Ponferrada

Ponferrada

Ponferrada és un municipi espanyol de la província de León, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Es troba en la comarca del Bierzo, de la qual és capital. El terme municipal té una població de .

Geografia

Integrat en la comarca del Bierzo, se situa a 113 km de la capital provincial. El terme municipal està travessat per les següents carreteres: Autovia del Noroest A-6 entre els pK 383 i 392, l'antiga carretera N-6, la carretera nacional N-536 que conecta en Priaranza del Bierzo i Carucedo i la carretera autonòmica CL-631 que permet la comunicació en Toreno. Ponferrada es troba en la confluència dels rius Sil i Boeza, en l'extrem est de la planura berciana, i en el noroest de la província de León. El relleu del municipi presenta dos parts ben diferenciades. Pel nort el terreny és pla, en trobar-se en les valls del Sil i del Boeza, a una altitut que ronda els 550 m. Pel sur de les valls s'estén la zona montanyosa pertanyent als monts de León, que alcança altures superiors als 1500 m. La ciutat s'alça a 524 m sobre el nivell d'el mar. L'altitut del municipi oscila entre els 2051 m del pico Tòrt, situat en els monts Aquilianos, pertanyents als monts de León, i els 414 m en la ribera del riu Sil. El terme municipal conta en una superfície total de 283.17 km².

Hidrografia

El núcleu urbà de Ponferrada està banyat per dos rius, el Sil i el Boeza. el riu Sil, travessa la ciutat de noreste a sur, fins al barri de l'estació, a on unix el cabal del Boeza, i el riu comença a seguir la falda del mont Pajariel, en direcció cap a l'oest. El riu es troba canalisat al seu pas per la ciutat, existint passejades i jardins junt a la seua ribera, que escomencen a l'altura de la Font del Sofre, una antiga central hidroelèctrica actualment abandonada, i terminen en el barri de Flors del Sil. Existixen varis ponts i passareles per a salvar el Sil al seu pas per la ciutat, com una passarela que unix al barri de l'estació en el mont Pajariel i el Pont del Centenari, que permet una nova unió entre la part alta de Ponferrada i el barri del Camp dels Judeus en la zona de Compostilla i les hortes del Sacrament. Cal destacar que el Sil dividix a la ciutat en dos parts, i que este fet unit a l'orografia ponferradina, fa distinguir a la zona antiga de la ciutat com la Zona Alta. El riu Boeza delimita pel sur el núcleu urbà de la ciutat, separant al barri del Pont Boeza del núcleu urbà. Este riu és un afluent del Sil, i la seua desembocadura en ell es produïx en Ponferrada, en les faldes del Pajariel. Ademés, el municipi és travessat pel riu Oza o Valdueza, que naix en els Montes Aquilianos, travessant varis pobles del sur del municipi, que integren el vall del Oza. El riu aboca les seues aigües al Sil despuix de passar el poble de Toral de Merayo. De la Font del Sofre ixen dos canals, un d'ells destinat al rec, el canal Baix del Bierzo, que du aigua procedent del Sil fins a Carracedelo, passant en Ponferrada pels barris de Compostilla i Cuatrovientos. L'atre canal, el canal de Cornatel, du aigua del Sil fins a l'assut de Campañana, en Carucedo. El canal de Cornatel travessa la part alta de Ponferrada soterrat, eixint a la llum en un tram molt pròxim al caixco antic, per a després tornar a soterrarse, creuar el Boeza i tornar a desaparéixer en les rodalies d'Otero. l'embassament de Bárcena està ubicat també en el municipi de Ponferrada, ademés d'uns atres com Congosto i Cubillos del Sil. Va ser inaugurat en 1960 i això va supondre l'inundació de pobles com Bárcena del Riu i Posada del Riu, sent la seua població traslladada a pobles de nova creació (Bárcena del Bierzo, el seu nom inicial va ser Bárcena del Caudillo i Posada del Bierzo), o al barri de Fuentesnuevas. Va ser inaugurat en 1960, construït en el curs del riu Sil i té varis usos: Refrigerar la central de Compostilla II, principal motiu de la seua construcció; aprofitament per a la generació d'energia elèctrica per mig d'una central hidroelèctrica que posseïx, i més alvance, l'abastiment d'aigua a Ponferrada, en la construcció i inauguració en 2009 de la nova duta d'aigua des de l'embassament, per a evitar els problemes de suministrament que sofria la ciutat pel seu creiximent, ya que fins a 2009 es depenia de l'aigua del riu Oza i de la mancomunidad.

Clima

• Ponferrada té un clima mediterràneu continental subhúmedo que es dona en les zones o regions considerades de transició entre el clima mediterràneu continental i el clima oceànic o de montanya, contant en precipitacions relativament abundants, encara que en la sequia estival característica del clima mediterràneu i adquirint en les regions interiors la neu molta importància durant l'hivern. La neu és un fenomen relativament freqüent en hivern i se sol registrar entre decembre i març. Els hiverns són frets i llarcs sent normals temperatures de -3 °C, per un atre costat l'estiu és curt i càlit en temperatures que fàcilment superen els 32 °C. D'acort en la classificació climàtica de Koppen, Ponferrada té un clima de transició entre els climes mediterràneu (Csa) i oceànic mediterràneu (Csb). Ademés, en les zones montanyoses del sur del municipi es dona també el clima oceànic (Cfb), i el clima Dfb (hemiboreal sense estació seca) en les montanyes més altes del municipi, que en alguns casos apleguen a superar els 2000 m d'altitut.

Història

Alfonso IX de León donó Ponferrada a l'Orde del Temple

Sepulcro d'Aldonza de Mendoza, que va aplegar a ser Senyora de Ponferrada en el XV

Nostra Senyora de Compostilla, talla romànica d'el XII hui conservada en Orense

Detalle de la província de Villafranca existent durant el Trieni Lliberal en el mapa Spain & Portugal, realisat per John Dower, en la que s'integrava Ponferrada

Real Decret concedint el títul de ciutat a la vila de Ponferrada en setembre de 1908

Encara que existixen indicis de poblament tant en el Neolític (en les vores del Sil), com en l'Edat del Ferro i en l'época romana, no és fins a el XI quan tenim constància documental. És al final d'eixe sigle quan el bisbe Osmundo d'Astorga ordena la construcció d'un pont, entorn a l'any 1082, en la colaboració del rei Alfonso VI de León, per a facilitar el trànsit dels peregrins del Camí de Santiago, per les dificultats que suponia el pas del riu Sil en l'anterior pas, a l'altura de l'actual barri de Compostilla, a on va haver una ermita dedicada a Nostra Senyora de Compostilla. Este nou pont es va reforçar en ferro, i esta circumstància va donar nom, posteriorment, a la població que va créixer en les seues afores, a les vores del riu Sil. Una atra teoria sobre el nom de Ponferrada prové igualment de Pons Ferrata pero en la traducció de pont fortificado. Al poc es va fundar l'iglésia de Sant Pedro, en 1086 i al seu entorn va sorgir La Pobla de Sant Pedro que és com es va cridar primerament a Ponferrada, per a passar a denominar-se poc despuix Posa't Ferrato.

En 1180 el rei lleonés Fernando II va concedir a la vila els primers furs, sent donada posteriorment a l'Orde del Temple pel rei Alfonso IX de León. En este sentit, les cròniques conten que els primers templarios que varen aplegar a Ponferrada ho varen fer en el maestre Guido de Garda al cap, sent Fra Helías el primer comendador de Ponferrada. Aixina mateix, la tradició ha atribuït diversos ardits als templarios en la localitat, entre les que destaca la de la troballa de l'image de la Verge de la Carrasca, entorn a 1200, en el buit d'una carrasca. No obstant, la dissolució de dita Orde a inicis d'el XIV per orde papal, va comportar que Ponferrada deixara de dependre de la mateixa en 1312. Per un atre costat, durant els sigles XIII i XIV, comença a créixer i desenrollar-se la localitat, ya amurallada, apareixent tant intramuros com en les afores, llauradors, comerciants i artesans, a l'ombra del Camine, que va originar un creiximent ràpit i sostingut. Respecte a la muralla, cal senyalar que va ser construïda en quatre portes d'entrada: El Crist, Paraisín, Les Neus i Les Eres, assentant-se en les afores de la vila una comunitat judeua. Ya en el XIV, una volta dissolta l'Orde del Temple, Ponferrada va passar a dependre delinaje dels Castro. En este sentit, en la primera mitat de dita centuria s'arreplega a Pedro Fernández de Castro com a amo de la vila i la seua fortalea, que en 1343 passen a mans de la seua filla, Juana de Castro, que la posseïx fins a 1374, quan fallix sense descendència, circumstància que va propiciar que Ponferrada passara a mans de la Corona.

D'esta manera, a finals d'el XIV Enrique III otorga Ponferrada al comte de Trastámara i net d'Alfonso XI, Pedro Enríquez, que contrau matrimoni en Isabel de Castro, mostrant la documentació d'inicis d'el XV que Ponferrada es trobava baix el domini del fill d'abdós, Fadrique Enríquez de Castro. No obstant, les diverses fechorías comeses per este (entre les que es trobava la d'apropiar-se dels fondos que el concejo de Ponferrada havia reunit per a reparar les muralles de la vila), varen tindre com a conseqüència que el rei Juan II li capturara i confiscara les seues propietats, entre elles la vila de Ponferrada. No obstant, la seua esposa, Aldonza de Mendoza, va reclamar la localitat en virtut de les arras matrimonials, lo que va tindre com a conseqüència que el rei reconeguera a Donya Aldonza com a senyora de Ponferrada en 1431. Posteriorment, Aldonza de Mendoza va llegar Ponferrada al seu nebot, Diego Manrique, si be en 1440 est va traspassar la vila al seu cosí, Pedro Álvarez Osorio, que era senyor de Cabrera i Ribera de León, i que va rebre de mans del rei Enrique IV en 1456 el Comtat de Lemos.

