Úrcal. l'olivera o «olivera» de Úrcal està format per tres troncs grossos en una pedra estajada en l'interior. La base del tronc medix prop de 12 m de diàmetro.[3] La copa alcança 5,5 m d'altura. És un dels cinc eixemplars que formen part del olivar situat en la rambla d'Erre.
Càdis. Tant en l'Alameda Apodaca com en l'entorn de l'antic Hospital de Mora, es varen plantar en el moment de la seua construcció, anterior a 1903, dos ficus. En 2007 se'ls va estimar uns 105 o 110 anys d'edat, en perímetros de: 930 cm i 1240 cm —els dos de l'alameda—, i 980 cm i 1050 cm —els del hospital—.[5]
Ubrique. l'acebuche centenari de la ciutat romana d'Ocuri,[8] en un perímetro de més de 4 m.,[9] també es troba dins del parc natural de la Serra de Grazalema.
Luque. l'armeler situat en el barranc del Zurreón, dins del parc natural de les Serres Subbéticas, que també és conegut com a «Armeler de la Sendera de les Buitreras», és vàries voltes centenari.[10] Té el tronc mig buit, en perímetro de 3,68 m i altura de més de 9 m.[11]
Huéscar. En el Mas de la Llosa, ubicat en la Serra de la Sagra a uns 23 km de la localitat, existixen dos chicotetes arboledas de secuoyas jagants; una, se situa l'entrada i una atra, a uns 200 m, en les rodalies del mas. Tenen uns huit o nou eixemplars cada una, estan totes entancades pero es poden vore escassos 30 m. Elllogarencs també les criden Mariantonias, possiblement en alusió a la sinonímia d'un dels seus noms científics Wellingtonia; varen ser plantades pel marqués de Corvera a mitan de el XIX[12] com a experiment d'aclimatació.
l'Acebuche del Espinillo és un arbre centenari de l'espècie Olea europaea varietat sylvestris que es troba en la finca El Espinillo en el territori del poble de Marigenta. La seua altura aplega a 12 m i el perímetro de la base sobrepassa els 13 m.[13] Va ser declarat en 2005 monument natural per la Junta d'Andalusia.[14]
Cabra del Sant Crist. la carrasca centenària està situada molt prop de l'estació de tren. Medix més de 15 m d'altura i la seua copa es proyecta en més de 400 m² de sol. És un arbre candidat a ser declarat monument natural per la Junta d'Andalusia.[17]
Santiago de l'Espasa. El denominat Pi Galapán és un eixemplar de pi laricio (Pinus nigra) en 420 anys d'antiguetat. Es troba dins del parc natural de la Serra de Cazorla, Segura i Les Viles, prop del llogaret prop de Don Dumenge (municipi de Santiago-Pontones); forma part d'una pinada en el parage «Riera de la Fuenfría». Té 39 metros d'altura, 5,20 m de perímetro (a 1,30 m del sol) i doble perímetro en la base.[18] Està considerat el pi més gran d'este parc.[19][20]
Pi Artesilla en la Serra del Pou, dins del parc natural de la Serra de Cazorla, Segura i Les Viles, té una cúpula espectacular en 4 cimales que li ixen a uns 12 m, el seu perímetro al muscle és de casi 5,2 m i una altura superior a 30 metros, tindria més de 400 anys.cita requerida
Valdepeñas de Jaén. el quejigo de l'Amo o del Carbó es troba en el parage conegut com «Caño de l'Aigua», propenc al camí que rodeja l'embassament del Quiebrajano. Pels seus més de 12 m de diàmetro en la base s'estima que té 500 anys com a mínim.[21] Des de novembre de 2001 està declarat monument natural per la Junta d'Andalusia.
Istán. el Castanyer Sant, en la Serra Real (dins de la comarca de la Serra de les Neus pero no del parc natural del mateix nom), té estimats més de huitcents anys d'antiguetat. El tronc medix 13,95 m de circumferència, i una altura d'uns 23 metros.[22] Al seu entorn, en el parage conegut com a Clot del Pot, creixen atres grans eixemplars de castanyers, pero cap comparable al «Yayo de la serra».[23]
Vélez-Màlaga. A l'entrada del Parc d'Andalusia hi ha dos eixemplars de Ficus centenaris i atres dos en l'atre extrem del parc.
