L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Parc natural de Serra María-Els Vélez

El Parc Natural de la Serra de María-Els Vélez és un espai natural protegit espanyol situat en la província d'Almeria, Andalusia, que va ser declarat parc natural en 1987, en una superfície de 22 562 hectàreas i una altura màxima de 2045 msm. S'estén pels térmens municipals dels municipis de Chirivel, María, Vélez-Blanco i Vélez-Rubio. S'accedix des de l'autovia A-92-N, en eixides en Chirivel i Vélez Rubio. Dispon d'oficina d'informació en el “Almagasén de Blat”, en Vélez-Blanco (centre de visitants).

Patrimoni natural

Climatologia

El clima és mediterràneu de montanya: sec en estiu en altes temperatures diürnes i baixes nocturnes, i alguna cosa més humit en hivern en temperatures baixes i nevades freqüents.

Geologia

La Serra de María és una de les integrants del sistema montanyós de les Cordilleres Subbéticas. Des de l'época romana i musulmana es coneix dit orige. Són sols calizos en els que abunden les formacions càrstiques en numeroses quebrades i clavills de gran influència en els ecosistemas del parc.

Flora

 
Pi negral o laricio (Pinus nigra).

Les característiques geològiques del parc donen lloc a l'existència d'una considerable varietat de microclimas i biòtops en els que creixen molt diferents espècies vegetals.

La gran riquea biològica és albergada per una abundant massa forestal en la que es conjuguen boscs de pi negral o laricio (Pinus nigra) autòcton en reforestacions de pi carrasco (Pinus halepensis). El pi carrasco ha segut l'espècie majoritàriament amprada en els repoblaments per la seua gran adaptació a condicions de sols pobres (poc fèrtils) i de xericidad (escassa humitat). Hi ha cites de la presència freqüent i abundant d'esta espècie de pi en tota la comarca dels Vélez des d'abans del XVI, ademés de contar en "La Dehesa de la Alfahuara", l'únic mont mixt de pi carrasco i carrasca que mai es va talar ni roturó, aplegant fins als nostres dies tal i com es coneix en l'actualitat (llevat dos chicotets rodals reforestados per l'home). També existixen cites de la presència de pólen de pins en époques prehistòriques, trobades en cova Ambrosio (Vélez-Blanco). En els repoblaments de Serra María també es va amprar el pi resinero (Pinus pinaster) en cotes miges, resultant ser la Umbria de la Verge (en el terme municipal de María) la zona en a on esta espècie s'ha desenrollat en major vigor.

La zona més pròxima a les valls es convertixen en boscs ralos de carrasques (Quercus rotundifolia) entre els que creixen atres espècies típiques del Mediterràneu com jaras (Cistus sp.), lavanda (Lavandula sp.), matagallos (Phlomis sp.), mostajos (Sorbus sp.),coscojas (Quercus coccifera) quejigos (Quercus faginea), romer (Sàlvia rosmarinus) i tomello (Thymus sp.).

En les àrees de major altitut, solament poden créixer algunes espècies adaptades a les poc freqüents precipitacions i les temperatures extremes de la zona, per lo que la coberta vegetal és escassa. Com a espècies més característiques la ginebrera (Juniperus communis) i la sabina rastrera (Juniperus sabina), encara que en els cims són el piorno blau (Erinacea anthyllis) i el coixí de monja (Erinacea anthyllis) les espècies predominants. Destaca un eixemplar de Juniperus thurifera, considerat milenari, la sabina albar de Chirivel, declarada monument natural d'Andalusia.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Atres espècies de la xara espinosa d'altura són el agracejo (Berberis sp.), el espino (Crataegus sp.), la genista (Genista boisgien) i la vella espinosa (Vella spinosa).

En esta rica comarca en la que creix una gran diversitat botànica, existixen ademés varis endemismes botànics, entre els que es troben Brassica repanda, Centaurea macrorhyza, Helianthemum rossmaessleri, Horrnatophylla longicaulis, Nepeta hispanica, Sideritis acostae i Sideritis stachydioides, ademés de moltes atres espècies en àrees de distribució molt restringides.

Fauna

 
Cernícalo comuna (Falco tinnunculus).

La diversitat avícola d'este parc és un dels seus majors patrimonis. Entre les més de cent espècies que habiten permanent o temporalment en l'àrea, es troben: agateador (Certhia brachydactila), àguila calçada (Aquila pennatus), àguila culebrera (Circaetus gallicus), àguila real (Aquila chrysaetos), capçot real (Lanius excubitur), alcotán europeu (Falco subbuteo), autillo (Otus scops), azor (Accipiter gentilis), bisbita comú (Anthus pratensis), muçol chic (Asio otus), muçol real (Bubo bubo), calandria (Melanocorypha calandra), cernícalo (Falco tinnunculus), cogujada (Galerida cristata), gavilà (Accipiter nisus), falcó pelegrí (Falco peregrinus), mit (Aegithalos caudatus), ratonero comú (Buteo buteo), reyezuelo comú (Regulus regulus), triparriscos (Trichodroma murania), falcia real (Apus melba)...