Per un atre costat, en esta época, en el context del conflicte per la successió d'Enrique IV, va esclatar la segona Tumult Irmandiña que, iniciada en Galícia, es va expandir al Bierzo des de la seua part occidental en 1467, atacant els irmandiños vàries fortalees lleoneses, com Cornatel, Balboa o Sarracín, aplegant fins a Ponferrada, a on es va refugiar bona part de la noblea gallega que fugia dels irmandiños, i que es va atrincherar en la fortalea ponferradina, que va sofrir danys per a l'atac de les forces irmandiñas, abans de ser sofocada el tumult. Despuix d'esta, en 1469, el comte de Lemos, Pedro Álvarez Osorio, va manar reconstruir i reparar els seus castells que havien sofrit danys. Posteriorment, despuix del decés en 1483 de Pedro Álvarez Osorio, va esclatar un cruent conflicte per la seua successió, que va enfrontar, per un costat, al bando format per la segona dòna del comte de Lemos, María de Bazán, i la seua filla Juana Osorio, casada en Luis Pimentel (fill del comte de Benavente), i per un atre costat a Rodrigo de Castro Osorio, nou comte de Lemos. Per a solucionar el conflicte, en 1486 els Reis catòlics varen decidir actuar, creant el marquesado de Villafranca del Bierzo per a Juana i el seu marit Luis Pimentel, quedant per a Rodrigo de Castro Osorio el comtat de Lemos, motiu pel qual els monarques varen obligar a est a entregar el castell de Ponferrada, que havia pres, que va passar a mans de la Corona. D'esta manera, el castell i la vila de Ponferrada varen passar a ser de realengo novament, fet que es va prolongar fins al fi de l'Antic Règim, corresponent als monarques nomenar corregidor en la vila, sent don Juan de Torres el primer que detentó este càrrec despuix del regrés a la propietat real. Per un atre costat, cal destacar que en esta época, en la reducció de ciutats en vot en Corts a partir de les Corts de 1425, les localitats de l'actual municipi de Ponferrada varen passar a estar representades per León, lo que els va fer formar part de la província de León en l'Edat Moderna, encapçalant no obstant Ponferrada un partit propi dins d'esta, que coloquialmente era denominat província del Vierzo. Aixina mateix, per l'adscripció territorial des de l'Alta Edat Mija del territori de Ponferrada al regne lleonés, durant tota l'Edat Moderna les localitats del municipi varen formar part de la jurisdicció del «Alvançament del regne de León».

Ya en l'Edat Contemporànea, iniciat el XIX, durant la Guerra de l'Independència Ponferrada va destacar per haver aplegat a albergar la sèu de la Junta Superior de León en diverses dates de setembre de 1809, març de 1810, i agost de 1811.

Més vesprada, en 1821 Ponferrada i el restant de localitats del municipi varen passar a formar part de la província de Villafranca, si be en perdre esta el seu estatus provincial en finalisar el Trieni Lliberal, en la divisió de 1833 varen passar a estar adscrites a la província de León, dins de la Regió Lleonesa. Un any despuix, en 1834, quan es va realisar en Espanya la primera divisió en partits judicials, Ponferrada va passar a encapçalar un d'ells, incorporant al mateix el partit judicial de Villafranca en 1966. Ya en el XX, cal destacar que el 4 de setembre de 1908 el rei Alfonso XIII va concedir a Ponferrada el títul de ciutat, coincidint en el centenari de la coronació de la Verge de la Carrasca com a patrona de la comarca. Finalment, el descobriment i l'explotació de les riquees minerals, ferro i carbó, en esta época, aixina com l'instalació en 1949 de la central tèrmica d'Endesa, varen canviar definitivament el caràcter de la ciutat, que s'ha assentat com el principal núcleu poblacional de la comarca i el seu centre econòmic i de servicis.

Demografia

Artícul principal → Anexe:Demografia de Ponferrada.

• Ponferrada conta en una població de .

Ponferrada

 Població de dret segons els censos de població del INE

 Població de fet segons els censos de població de l'INE

Entre 1842 i 1857 disminuïx el terme del municipi perque independisa a Columbrianos i Toral de Merayo
Entre 1860 i 1877 creix el terme del municipi perque incorpora a Columbrianos i Toral de Merayo
En 1974 creix el terme del municipi perque incorpora als Barris de Sals i Sant Esteban de Valdueza

S'observa l'espectacular envolament poblacional entre 1940 i 1970, periodo en el que Ponferrada triplica la seua població, principalment pel creiximent industrial del municipi i convertir-se en el centre administratiu de la comarca, que vivia un auge miner sense precedents. Açò va donar lloc a numerosos problemes en la seua ordenació urbana pel creiximent desproporcionado i moltes voltes caòtic de les distintes barriades de la ciutat, problema arrastrat fins a ben entrada la década de 1990-2000.

Distribució de la població

Les entitats de població que componen el terme municipal de Ponferrada són les següents: Plantilla:Inicie Mapa[[Archiu:|500px]] Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización Plantilla:Geolocalización

Núcleus de població de Ponferrada

Entitat de població	Coordenades	Hab. (2022)
Ponferrada	42°32′46″N 6°35′27″O</noinclude>	39 366
Bárcena del Bierzo	42°36′16″N 6°35′43″O</noinclude>	226
Bouzas	42°26′30″N 6°30′10″O</noinclude>	36
Camp	42°32′15″N 6°33′40″O</noinclude>	748
Urbanisació Patricia	42°32′42″N 6°33′16″O</noinclude>	435
Carracedo de Compludo	42°28′03″N 6°26′10″O</noinclude>	16
Columbrianos	42°34′32″N 6°36′31″O</noinclude>	1294
Compludo	42°28′35″N 6°27′48″O</noinclude>	15
Compostilla	42°33′50″N 6°35′42″O</noinclude>	1875
Cuatrovientos	42°33′37″N 6°37′48″O</noinclude>	3702
Dehesas	42°31′35″N 6°40′53″O</noinclude>	1272
Espinós de Compludo	42°29′00″N 6°29′44″O</noinclude>	28
Flores del Sil	42°32′47″N 6°36′32″O</noinclude>	8183
Fuentesnuevas	42°34′30″N 6°38′25″O</noinclude>	2662
Lombillo dels Barris	42°31′02″N 6°32′29″O</noinclude>	48
Manzanedo de Valdueza	42°27′26″N 6°31′31″O</noinclude>	89
Montes de Valdueza	42°26′47″N 6°34′12″O</noinclude>	31
Otero	42°32′06″N 6°35′38″O</noinclude>	84
Ozuela	42°30′05″N 6°37′30″O</noinclude>	62
Palaus de Compludo	42°27′20″N 6°27′58″O</noinclude>	3
Peñalba de Santiago	42°25′37″N 6°32′26″O</noinclude>	18
La Placa	42°33′02″N 6°37′41″O</noinclude>	1188
La Martina	42°32′19″N 6°38′57″O</noinclude>	309
Rimor	42°30′22″N 6°38′54″O</noinclude>	99
Sals dels Barris	42°31′01″N 6°33′20″O</noinclude>	71
Sant Andrés de Montejos	42°35′11″N 6°35′56″O</noinclude>	510
Sant Clemente de Valdueza	42°28′27″N 6°33′15″O</noinclude>	42
Sant Cristóbal de Valdueza	42°27′54″N 6°31′17″O</noinclude>	55
Sant Adrián de Valdueza	42°27′45″N 6°36′10″O</noinclude>	11
Sant Esteban de Valdueza	42°30′17″N 6°34′55″O</noinclude>	65
Santa Lucía de Valdueza	42°28′24″N 6°37′52″O</noinclude>	0
Sant Lorenzo del Bierzo	42°31′20″N 6°35′30″O</noinclude>	239
Sant Tomás dels Gorcs	42°33′19″N 6°34′44″O</noinclude>	284
Toral de Merayo	42°31′30″N 6°38′04″O</noinclude>	506
Valdecañada	42°30′09″N 6°36′34″O</noinclude>	37
Valdefrancos	42°29′09″N 6°34′05″O</noinclude>	30
Villanueva de Valdueza	42°29′23″N 6°35′03″O</noinclude>	98
Villar dels Barris	42°30′27″N 6°33′10″O</noinclude>	151
Disseminats		142
Total		63 052

Barris i pobles assimilats al caixco urbà

Fuentesnuevas

Artícul principal → Fuentesnuevas.

Ermita del Sant Crist, Fuentesnuevas

El dia 18 de juliol es festeja el Corpus Christi, en solemne missa en l'ermita del Crist (situada en el Camí de Santiago), en esta festa se sol berenar en vedella que es ven en el bar del Camp de la festa. El 15 d'agost se celebra el Festival de la Sardina. A on es pot degustar una bona tapa de sardines, acompanyada de bon vi i amenisada en una orquesta al més pur estil d'una verbena. En honor de La nostra Senyora i Sant Roque. Hui en dia les noves activitats festives han dut a que els actes més concorreguts siguen la processó de la Llum (en plena nit i en allumenat de veles) i la ronda de Cellers (un acte popular de visitar el carrer Real, a on els veïns trauen els seus cellers al mateix carrer oferint va vindre i menjar debades a tots els assistents. S'ha posat de moda entre els jóvens del poble realisar, entre el grup de colegues, gracioses camisetes per a animar l'acte. S'espera que en anys venidors la comissió de festes dedique un chicotet premi econòmic a les tres millors). En este barri ponferradino se situen l'hospital comarcal del Bierzo, el més gran de la comarca, un centre d'asprona, un institut, un colege d'educació especial i un atre públic -la cogolla- i un edifici del Proyecte Home. Està comunicat en Ponferrada per les llínees 2, 5, 6 i 7 del SMT.

Barri de Compostilla

Situat al noroest de Ponferrada, el barri està dividit pel canal Baix del Bierzo, i dista 2,5 km del centre de la ciutat. La creació del barri sorgix per l'arribada d'obrers per a treballar en la construcció de la central tèrmica d'Endesa de Compostilla I (hui, ya desmantellada, sèu del CIUDEN i del museu de l'Energia) i també per a treballar en ella. Dit barri rep la definició de barri residencial degut a que la majoria de les seues edificacions són unifamiliars. Conta en instalacions deportives privades, canches de tenis, camps de bàsquet, camp de fútbol (usat, habitualment, per la S. D. Ponferradina B) i canches de pádel. També té unes piscines d'estiu. Este barri està sofrint canvis en la construcció en el seu entorn del nou parc de bombers. Conte també en la sèu de la Creu Roja de la ciutat i el nou centre de Formació Professional contigu al parc de bombers. Podem destacar la gran obra per a la ciutat de Ponferrada que va ser la retirada de la montanya de carbó que separava el centre de la ciutat de dit barri. En este espai està prevista la construcció d'un parc, aixina com el Museu de l'Energia ya existent. Està comunicat en Ponferrada per les llínees 3 i 7 del SMT. Festes del barri:

• 23 de juny - Foguera de Sant Joan
• Autumne - Magosto

Barri de Cuatrovientos

• 1 de maig: Sant José Obrer

Este conegut barri de Ponferrada al principi no era més que un renc de cases vorejant la primera nacional VAIG VORE que es va construir, allà pels anys cinquanta. Els terrenys adjacents, que bàsicament eren zarzals o vegetació lliure en alguna finca de manzanos, poc a poc varen ser comprats per emigrants, principalment procedents de Galícia pero també de molts atres pobles del Bierzo, que en molts casos es varen construir les seues cases ells mateixos. Actualment conta en un centre de salut, el Ponferrada IV, que posseïx una plantilla de sis meges de família, dos fisioterapeutes, un odontólogo, una matrona d'àrea, un pediatra, un higienista dental i dos auxiliars d'enfermeria i servicis com el de Fisioteràpia. També es troben en este barri el colege públic Jesús Mestre i el centre concertat Sant Josep Obrer, ademés d'un centre cívic i el parc Pablo Picasso. Està comunicat en Ponferrada per les llínees 2, 5, 6 i 7 del SMT.