Torre de la Mar. En els jardins de l'antiga casa Larios, actual Tinença d'Alcaldia de Torre de la Mar, s'alcen dos majestuosos eixemplars de Araucaria excelsa, una d'elles de més de 45 metros d'altura.
Yunquera. el pinsapo del Candelabro també es troba dins del parc natural de la Serra de les Neus, en el port del Saucillo. Com el seu nom indica té una forma prou peculiar, en quatre braços horisontals que despuix pugen, imitant la figura d'un candelabro.[26] Exhibix una altura de 16,5 m i un perímetro de 2,75 m.[6]
Guadalcanal. l'alcornoque del Racó té 400 anys aproximadament. Es troba junt a la tanca de la finca que li dona nom. Les branques principals se separen pràcticament al nivell del sol, donant l'impressió de tres peus.
El Madroño. la carrasca dels Gossos és monument natural des de setembre de 2005.[27] Té una altura total de 16,5 m i el perímetro en la base alcança 8,5 m; pero lo verdaderament espectacular és la seua copa, l'ombra de la qual supera els 600 m².[28] Es troba en una finca pròxima al llogaret L'Àlber.
El Pi del Escobón, eixemplar de pi laricio d'uns 500 anys i 28 m d'altura, 5 metros de perímetro i casi 22 m de diàmetro de copa (a 15 m, es dividix en 3 cimales que li fan posseir una copa molt densa en molts ramals).[29] Es troba en la zona recreativa «Barranc del Pi» i s'estima que té uns 450 anys.[30] En agost de 2015 es va incloure en el Catàlec d'arbres i arboledas d'Aragó.[31]
El Pi Obrat, un atre trement pi laricio en 20 m d'alt, 26 m de diàmetro de copa i tronc recte d'un sol fuste com una vela, en casi 12 m de perímetro[32] i més de 550 anys. Es troba en el parage de l'Arenal, prou menys accessible que l'anterior.
Arbres en el Jardí Botànic i el Jardí de l'Hijuela, en L'Orotava. Entre molts atres en el Botànic es pot vore un enorme i centenari eixemplar de Hevea brasilensis: arbre del caucho del Brasil.
Els Pins de Vilaflor són pins canaris de grans dimensions: el Pi Gros en 45 m d'altura i 10 m de perímetro al muscle (el més gran d'Espanya) i el Pi de les Dos Pernadas en 56 m d'altura (el més alt d'Espanya) i 8,3 m de perímetro, se'ls calcula una edat superior als 700 anys.
el castany de Aguamansa, conegut com a castanyer de les sèt pernadas, en un tronc de més de 12 m de perímetro.[36]
Gran Canària
Un dels majors eixemplars centenaris dels "Pins de Gáldar" (Pinus canariensis).
El "drago de Pi Sant" o "de Barranc Alonso", en el municipi de Santa Brígida, drago que podria tindre uns 230 anys[8].
El Pi de Pilancones, pi canari en el municipi de Sant Bartolomé de Tirajana. Té uns 43 m d'altura i 5,65 m de perímetro a l'altura del muscle. La seua edat era d'uns 515 anys (segons estudis 2010)cita requerida. Va ser danyat durant el terrible incendi que va afectar a gran part de l'illa en 2007. Es va derrocar la nit del 30 de giner de 2008[9].
Els Pins de Gáldar són un grup de pins centenaris situats junt a la Caldera dels Pins de Gáldar, en una zona dividida entre els municipis de Gáldar, Guia i Moya. En 1962 es varen contar 19 eixemplars, pero varis han mort des de llavors. Alcancen altures de 15 a 25 metros, en troncs de fins a 775 cm de perímetro i 25 dm de diàmetro. Les seues copes regloten els 20-25 m de diàmetro.[37] Despuix de caure el Pi de Pilancones, el major de l'illa ara és un Pi que destaca entre tots els pins de Gáldar, a la dreta del mirador es descendix uns metros i està ahí en la seua enorme copa de 33 m d'altura, 5,7 m de perímetro i uns 450 anys d'edat.cita requerida
El Drago de Gáldar, ubicat en el pati de la Casa Consistorial del municipi de Gáldar. Data de l'any 1718.
La Palma
el pi de la Verge d'El Pas, conífera endèmica el nom científic de la qual és “Pinus Canariensis”. Catalogat pels especialistes com un dels eixemplars més vells de Canàries. La seua antiguetat s'estima en 900 anys.
el Teixixc de Lebeña[39], junt a l'iglésia de Santa María de Lebeña. Este milenari eixemplar, que va estar inventariat en el n.º 10 fins a la seua desaparició, tenia 11 metros d'altura i un perímetro de 3'26 metros (a 1'3 metros del sol). Hui en dia queda solament en peu partix del tronc originari, despuix de ser derribat per un fort vent en la matinada del 22 de març de 2007[40].
En Loma Somera en la vall de Valderredible en el mont "el Cabrero" existix un roure albar centenari cridat popularment "La Piruta", la seua altura és aprox. de 18.50m i el seu perímetro a nivell del sol és de 9,50 m en una superfície en la seua copa de 400,5 m² [10].
En la Vall de Iruelas, el Pi Gros de Iruelas en 36 metros d'alt, 5,4 m de perímetro al muscle i 400 anys.
Teixixc (Taxus baccata) localisat en el Valle de Iruelas, en el parage "Els Acebos" en el municipi d'El Barraco, en unes dimensions de 2,18 m de diàmetro, una circumferència de 6,86 m i una altura de 6 m[41]
El Pi del Rei (Pinus sylvestris), cridat aixina perque junt a ell es detenia el sèquit d'Alfonso XII, quan este anava a caçar a Gredos, localisat en el parage del Pont del Duc, en Clots de l'Espino. En unes dimensions de 10,5 m d'altura, una circumferència de 2,86 i un diàmetro de 91 cm[41]
El Pi de la Serrezuela (Pinus nigra) localisat en el Valle de Iruelas en el municipi d'El Barraco, en unes dimensions de 35 m d'altura, 5,56 m de circumferència i un diàmetro d'1,77 m[41]
Roure melojo (Quercus pyrenaica) localisat en el parage Prat de Santiuste, en Navalonguilla, en unes dimensions d'1,71 m de diàmetro, 5,36 m de circumferència i 20 m d'altura.[41]
Alcornoque (Quercus suber) localisat en el parage Pontón de l'Agujera, Piedralaves, en 16 m d'altura, 6,46 m de circumferència i 2,06 m de diàmetro.[41]
Castanyer de Teodora (Castanea) localisat en la població d'Els loros, terme municipal de Solà d'Àvila, en unes dimensions d'uns sis metros d'altura i més de dèu metros de circumferència.
El Castanyer O Campano, en Villar d'Acer, Ajuntament de Villafranca del Bierzo (León) és el de major perímetro d'Espanya en 15,95 m de perímetro a 1,30 m del terreny, 34 m d'altura i uns 800 anys d'edat, posseïx 5 braços de més de 2,2 m de diàmetro cada u, l'arbre és tan immens que sembla un bosc en sí mateixa.
El negrillón de Boñar és un arbre que segons els experts va poder aplegar a tindre 600 anys, en l'actualitat està sec.cita requerida
En la tejeda de Tosande, terme de Dehesa de Montejo, eixemplars centenaris de teixixc.[46]
En la comarca de la Pernía, pot vore's un roure, eixemplar milenari, conegut com el Roblón d'Estalaya.
En Camporredondo d'Alba (Alt Carrión) hi ha un eixemplar d'om Ulmus minor que és centenari i potser tinga més de 200 anys. En la mateixa plaça, hi ha atres dos eixemplars centenaris de castanyer d'Índies.
Salamanca
En el terme municipal de Béjar, en la carretera cap a Salamanca està el Jardí El Bosc en arbres centenaris i distribució i disseny renaixentiste. També en el terme de Béjar, en una finca particular denominada La Francesa (de Béjar cap a Cantagallo), existix un Cedre del Líban al que se li atribuïxen més de 600 anys de vida.
En el terme de Peñacaballera, en la Colónia de l'Estació hi ha un Centre de Turisme Rural cridat El Jardí del Comte o Vedat de La nostra Senyora del Carmen´´, un gran jardí d'estil victorià anglés, que té un bosc ple d'arbres de totes les latitut, en una edat mija de 100 anys. És visitable.
