Espartos
En la mitologia grega, els espartos (en grec antic, Σπαρτοί Spartoí, lliteralment ‘hòmens sembrats’, de σπείρω speírō, ‘plantar’) varen ser els hòmens que varen nàixer de les dents del dragó ismenio, sembrats per Cadmo.[1] Estes dents també varen tindre una chicoteta participació en el periple de Jasón.[2]
En el periple de Cadmo
Es diu que Cadmo, despuix de recórrer Beòcia, es va assentar en l'actual emplaçament de Tebas. En el desig de sacrificar una vaca a Atenea va enviar a varis dels seus companyers a traure aigua de la font de Llaures, pero el dragó ismenio —naixcut de Llaures[3] o ben terrígeno[1]— que custodiava la font, va aniquilar a la majoria dels enviats.[3] Els autors llatins es referixen a la font Castalia, que estava al peu del Parnaso, en Delfos.[4][5] Tzetzes afig que el dragó custodiava les aigües del manantial de Dirce i havia donat mort a Sérifo i Deyoleón, amics de Cadmo, que duyen aigua per a un sacrifici.[6]
Cadmo, indignat, va donar mort al dragó i per consell de Atenea va sembrar les seues dents. Fet açò, varen sorgir de la terra hòmens armats als que varen cridar espartos. Estos es varen matar entre sí, uns en baralla involuntària i uns atres per desconeiximent.[3] Segons Helánico no es va produir cap guerra entre ells pero Zeus va tindre que intervindre per a salvar a Cadmo de l'ira de Llaures, que desijava matar-ho.[7]
Ferécides diu que Cadmo, al vore brotar de la terra hòmens armats, els va tirar pedres, i ells, creent cada u que havien segut tirades per l'atre, varen escomençar a barallar. Varen sobreviure cinc: Equión (Ἐχῑ́ων, «escurçó»), Udeo (Οὐδαῖος, «de la terra»), Ctonio (Χθόνιος, «de la terra»), Hiperénor (Ὺπερήνωρ, «home que sorgix») i Peloro (Πέλορος, «sepiente monstruosa»).[3][8] Uns atres els denominen Equión, Idee, Ciomino, Peloro i Hipereón. Per voluntat de Atenea, estos hòmens es varen unir a Cadmo, els qui es varen convertir en ajudants per a fundar Tebas i líders de la ciutat.[9]
En temps de Cadmo, els més poderosos despuix del propi Cadmo varen ser els espartos. Cadmo va decidir fer gendre seu a Equión, perque descollava en valor.[10] El restant de espartos són pura comparsa i carixen de mits propis. A lo manco es té en conte de que alguns varen participar en la genealogia tebana: Ctonio va ser el pare de Lico i Nicteo,[11] mentres que Udeo va ser pare de Everes i yayo de l'endevine Tiresias.[12]
Segons Focio, Ástaco era un dels espartos, encara que lo més comú és que no se li incloga. Va ser el fundador de la ciutat de Ástaco en Bitinia, i va anar el pare de quatre dels més destacats defensors dels sèt contra Tebas, a saber, els Astácidas: Ísmaro, Anfídico, Melanipo i Léades; i pare, igualment, de Eritelas i Lobes, fundadors de la Tebas Hipoplacia.[13]
Es considerava que el caudillo tebano Epaminondas era descendent dels Espartos.[14]
En el periple de Jasón
Partix de les dents del dragó els havia guardat Atenea i li'ls havia entregat al rei Eetes de Cólquide. Un dels reptes que va impondre este rei a Jasón per a l'obtenció del vellocino d'or va ser que unciera dos bous de pates de bronze i sembrara les dents. Aixina ho va fer Jasón i també en esta ocasió varen nàixer hòmens armats que varen escomençar a lluitar entre sí quan Jasón els va tirar pedres i despuix els va exterminar.[2][15][16]
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Eurípides, Les fenicias, 932
- ↑ 2,0 2,1 Biblioteca mitològica I, 9, 23.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Biblioteca mitològica III, 4, 1.
- ↑ HIGINO: Faules 178. Confusió de Higino, ya que la font Castalia estava al peu del Parnaso, en Delfos, i el dragó al que va matar Cadmo és el que custodiava la font de Llaures, prop de Tebas.
- ↑ OVIDIO: Les metamorfosis III, 26-130.
- ↑ Tzetzes, sobre Licofrón, § 1206
- ↑ Escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas 3, 1178.
- ↑ Esta etimologia nos la proporciona Robert Greus en el seu índex onomàstic de Els mits grecs.
- ↑ Segon Mitógrafo Vaticà, 98
- ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia IX, 10, 1.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 5,5
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 6,7
- ↑ Escolio a Homero, Ilíada VI 396
- ↑ Descripció de Grècia VIII, 11, 8.
- ↑ APOLONIO: Argonáuticas III, 409; III, 1176; III, 1354.
- ↑ VALERIO FLACO: Argonáuticas VII, 610.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espartos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.