No obstant, pel que fa a uns atres vertebrats, la diversitat biològica no és tan espectacular. Entre les espècies més habituals es troben:

Pel que fa als invertebrats, són reseñables algunes espècies de palometas: Hemóptera corpae, Parnassius apollo mariae i Pseudochazara hipolyte. Les dos últimes endèmicas de les Serres Subbéticas. Últims estudis del Grup de Lepidòpters de l'Universitat de Múrcia cataloguen fins a un total de 475 espècies, un 26% del total nacional.

Explotació històrica dels recursos

Els recursos que este espai natural oferix als seus habitants han servit per a que estos tradicionalment es recórreguen a l'agricultura de seca, la ganaderia ovina i l'explotació maderera. La caça deportiva i la recolecció i tractament de plantes aromàtiques són unes atres de les activitats que, encara que en menor mida, també han segut realisades en esta comarca. En l'actualitat, el turisme rural ve a significar un valor en alça per a l'economia dels seus habitants.

Patrimoni arqueològic

En la seua extensió existixen numerosos jaciments arqueològics que testifiquen l'existència d'assentaments humans des de temps remots. Del Neolític i el Paleolític són les troballes de Cova dels Lletrers, Cova Ambrosio, Cova del Gabar i Cerro de les Pedreres.

Cova dels Lletrers

Artícul principal → Cova dels Lletrers.
 
Montanya a on es troba la cova.

Les pintures rupestres de la cova dels Lletrers són un dels més importants tesors arqueològics d'Almeria. De fet, un símbol que identifica a esta província, el Indalo, és el resultat de l'explotació turística d'un dels suposts personages dibuixats en les seues parets.

Es troba en el terme municipal de Vélez-Blanco a l'abric d'una paret del Maimón Gran. Tant el referit Indalo com una atra de les figures més característiques, coneguda com El Bruix, són notables eixemples del tipisme artístic rupestre de l'alce espanyol. La cova està inclosa entre les que formen el ben "art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica" inclós per l'Unesco en 1998 com a part del Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Patrimoni cultural

Monuments

 
Castell dels Fajardo en Vélez-Blanco.

El Castell dels Fajardo presidix el municipi de Vélez-Blanco. Es tracta d'un alcasser àrap que va sofrir grans modificacions despuix de la reconquista, fent-se evidents les posteriors modificacions renaixentistes en la seua arquitectura. El pati interior del castell s'expons des d'inicis del XX com una de les grans joyes del catàlec de "Metropolitan Museum" de Nova York. El barri de La Morería i el Convent de Sant Luis, d'estil plateresco i torre mudéjar, són dos dels llocs més cridaners del caixco històric en el que és característic el sò de les innumerables fonts que per ell es repartixen.

El caixco històric de Vélez-Rubio, en el que descollen vàries residències senyorials i la casa consistorial posseïx una autèntica joya del barroc; es tracta de l'imponent Iglésia parroquial de l'Encarnació de dimensions catedralicias i porte majestuós. Atres monuments reseñables de la localitat són el Convent de l'Inmaculada i el Museu Etnogràfic.

Museus

Folclore i tradicions

En el més d'abril, els habitants de les comarques veïnes peregrinan a la ermita de la Verge del Cap, en ple cor del parc, en el terme municipal de María.

Atres manifestacions de la cultura popular són les Coples del Rosario de l'Aurora en Chirivel i les trobades de les Colles de Ánimas, grups musicals folklòrics molt populars en moltes comarques del surest peninsular.

Vélez-Rubio conta ademés en una de les celebracions de Semana Santa més espectaculars de la província d'Almeria.

Infraestructures i dotació de servicis

Per a aplegar a la Comarca dels Vélez solament existix l'autobús de llínea com a alternativa als vehículs particulars. Tant les capçaleres de cada municipi com algunes de les pedanies més poblades tenen este servici. Hi ha llínees regulars diàries en Almeria, Granada i Múrcia.

Varis establiments hotelers i les cada dia més numeroses cases destinades al turisme rural donen possibilitat d'alberc en les localitats de la comarca. Per a l'acampament, la zona controlada de “Les Almohallas” en Vélez-Blanco (restringida a grups jovenils sense ànim de lucre) i el càmping Serra de María en María són les úniques àrees autorisades.

En ple cor del parc existixen les instalacions recreatives de la Piza i Els Alamicos, en María perfectament acondicionades i dotades dels recursos necessaris per a l'espargiment. Donada l'escassa pluviosidad de la zona el perill d'incendi és alt i és imprescindible prendre totes les precaucions possibles per a evitar el desastre.

Cinc miradors faciliten la contemplació dels millors paisages del parc: "Les Sabinas" en Chirivel, "La Punta del Morral" i "La Dehesa" en María i "Collado de les Arenes" i "Port del Peral" en Vélez-Blanco.

La Conselleria en competència en matèria migambiental propon alguns traçats per a la pràctica del senderisme:

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Parc_natural_de_Serra_María-Els_Vélez&oldid=1512326»