En el terme municipal de Santibáñez de Béjar, en el camí cap a l'assut, i en el parage de "les cañás", es troba en un conjunt de carrasques una que descolla de les demés, cridada la carrasca del Carrasco, que se li atribuïx fins a a uns 450 anys.
Jardins de La Granja en Segòvia: entre uns atres, un Ciprer centenari. També dos varietats de secuoya de gran tamany, en pararrayos de protecció. Dites secuoyas jagants, el Rei i la Reina, són els dos eixemplars més grans en volum d'esta espècie d'Europa, les seues altures són de 38 a 43 m i els seus perímetros d'11,93 m a 13,8 m a 1'30 m del sol i tenen més de 145 anys.[47] En el mateix jardí, en el pabelló de la Casa de les Flors, està la secuoya jaganta més alta d'Europa en 57 metros d'altura i uns 8 a 9 m de perímetro a 1'30 m del sol, rivalizando en altura en l'enorme banana de la Trinitat dels Jardins del Príncip d'Aranjuez en 56 o 57 m.
Pi Gros, en Valderrodilla medix 19,7 m d'altura, perímetro a ras de sol 7,6 m i una edat de més de 450 anys
Pins d'Estany Negre (Vinuesa) del refugi (a pocs metros de l'Estany Negre), un davant del refugi i un atre darrere. El primer, prop del camí, és un pi albar de 24 m d'alt i 5'06 m de perímetro a 1'30 m del sol. L'atre darrere del refugi a uns 80 m d'est, un atre pi albar de 21 m d'alt i 6'20 m de perímetro a 1'30 m del sol. Edats estimades entre 500-700 anys.
Alamo centenari. Langa de Duero
Àlber que es troba en Langa de Duero, en la carretera a Soto de Sant Esteban, edat al voltant de 300 anys, més de 4 metros de diàmetro i 20 d'altura.
Zamora
En Sant Román de Sanabria en la província de Zamora, hi ha un castany, de 5 m de diàmetro i 13 m de circumferència
En Requejo de Sanabria, en la pujada a la portilla del Padornelo, està el "Tejedelo", bosc en uns cent tejos de més de mil anys d'edat, aixina com castanys aproximadament igual d'antics.
Dos eixemplars d'om (Ulmus minor) en la localitat toledana d'Illescas, un d'ells conegut com "Olmo del Milacre" que data de el XVI. Forma part del acervo cultural de la localitat i diferents llegendes versen sobre ell. Està situat front a la Capella Major de la Verge de la Caritat i s'han portat a terme en els últims anys diferents actuacions per a sustentar-ho.[50]
Pi de la Burrueca en Villanueva de la Jara Immens pi doncel que es va secar despuix de l'instalació del rec de la vinya confrontant en els anys 2000. L'arbre, ya sec, va ser derribat pel vent.
Pi yayo i pi candelabro, de més de 400 anys estimats, en el Monument Natural de Palancares i Terra Morta, en la serra de Palancares, província de Conca.[51]
Castanyer Gros d’en Cuc. És el castanyer més gran de Catalunya. Es troba en el Montseny. Té 15 m d'altura, 11,70 m de circumferència de tronc a 1 m del sol i la copa ompli una ombra de 15,5 m de diàmetro.cita requerida
En el parc natural dels Ports, en La Cenia, es troba el Faig pare, també en el Retaule. es tracta d'un arbre excepcional, ya que en el llitoral, no es troben tan al sur, i est és un dels majors de la península.
En el municipi de Ulldecona hi ha prop d'un centenar d'oliveres més que centenaris, alguns d'ells són milenaris, tan grans i antics com "Lo Parot"; en la partida de L'Arion.cita requerida
En el terme municipal de Tibi, en un parage de la Serra del Maigmó denominat Planisses, hi ha una carrasca centenària
el Palmeral d'Elig és patrimoni de l'Humanitat pel seu bosc de palmeres (Phoenix dactilifera). Les més adultes apleguen a tindre 400 anys. Descolla la denominada Palmera imperial en sèt refillols.
En Gorga, un enorme olivera bimilenario, que dona encara una gran producció d'olives. Lo espectacular, una gran sala interior que existix dins del seu tronc, a on es guarecen i descansen els seus propietaris.[56]
Gran Beaucarnea recurvata d'uns 300 anys en el terme municipal de Denia
Quejigo (Quercus faginea) El Yayo o El Rebollo en Corts d'Arenenc en una edat estimada de 700 anys, 8 metros de perímetro de tronc i 14 metros d'altura.[58]
Valéncia
Chop de Negrón, àlber bicentenario en la partida de la Font del Canalón, en Negrón (Vallanca).
