Sabinar de les Blanques
El sabinar de les Blanques (popularment conegut com Les Blanques) està situat en el Parc Natural de Pobla de Sant Miguel, en el Racó de Ademuz, província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).
0058.jpg)
0063.jpg)
0064.jpg)
0066.jpg)
4241.jpg)
Poblat de sabinas centenàries, el parage constituïx una de les sèt Microrreservas de flora del parc natural, junt en el «Alt de les Barraques», el «Barranc de la Hoz», el «Barranc del Saladillo», el «Barranc Jiménez», el «Barranc Jorge» i el «Pi Vicente Tortajada».
Ubicació i descripció
El parage de «Les Blanques» es troba en ple parc natural, en posició meridional respecte de la vila. S'accedix per una pista de terra que partix de la CV-363: la via naix a l'esquerra de la carretera, direcció Losilla de Llaures, pedania de Llaures dels Olmos, seguint la direcció del collado del Aprisco (2,5 km), el Mirador del Mirar Bo (4 km) i Les Blanques (5 km).[1]
El parage es troba indicat per un poste de fusta, junt a una atra senyal metàlica que senyala l'ubicació del Depòsit contra incendis «Les Blanques». L'entrada està protegida per una tanca, que prohibix l'accés de vehículs a motor (coches, motos...) a l'espai de la Microrreserva de Flora. El camí des de la pista està flanquejat per grans eixemplars de sabinas –referix un visitant-:
El lloc dispon de panels en text i dibuixos de Tomás Sendra, que ilustren sobre el parage i els seus moradores, les sabinas:
- Nom científic: Juniperus thurifera L.
- Nom comú: Sabina albar.
- Propietat: Pública i privada.
- Coordenades: X 660549/ I 4434512/ Z 1432.[2]
Situat a 1.450 m d'altitut, el nom de «Les Blanques» aludix al color blanquecino tan característic del tronc de les sabinas del lloc. Es tracta d'un conjunt monumental de sabinas en el que destaquen tres eixemplars pel seu tamany i edat [en uns 800 anys de vida mija]. La forma d'estos eixemplars també diferent de la natural de la seua espècie, pels agents climàtics que els han afectat a lo llarc dels anys: tormentes, vent, neu, i a les podes rebudes per al seu aprofitament ganader.[1]
La sabina albar és un arbre de creiximent llent i gran resistència a les condicions climatològiques més adverses, soporta hiverns frets, estius molt calorosos i sequetat extrema. Capaç de desenrollar-se en terrenys sense a penes sol, entre els 700 i els 1.400 metros d'altitut, la seua fusta és de bona calitat, molt densa i resistent, utilisant-se en ebanisteria i en l'elaboració de sols, voltons i postes. L'us principal en la zona va ser el ganader, en la fusta s'elaboraven porteres i tancaments i el seu fullage va garantisar l'aliment del ganado en els durs i frets hiverns, quan la neu impedia el pastoreig. Les fulles recorden a les dels ciprers (Cupressus sempervirens), abdós espècies pertanyen a la mateixa família. Els fruts, maduren durant l'autumne del segon any. Esta espècie presenta peus masculins i femenins. La floració té lloc al final de l'hivern.[1]
En el parage «Les Blanques» hi ha eixemplars de distint sexe, poden distinguir-se fàcilment pels frutillos (gálbulos), també cridats trabinas, que solament produïxen els espècimen femenins. Succeïx lo que en les ginebreres, atres arbres del mateix gènero que les seues bayas es coneixen com nebrinas.[1]
En el seu célebre text Pedazio Dioscórides Anazarbeo (Salamanca, 1566), Andrés Estany de Segòvia (1499-1559) fa una breu anotació sobre les propietats tòxiques d'esta espècie: «La sabina és herba molt coneguda de les dònes, perque ordinàriament beuen la seua cocimiento per a provocar la purgación represada. És calent i seca en el grau tercer, [...]. Per a on no nos devem maravelles si fa orinar sanc i mata la criatura en la pancha».[3]
No obstant, el farmacèutic i botànic català Pío Font Quer diu que, «el millor us (medicinal) que es pot fer de la sabina és ignorar-la».[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sánchez Garzón, 2014-II.
- ↑ Coordenades X,I en la proyecció Universal Transversa de Mercator (UTM) i sistema de referència (DATUM) ETRS 1989 - huso 30 N
- ↑ Estany, 1566/1994, vol. I, p. 63.
- ↑ Font Quer, 1993, vol. I, p. 87.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sabinar de las Blancas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.