Barri de la Placa

En principi es dia Sant Dionisio. El nom actual es deu a l'ubicació de la placa a on giraven les locomotores del ferrocarril, ya que en este barri era a on estaven ubicats els tallers de RENFE en Ponferrada. Actualment és un barri en expansió. S'ubicarà en un futur l'estació del AVE de Ponferrada, ademés de traslladar-se ací l'estació d'autobusos per a configurar un enclavament intermediari entre els diversos mijos de transport. Conta en el seu propi colege, el CP Verge del Carmen, ademés d'en unes piscines privades i una iglésia, entre atres servicis.

• 16 de juliol - Festa del Carmen. La Placa està comunicada en Ponferrada per les llínees 4 i 7 del SMT.

Barri de Flors del Sil

És un barri que s'estén des dels llímits que marca la via del ferrocarril, a l'est i nort; el riu Sil al sur i la pedania de la Martina a l'oest. Els primers pobladors es varen instalar en el barri en els anys 1920. Fins a llavors, els terrenys a on s'ubica, eren en la seua majoria camps de cultiu especialment de cereal, pertanyents als veïns del propenc poble de Toral de Merayo. El barri va ser sorgint entorn a la carretera Nacional 120, Logronyo-Vigo, cridada en Ponferrada, carretera d'Orense. La festa se celebra sempre el segon dumenge de maig en honor a Jesús Diví Obrer. El bisbe d'Astorga va elegir este patró, per consell de la gent, en l'any 1936 ya que la major part de la població era obrera. El primer temple del barri, no obstant, està dedicada a Santiago Apòstol. En 2006 la població d'este populós barri de Ponferrada era de 9072 habitants. Actualment conta en el centre de Salut Ponferrada III i el IES Europa, ubicats en la zona del Temple, que es troba situada a l'est del barri; delimitada al nort i a l'est per les vies del ferrocarril de la llínea Palència-La Corunya, al sur pel riu Sil i a l'oest per l'avinguda de la Cemba, es considera com un barri dins de Flors del Sil, a on estan establits els servicis citats anteriorment ademés d'una residència de vells en l'antic camp de la Miner, gestionada per la Junta de Castella i Lleó, un centre de dia per a malts d'Alzheimer,i el parc homònim, un dels més grans de la ciutat i a on entre atres activitats, es realisa en les festes de la Carrasca la denominada Ciutat Màgica CIM, consistent en atraccions unflables, jocs i tallers per als chiquets, o zones dedicades per a practicar la petanca. És digne de nomenar que l'atre parc gran de Flors del Sil va ser adquirit en la década de 1970 pels propis veïns, en «cuestación» popular. Per a això varen comprar part dels terrenys de la finca del Trinitario. Existix un centre cívic ubicat en l'avinguda de la Martina. Com a centres educatius conta en el colege Ponferrada XII que naix de la fusió dels dos anteriors coleges existents i el colege bilingüe concertat L'Asunción, pertanyent a les religioses de l'Asunción. El barri està conectat a Ponferrada per mig de les llínees 1, 2, 4 i 7 del SMT.

Barri del Pont Boeza

El seu nom és pel pont medieval (prop d'ell existixen restants d'un anterior de construcció romana) que creua el riu Boeza al seu pas per este barri. El pont medieval, que també va donar servici a la circulació de vehículs de motor, va passar a ser peatonal en construir-se a curta distància un atre pont de nova fàbrica. Este barri dividit en dos pel riu Boeza, dona pas a la partix sur del municipi de Ponferrada i a la comarca tradicional del Valle del Oza o Valdueza, aixina com l'eixida feya els Montes Aquilianos, El Morredero i la part més oriental de La Cabrera. D'ell partix la carretera de Sanabria, proyectada en 1919 per a comunicar el Bierzo en la Cabrera (Ponferrada-Santalavilla-Pobla de Sanabria) i que va quedar sense terminar en la part alta del pico de l'Aquiana en el cridat Camp de les Danses. Està conectat a Ponferrada per la llínea 5 del SMT. En el barri s'ubica la cooperativa Ceps del Bierzo i conta en un gran prat en el que està delimitat un camp polivalent de fútbol i rugby. En la zona nort hi ha un polideportiu, conegut popularment com a JT, i la denominació oficial del qual és Polideportiu Antonio Veí. Els events festius d'este barri són:

• Mediats de juny: festa popular en els seus balls d'orquesta en el prat del barri.
• Octubre-novembre: magosto popular en castanyes, chorizos i vi

Barri de la Rosaleda

És un barri de la ciutat de Ponferrada que conta en l'edifici civil més alt de Castella i Lleó, la Torre de la Rosaleda en 30 plantes, el centre comercial El Roser, un conservatori de música i un barri comercial en el bulevar Juan Carlos I com a base. En ell està ubicat el parc de l'Oest, que és el parc més gran de la ciutat. També conta en una iglésia de disseny, la parròquia del Bon Pastor, en el bulevar Juan Carlos I, i una residència privada de majors.

Pel centre del barri passa la llínea C del SMT. Ademés, pels diferents extrems de la Rosaleda es poden agarrar atres llínees com la 2, la 6 i la 5 en l'avinguda Galícia i la 4 en l'avinguda d'Astúries.

La Martina

Barri lligat a l'antiga carretera a Orense, situat entre el barri de Flors del Sil i Dehesas. Dins dels seus llímits es troben numeroses naus industrials. Les cases que ho formen solen ser unifamiliars o de poques altures. Està unit a Ponferrada per la llínea 1 del SMT.

Còdic postal

Núcleu central: 24401 a 24404

Zones de la perifèria: 244XX

Economia

Agricultura i ganaderia

En tota la comarca es produïxen vins de gran calitat (Denominació d'Orige Bierzo), exportats a diversos llocs com Alemània o Estats Units, en el municipi de Ponferrada, concretament en el barri del Pont Boeza té la seua sèu la Cooperativa Vitivinícola Ceps del Bierzo la de major producció en tonellage de raïms del Bierzo, que arreplega el raïm procedent de les vinyes dels pobles d'al voltant de la ciutat com són Sant Lorenzo, Otero o Camp, per lo que les últimes fins de semana del més de setembre o el primer d'octubre, segons hagen segut les precipitacions i les condicions climàtiques durant l'estiu, es realisa la verema, en la que es procedix a recolectar el raïm de les vinyes d'estos pobles ubicats en el sur i surest de Ponferrada. També tenen un lloc molt destacat en l'agricultura ponferradina i berciana les frutes i hortalices (Denominació d'orige Poma Reineta del Bierzo o Pimentó del Bierzo); castanyes, pera Conferència, cireres. Encara s'exploten numeroses hortes, be per al consum familiar o be per a una posterior venda en el mercat d'abasts de Ponferrada o fruterías locals. Estes hortes encara es poden trobar en la ciutat, per la zona de la ribera del Sil en el barri dels Judeus, que són el vestigi de la zona de les Hortes del Sacrament, ubicada a on actualment està l'avinguda homònima, i a on numerosos ponferradinos tenien terres en les que cultivaven diferents tipos d'hortalices. Atres llocs encara pròxims a la zona urbana són les zones d'hortes existents entre els barris de Flors del Sil i La Placa, o entre Cuatrovientos i Columbrianos, ademés d'en les zones rurals. En setembre, les famílies que han plantat pimentons en les seues hortes, encara continuen en la tradició del torrat de pimentons, començada en el XVIII per les ames de casa bercianas, conegudes com les pimenteras, i que consistix en recolecta els pimentons, almagasenar-els i als pocs dies, es torren, i posteriorment es pelen i s'eliminen les llavors, passant a envasar-els en chicotets pots de vidre. La ganaderia, encara que ha sofrit una reculada en el municipi pel creiximent de la ciutat, seguix tenint una certa importància tant a nivell d'explotacions familiars en els pobles del municipi, com en la cria de distintes espècies per a sacrifici. Fins a 2009 Ponferrada contava en un matador municipal ubicat en la zona de la Martina, a l'espera de la construcció d'un matador comarcal.

Indústria

Sèu de CUPA GROUP, líder mundial en la producció i comercialisació de pissarres per a cobertes, en més de 2000 treballadors i filials en 11 països. Conta en la major planta de producció de pala (LM Wind Power) i fustes (Grup Comonor) per a aerogeneradors elèctrics d'Europa que varen amprar en el seu dia a uns 1500 treballadors enquadrant-se per tant dins de la gran indústria, encara que actualment ha cessat l'activitat en la segona i s'ha reduït la plantilla en la primera. Una empresa de siderúrgia, Acers Roldán S. A., que posseïx una planta de mijà tamany dins del grup Acerinox i diverses chicotetes empreses. Una atra empresa a destacar en la comarca és Vitro Cristalass (transformació del vidre) qui va amprar a més 600 treballadors i les instalacions dels quals són les de major fabricació de vidre aïllant de la península. Actualment, per la crisis econòmica, esta empresa es troba en concurs d'acreedors. Aixina mateix, és el breçol tant de la Miner Siderúrgica de Ponferrada, convertida en Vedat Miner Cantàbric, la major empresa minera privada d'Espanya, com d'ENDESA (Empresa Nacional d'Electricitat S. A.), fundada en 1947, privatizar en el 2000 i que és la major elèctrica d'Espanya i Iberoamèrica. Compostilla I va ser la seua primera planta de producció, inaugurada a principi dels anys 50. En la década de 1960 es crea la Central tèrmica de Compostilla II, en el propenc municipi de Cubillos del Sil. A estes dos indústries, la MSP i ENDESA és a les que se'ls deu majoritàriament el gran creiximent de Ponferrada en el XX.

Central tèrmica de Compostilla I (actualment sèu de CIUDEN)

Dins del municipi tenen la seua sèu distintes empreses dedicades a la fabricació de productes cárnicos en gran producció i volum de vendes, com és el cas d'Embotits Pajariel. La seua zona d'influència també conta en indústries agroalimentàries i empreses que es dediquen a la producció de ciment i també de suma importància la manufacturación de la pissarra. En l'antiga Central Tèrmica de Compostilla I, té la seua sèu la fundació Ciutat de l'Energia (CIUDEN). A finals de 2008 s'aprova el proyecte que va convertir l'antiga Central Tèrmica de la MSP i part de la Central Tèrmica de Compostilla I en el Museu Nacional de l'Energia.

Polígons industrials

En Ponferrada existixen varis polígons industrials:

• El més gran és el polígon industrial El Bayo, que conta en més de 2 millons de m² de superfície, i que s'ubica entre Ponferrada i Cubillos del Sil. Una de les empreses més destacades en este polígon és TVITEC, dedicada a la transformació del vidre.
• El polígon de la Llanada està situat en la zona de Montearenas, conta en la presència de LM Wind Power com la seua empresa més puntera.
• Polígon industrial del Bierzo (P. I. B), es troba entre Ponferrada i Cuatrovientos. En ell estan basades diferents empreses, majoritàriament vinculades en l'automoció(concessionaris de vehículs o tallers de reparació dels mateixos).
• Ademés, atres polígons industrials de Ponferrada són el polígon de Cantalobos, polígon de la Martina, polígon de la Barca, polígon de Dehesas i zona industrial de Montearenas

Actualment està en construcció el Cylog, un centre llogístic que s'ubica en la zona dels molls, en les rodalies de Cuatrovientos, i que actuarà com un port sec que contarà en accés ferroviari i per carretera. Existixen acorts per a transportar mercaderies dels ports de La Corunya i Vigo.