Castanys del Tremolar en Segura de Bou. En estes valls de l'Alta Extremadura, el castanyer es cultiva des de fa molts sigles. En l'actualitat es poden vore molts d'estos grans arbres que en el pas del temps han desenrollat un porte extraordinari.[61] Estos castanyers són tan volguts que cada u té un nom personal, com el castanyer Hondonero, el Bronco, el Menuero, el Retorcío.
En l'any 2007 la Junta de Galícia va crear el Catàlec de Árbores Senlleiras, i un comité que s'encarregarà del seguiment i inclusió d'arbres dins d'eixe catàlec. Existia una web institucional des de la que es podia accedir al llistat dels arbres inclosos actualment en dit Catàlec.
El eucaliptus globulus conegut com "O Avó". Es pot apreciar la gruixa de l'eixemplar comparat en les sis persones que estan recolzades sobre l'arbre.
En el lloc de Baamonde, existix un castany de 500 anys, que té una Capella tallada en el seu interior.
O Incio. Eixemplars solts de castanys i roure carballo en la parròquia de Sant Pedro, i en una atra parròquia la de Valle de Mao es pot admirar un majestuós roure carballo (Quercus robur), catalogat entre els de major porte de Galícia.
Taboada. En l'entrada del poble de Taboada, existix el Carballo de Ramos, que dona nom a la parròquia Sant Vaig prendre do Carballo
Viveiro. Eucalipto cridat O avó (el yayo) (Eucalyptus globulus). En el Souto dona Retorta en les vores del riu Landro en Chavín, costa de la província de Lugo. Encara que no és l'eixemplar més alt del conjunt arbòreu de la Retorta, és el més sobreixent per la seua gruixa i per ser el més vell d'este parage. Alcança els 67 metros d'altura, té 10,5 metros de perímetro i un volum de 75,2 metros cúbics. És considerat l'arbre més gran d'Espanya.
Manzaneda. El «castany de Pumbariños» (Castiñeiro de Pombairiños),[67] el tronc del qual medix més de 12 m de perímetro, es troba en el «Souto de Rozabales»; destaca entre els castanyers adehesados que existixen dispersos per les ales de la Comarca de Terra de Trives.[68] Primer arbre catalogat com Monument natural en Galícia. Té 2000 anys d'edat i es creu que va ser plantat pels romans.
AEstrada. En el lloc de Balboa, en la parròquia de Arnois, es troba la Sobreira de Balboa, l'arbre més antic de Galícia datat bibliográficament. En temps dels Reis Catòlics ya era conegut. És un eixemplar de sobreira o alcornoque
AEstrada. En la parròquia de Callobre la Sobeira de Valiñas en més d'1.000 anys d'edat.
Lalín. Eixemplars del Souto de Catasós, lloc de Quintela (parròquia de Santiago de Catasós).
Eixemplars de teixixc situats en la vall de la riera Valhondillo, al noreste de la montanya Caps de Ferro. Es troben tots ells prop de la citada riera, a una altitut d'entre 1500 i 1700 metros d'altitut i dispersos en un bosc de pi selvat. Alguns d'ells tenen més de mil anys i el més longeu té entre dos mil i quatre mil anys. Este eixemplar podria ser l'arbre més vell d'Espanya.[69]
Varis eixemplars de Sequoiadendron de 150 anys d'antiguetat en la Casa del Príncip, en Sant Lorenzo de l'Escorial, i en La Granja de Sant Ildefons en Segòvia, un d'ells d'uns 60 m d'altura, el més alt d'Europa, i el més robust, tots ells procedents de les llavors que es varen dur com a regal de la reina Victoria d'Anglaterra en 1853 procedent del major embarque de llavors de Sequoias que va recolectar (en l'Arboleda de Calaveres) William Lobb, actuant com a agent per al Viver de Veitch en Budlake prop Exeter, aplegant a Anglaterra en decembre de 1853; les llavors d'esta série es varen distribuir extensament per mig de tota Europa occidental i, sobretot, varen ser plantades en els jardins reals.
