Farsa d'Àvila
.jpg)
La farsa d'Àvila és el nom en el que és coneguda la deposició en efigie del rei Enrique IV de Castella i la proclamació com a monarca del príncip d'Astúries, Alfonso de Trastámara, mig germà del rei Enrique. La cerimònia es va organisar en les afores d'Àvila, el 5 de juny de 1465, promoguda per un grup de grans nobles castellans. Este acontenyiment va ser denominat pels seus detractors en el malnom despectiu de «farsa d'Àvila», i aixina se sol citar en els llibres de Història.
Antecedents
Durant el regnat d'Enrique IV els diversos bandos nobiliaris varen lluitar entre ells i contra el rei per a acaparar parceles de poder. El poderós marqués de Villena estava descontent en el tracte de favor d'Enrique als seus rivals els Mendoza i el valgut Beltrán de la Cova. El marqués va formar una aliança contra el rei junt en els arquebisbes de Toledo, Sevilla i Santiago, el comte de Parets, la família Enríquez, els comtes de Plasencia i d'Alba, i uns atres nobles i eclesiàstics menors.[1]
L'11 de decembre de 1464 la lliga antienriqueña va donar un ultimàtum: si el rei no rectificava en el seu comportament i es desfea del seu govern, ho destituirien.[2] Enrique va tractar de negociar pero no va haver acort i el rei va ser depost, primer en Plasencia el 27 d'abril de 1465 i a continuació en Àvila el 5 de juny.[3]
Desenroll de la cerimònia
Sobre un gran tablado visible des de gran distància, els conjurats varen colocar una estàtua de fusta que representava al rei vestit de luto i abillat en la corona, el bastó i l'espasa reals. En la cerimònia estaven presents Alfonso Carrillo, arquebisbe de Toledo, el marqués de Villena, el comte de Parets, el comte de Plasencia, el comte de Benavente i atres cavallers de menys estatus, ademés d'un públic compost per persones del poble pla. També es trobava allí l'infant Alfonso, que per llavors encara no aplegava als onze anys d'edat.[3]
Es va celebrar una missa i, una volta terminada, els rebels varen pujar al tablado i varen llegir una declaració en tots els agravis dels que acusaven a Enrique IV. Segons ells, el rei mostrava simpatia pels musulmans, era homosexual, tenia un caràcter pacífic i, l'acusació més greu, no era el verdader pare de la princesa Juana, a la que per tant negaven el dret a heretar el tro.[3]
Despuix del discurs, l'arquebisbe de Toledo li va llevar a l'efigie la corona, símbol de la dignitat real. Després el comte de Plasencia li va llevar l'espasa, símbol de l'administració de justícia, i el comte de Benavente li va llevar el bastó, símbol del govern. Per últim, Diego López de Zúñiga, germà del comte de Plasencia, va derribar l'estàtua cridant “¡A terra, puto!”.[3]
Seguidament varen pujar a l'infant Alfonso al tablado, ho varen proclamar rei al crit de “¡Castella, pel rei don Alfonso!” i varen procedir a la cerimònia del besamanos.[3]
Referències
Bibliografia:
Notes al peu:
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Farsa de Ávila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.