Sector terciario

El sector servicis, que seguix creixent com en el restant d'Europa, representa actualment el sector provablement més en auge i el que majors ingressos produïx encara que centrat en el comerç generant un nul valor afegit i ocupació en una escassa demanda de qualificació, com el restant del país.

Símbols

Dissenye similar al que utilisa l'Ajuntament de Ponferrada

Escut

Artícul principal → Escude de Ponferrada.

l'escut heràldic que representa al municipi seguix el següent blasón o descripció escrita:

«Escut d'azur en un pont d'or, mazonado de sabre i almenado, en dos torres en els seus extrems, i lloc sobre ones d'argent i azur. Timbrat de corona real oberta, en or».

Bolletí Oficial de Castella i Lleó n.º 118 de 20 de juny de 1996

Himne

Popularment s'ha acceptat la cançó tradicional A Ponferrada em vaig com a himne de Ponferrada, sent una de les cançons més conegudes i populars.^{cita requerida} En 1950 es va donar a conéixer l'himne de Ponferrada compost per Pedro Fernández Matachana: En el Bierzo, jardí de l'amor, va florir esta bella ciutat, Ponferrada, hidalga i senyorial....

Administració i política

Artícul principal → Ajuntament de Ponferrada.

Govern municipal

Actualment, la corporació municipal de Ponferrada està integrada per 25 regidors, según lo dispuesto en la Llei del Règim Electoral General, que establix el número de regidors elegibles en funció de la població del municipi. Fins a la data, tots els alcaldes de la ciutat de Ponferrada han pertanygut al Partit Popular (PP) i el Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE), llevat entre 2013 i 2015, que va governar una coalició d'atres partits. En maig de 2002, l'alcalde Ismael Álvarez, del PP, es va vore obligat a dimitir pel cridat Cas Nevenka, en el que va ser sentenciat pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó pel delicte acossament sexual. El 8 de març de 2013 es produïx una moció de censura presentada per PSOE-IAP, que va desbancar a Carlos López Riesco per a colocar en l'alcaldia a Samuel Folgueral Arias, del PSOE. Fet polèmic que va plantejar a Folguerala disyuntiva de seguir en el PSOE o deixar el seu nou càrrec d'alcalde si no trencava el pacte en IAP, partit liderat per Ismael Álvarez. El 10 de març, Folgueral i els atres sèt regidors del PSOE varen optar per marchar-se del partit. Per la seua banda, Álvarez (IAP) va renunciar al càrrec.

la casa consistorial de Ponferrada, sèu del Ajuntament de Ponferrada

En les eleccions de 2023 el partit més votat va ser el PSOE, pero va anar el PP qui va obtindre l'alcaldia en obtindre el respal de Vox i Coalició pel Bierzo.

Resultats de les eleccions municipals en Ponferrada

Partit polític	2023			2019			2015			2011			2007
	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors
Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)	33,22	9964	11	32,13	10 417	9	20,91	6766	6	24,40	8443	8	29,77	10 426	9
Partit Popular (PP)	30,80	9238	10	22,93	7436	6	23,28	7533	7	38,96	13 482	12	49,16	17 216	14
Coalició pel Bierzo (CB)	8,62	2588	2	9,21	2988	2	8,95	2896	2	—	—	—	—	—	—
Vox	7,82	2347	2	—	—	—	0,85	275	0	—	—	—	—	—	—
Esquerra Unida (IU)	4,80	1440	0	2,38	773	0	7,89	2552	2	4,91	1700	0	4,99	1749	0
Partit Regionaliste del Bierzo (PRB)	4,71	1415	0	7,32	2374	2	5,22	1688	1	2,62	906	0	2,95	1032	0
Podem	En Esquerra Unida (IU)			7,11	2308	2	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Unió Social d'Electors Bierzo (USE)	—	—	—	7,87	2552	2	18,58	6013	5	—	—	—	—	—	—
Ciutadans (CS)	—	—	—	8,20	2660	2	9,27	2998	2	—	—	—	—	—	—
Independents Agrupats de Ponferrada (IAP)	—	—	—	—	—	—	—	—	—	16,53	5719	5	—	—	—
Moviment Alternatiu Social (MASS)	—	—	—	—	—	—	—	—	—	3,59	1244	0	6,68	2340	2

Mancomunidad

Artícul principal → Mancomunidad de Municipis de l'Aigua del Bierzo.

Escude de la Mancomunidad de Municipis de l'Aigua del Bierzo

La Mancomunidad de Municipis de l'Aigua del Bierzo és un ent públic format pels municipis d'Arganza, Cabanyes Rares, Cacabelos, Camponaraya, Carracedelo, Cubillos del Sil, i Sancedo (gran part dels municipis que comprén el Bierzo Baix llevat Villafranca del Bierzo, Toral dels Vaus, Priaranza del Bierzo i Borrenes), podent-se adherir-se atres municipis d'acort a lo arreplegat en els seus Estatuts i al procediment indicat en la Llei 1/ 1998, del 4 de juny del Règim Local de Castella i Lleó. En 2008 el municipi de Ponferrada va mostrar la seua voluntat d'abandonar la Mancomunidad, decisió que finalment es va portar a terme, procedint-se a canviar la denominació de l'entitat (fundada com Mancomunidad de municipis de la comarca de Ponferrada). A pesar d'esta decisió s'ha mantingut la sèu d'esta entitat en Ponferrada, situada en el barri de Fuentesnuevas, avinguda de Galícia número 369.

Municipi

Escude del regnat de Carlos II en la frontera del consistori ponferradino

Vista de la ciutat de Ponferrada i de part del Bierzo Baix des de Lombillo dels Barris

El municipi de Ponferrada comprén, ademés de la ciutat de Ponferrada, a atres 33 entitats singulars de població. Algunes d'elles, 17 en total, són, a la seua volta, entitats locals menors. El municipi anexionó els térmens municipals de Sant Esteban de Valdueza en 1974 i dels Barris de Sals en 1980, abdós integrats per molts pobles. Els núcleus de població que formen part del municipi de Ponferrada són els següents:

Bárcena del Bierzo Bouzas Camp Urbanisació Patricia Carracedo de Compludo Columbrianos Compludo Compostilla Cuatrovientos Dehesas Espinós de Compludo Flores del Sil Fuentesnuevas Lombillo dels Barris Manzanedo de Valdueza Montes de Valdueza Otero Ozuela Palaus de Compludo

Peñalba de Santiago La Placa Ponferrada La Martina Rimor Sals dels Barris Sant Andrés de Montejos Sant Clemente de Valdueza Sant Cristóbal de Valdueza Sant Esteban de Valdueza Sant Adrián de Valdueza Santa Lucía Sant Lorenzo Sant Tomás dels Gorcs Toral de Merayo Valdecañada Valdefrancos Villanueva de Valdueza Villar dels Barris

Servicis

Educació

• Ponferrada conta en els següents centres educatius:

Tipo de centre	Nom
Coleges d'educació infantil i primària
	CRA Alborada
	CEIP Camp dels Judeus
	CEIP Camp de la Cruz
	CEIP Compostilla
	CEIP Jesús Mestre
	CEIP Les Alamedas
	CEIP La Cogolla
	CEIP Navaliegos
	CEIP Flores del Sil
	CEIP Peñalba
	CEIP San Andrés de la Borreca
	CEIP San Antonio
	CEIP Valentí García Yebra (La Miner)
	CEIP Verge del Carmen
Centres privats concertats
	Esperit Sant
	L'Asunción
	L'Inmaculada
	San Ignacio
	Sant Josep Obrer
Instituts d'educació secundària
	IES Álvaro de Mendaña
	IES Europa
	IES Fuentesnuevas
	IES Gil i Carrasco
	IES Verge de la Carrasca
Centres universitaris
	UNED
	Universitat de León, Campus de Ponferrada
Atres centres educatius
	Escola Oficial d'Idiomes
	Conservatori de música Cristóbal Halffter
	Colege d'educació especial Bérgidum
	Centre d'educació de persones adultes Ramón Carnicer
	CIFP Ponferrada (depenent del IES Verge de la Carrasca)

Campus universitari

Creat com una «aposta de futur», segons paraules de Ángel Penes, rector de l'Universitat de León, de la que depén, el Campus de Ponferrada va començar a impartir docència en el curs 1996/1997 despuix d'anys de reivindicacions per a que Ponferrada es dotara d'institucions universitàries (vore: UNED). Per a això, es reaprovechó l'edifici de l'antic Hospital Camí de Santiago, buit despuix del seu trasllat a un edifici de nova planta. L'activitat en el Campus ponferradino es va iniciar en sol 149 alumnes; hui, supera els 1500, despuix d'anys en que el campus ha anat aumentant el seu palmito de titulacions, a l'hora que s'han anat dotant de noves i més modernes infraestructures; entre elles, nous edificis per a servicis, instituts d'investigació, cafeteria, biblioteca universitària, piscina climatizada... En l'actualitat, el palmito de titulacions impartides en Ponferrada són les següents:

• Ingenier Tècnic en Topografia, Ingenieria Tècnica Forestal
• Ingenier Tècnic Agrícola: Especialitat Indústries Agràries i Alimentàries
• Fisioteràpia
• Turisme (privada)
• Enfermeria
• Títul propi en Cinematografia i Arts Visuals, hui envolt en certa polèmica per la possibilitat de la seua conversió en títul de Formació Professional en l'entrada en vigor del Espai Europeu d'Educació Superior, pero que anys arrere va ser un dels més atractius de l'institució acadèmica, que va contar en les lliçons magistrals de cineaste de la talla de Woody Allen o Alejandro Amenábar, entre uns atres.

Sanitat

Sanitat pública

La sanitat ponferradina està gestionada per l'ent autonòmic Sacyl (Sanitat de Castella i Lleó). La Llei 1/1993, de 6 d'abril, d'Ordenació del Sistema Sanitari, dividix l'atenció sanitària en tres nivells d'atenció: primària, especialisada i continuada.

L'atenció primària està gestionada des de l'Àrea de Salut del Bierzo. Ponferrada conta en 4 centres de salut:

Nom del centre	Ubicació
Centre de salut Ponferrada I Sant Antonio	Zona Alta
Centre de salut Ponferrada II Bierzo/Pico Tòrt	Centre de la ciutat
Centre de salut Ponferrada III	Temple/Flores del Sil
Centre de salut Ponferrada IV	Cuatrovientos/La Rosaleda

Ademés d'estos centres, existixen consultoris mèdics en algunes pedanies per a acostar l'atenció mèdica als pobles. En estos centres un mèdic especialiste pertanyent generalment a un centre de salut acodix uns dies determinats a la semana per a prestar consulta. Actualment tenen consultori mèdic els pobles de Sant Esteban de Valdueza, Camp, Fuentesnuevas, Dehesas, Sant Lorenzo, Toral de Merayo, Villanueva de Valdueza i Sant Andrés de Montejos. Sobre l'atenció especialisada, en Fuentesnuevas està ubicat l'Hospital Universitari El Bierzo, que dona servici a totes les poblacions del Bierzo aixina com a la comarca veïna de Laciana. El centre conta en un total de 450 llits i en ell s'impartixen numeroses especialitats. Actualment en algunes consultes concretes presenta índexs de saturació. Este hospital es va inaugurar en 1994 en substitució de l'antic Hospital Camine de Santiago ubicat en la zona alta que per l'aument de la població s'havia quedat chicotet per a atendre a tota la demanda.