Nogal pacanero dels Jardins d'Aranjuez. En els mateixos jardins d'Aranjuez, La Banana de la Trinitat en 56 metros d'altura i 7,20 metros de perímetro al muscle i 34 m de copa és l'arbre més impressionant de la comunitat, també la Banana Pare en 42 metros d'altura, 6,47 m de perímetro al muscle i 39 m de cúpula, la banana Mellizo en 50 metros d'alt i 8,2 m de perímetro al muscle, les seues edats entre 200 i 240 anys, els ahuehuetes de l'estany chinesco en 46 metros d'alt i 6,3 m de perímetro en 230 anys d'antiguetat.
El Pi Solitari o de Sant Roque en l'ala sur de La Peñota, una montanya de la Serra de Guadarrama. Té uns 27 metros d'alt, 6 metros de perímetro al muscle, 18 metros d'ample de copa, més de 350 anys d'edat i pot ser el pi selvat més gran d'Espanya. Es troba aïllat d'atres pins ya que va ser un dels pocs supervivents d'un incendi que va assolar la zona en el XIX[70] o a mitan de el XX.[71]
Un madroño que es troba en el Real Jardí Botànic. Medix tres metros i té uns 200 anys.[74] Tant en el Retir com en el Jardí Botànic hi ha atres arbres plantats en els sigles XVII, XVIII i XIX.
↑ (2010) «Olivera del Pou Fondo», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Almeria, Sevilla (Espanya), pp. 82-83. ISBN 978-84-96329-05-8. «El magnífic porte que presenta i varis sigles d'existència són els motius principals de singularitat d'esta olivera.»
↑«Andalusia – Sabina de María (Almeria)». De ruta pels arbres d'Espanya. Consultat el 23 de juliol de 2016. «El creiximent llent de les sabinas (entorn als 0,5 mm a l'any) i la situació en a on es troba esta, a on soporta forts vents i fredor durant pràcticament tot l'any, fan supondre que l'edat de la nostra sabina se situa entorn als 1000 anys.»
↑ 6,06,1<cite style="font-style:normal" id="CITAREFBecerra Parra2008">Becerra Parra (2008). Guia Botànica de la Serranía de Ronda, Ronda:La Serranía, pp. 288 a tot color. ISBN ISBN 978-84-96607-28-6.
↑ (2003) «Pinsapo de la Vereda del Tamaral», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Càdis, Sevilla (Espanya), pp. 112-113. ISBN 84-95785-77-3. «No obstant, el Pinsapo de la Vereda del Taramal descolla igualment pel seu notable porte, alcançant una altura de 20 metros i despuntant en el paisage adjacent.»
↑ (2003) «Acebuche de la Ciutat Romana de Ocuri», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Càdis, Sevilla (Espanya), pp. 28-29. ISBN 84-95785-77-3. «Les particularitats que ho distinguixen com a singular recauen en el tamany del seu tronc i en la seua ubicació. El fuste, recte i curt, supera els 4 metros de perímetro i es troba parcialment buit i descortezado, lo que li conferix un aspecte més vetusto i atrayente.»
↑ (2003) «Armeler de la Sendera de les Buitreras», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Còrdova, Sevilla (Espanya), pp. 36-37. ISBN 84-95785-44-7. «L'Armeler de la Sendera de les Buitreras posseïx unes dimensions excepcionals, destacant pel seu perímetro de tronc i per la seua altura total.»
↑ (2003) «Secuoyas de la Llosa», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Granada, Sevilla (Espanya), pp. 258-262. ISBN 84-95785-71-4. «L'existència d'esta plantació es deu al Marqués de Corvera, que en la segona mitat del sigle XIX, va rebre com a regal del Duc de Wellington uns eixemplars de secuoyas per a l'ornamentació del Mas de la Llosa.»
↑ (2004) «Acebuche del Espinillo», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Huelva, Sevilla (Espanya), pp. 22. ISBN 84-96329-07-0. «Portentós acebuche que descolla en el paisage pels seus més de 6 metros de perímetro de tronc medits a 1,30 del sol.»
