Anar al contingut

Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es denomina conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella a la série d'enfrontaments armats que varen tindre lloc en Castella durant la segona mitat del XV, per l'absència d'un hereu clar al regne i a les rivalitats entre diferents bandos de la noblea castellana. Despuix de la mort del rei Enrique IV el conflicte degeneró en la Guerra de Successió Castellana (1475-1479).

Enfrontament entre Enrique IV i Alfonso

Enrique IV en una obra de 1463.

En 1462 va nàixer Juana, filla d'Enrique IV de Castella i de Juana de Portugal. Immediatament va ser nomenada hereua al tro, rebent el títul de Princesa d'Astúries.

No obstant, en setembre de 1464 el rei va cedir a la pressió d'una gran part de la noblea castellana i va nomenar Príncip d'Astúries al seu mig germà Alfonso. A pesar d'això, el descontent nobiliario no va disminuir i en juny de 1465 les Corts es varen reunir en Àvila, varen derrocar a Enrique i varen proclamar rei de Castella a Alfonso, de solament 11 anys d'edat, en el nom d'Alfonso XII.[1] Este episodi va ser anomenat pels seus detractors "la farsa d'Àvila", nom en el que ha passat a l'història. Segons pareix va ser entorn a este moment quan els nobles varen escomençar a propagar el rumor de que Juana no era filla d'Enrique IV sino de la seua valgut Beltrán de la Cova, d'ahí el renom de Juana "la Beltraneja" en el que li el ha conegut posteriorment.

Va esclatar llavors la guerra oberta entre els partidaris d'Enrique IV i els de Alfonso XII, que va instalar el seu "cort" en Arévalo.[2] En agost de 1467 es va produir una important batalla en Olmedo, en la que cap dels bandos va conseguir impondre's.[2] Inclús hui dia alguns historiadors consideren que Enrique va ser derrotat i fet presoner[1] mentres que uns atres afirmen que va véncer pero que per debilitat va elegir negociar en els vençuts.[3] Alfonso va fallir en Cardeñosa (Àvila) el 5 de juliol de 1468 per causes desconegudes,[2] lo que va facilitar que Enrique recuperara el poder.

Enrique IV recupera el poder

Desaparegut Alfonso, el títul de Príncip d'Astúries va quedar en disputa entre Juana i Isabel, l'atra mig germana d'Enrique, a la qual li corresponia si es considerava illegítim el desposo de Juana en 1464. No està clara quin va ser l'actitut d'Isabel en 1468 i 1469. Segons alguns autors,[1] Isabel es va proclamar reina en morir Alfonso pero, falta de respals, a principis de 1469 es va rendir, va donar obediència a Enrique i va ser arrestada en la Venda dels Bous de Guisant. Segons uns atres,[3] Isabel es va proclamar solament hereua al tro i lo que va ocórrer en els Bous de Guisant va ser un solemne acte en el qual Enrique IV va ordenar als seus seguidors que prestaren obediència a Isabel com a hereua.


Siga com anara, partir de 1469 Enrique IV va quedar com a rei indiscutido mentres que Isabel va ser posada baix la custòdia (o la protecció, segons les teories) del marqués de Villena en Ocaña, a l'espera de ser casada en el rei de Portugal Alfonso V. Juana, per la seua banda, va ser desposada en el duc de Guiena, germà del rei de França i, despuix de la mort del duc en 1470, promesa a l'hereu del tro portugués.

Referències

Bibliografia:

Cites en llínea:

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 ÁLVAREZ DE TOLEDO
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Alfonso l'Inocent». ArteHistoria (Junta de Castella i Lleó). Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2007. Consultat el 22 de juny de 2007.
  3. ↑ 3,0 3,1 ÁLVAREZ PALENZUELA


Referències