Sanitat privada

Ademés de les numeroses consultes privades d'especialistes que hi ha distribuïdes per la ciutat (clíniques dentals, oftalmològiques, laboratoris d'anàlisis, consultes de dermatólogos, cardiòlecs, podólogos, fisioterapeutes...) existixen dos grans centres sanitaris privats en Ponferrada:

• Clínica Ponferrada, inaugurada en 1996 i situada en l'avinguda de Galícia, en la zona d'Aldama - La Rosaleda. Conta en les seccions de consultes externes, radiologia, cirugia, hospitalisació, urgències i diferents mijos de diagnòstic i servicis assistencials. conta en més de 60 meges i 46 habitacions aixina com concerts en el Sacyl per a reduir les llistes d'espera del Hospital Universitari El Bierzo

• Hospital de la Reina, ubicat en la zona alta de la ciutat, és gestionat per la Real Fundació Hospital de la Reina, i creat pels Reis catòlics per a atendre als peregrins del Camí de Santiago en 1492. L'edifici actual té una estructura moderna i conta en seccions de consultes externes, cirugia, radiologia, centre de rehabilitació i també en comunitat religiosa. Conta en concerts en el Sacyl per a desviar pacients a este hospital procedents del Hospital Universitari El Bierzo.

Farmàcies

Actualment Ponferrada conta en una àmplia ret de farmàcies per a acostar als ponferradinos la compra de medicaments. La distribució de farmàcies és la següent:

De nit, hi ha una farmàcia de guàrdia en la ciutat de manera rotatòria, és dir, cada nit li toca a una farmàcia de Ponferrada obrir en horari nocturn. Ademés d'esta farmàcia de guàrdia rotatòria, existixen dos farmàcies, una ubicada en el centre comercial El Roser i una atra en el centre de la ciutat, que estan obertes les 24 hores

Justícia

Vore també: Partit judicial (Espanya)

• Ponferrada és el cap del partit judicial de Ponferrada. És el número 4 dels sèt partits judicials de la província de León i la seua demarcació comprén al municipi de Ponferrada i el restant de municipis del Bierzo a excepció del municipi de Palaus del Sil. El conjunt d'organismes judicials és el següent:

• Jujats de primera instància i instrucció: 8
• Jujats de lo social: 2
• Jujat de lo penal: 1

Zones comercials

El Roser

Artícul principal → El Roser (Centre Comercial).

• Ponferrada conta en un gran centre comercial (C. C. El Roser), inaugurat en octubre de 2007, que integra un hipermercat Carrefour, 147 tendes (Zara i atres tendes del grup Inditex, Cortefiel, Mànec, Desigual, H&M, Benetton o The Phone House, Arenal entre atres), més de 15 restaurants i multicine de 7 sals.

Parc Comerciala Herrería

Ubicat en la zona de l'avinguda dels Escritors/Aldama i propenc al Museu del Ferrocarril, està compost per establiments de grans superfícies com Decathlon Easy, Star Center, Sprinter, Mercadona o el restaurant McDonalds. En esta ubicació es trobaven també els cines La Dehesa, traslladats en 2007 al centre comercial El Roser.

Atres zones comercials

Plaça de Lazúrtegui, un dels punts de major activitat de la ciutat

Un atre centre important de comerç, és el mercat d'abasts destinat a l'alimentació, en productes autòctons com a carns, frutes i hortalices ademés de peix. Actualment es pretén potenciar en l'obertura de gastrobares en les zones que estan en desús del mateix. Destaquen cinc gastrobares: Delectes Gourmet, Er Pescaíto, La crepería, Rosquilla Berciana i Assaborir-te. A esta oferta cal afegir la numerosa oferta comercial que es concentra principalment en l'entorn de la plaça de Lazúrtegui a on es troben grans firmes com la presència del grup El Tall Inglés en tendes Sfera o viages El Tall Inglés

En l'obertura del C. C. El Roser en 2007 es va crear una associació de comerciants, hosteleros, servicis d'oci i professionals de Ponferrada que han decidit aünar forces per a poder competir en les grans superfícies. Entre atres iniciatives, realisen una fira de rebaixes en finalisar el periodo de rebaixes d'hivern per a donar eixida a les existències de les tendes a uns preus molt econòmics. La zona alta de la ciutat podria dir-se que s'ha especialisat més com a zona de ronda de vins i bars, concretament els que estan en l'entorn de la plaça de l'Ajuntament o la plaça de la Carrasca.

Transport

Parc de vehículs

En 2023, Ponferrada contava en un total de 46235 vehículs de motor, lo que resulta a 733 automòvils per cada 1000 habitants.

Transport urbà

Autobús urbà (SMT)

Actualment la ciutat de Ponferrada conta en un servici de transport urbà de 8 llínees de les que podem destacar la llínea Circular. En els dies faeners i dissabtes de matí existixen 8 llínees de les quals 7 són diametrals i conecten els diversos barris de Ponferrada. Tenen una freqüència d'1 hora:

• 1: Universitat - Dehesas
• 2: Toral de Merayo - Fuentesnuevas
• 3: Barri de Sant Antonio - Bárcena
• 4: La Placa - Columbrianos
• 5: Pont Boeza - Fuentesnuevas
• 6: Universitat - Fuentesnuevas (Aplega fins al fi del terme municipal en Camponaraya)
• 7: La Placa - Fuentesnuevas (Per Compostilla)

També existix la llínea Circular que conecta la zona alta de la ciutat en diferents punts administratius o d'interés com el Centre Comercial El Roser, el barri de la Rosaleda, l'estació d'autobusos, Hospital de la Reina, la casa consistorial o els Jujats. Conta en una freqüència d'aproximadament 15 minuts. Les fins de semana i els dies festius, pel menor us de l'autobús circulen únicament 4 llínees: 1, 3, 5 i 7. Estes llínees tenen una freqüència d'1 hora i circulen els dissabtes per la vesprada, dumenges i festius. Els dumenges i festius el servici comença a les 11:00. Cal destacar que la totalitat de les llínees passen per la parada del Bescanviador, per a permetre una major intermodalidad entre elles i una major varietat de destins. Al SMT es pot accedir en la targeta ciutadana de Ponferrada. En 2021 el billet senzill del SMT costa 1,10 € i dona dret a transbordo a atres llínees durant 45 minuts.

L'empresa Pelines, junt en AUPSA, s'encarreguen del Transport a la Demanda en l'àrea de Ponferrada

Movilitat urbana

Ademés del servici d'autobusos urbans (SMT), existixen trams de carril bici en algunes zones de Ponferrada, be siga integrats en l'acera o en carreteres existents, aixina com llimitant la velocitat d'alguns carrers del centre urbà per a poder fer compatible l'us de la bici per elles. També s'han distribuït aparcabicis junt a llocs públics o deportius per a poder deixar la bicicleta en ells.

• Ponferrada conta en tres zones en les que es restringix l'accés al tràfic, que són el Caixco Antic, l'avinguda d'Espanya i la zona comercial del centre de la ciutat que està acotada pels carrers Gómez Núñez, Camí de Santiago i Ramón i Cajal, a les que únicament poden entrar els residents, quedant com a zones semipeatonals, fomentant el turisme i el comerç, establint-se varis aparcaments dissuasoris ubicats en l'avinguda de la Llibertat, el Museu del Ferrocarril i l'alberc de peregrins per a estacionar els vehículs. També existixen tres aparcaments subterràneus en la ciutat. El primer es troba baix l'avinguda de Pérez Colino, el segon, baix la plaça de l'Ajuntament, i el tercer, en l'avinguda de Compostilla. Entre tots sumen un total de més de 800 places. Per l'orografia ponferradina, des de 2003 per a accedir a la zona alta de la ciutat des del carrer General Vives, s'ha instalat un ascensor públic panoràmic d'us gratuït i en funcionament les 24 hores del dia, que facilita l'accés al caixco històric i al popular carrer Ample, una de les principals artèries de la zona alta de Ponferrada. En 2011, i en l'aval de l'us massiu en el que contava el primer ascensor, es va procedir a inaugurar el segon ascensor públic de similars característiques al primer, i permet una millor unió del barri dels Judeus en la zona alta i el parc del Plantío.

Transport interurbà

Carretera

• Ponferrada ha segut un destacat nuc de comunicacions des de la primera mitat d'el XII, formant part del Camí de Santiago. Des de principis d'el XX en el que s'asfalten les primeres carreteres, forma part de l'itinerari de la N-6, una de les sis carreteres nacionals radials que vertebren Espanya. En l'actualitat, la ciutat es troba plenament integrada en la ret d'alta capacitat per mig de l'autovia A-6, que és la principal entrada a Galícia.

Identificador	Denominació	Itinerari
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Autovia del Noroest	Discorre entre Madrit i La Corunya.
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Autovia Ponferrada-Orense	Discorre entre Ponferrada i Orense (en proyecte).
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Carretera nacional	Discorre entre Madrit i La Corunya.
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Carretera nacional	Un dels grans eixos viaris del nort del país, el recorregut del qual enllaça Logronyo i Vigo.
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Carretera nacional	Comunica en Les Mèdula i la Comarca de Valdeorras.
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Carretera autonòmica	Comunica en Villablino i Astúries (Plantilla:Identificador carretera espanyola).
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Carretera provincial	Comunica en Astorga a través del port de Foncebadón.
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Carretera provincial	Comunica en Cabanyes Rares, Sancedo, Vega d'Espinareda i Fabero.
Plantilla:Identificador carretera espanyola	Carretera provincial	Comunica en Cacabelos i Villafranca del Bierzo.

Ferrocarril

Artícul principal → Estació de Ponferrada.

• Ponferrada conta en una estació de ferrocarril, gestionada per Adif que manté llínees en Vigo, La Corunya, Saragossa, Madrit i Barcelona. Està ubicada en el barri de l'Estació i presta servici Renfe Operadora, per mig de diversos trens destinats a trayectes de Llarga Distància, com l'Alvia, l'Arc o Trenhotel, o orientats a relacions de Mija Distància, en este cas, Intercity o Regional Exprés.