↑ (2010) «El Govern andalús declara el Bosc de la Bañizuela, en Jaén, monument natural», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Jaén, Sevilla (Espanya). «En l'actualitat, en la província de Jaén hi ha sis monuments naturals: els Òrguens, en Santa Elena; la Pinada de Canava, en Jimena; el Quejigo de l'Amo o del Carbó, en Valdepeñas de Jaén; el Piélago, en Linares i Vilches; l'Olivera de Fuentebuena, en Riera del Ojanco i les chafades de dinosauri de Santisteban del Port.»
↑ (2004) «Carrasca de Cabra del Sant Crist», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Jaén, Sevilla (Espanya), pp. 52-53. ISBN 84-96329-06-2. «Les característiques que presenta este gran eixemplar són tan destacades que està arreplegat en l'inventari de candidats a ser declarats Monument Natural d'Andalusia.»
↑ (2004) «Pi Galapán», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Jaén, Sevilla (Espanya), pp. 120-121. ISBN 84-96329-06-2. «Destaca en ell la seua altura de 39 metros, sent complicat observar tota la seua llongitut sense moure el cap cap a dalt. El seu vigoroso fuste presenta un contorn espectacular, alcança 5,20 metros a 1,30 del sol i just en la seua base el valor es duplica.»
↑«Monument natural Quejigo de l'Amo o del Carbó». Finestra del visitant dels espais naturals protegits de Anadalucía. Consultat el 23 de juliol de 2016. «Alcançar estes dimensions és frut dels seus més de 500 anys de vida.»
↑ (2004) «Castany Sant», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Màlaga, Sevilla (Espanya), pp. 62-63. ISBN 84-96329-04-6. «Es medix en ell un perímetro de tronc a 1,30 metros del sol que roça els 15, mentres que en la base casi aplega als 22 metros.»
↑ (2004) «Pinsapo de les Escaleretas», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Màlaga, Sevilla (Espanya), pp. 120-121. ISBN 84-96329-04-6. «Les cicatrius tancades de branques podades li conferixen un aspecte més vetusto, no en va, se li estima una edat compresa entre 350 i 550 anys.»
↑ (2004) «Pinsapo del Candelabro», Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia (ed.).Arbres i Arboledas Singulars d'Andalusia — Màlaga, Sevilla (Espanya), pp. 122-123. ISBN 84-96329-04-6. «El nom no li ve per caprig, sino per la forma en que les seues branques es desenrollen.»
↑«Monument natural Carrasca dels Gossos». Finestra del visitant dels espais naturals protegits d'Andalusia. Consultat el 23 de juliol de 2016. «Les dimensions d'esta espectacular carrasca declarada Monument Natural són impressionants.»
↑Governe d'Aragó. Departament d'Agricultura, Ganaderia i Mig ambient. «Pi del Escobón». Inventari d'arbres singulars. Consultat el 24 de juliol de 2016.
↑«Linares de Mora. Arbres monumentals». Consultat el 24 de juliol de 2016. «Es tracta d'un pi laricio (Pinus nigra Arnold) en més de 400 anys d'antiguetat, situat en el barranc del Pi junt al riu Linares.»
↑Departament d'Agricultura, Ganaderia i Mig ambient del Govern d'Aragó. «17 arbres singulars de la Comunitat d'Aragó». RedAragón. Consultat el 24 de juliol de 2016. «Pi del Escobón, en Linares de Mora (Terol). Eixemplar de pi laricio molt conegut a nivell comarcal i provincial degut, ademés de per el seu considerable tamany, a la seua accessibilitat.»
↑«Linares de Mora. Arbres monumentals». Consultat el 24 de juliol de 2016. «Un atre pi laricio destacat és el Pi Obrat, que en casi 2 metros de diàmetro, és el més major conegut en la província.»
↑«Els 10 arbres centenaris més bonicos d'Espanya». Descobrir.com. Consultat el 24 d'abril de 2022. «En concret, destaquen dos eixemplars cridats “El Rei” i “La Reina”. Esta última és un poc més chicoteta en acabant de que un raig li llevara uns tres metros i mig de la seua anterior altura»
↑«Els 10 arbres centenaris més bonicos d'Espanya». Descobrir.com. Consultat el 24 d'abril de 2022. «Sembla estar ací des de l'any 1630 i destaca per ser una espècie exòtica que pert els fulls solament alguns anys i no tots, com el restant.»
.JPG)
7838.jpg)
