion 987–997
- ↑ Cicerón, De natura deorum 3, 59; Clemente d'Aleixandria, Protréptico II, 28, 2
- ↑ Claudiano, Gigantomaquia 91–103
- ↑ Clemente d'Aleixandria: Protréptico § 2.20
- ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium IV, 1
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palas (gigante)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.