Tipo de Tren	Procedència	Destí	Freqüència
Alvia Finisterre	Vigo/La Corunya	Barcelona-Sants	diari
Alvia Madrit-Ponferrada	terminal	Madrit	diari llevat dissabtes
Arc Camí de Santiago	Vigo/La Corunya	Bilbao/Irún	diari
Intercity	Vigo	León i Madrit	diari
Regional Exprés	Vigo	León	diari
Intercity	terminal	Madrit	diari llevat dissabtes
Regional Exprés	terminal	León/Valladolit	divendres i dumenges

Permet numeroses conexions a nivell nacional, ya que enllaça diàriament en comunitats com Navarra, País Vasc, Aragó, Catalunya contant en varis trens a lo llarc del dia. Ademés d'esta estació, destinada principalment al transport de viagers, en el polígon industrial del Bierzo (PIB), existix una terminal per al transport ferroviari de mercaderies, gestionada per Adif i situada entre Ponferrada, Cuatrovientos i Flors del Sil. És utilisada majoritàriament per a descarregar trens de carbó procedents dels ports de La Corunya, Avilés o de Gijón. També ixen d'ella trens carregats en la cendra produïda per la central de Compostilla II. Dispon de quatre vies que estan electrificades en la seua capçalera, de les quals dos tenen accés al moll de càrrega i descàrrega de la terminal.

• Ponferrada era l'orige del ferrocarril Ponferrada-Villablino de via mètrica que conectava les mines de Laciana en les centrals tèrmiques de Ponferrada i la llínea de RENFE per a trasbordar el carbó als trens d'esta, sent l'estació ponferradina actualment la sèu del Museu del Ferrocarril de Ponferrada. En ell hi ha restaurades vàries locomotores i vagons que varen prestar servici en la llínea. En el municipi es conserven encara alguns restants d'este ferrocarril que hui dia partix de Cubillos del Sil, podent-se vore en algunes zones els raïls de la via.

Autobús interurbà

l'estació d'autobusos està situada en l'avinguda de la Llibertat, i des d'ella partixen autobusos en destins comarcals com Toral dels Vaus, Carracedelo, Bembibre, Villafranca...;regionals com León o Salamanca i destins nacionals a Madrit, Santiago de Compostela, La Corunya... La gran majoria dels destins regionals i nacionals estan operats per Alsa, mentres que els comarcals són prestats per empreses locals (Aupsa, Pelines i González de la Riva) ademés d'Alsa

Transport a la Demanda de l'àrea de Ponferrada

• Ponferrada és un municipi molt extens, en una orografia complicada, a on mantindre una llínea regular en algunes poblacions és inviable. Per a paliar estes carències, es va posar en marcha fa anys el Transport a la Demanda. És un servici de transport públic de la Junta de Castella i Lleó, en reserva de places. No és una llínea regular, solament funciona si se solicita. Permet acostar-se de manera senzilla i molt econòmica a localitats en un indubtable valor turístic com Peñalba, els pobles de la Valdueza o Els Barris de Sals. Ademés, 3 rutes de transport escolar admeten el seu us pel públic en general: Ponferrrada a Fresnedo, Ponferrada a Sant Clemente de Valdueza i Ponferrada a Onamio. Empreses que presten el servici en l'àrea de Ponferrada: AUPSA i Pelines.

Transport aéreu

Artícul principal → Aeroport de León.

l'aeroport de León, que va entrar en servici en 1999, és l'aeroport més propenc, trobant-se a 102 km de Ponferrada.

Patrimoni

La localitat va ser declarada Be d'interés cultural en categoria de conjunt històric en 2025.

Castell de Ponferrada

Artícul principal → Castell de Ponferrada.

Castell dels Templarios

Archiu:La Encina - campanario y reloj.webm

El castell templario de Ponferrada se situa sobre un tossal en la confluència dels rius Boeza i Sil. S'emplaça en lo que, provablement, en orige va ser un castre celta, en una posició similar a la d'uns atres de la comarca. Posteriorment es creu que va ser un emplaçament romà i visigodo. Cap a 1178 Fernando II permet que els templarios establixquen una encomana en l'actual Ponferrada. En 1180 el rei expedix fur per al repoblament de la vila que havia sorgit un sigle abans, documentant-se la primera fortificació en 1187. La fortalea va ser reconstruïda en numeroses ocasions a lo llarc de les Edats Mija i Moderna. Actualment, tota la zona palacial i certes torres del seu recint d'el XV han segut reformades en la finalitat d'instalar un centre cultural. En estos moments el castell conta en l'exposició permanent templum libri en la que s'exponen llibres facsímils del medievo i de la renaixença, i la nova Biblioteca Templaria, que conta en 1380 volums relacionats en l'Orde del Temple i que la convertixen en la major de les seues característiques en tot lo món.

Basílica de la Carrasca

Artícul principal → Basílica de la Carrasca.

D'estil renaixentista, es va començar a construir en 1572, baix la direcció de l'arquitecte Juan d'Alvear, que va realisar la capçalera del temple, desapareixent aixina l'iglésia medieval. L'esvelta torre que arremata la basílica es va construir en 1614. Custòdia en el seu interior l'image de la Verge de la Carrasca, patrona del Bierzo. Es va intentar convertir en colegiata, pero la petició va ser denegada el 6 de maig de 1720 i posteriorment es va denegar una nova petició, el 21 d'octubre de 1725.

Iglésia de Santiago de Peñalba

Portada Iglésia mossàrap de Santiago de Peñalba

Artícul principal → Iglésia de Santiago de Peñalba.

Iglésia del Monasteri de Sant Pedro de Montes

És una de les joyes arquitectòniques del art mossàrap junt al també lleonés monasteri de Sant Miguel d'Escalada. Està enclavada en el cor del Valle del Oza a 14 quilómetros de Ponferrada, en ellogaret de montanya de Peñalba de Santiago. La zona, ompli de monasteris i iglésies eremíticas des d'el VIII va meréixer en la seua época el sobrenom de la Tebaida lleonesa. La seua situació en el centre dels Montes Aquilianos, facilitava l'aïllament que buscaven els sants ascéticos dels sigles IX i X, com Sant Fructuoso i Sant Genadio. Va ser construïda en la primera mitat d'el X pel abad Salomón, concretament en el regnat de Ramiro II, Ramiro II va fer múltiples donacions a l'iglésia i al monasteri de la localitat. Entre elles va estar la cridada Creu de Peñalba, símbol del Bierzo. En esta creu es pot vore la forta influència de l'orfebreria visigoda sobre els models mossàraps.

Monasteri de Sant Pedro de Montes

Artícul principal → Monasteri de Sant Pedro de Montes.

Situat en la Valdueza, va anar junt en el Monasteri de Santa María de Carracedo, el més poderós dels monasteris sobre dominis de la comarca. Fundat per Sant Fructuoso cap a l'any 635 a dia d'hui solament es conserven ruïnes i l'iglésia del Monasteri per un incendi en el XIX, la desamortisació de Mendizábal i el desmirament de les autoritats patrimonials. Actualment, arreplega diversos estils: prerrománico, present en algun dels capiteles conservats; el romànic de la torre, el claustre i la frontera de l'iglésia, pertanyents a el XVIII.

Iglésia de Sant Tomás dels Gorcs

Artícul principal → Iglésia de Sant Tomás dels Gorcs.

Situada en el poble de Sant Tomas dels Gorcs construïda X, és una de les millors mostres de l'estil mossàrap. A destacar la seua bella capella estovada. El nom de l'ermita, pres del poble Sant Tomás dels Gorcs, prové de l'ofici principal d'eixa localitat: l'alfarería. Proveïen de gènero a la zona del Valle del Oza. L'ermita va ser donada pel bisbe d'Astorga a la comunitat del monasteri de Sant Pedro de Montes. La seua construcció original data d'el X, despuix de la qual es varen efectuar diverses modificacions, sent l'última la sacristia, d'el XIX. L'ermita consta d'una nau rectangular en solament un àbsit el qual, a pesar de tindre una planta ovalada, continua la llínea rectangular de la nau en els seus murs exteriors. La techumbre és a dos aigües, de pissarra, i assentat sobre una armadura de fusta.

Iglésia Santa María de Vizbayo

Artícul principal → Santa María de Vizbayo.

Situada en el poble d'Otero de Ponferrada. Consta d'una sola nau. Va ser construïda en el XI, sent l'iglésia més antiga d'estil romànic, també es poden observar influències del mossàrap. Destaquen els seus arcs de ferradura i el bell testero, en el que es troba una finestra geminada de gran bellea.

Atres monuments

Erro al crear miniatura:

Muralla medieval de Ponferrada

Erro al crear miniatura:

Calle del Rellonge i Torre del Rellonge

Erro al crear miniatura:

Museu de la Ràdio

• El carrer del Rellonge, que comunica la plaça de la basílica en la de l'Ajuntament.
• La Torre del Rellonge (antiga porta de la ciutat). Única torre en rellonge exenta en Espanya. De planta rectangular, els seus primers dos blocs varen ser construïts en el XVI, durant el regnat de Carlos I, sobre un dels arcs de l'antiga muralla medieval. A finals d'el XVII se li va afegir un tercer tram.
• la Casa consistorial (1692) d'estil barroc.
• Iglésia de Sant Andrés, prop del castell.

• Ermita El Salvador en Toral de Merayo, XVIII; neoclàssica.
• Font romana en Camp.
• Herrería de Compludo, en el poble de Compludo. És un eixemple d'una indústria medieval popular, i està formada per un sistema d'aprofitament hidràulic per a realisar activitats de la forja.
• Caixco històric del poble de Peñalba de Santiago, declarat conjunt artístic.
• Museu del Bierzo: Museu d'art i arqueologia general del Bierzo. Localisat en el Palau dels Comtes de Toreno, posteriorment antiga presó de Ponferrada en l'Edat Moderna, junt a la Torre del Rellonge. En dos plantes per a l'exposició permanent, i una, per a temporals.

• Museu del Ferrocarril: Museu dedicat al ferrocarril, que era l'estació de Ponferrada en els temps del Ferrocarril Ponferrada - Villablino. Conta en màquines de vapor de varis tamanys, la majoria procedents d'este ferrocarril, que han segut totalment restaurades, aixina com en vagons, ben procedents de RENFE o d'este ferrocarril miner, centres de control de vies, un simulador de trens, maquetes ferroviàries a escala, etcétera. També dispon d'un anex denominat EstaciónArte en el que s'ubiquen exposicions temporals, i especialment vinculat en els jóvens, per a que puguen mostrar les seues obres.
• Museu de la Ràdio: Promogut pel periodiste Luis del Olmo, alberga numerosos eixemplars de ràdio únics.

• Museu de l'Energia: És un museu que consta de tres fases, la primera fase de les quals, inaugurada en juliol de 2011 va consistir en la rehabilitació de l'antiga central tèrmica de la MSP de Ponferrada, en la qual es mostren tots els instruments utilisats per a la producció d'electricitat a través del carbó, degut a que la central conservava en el seu interior tota la maquinària utilisada per a això i que ha segut restaurada. Açò ha permés posar en valor esta antiga central tèrmica a on varen treballar molts ponferradinos i bercianos. Esta primera fase es diu La Fàbrica de Llum. En març de 2023 es va inaugurar la segona fase del museu, la central de Compostilla I, denominada segons el Museu de l'Energia com La Tèrmica Cultural, situada a escassos 100 m de la central de MSP, en la qual s'ubiquen un pabelló de congressos, tres exposicions permanents i un galeón entre atres coses. La tercera fase consistix del bosc Carbonífero, que serà únic en el món i tractarà de recrear el clima i ambient existent en l'época de formació del Carbó. Tot este proyecte es denomina Ene. Museu, el qual ho desenrolla la Ciuden.

