Anar al contingut

Barbus barbus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
barp comú europeu (Barbus barbus)


El barp comú europeu (Barbus barbus) (del llatí 'barbus', de barba) és una espècie de peix de riu de la família Cyprinidae pròpia d'Europa.

El nom comú barp és compartit per numeroses espècies del gènero Barbus.

Descripció

[editar | editar còdic]

El cos del barp és robust, cobert de grans escamas i casi cilíndric. L'aleta dorsal és alta i curta. El seu morro és casi cònic, presentant la boca en posició ventral. Esta es caracterisa per posseir llavis carnosos i quatre barbillones també carnosos. Posseïx dents faríngees implantades en dos files.

Habitualment presenta una esquena verda oliva a pardo verdoso en la seua part superior els flancs de la qual solen presentar reflexos dorats. La pancha és groguenca a blanc algeps.


Tant l'aleta anal com les aletes pares tenen la mateixa tenyida rojosa, sent obscures la dorsal i la cabal.

És un peix que pot alcançar un gran tamany superant ocasionalment el metro de llongitut. La femella creix més ràpit que el macho.

Alcancen la madurea sexual despuix de 4 a 6 anys. El desove es produïx de maig a juliol elegint zones en fondo de grava en plena corrent. Posen de 35 000 a 60 000 ous supostament venenosos, que tarden en desenrollar-se de cinc a dèu dies. El barp és un peix omnívoro i encara carroñero que s'alimenta d'animals bentónicos, larves d'insectes, en especial d'efímeres, aixina com d'algues. Acostuma a buscar el seu aliment tornant pedres en la seua morro de llavis carnosos.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Ocupa els cursos mijos dels rius, preferint fondos pedregosos o de grava. És gregario i forma bancs prop del fondo.

Durant l'hivern entra en una espècie d'hibernación, formant chicotets grups baix les pedres o la vegetació en aigües profundes.

Són peixos el número dels quals es troba en clara i ràpida disminució. Havent segut molt abundants antany, la competència en espècies agressives predadoras o competidores introduïdes, especialment en el curs mig dels rius,ha provocat la seua desaparició en gran part del seu hàbitat. És apreciat pels peixcadores recreatius. L'introducció d'espècies com el siluro ha provocat la seua total desaparició en el caixer mig del Ebre produint un canvi en l'ecologia del riu en forma d'un gran desenroll en la cantitat de vegetació aquàtica, sargazos i algues.[1]


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «¡Un siluro caça una coloma!». Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2018. Consultat el 24 de setembre de 2018.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons