Anar al contingut

Conca minera berciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La comarca d'El Bierzo, en la província de León (Espanya), ha estat des de molt antic vinculada a l'activitat minera, destacant en diferents periodos històrics l'explotació de minerals, com l'or, el ferro, el wolframio o el carbó.

Context geogràfic

[editar | editar còdic]

La comarca d'El Bierzo és una fossa tectónica formada per montanyes o serres com Ancares (nort), Gistredo (este), la Serra de Caurel (oest) i la Serra de la Carrasca de la Llastra, els cims de la qual no superen els dos mil metros. Les zones més baixes es troben en els 450 m d'altitut com en Pont de Dumenge Flórez. L'altitut mija d'esta comarca és d'uns 550 m.[1] Pont de Dumenge Flórez, com el municipi de Benuza, formen part del Consell Comarcal del Bierzo pero no són de la comarca del Bierzo, són de la Comarca de la Cabrera, en concret són Cabrera Baixa. El Bierzo està situat al noroest de la província de León, en contacte en les montanyes d'Astúries i de Galícia, a on es troben zones mineres des de fa varis sigles.

Mineria d'or

[editar | editar còdic]
LasMedulas 09.jpg
Les Mèdula

La conquista dels romans d'esta zona va provocar l'inici de la mineria d'or en El Bierzo. Les Mèdula varen ser la major mina (no treballada com a mina de carbó de les de fa poc) a cel obert de tot l'imperi romà, utilisades per a l'obtenció d'or com a recurs.[2] Per a això utilisaven una tècnica (coneguda com ruïna montium) que consistia en l'excavació en les montanyes de galeries i pous sense eixida exterior. Despuix, a través d'una extensa ret de canals es conduïa aigua per les galeries per a que la pressió derrocara part de la montanya. Entre el fanc resultant era més fàcil donar en les pepites d'or.[3] Gràcies a esta tècnica varen extraure 960.000 quilograms d'or aproximadament en esta explotació.[4]

Les Mèdula és un entorn paisagístic espanyol format per una antiga explotació minera d'or romana situat en els voltants de la localitat homònima

Estan situades a 25 km de Ponferrada i molt pròximes al llac de Carucedo, varen ser declarades Monument Històric-Artístic en 1931 i en 1997 varen ser nomenades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Álvarez Fernández, Manuel (2000). «1», Lluís Prieto (ed.). El ferrocarril de Ponferrada a Villablino i la mineria en El Bierzo., Barcelona, p. 9. ISBN 84-930930-1-7.
  2. «Les Mèdula» (en és-es). Les Mèdula. Consultat el 25 de giner de 2019.
  3. «Aixina va saquejar l'Imperi romà l'or i l'argent de Hispania, el major tesor secret de l'Antiguetat» (en és). abc. Consultat el 30 de giner de 2019.
  4. López, David Gustavo (1983). «V», Les Mèdula, Madrit: Nebrija, S.A., p. 44. ISBN 84-391-4011-8.