• En les rodalies del municipi es troben també les ruïnes de les mines romanes de Les Mèdula, declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, les quals varen pertànyer a territori Astur en l'época de la seua explotació.

Escultures urbanes

Escultures urbanes de Ponferrada

Nom	Any	Autor	Descripció	Image	Realitat virtual externa
Estàtua del Templario	2003	Venancio Blanco	L'escultura representa el moment en el que un monge templario descobrix, en el buit d'una carrasca, l'image d'una Verge, moment considerat una fita històrica de la ciutat de Ponferrada, passant l'image a prendre el nom i advocación de Verge de la Carrasca, sent considerada la patrona de Ponferrada i, per això, del Bierzo.	Erro al crear miniatura: Estàtua del Templario, plaça Verge de la Carrasca (Pulse per a visió omniorámica o d'entorn)
Estàtua del barquillero	2001	Oscar Alvariño	L'escultura representa a Pepe Cortés, un personage entranyable de la ciutat, recordat per vàries generacions de chiquets i chiquetes, els seus familiars, conegut baix el malnomenat del Barquillero, que va ser molts anys venedor ambulant de barquillos en l'entorn en que hui es troba esta estàtua.	Erro al crear miniatura: Estàtua del barquillero, plaça de l'Ajuntament (Pulse per a visió omniorámica o d'entorn)
La Carrasca	2001	Disseny: Arturo González Net Escultor: José Juan González Montage: mestre cantero Manuel Vilas	L'escultura supon un homenage a l'escritor Enrique Gil i Carrasco, autor de El Senyor de Bembibre, a través de la que es considera la seua musa, La Carrasca. El monument va ser donado per la Casa del Bierzo de Buenos Aires i inaugurat el 10 d'octubre de 1926 en el seu primer emplaçament, la plaça de la Carrasca. Des de llavors ha tingut atres ubicacions, fins a l'actual, encara suponent la pèrdua de part de la seua basamento.	Erro al crear miniatura: La Carrasca - Glorieta de la Carrasca (Pulse per a visió omniorámica o d'entorn)
D. Sever Gómez Núñez	1968	José Juan González	Bust homenage a Sever Gómez Núñez en el parc del Plantío, inaugurat en les festes de la Carrasca de 1968. L'Ajuntament de Ponferrada a D. Sever Gómez Núñez fill de Cubillos (1859-1938) promotor dels regadius del Bierzo Dia del Bierzo 1968	Erro al crear miniatura: Bust de D. Sever Gómez Núñez - El Plantío (Pulse per a visió omniorámica o d'entorn)

Parcs i jardins

En els últims anys s'ha incrementat notablement el número de zones verdes en la ciutat. El pulmó vert de Ponferrada és el mont Pajariel, encara que ha sofrit recentment varis incendis forestals, existint un proyecte per a convertir-ho en parc forestal. Tots els barris ponferradinos conten en alguna zona verda. Els principals parcs de la ciutat són el del Plantío, parc del Temple, parc de la Concòrdia i parc de l'Oest.

Parc del Plantío

Este parc està ubicat en la zona alta de la ciutat, propenc a l'universitat, contant en una senda d'accés des del barri dels Judeus. També és denominat parc Gil i Carrasco. L'espècie predominant en l'arborat del parc és el pi, encara que també existixen atres espècies d'arbres de jardí. Entre els diferents servicis que dispon el parc està una cancha deportiva de ciment en la que es pot practicar fútbol o bàsquet, una cafeteria, un centre de dia i una gran zona destinada a jocs infantils, existint un atre espai per a realisar eixercicis denominades Zones d'1 a 100 anys, que també hi ha en atres parcs ponferradinos. Ademés conta en un estany en el que hi ha ànets, ocas i cisnes, un recint cobert a on es troben pavos reals i loros entre atres espècies, i un quiosc o templete de música. Anteriorment, l'estàtua de la Carrasca, el personage de la novela El Senyor de Bembibre de Gil i Carrasco, es trobava en el parc, pero actualment s'ha traslladat a la glorieta homònima, que es troba junt a una de les entrades del parc.

Parc del Temple

Este parc està ubicat entre la zona centre de la ciutat i el barri de Flors del Sil, rodejat en el nort per la barriada del temple, en l'est pel barri de l'estació, en el sur per l'auditori municipal i la ribera del Sil, i en l'oest pel barri de Flors del Sil. És un dels majors parc de la ciutat. També és conegut com el parc del Belga perque fins a fa uns anys este parc era propietat de la MSP, ya que era una finca particular, que estava entancada, i a on residia el primer director general, i posteriorment vicepresident de la MSP, l'ingenier Marcelo Jorissen, oriunt de Brusseles. Este parc, perfectament integrat en la ciutat, albergava el conservatori de Ponferrada, encara que pel seu trasllat a un nou edifici en la Rosaleda, en novembre de 2014 es va fer efectiu el trasllat la sèu de la policia local a este edifici, l'auditori municipal a on s'oferixen concerts i espectàculs durant les festes de la carrasca, i celebrant-se també en el parc uns dies abans del començ de les festes, la denominada ciutat màgica, més popularment coneguda com a CIM en la que es desenrollen numeroses activitats per als més chicotets, en tallers d'artesania, teatre, manualitats, unflables..., existint el punt d'informació jovenil CIM en un dels edificis del parc. La majoria de l'arborat està compost per pi. En el parc hi ha, ademés dels servicis exposts anteriorment, una cafeteria, un espai destinat a la pràctica de petanca, realisant-se finalment tornejos de la mateixa; canches deportives de ciment per a la pràctica de deports com a fútbol i bàsquet, i un circuit per a l'aprenentage de seguritat vial, en que la policia municipal impartix classes de seguritat vial als alumnes dels coleges de Ponferrada. També hi ha vàries zones destinades a jocs i atraccions infantils, ademés d'una font i un estany. El parc està unit totalment al barri de Flors del Sil, elevant la superfície a 60 000 m².

Parc de la Concòrdia

Ubicat en la zona de les hortes del sacrament, en la part baixa de Ponferrada, és un parc que es desenrolla junt a una part de la ribera del Sil, des dels camps de fútbol Ramón Martínez fins al conegut Pont de Cubelos. Fa uns anys es va acometre una gran reforma en el parc. Conta en tots els camins asfaltats, i els dos antics quioscs han segut restaurats, albergant un d'ells un aula d'interpretació del riu Sil. Té un estany, un àrea infantil, i una atra àrea per a realisar eixercicis de gimnàsia. L'espècie predominant és el chop. Junt al parc es troben els jujats, els camps de fútbol Ramón Martínez, l'escola d'idiomes de Ponferrada, el colege Peñalba i l'institut Álvaro de Mendaña. El parc és travessat per l'avinguda Gran Via del Regne de León.

Parc de l'Oest

És l'últim parc construït en Ponferrada, ubicat junt al nou barri de la Rosaleda, i que unix este barri en Cuatrovientos. És un important espai vert, en el que predomina l'herba. En ell es troba el nou conservatori de música de Ponferrada. Té un carril bici que voreja tot el parc, i conta en vàries zones de merenderos, aixina com una zona de jocs infantils.

Atres zones verdes

Ademés d'estos parcs, existixen més zones verdes distribuïdes per tota la ciutat:

• En Flors del Sil, el parc homònim, i una zona ubicada junt al centre cívic.
• En Cuatrovientos, parc Pablo Picasso
• En Fuentesnuevas, zona verda del poblat de Fuentesnuevas
• En Compostilla, parc en el centre del barri
• En el barri de l'estació, existix una chicoteta zona verda en jocs infantils.

• En el centre de la ciutat, hi ha vàries zones verdes situades junt a l'avinguda de Valdés, avinguda del castell i carrer Ángel Barja. Ademés està la ribera del Sil, que conforma una gran columna verda que s'inicia en les rodalies d'Ene. Tèrmica, i travessa tota la ciutat fins al pont del ferrocarril.

Cultura

Llengües

• Ponferrada és un municipi trilingüe, ya que, ademés de l'espanyol, es conserven en el seu terme municipals llengües lleonesa i gallega. En este sentit, la llengua tradicional de la major part del municipi és elleonés, si ben el parla predominant de quatre pedanies de l'extrem occidental del mateix (Fuentesnuevas, Dehesas, Toral de Merayo i Rimor) és el gallec, molt mesclat, no obstant, en elleonés (especialment en el cas de les parles locals de Toral de Merayo i Rimor). Per un atre costat, llingüísticament la toponímia històrica d'estes quatre localitats actualment gallegohablantes seria pròpia del asturleonés, de lo que podria deduir-se que l'element llingüístic predominant en tot el municipi va ser inicialment el asturleonés, que hauria segut desplaçat posteriorment pel gallec en les pedanies més occidentals del municipi. No obstant, en el restant del municipi s'ha mantingut com a predominant l'element llingüístic lleonés, tant en el parla com en la toponímia, encara que sofrint una cada volta major castellanisació.

Festes i events

Festes de la Carrasca

Erro al crear miniatura:

Carrosses de les festes de la Carrasca 2013

la Verge de la Carrasca és la patrona de Ponferrada, del Bierzo. el Consell Comarcal del Bierzo pretén convertir-la en festivitat laboral en el Bierzo. El dia de la Carrasca és el 8 de setembre, el 9 se celebra la Encinina. Els dos dies festius locals establits per decret de l'alcaldia. Traslladant-se a data diferent si coincidira en dissabte o dumenge. També es realisa una festa jovenil i infantil de l'1 al 6 de setembre anomenada Cim en el parc del Temple, en el qual s'instalen unflables i un tren que recorre el parc aixina com tallers de manualitats i d'aventura, representació d'obres de teatre i actuacions de ball etc. per als chiquets. Les festes tenen lloc en els primers dies de setembre, entre els dies 5 i 9, segons programa establit pel Patronat de Festes, presidit pel regidor de Cultura. Segons la tradició, la talla de la Verge va ser localisada en l'interior d'una carrasca pels Templarios en l'Edat Mija, a on hauria segut depositada per a protegir-la dels musulmans. Com a curiositat, es tracta d'una de les poques vérgens negres que existixen, per lo que també és coneguda popularment com La Morenica. En estes festes es realisa una fira de Ceràmica en el pati del CEIP Camp de la Creu que conta en la representació de numerosos artistes i en la que també s'impartixen cursos sobre el maneig de la ceràmica; exposicions de pintors locals ubicades en el caixco antic i numeroses degustacions gastronòmiques ya siguen de caràcter local o nacional. Atres activitats realisades en estes festes són el Festival de la cançó berciana, en el qual participen grups corals de tota la comarca del Bierzo, aixina com diferents competicions deportives i concerts en l'auditori municipal, en el denominat cicle de Nits de la Carrasca, que ha dut a importants artistes de nivell nacional. El dia 8 de setembre per la vesprada se celebra el ya tradicional desfilada de carrosses que tanca la reina de les festes en les seues dames d'honor. En 2012 a causa de la crisis econòmica s'ha suspés l'elecció d'esta

En l'esplanada situada entre l'avinguda de la Llibertat i l'avinguda de la Llealtat s'instalen carpes a on es realisen degustacions gastronòmiques, i també és en eixe lloc a on s'instalen les orquestes que amenisen les nits de verbena de les festes.

