Estany Negre de Urbión
El Estany Negre de Urbión, o simplement el Estany Negre, és un estany d'orige glacial situada en la serra dels Picos de Urbión[1][2] en Castella i Lleó, Espanya. Forma part del Parc natural de l'Estany Negre i els Circs Glaciars de Urbión, declarat en l'any 2010.
Ubicació i accés
[editar | editar còdic]L'Estany Negre s'ubica al nort de la província de Soria, en la part septentrional del Sistema Ibèric i és el cor de l'espai natural Serra de Urbión, que té una superfície de 4770 ha i està situat en el centre de la comarca de Pinades, en el cridat "Mont Verdugal" dins del terme municipal Vinuesa pertanyent a la Mancomunidad dels 150 Pobles de la Terra de Soria.
El Pico de Urbión, en els seus 2228 m d'altitut, és la màxima altura del parc, que s'estén per les vegas dels rius Duero, que naix prop del cim del Urbión, i Revinuesa. L'altitut mínima de la zona protegida és de 1300 m. L'estany Negre es troba a 1753 m d'altitut.
Li acompanyen a l'Estany Negre atres estanys del mateix orige com l'Estany Gelat i l'Estany Llarc.
L'accés es realisa des de Vinuesa per la carretera de SO-830, que unix esta localitat en Montenegro de Cameros i La Rioja, per la vall del Revinuesa. Encara que és possible aplegar en vehícul particular fins a ella, en periodos en molta afluència de públic, solament es pot aplegar anant o en autobusos des de Vinuesa.
Descripció
[editar | editar còdic]Segons conten les llegendes, l'estany Negre no té fondo. També diuen que es comunica en la mar per mig de coves i corrents subterrànees. També diuen que hi ha un ser que viu en el seu fondo i que devora tot lo que cau en ella. La llegenda més estesa, que fa recalcament en l'absència de fondo, és la que va escriure Machado en 1912, La terra de Alvargonzález. La realitat és que la seua profunditat màxima no supera els 8 metros (algunes voltes es diuen 10 i 12 metros).[3]
El primer dumenge d'agost se celebra una Travessia a Nade, en la qual els participants creuen l'estany a nade.
Vegetació
[editar | editar còdic]La vegetació que habita en la zona de l'estany Negre és més típica del nort europeu que de la península ibèrica.
La vegetació aquàtica és molt similar a la d'atres estanys de montanya del nort peninsular com els ibones pirenaics. Està composta per menudes plantes que van formant herbes en el fondo i junt a les quals creixen unes atres que emergixen a la superfície o suren en ella.
En terra abunden diferents espècies d'arbres que pugnen per l'espai estan delimitats per l'altitut. Entre elles està el hi haja que crea un tancat sotobosque i creixen a altituts relativament baixes que compartix en el pi albar que és el rei del territori i forma grans boscs. El roure albar, el abedull el àlber temblón són espècies que tenen presència rellevant junt en el serbal de caçadors, menut arbre que va conquistant les zones de xara en les pendents, lo que es veu completat pels arbustos com la retama i el petorra.
Fauna
[editar | editar còdic]En l'aigua de l'estany habiten la trucha, el barp i el cacho, mentres que en terra es manté una molt rica varietat d'animals de tot tipo des de cabirols i javalins, inclús algun llop, fins a cérvols i rabosots. Els rosegadors i reptils no falten. La avifauna és abundant i en ella destaquen, pel seu tamany, els buitres leonados que anidan en el penya-segat rocós i les rapaces a on les àguiles destaquen per la seua porte.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna Negra de Urbión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.