Nit Templaria

La Nit Templaria és una de les celebracions en major participació popular de Ponferrada. Celebrada la primera lluna plena del més de juliol, la Nit Templaria recrea un acontenyiment medieval ple de fantasia. Es tracta de la representació de com Frey Guido de Garda, Maestre de l'Orde dels Cavallers Templarios, torna a la ciutat del Pont de Ferro per a sagellar en ella un pacte d'eterna amistat i entregar-li la custòdia dels símbols trobats en la terra sagrada de Jerusalem: la sagrada Arca de l'Aliança i el Sant Grial. La comitiva Templaria és rebuda per mils de ponferradinos abillats en robages medievals que, en desfilada i custodiant l'Arca de l'Aliança i el Sant Grial, es dirigixen cap al Castell. Aplegats fins a ací es realisa un Juí a l'Orde Templaria. Yo, Guido de Garda, Maestre de la fortalea de Pons Ferrata, compromet a tot el poble de Ponferrada per a que torne cada any a renovar este compromís festiu en la seua història i la seua llegenda fins que el temps aplegue a borrar la llínea de l'horisó. La Nit Templaria és una de les festes més animades de l'estiu ponferradino, tot això amenisat en música, fòcs artificials, degustacions gastronòmiques (consolidant-se en gran popularitat el sopar medieval) o animacions de carrers entre atres coses, ademés d'una gran desfilada templario.

Semana Santa

Erro al crear miniatura:

La dolorosa en la processó dels dolors, passant junt a l'ajuntament

Erro al crear miniatura:

Passe de Jesús Nazareno del Silenci, en la processó del silenci

En Ponferrada també se celebra de la mateixa manera que en tota Espanya la Semana Santa. És un dels principals acontenyiments religiosos de la ciutat a lo llarga de l'any, i la Semana Santa Ponferradina està declarada d'Interés Turístic Regional, i des de 2015 també d'Interés turístic Nacional, solicitada en 2012.Conta en quatre germandats:

• Germandat de Jesús Nazareno, que és la principal.
• Confraria de Jesús Nazareno del Silenci.
• Germandat del Crist de la Redenció i La nostra Senyora del Carmen.
• Confraria de Santiago Apòstol. Es realisen diferents actes procesionals en els dies de la Semana Santa compresos entre el Divendres de Dolors i el Dumenge de Resurrecció

Dia	Matí	Tart-Nit
Divendres de Dolors		Processó dels dolors
Dissabte de Passió		Processó Infantil Processó del Crist de la Redenció
Dumenge de Ramos	Processó de les Palmes	Trasllade procesional del Crist de l'esperança Via crucis en el mont Pajariel
Dilluns Sant		Via-creues penitencial i procesional en la fortalea templaria
Dimarts Sant		Processó del Sant Crist del Camí
Dimecres Sant		Processó del Silenci
Dijous Sant		Processó del sant sopar
Divendres Sant	Processó del Trobe	Processó del Sepeli
Dissabte Sant		Processó de la Soletat
Dumenge de Resurrecció	Processó de Resurrecció

Ademés de les processons, un atre personage típic de la Semana Santa ponferradina és el Nazareno Lambrión chupacandiles, que ix pels carrers de Ponferrada el dia abans de la crida de Semana Santa anunciant l'arribada d'esta. Atres peculiaritats de la Semana Santa en Ponferrada són la custòdia de la clau de la basílica de la Carrasca per part de l'alcalde de Ponferrada el Dijous i Divendres Sant o la cridada ritual de timbals i clarinets en la matinada del Divendres Sant.

Carnestoltes

Se celebra del dumenge al dimarts anterior al Dimecres de Cendra. El dumenge per la vesprada se celebra el Carnestoltes infantil, una desfilada que es realisa pel centre de la ciutat i finalisa en el parc de Flors del Sil organisat per les AMPAS dels coleges de Ponferrada, disfrassant-se cada colege d'un tema diferent. El dilluns és el Carnestoltes dels jóvens, en el que s'organisa per Cim un rompecabezas en el que els participants integrats en grups disfrassats tenen que buscar pistes distribuïdes per tota la ciutat. El dimarts es realisa la tradicional desfilada de carnestoltes, en el que participen tant penyes com a grups, que opten per un premi econòmic per categories. Esta desfilada comença en Flors del Sil, travessa el centre de la ciutat i aplega a la zona alta finalisant en la plaça de l'Ajuntament, a on es realisa un ball popular a càrrec d'una orquesta.

Mijos de comunicació

Canals de televisió

• La 8 Bierzo

Periòdics

• Diari de León (edició Bierzo)

Diaris digitals

Deport

Fútbol

Erro al crear miniatura:

la Ponferradina en 2010, disputant la fase del seu segon ascens a segona vivisión

la Societat Deportiva Ponferradina va ser fundada el 7 de juny de 1922. Milita actualment en la Primera Federació (antiga 2.ªB) i disputa els seus partits com a local en estadi El Toralín, de titularitat municipal, en aforament de 8800 espectadors i inaugurat en el 2000. La Deportiva ha disputat 10 temporades en segona divisió, a la que ha ascendit en quatre ocasions: en 2006 en el Ric Pérez davant l'Alacant, en 2010 en Ponferrada davant el Sant Andreu de Barcelona, en 2012 en l'Heliodoro davant el Tenerife i en 2019 en Ponferrada davant l'Hércules d'Alacant. La Ponferradina ha participat en quaranta edicions de la competició nacional de copa (Copa del Rei des de 1976), enfrontant-se a històrics del fútbol nacional com el Saragossa en 1990, el Sevilla en 2008, a on va véncer la 'Ponfe' per 1-0, o el Real Madrit en els dieciseisavos de l'edició 2011/12, en la presència en l'anada de l'eliminatòria disputada en Ponferrada, de jugadors del quadro de José Mourinho com Sergio Ramos o Cristià Ronaldo, autor del segon tant madridiste (0-2).

Bàsquet

el Club Bàsquet Ciutat de Ponferrada va ser fundat el 22 de juny de 2002. Milita actualment en LEB Argent, tercera categoria del bàsquet nacional i disputa els seus partits com a local en el pabelló Lydia Valentí, de titularitat municipal, en aforament de 3500 espectadors i inaugurat en 2001.

El Ciutat de Ponferrada, és el club successor de l'històric Club Jóvens Treballadors, J. T. Ponferrada (1975–2000), que disputava les seues trobades en el pabelló de la Borreca, de titularitat municipal, en aforament de 700 espectadors i inaugurat en 1980.

Ciclisme

Erro al crear miniatura:

Competició de ciclisme en ruta èlit masculí durant el Mundial de Ponferrada 2014

Campeonat Mundial de Ciclisme 2014

La ciutat va ser la sèu del Campeonat Mundial de Ciclisme en Ruta en la seua edició de 2014. El Mundial, que es va celebrar entre els dies 20 i 28 de setembre de 2014, és la major fita deportiva de l'història de la comarca per la seua proyecció nacional i internacional, i per la repercussió no solament en image sino econòmica i social per a la ciutat i el Bierzo, ya que va moure mils de visitants durant el temps que va durar l'event. El Mundial en sifres de l'UCI: 350 000 espectadors in situ a lo llarc de la semana de competició, 1500 deportistes, 70 nacions, 6000 acreditacions oficials, 73 cadenes de televisió, 400 hores d'emissions de televisió, 216 hores d'emissió en viu, una audiència televisiva acumulada de 300 a 400 millons d'espectadors. L'organisació del mundial va supondre preparar la ciutat per a acollir l'event, en inversions de les diferents administracions. Fins ara en Espanya el Campeonat Mundial de Ciclisme en Ruta s'havia disputat en Madrit, Barcelona, Sant Sebastià i Benidorm.

Instalacions deportives

Deport	Nom	Localisació
Atletisme
	Estadi municipal Colomán Travat	Complex deportiu municipal El Toralín
	Estadi Universitari	Campus; El Plantío
Bàsquet
	Pabelló deportiu municipalydia Valentí	Complex deportiu municipalydia Valentí
	Pabelló JT Antonio Veí	Pont Boeza
	Pabelló polideportiu Flores del Sil	Flores del Sil
Fútbol
	Estadi El Toralín	Complex deportiu municipal El Toralín
	Estadi de Fuentesnuevas	Fuentesnuevas
	Camp Compostilla-Endesa	Compostilla
	Campos d'entrenament Ramón Martínez	Centre
	Campos d'entrenament de Columbrianos	Columbrianos
	Camp del C. D. Cuatrovientos	Cuatrovientos
	Campos polideportiu Flores del Sil	Flores del Sil
Gòlf
	Club de gòlf del Bierzo	Bárcena
Natació
	Piscines climatizades municipals	Complex deportiu municipalydia Valentí
	Piscines Cobertes Universitàries	Campus; El Plantío
	Piscines municipals exteriors El Plantío	El Plantío
	Piscines municipals exteriors Flors del Sil	Flores del Sil
	Piscines municipals exteriors Fuentesnuevas	Fuentesnuevas
	Piscina de la Placa	La Placa
	Piscines del Club Nàutic	Bárcena
	Piscines del Club de Tenis	El Temple
	Piscines Compostilla Endesa	Compostilla
Rugby
	Camp de Pont Boeza	Pont Boeza
Tenis
	Pistes polideportiu municipal	Complex deportiu municipalydia Valentí
	Pistes Club de Tenis Ponferrada	El Temple
	Pistes Compostilla Endesa	Compostilla
	Pistes Club Nàutic	Bárcena
Voleibol
	Pabelló José Riera	Pont Boeza

El Morredero

Artícul principal → El Morredero.

El Morredero, Cadira de l'Egua i pico Tòrt, en els Montes Aquilianos, el Bierzo

En les estribaciones del municipi, dins dels Montes Aquilianos, es troba l'estació d'esquí del Morredero. Creada en 2002, l'averia de la seua remonte principal en 2008 va provocar el tancament forçós.

Ciutats hermanades

La ciutat de Ponferrada participa en l'iniciativa d'agermanament de ciutats promoguda, entre atres institucions, per l'Unió Europea. A partir d'esta iniciativa s'han establit llaços en la localitat de Pachuca de Soto, en Mèxic.

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• Conca minera berciana

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ponferrada.
• Ponferrada en OpenStreetMap.
• l'Ajuntament de Ponferrada